Palerm
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
  Palerm
Localització de Palerm a Itàlia
|
|||
 , avui seu de l'ajuntament |
|||
| Estat • Regió • Província |
 Itàlia SicíliaPalerm |
||
| Superfície | 158,88 km² | ||
| Altitud | 14 m | ||
| Població (2006) • Densitat |
675.801 hab. 4.253,53 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Codi postal | 90100 |
||
| Codi ISTAT | 082053 |
||
| Web | |||
Palerm (en sicilià Palermu; la forma oficial italiana és Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants). L'àrea metropolitana conté una població d'1.483.471 habitants. Limita amb els municipis d'Altofonte, Bagheria, Belmonte Mezzagno, Ficarazzi, Isola delle Femmine, Misilmeri, Monreale, Torretta i Villabate.
Taula de continguts |
[edita] Història
[edita] Primera època
Ponormos (llatí Panormus) fou una de les principals ciutats de Sicília a la costa nord de l'illa, a una gran badia que es el modern golf de Palerm. Encara que el nom es grec no fou colònia grega sinó que fou d'origen fenici. Quant l'extensió del poder grec va forçar als fenicis a concentrar els seus esforços en poques ciutats, van conservar les de Panormos, Mòtia i Solos. La ciutat no es mai esmentada pels autors clàssics sota el seu nom fenici i cal pensar que Panormos era el nom que li donaven els grecs i no el seu nom original, que segons les monedes seria Machanath (equivalent a fortalesa).
No es coneix quan va passar de sobirania de la ciutat fenícia fundadora cap a la de Cartago, però probablement fou vers la meitat del segle VI aC quan les ciutats fenícies van passar a mans de Pèrsia. El nom Panormos apareix esmentat per primer cop el 480 aC quan hi va desembarcar Amilcar amb un poderós exercit cartaginès i la va convertir en quarter general, abans d'avançar cap a Himera. Amb el temps fou considerada la capital cartaginesa de Sicília.
Durant el setge de Mòtia el 397 aC fou una de les poques ciutats que va romandre lleial als cartaginesos. El 383 aC es esmentada una altra vegada com a principal quarter militar dels cartaginesos. Mai fou conquerida ni per Dionís el vell ni per Agàtocles.
El 276 aC Pirros, després de sotmetre tota l'illa dominada pels cartaginesos menys Lilibea i Panormos, va atacar aquesta darrera i la va conquerir però els cartaginesos la van reconquerir aviat i la posseïen al començament de la Primera Guerra Púnica el 264 aC, quant una vegada mes fou la seva capital a l'illa i seu de la seva flota, però fou conquerida sense massa problema per els cònsols Atilius Calatinus i Cneus Cornelius Scipio el 254 aC. Des llavors fou una de les principals bases romanes. Sota les muralles de la ciutat Asdrúbal fou derrotat per L. Caecilius Metellus el 250 aC en una de les principals batalles de la guerra; els romans van mantenir una prolongada lluita contra Asdrubal que s'havia apoderat d'un puig fortificat anomenat Ercta, a uns 3 km de la ciutat i s'hi va mantenir tres anys tot i els esforços romans per expulsar-lo.
Sota els romans Panormos va esdevenir ciutat lliure i immune. Això la va convertir en pròspera i populosa. Ciceró diu que era la principal ciutat de l'illa. Derrotat Sext Pompeu la ciutat, la qual li havia donat suport, va perdre la seva condició de lliure i va rebre una colònia romana (Colonia Augusta Panormitanorum) segon Dió Cassi l'any 20 aC; la condició de colònia està testimoniada també per Estrabó i per monedes, però Plini el Vell no ho assenyala a la seva llista de colònies romanes fundades per August a Sicília, i l'esmenta com a municipi ordinari. Sota Vespasià va rebre una nova colònia i un altre sota Adrià.
Va conservar la seva importància i prosperitat durant tot l'Imperi. Va caure en mans dels ostrogots com la resta de Sicília i fou recuperada per Belisari el 535.
[edita] Emirat
Els bizantins la van conservar fins el 831 quan, després d'un curt setge, va caure en mans dels sarraïns (agost/setembre) que la van convertir en capital de les seves possessions, dependents dels aglàbides i després dels fatimites. Els governador van tenir residència a la ciutat. El 900 Abd Allah ben Ibrahim ben Aghlab fou enviat pel seu pare Abu Ishak Ibrahim II ben Ahmad (875-902) a intervenir a l'illa, que s'havia separat de l'obediència aglàbida. A la caiguda dels aglàbides es va tornar a separar hi fou enviat Abu Said (916), a les ordes del Abu Muhammad Ubayd Allah al-Mahdi Billah (909–934), i va construir la fortalesa de la Khalisa (coneguda com a Calsa). El 948 el governador fatimita al-Hasan ibn Ali al-Kalbi va establir la dinastia kalbita sota nominal sobirania fatimita. La dinastia va acabar el 1053, quan el darrer emir Samsam fou expulsat pels zírides i la ciutat es va regir per la seva djamaa o assemblea a manera de República, mentre a la resta del país van sorgir altres emirats independents (Catania 1040-1055, després al emirat de Siracusa), Kasr Yanni o Enna (1040-1087), Noto (1085-1091) i Siracusa (1053-1085).
Entre 1055 i 1068 va estar sota dependència de l'emir de Siracusa però Yusuf ibn Abd Allah va restablir la independència. El gener del 1072 va passar als normands després d'un setge de cinc mesos. Els normands van tolerar la presencia d'àrabs i la religió musulmana durant els primers regnats però més tard la situació va empitjorar i s'esmenta al menys un pogrom antimusulmà el 1161, i la situació era insostenible el 1190; després d'això la comunitat musulmana va desaparèixer exceptuant algunes persones.
[edita] Governadors aglàbides de Palerm i Sicília
- Abu Abdallah Asad ibn Furat ibn Sinan 827–828
- Muhammad ibn al-Jawari 828–829
- Zuhair ibn Ghauth 829–830
- Asbagh ibn Wakir, Farghlush 830
- Uthman ibn Qurhub . 830-832
- Abu Fihr Muhammad ibn Abdallah ibn al-Aghlab 832–851
- al-Fadl ibn Yakub 835
- Abu l-Aghlab Ibrahim ibn Abdallah 835–851
- Abu l-Aghlab Abbas ibn Fadl ibn Yakub ibn Fezara 851–861
- Ahmad ibn Yakub ibn Fezara 861–862
- Abdallah ibn Abbas ibn al-Fadl 862
- Khafaja ibn Sufyan ibn Sawada ibn Sufyan ibn Salim 862–869
- Muhammad ibn Khafaja 869–871
- Muhammad ibn Abi Husayn 871
- Rabah ibn Yakub ibn Fezara 871
- Abu l Abbas ibn Yakub ibn Abdallah 871
- Abdallah ibn Yakub 871
- Ahmad ibn Yakub ibn Mudha ibn Sawada ibn Sufyan ibn Salim 872
- al-Husayn ibn Rabah 872
- Abu Abbas Abdallah ibn Muhammad ibn Abd Allah ibn al-Aghlab 873
- Habbashi Abu Malik Ahmad ibn Yakub Umar ibn Abd Allah ibn Ibrahim I ibn al-Aghlab 873–875
- Djafar ibn Muhammad ibn Khafaja 875–878
- Khurj al-Ruuna al-Aghlab ibn Muhammad ibn al-Aghlab (usurpador) 878
- Husayn ibn Rabah 878–vers 881 (segona vegada)
- Hasan ibn Abbas 881–882
- Muhammad ibn Fadl 882–884/885
- al-Husayn ibn Ahmad 884/885
- Sawada ibn Muhammad ibn Khajafa 885–887
- Abu l-Abbas ibn Ali (usurpador) 887-890
- Sawada ibn Muhammad ibn Khajafa (segona vegada) 886–892
- Muhammad ibn Fadl (segona vegada)892–898
- Desconegut 898-900
- Abd Allah ben Ibrahim ben Aghlab 900
- Abu Malik Ahmad ibn Umar ibn Abd Allah 900
- Abu l-Abbas Abd Allah ibn Ibrahim II (emir de Tunis 902-903) 900–902
- Ibrahim (II) ibn Ahmad ibn al-Aghlab (emir de Tunis 875-902) 902
- Abu Mudar Ziyada Allah ibn Abi al-Abbas (emir de Tunis 903-909) 902–903
- Muhammad ibn as-Sarqusi 903
- Ali ibn Muhammad ibn Abi Fawaris 903
- Ahmad ibn Abi Husayn ibn Rabah 903–909
- Ali ibn Muhammad ibn Abi Fawaris (segona vegada) 909–910
[edita] Governadors fatimites de Palerm i Sicília
- Hasan ibn Ahmad ibn Ali ibn Koleib, anomenat Ibn Abi Khinzir 910–912
- Khalil ibn Ishaq 912
- Ali ibn Umar Balawi 912–913
- Ahmad ibn Ziyadat Allah ibn Qurhub 913–916
- Abu Said Musa ibn Ahmad, called al-Dhaif 916–917
- Salim ibn Asad ibn Rashid al-Kutami 917–937
- Abu l-Abbas Khalil ibn Ishaq ibn Werd 937–944
- Ibn Attaf al-Azdi 944–946
- Muhammad ibn Ashat 946–947
- Ibn Attaf al-Azdi (segona vegada) 947–948
[edita] Emirs kalbites de Palerm i Sicília
- Hasan I (al-Hasan ibn Ali al-Kalbi) 948-954
- Ahmad I 954-969
- Ali 969-982
- Djabir 982-983
- Djafar I 983-985
- Abd Allah 985-986
- Yusuf 986-998
- Djafar 998-1019
- Ahmad II al-Akhal 1019-1036
- Abd Allah 1036-1040 (de la família dels zírides)
- Hasan II as-Samsam 1040-1053
- República 1053-1072
[edita] Del segle XIII al XX
Amb l'illa de Sicília, Palermo va passar als Anjou i el 1282 als catalans.
Ha estat sempre un lloc de trànsit mercantil i comercial. Palerm ha conservat el testimoni de la cultura de tots els seus conqueridors: cartaginesos, romans, bizantins, àrabs, normands, catalanoaragonesos, espanyols o austríacs, que van anar deixant la seva petja en la ciutat.
[edita] Monuments i llocs d'interès
Conflueixen a Palerm diferents estils artístics: medieval, barroc, nord-africà, nord-europeu... A pesar de totes aquestes distintes influències, és una ciutat que ha conservat la seva pròpia identitat.
Hi ha nombrosos llocs d'interès turístic: les catacumbes dels Caputxins, amb mòmies conservades en diferent grau; la Catedral, d'estil àrab-normand; el Palau Reial, amb la Capella Palatina; els teatres Massimo, un dels més grans d'Europa, i Politeama; les esglésies San Giovanni degli Eremiti, San Giuseppe dei Teatini, Casa Professa, La Martorana i La Magione.
[edita] Transports i comunicacions
Palerm té un important port al golf homònim damunt la mar Tirrena, que el comunica, per exemple, amb Càller, Gènova, Tunis i Nàpols. Té l'aeroport internacional de Punta Raisi, el Falcone-Borsellino.
[edita] Articles relacionats
- Rosalia de Palerm, patrona de la ciutat.
- Antonio Canepa, fundador de l'EVIS.
[edita] Enllaços externs
- Pàgina oficial de l'Ajuntament (italià), (anglès), (francès), (àrab)
