Illes Eòlies

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Illes Eòlies
Illes Eòlies
Illes Eòlies
Illes Eòlies situat respecte Itàlia
Illes Eòlies
Informació
Localització Sicilia
Flag of Italy.svg Itàlia
Superfície 1216 ha

Tipus Natural
Criteris (viii)
ID 908
Regió * Europa i Amèrica del Nord
Inscripció 2000 (24a sessió)
Coordenades 38° 32′ 00″ N, 14° 54′ 00″ E / 38.53333°N,14.90000°E / 38.53333; 14.90000
* Segons les regions de la UNESCO.

Les illes Eòlies o illes Lipari (en italià Isole Eolie o Isole Lipari) són un arxipèlag de set illes al nord de Sicília, d'origen volcànic, situat a la mar Tirrena, pertanyents a la província de Messina.Estan inscrites a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 2000.[1]

Tenen dos volcans actius, Vulcano i Stromboli, a més de diversos fenòmens de vulcanisme secundari. Administrativament en divideixen en quatre municipis: Lipari (que agrupa l'illa homònima, la principal i més poblada, més les adjacents de Vulcano, Filicudi, Alicudi, Panarea i Stromboli), Santa Marina, Malfa i Leni (aquests tres a l'illa de Salina).

Destinació turística cada vegada més popular, les illes atreuen 200.000 visitants l'any.

Les Eòlies van ser designades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO pels seus fenòmens volcànics, però el nomenament pot ser revocat a causa de la construcció prevista d'un nou gran port esportiu a Lipari. La situació és en constant evolució, però la recent creació d'un Parc Nacional de les Illes Eòlies podria donar lloc a l'anul·lació del projecte de port.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Les illes prenen el nom del déu Èol, el rei dels vents. Segons la mitologia grega, Èol veié aquestes illes i va donar-los el seu nom, gràcies a la seva reputació de domador del vent. Vivia a Lipari i podia predir el clima mitjançant l'observació de la forma dels núvols de fum que sortien d'un volcà actiu, probablement Stromboli. Gràcies a aquesta capacitat, crucial per als illencs, que en la seva majoria eren pescadors i els calia saber el temps que faria, Èol guanyà una gran popularitat a l'arxipèlag; segons una teoria, és a partir d'aquests fets que el que devia ser un simple príncep grec, capaç de predir el temps en els núvols, va alimentar el mite del déu Èol capaç de controlar el temps.

Història[modifica | modifica el codi]

Vegeu també Història de Lipari.

La presència humana a l'arxipèlag hi és des dels inicis del temps: els primers assentaments s'hi van establir alguns segles abans del 4000 aC, durant el neolític. Els pobles prehistòrics estaven sens dubte atrets per la presència de grans quantitats d'obsidiana, mineral d'origen volcànic en el qual les Eòlies eren al centre de les rutes comercials des dels temps de l'antiga Roma. Aquest era un mineral molt cobejat, ja que era el més incisiu de què disposava l'home aleshores, i va generar un comerç tan intens que va donar gran prosperitat a les illes. L'obsidiana de Lipari s'exportava en grans quantitats a Sicília, el sud d'Itàlia, la Ligúria, la Provença i Dalmàcia. Lipari, doncs, va esdevenir un dels indrets més poblats de la Mediterrània, i a partir del 3000 aC la riquesa de Lipari s'estén a les altres sis illes, que també es van començar a poblar. Entre els segles XIV i XVI aC les illes foren importants perquè eren al mig de la ruta comercial dels metalls, en particular l'estany que arribava per mar des de la llunyana Britània i transitava per l'estret de Messina en la seva ruta cap a orient. Mentre a Sicília s'aferma la cultura de Castelluccio, a Capo Graziano, a l'illa de Filicudi, però també a Lipari, s'estén l'anomenada cultura eòlica, que es caracteritza més pel comerç que per l'agricultura, amb les seves barraques circulars amb parets de pedra a tocar del mar i la seva pròpia ceràmica. Les illes foren colonitzades pels grecs al voltant del 580 aC, que les anomenaren Eòlies, ja que les consideraven el lloc de residència del déu dels vents, Èol, un mite destinat a reafirmar el caràcter hel·lènic de l'arxipèlag.

El turó del Castello, a Lipari

L'any 260 foren escenari de la batalla de Lipari entre Roma i Cartago. A l'època dels romans es van convertir en centre del comerç de sofre, alum i sal.

L'historiador bíblic Flavi Josep esmenta una població potser relacionada amb les Eòlies: «Elisa va donar el nom als eliseus, que ara són els eolis». Elisa es referia a Elixà, el nét de Jàfet, fill de Noè.

El 1544, quan l'emperador Carles va declarar la guerra a França, el rei francès Francesc I va demanar ajut al sultà otomà Solimà el Magnífic. Aquest va enviar una flota comandada per Khair ad-Din, Barba-rossa, que va assolar les illes Eòlies i en va assassinar i deportar els habitants. Segons el seu pla, les Eòlies havien de ser el lloc des del qual atacar Nàpols.

Al llarg dels segles l'arxipèlag va ser repoblat de nou per comunitats hispàniques, sicilianes i de la resta d'Itàlia. En època borbònica Vulcano va ser utilitzada com a colònia penal per a l'extracció forçosa de sofre i alum.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Les Eòlies són un arxipèlag compost de set illes, juntament amb diversos illots i roques que afloren del mar. Les set illes estan disposades en forma de Y horitzontal, davant la costa nord de Sicília, des d'on es poden veure quan hi ha bones condicions meteorològiques.

Mapa de les illes Eòlies

Les set illes són (entre parèntesis el nom clàssic):

  1. Alicudi (Erikussa)
  2. Filicudi (Phoinikussa)
  3. Lipari (Lipara)
  4. Panarea (Euonymos)
  5. Salina (Didyme)
  6. Stromboli (Strongyle)
  7. Vulcano (Hiera)

Geologia[modifica | modifica el codi]

Les illes Eòlies són un sistema volcànic determinat per la subducció de la litosfera oceànica sota la part continental, que en determina la fusió amb l'alliberament de magma, el qual, quan arriba a la superfície, forma un arc insular, l'arc Eòlic, de 200 km de llarg i compost, a més de les set illes volcàniques, de diversos turons submarins (Alcione, Lametini, Palinuro, Glabro, Marsili, Sisifo, Eolo, Enarete).

Cultura[modifica | modifica el codi]

L'arxipèlag sempre ha exercit una gran fascinació sobre els viatgers que l'han visitat. Entre les expressions clàssiques d'aquesta fascinació es pot citar l'impressionant obra en vuit volums Die Liparischen Inseln de l'arxiduc Lluís Salvador (1893-1896). Entre els viatgers més recents, es pot recordar Caccia alla luna, d'Antonio Saltini (1990), la història d'una nit de pesca entre Lipari i Vulcano.

Vincles amb el continent[modifica | modifica el codi]

S'hi pot arribar per ferri o hidroavió des de Messina, Milazzo, Palerm, Sant'Agata di Militello, Reggio de Calàbria i Nàpols. També s'hi pot anar amb helicòpter, sota demanda, des de l'aeroport de Reggio, i també des del de Catània.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illes Eòlies