1990
| Tipus | any civil i any comú començat en dilluns  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1990 (mcmxc) |
| Islàmic | 1411 – 1412 |
| Xinès | 4686 – 4687 |
| Hebreu | 5750 – 5751 |
| Calendaris hindús | 2045 – 2046 (Vikram Samvat) 1912 – 1913 (Shaka Samvat) 5091 – 5092 (Kali Yuga) |
| Persa | 1368 – 1369 |
| Armeni | 1439 |
| Rúnic | 2240 |
| Ab urbe condita | 2743 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1960 1970 1980 - 1990 - 2000 2010 2020 | |
| Anys | |
| 1987 1988 1989 - 1990 - 1991 1992 1993 | |
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 9 de març: Terra Lliure atempta contra els jutjats de Manresa (Bages), Terrassa (Vallès Occidental) i Badalona (Barcelonès).[1]
- 21 d'abril, Catalunya: Amb protestes d'alguns ciutadans, Felip de Borbó visita Girona -on pren possessió del títol de príncep de Girona-, el monestir de Montserrat (el Bages) i Barcelona.
- 22 d'abril, Catalunya: Felip de Borbó va a Balaguer (la Noguera) i Cervera (la Segarra), on pren possessió dels títols de Senyor de Balaguer i comte de Cervera; després visita Montblanc (la Conca de Barberà).
- 24 d'abril, Cap Canaveral (Estats Units): Llançament a l'espai del telescopi espacial Hubble.[2]
- Abril, Banyoles: Es descobreix el jaciment arqueològic neolític de La Draga, un dels més conservats a tot Europa, per les excepcionals condicions s'ha pogut recollir estris de fusta preservats en els sediments fangosos de l'estany de Banyoles.
- 18 de juny, Barcelona: Es funda la Universitat Pompeu Fabra.
- 21 de setembre, Barcelona: S'inaugura el poliesportiu Palau Sant Jordi, obra de l'arquitecte japonès Arata Isozaki.[3]
- 18 de novembre, Pointe-à-Pitre, illa de Guadalupe: Florence Arthaud és la primera dona que guanya la Ruta del Rom, cursa transatlàntica en solitari.[4]
- 16 de desembre, Camp Nou, Barcelona: Pep Guardiola debuta amb el FC Barcelona contra al Cadis.
- Es publica el llibre: “la veïna”, d'Isabel-Clara Simó
- Es constitueix la Banda Simfònica Ciutat d'Eivissa.
- Resta del món
- 11 de febrer, Sud-àfrica: Alliberen Nelson Mandela després de 27 anys de captiveri a Robben Island, punt d'inflexió en la fi del règim d'apartheid.
- 25 de febrer, Managua: Violeta Chamorro esdevé presidenta de Nicaragua, la primera dona americana elegida presidenta a les urnes.[5]
- 11 de març: La República Socialista Soviètica de Lituània s'independitza de la Unió Soviètica.
- 15 de març, Brasil: Fernando Collor de Mello és elegit president del país.
- 21 de març, Namibia es converteix en una república independent.
- 27 de març, Miami, Estats Units: TV Martí hi comença a emetre propaganda anticastrista envers Cuba.[6]
- 24 d'abril, Cap Canaveral, Estats Units: Llançament a l'espai del telescopi espacial Hubble.
- 15 de maig: El retrat «El doctor Paul Gachet» de Vincent van Gogh és venut per la xifra rècord de 82,5 milions de dòlars.
- 16 de juliol, Kíiv, Ucraïna: La Rada Suprema proclama la sobirania estatal d'Ucraïna, separació oficial de l'URSS.
- 2 d'agost: L'Iraq de Saddam Hussein culmina amb èxit la invasió de Kuwait, el Consell de Seguretat de l'ONU condemna els fets.
- 3 d'octubre, Alemanya: Culmina la reunificació del país, la RDA és “absorbida” per la RFA.[7]
- 15 d'octubre, Suècia: Mikhaïl Gorbatxov és guardonat amb el premi Nobel de la pau pels seus intents per a fer disminuir les tensions de la guerra freda i l'obertura de la Unió Soviètica.[8]
- 9 de novembre, Kitt Peak National Observatory, Arizona, EUA: Es descobreix l'asteroide (5590) 1990 VA
- 12 de novembre, Kioto (Japó)ː entronació de l'emperador Akihito.[9]
- 21 de novembre, Japóː Es llança al mercat la consola Super Famicom, predecessora de la Super Nintendo.[10]
- Es crea la Comissió de Venècia, òrgan depenent de la Comissió Europea.
- Es crea el grup de rock gòtic Dead Artist Syndrome
Cinema i televisió[modifica]
| M/d | Direcció | Títol | Gènere |
|---|---|---|---|
| 00/00 | John Doe |
pel·lícula | slasher |
Premis Nobel[modifica]
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | |
| Economia |
Naiximents[modifica]
| M/d | Nom i llinatges | Activitat | Origen | M. |
|---|---|---|---|---|
| 04/21 | Julio Marrahí Ruano | pilotaire | Castelló de la Ribera | |
| 08/13 | Lisa LeBlanc | cantautora | novabrunsviquiana (canadenca) | |
| 03/31 | Lyra McKee | periodista | nord-irlandesa | 2019 |
Les persones nascudes el 1990 faran 34 anys durant el 2024.
Països Catalans
- 13 de març, Tarragona: Andrea Jardí Cuadrado, jove esquiadora catalana que ha destacat en categories inferiors.[11]
- 23 de març, Barcelona: Jaume Alguersuari, pilot de F1 català.
- 7 d'abril, Palma: Vicky Luengo, actriu mallorquina.[12]
- 5 de juny, Barcelonaː Ona Carbonell i Ballestero, nedadora catalana de natació sincronitzada.[13]
- 23 de juny, Vilafranca del Penedès: Laura Ràfols Parellada, futbolista catalana que va jugar a la Primera Divisió de futbol d'Espanya.[14]
- 2 de juliol, Crevillent, Alacant: Aitana Mas i Mas, enginyera d'obres públiques i política valenciana; ha estat Directora General de Transparència i Participació i la dona més jove a encapçalar una llista per a eleccions a Espanya.[15]
- 18 de juliol, Barcelona, Barcelonès: Georgina Oliva Isern, jugadora d'hoquei sobre herba catalana.[16]
- 9 d'agost, Valènciaː Ana Amo Ramada, futbolista valenciana.[17]
- 14 d'agost, Barcelonaː Carla Marín Benito, jugadora d'escacs catalana, que ha estat campiona de Catalunya.[18]
- 15 d'agost, Palmaː Margalida Crespí Jaume, nedadora sincronitzada mallorquina, medallista olímpica.[19]
- 17 d'agost, Mallaː Irene Solà Sàez, poeta, narradora i artista catalana.
- 28 d'agost, Linyola, Segrià: Bojan Krkic Pérez, futbolista català.
- 5 de setembre, Palma: Ángela Fernández, més coneguda com a Angy, és una cantant i actriu mallorquina.[20]
- 16 de setembre, Veracruz: Matilde Ortiz Reyes, jugadora de waterpolo del Club Natació Sabadell i la selecció estatal.[21]
- 17 octubre, Sabadell: Maica García Godoy, jugadora de waterpolo catalana.[22]
- 21 d'octubre, el Masnou, Maresme: Ricky Rubio, jugador de bàsquet català.
- 10 de novembre, Badalona, Barcelonès: Mireia Belmonte, nedadora catalana.
- 20 de desembre,
- Girona: Marta Xargay i Casademont, jugadora de bàsquet catalana de l'Uni Girona.[23]
- Barcelona: Andrea Guasch, actriu, cantant i ballarina.[24]
- 25 de desembre, Alacant: Covadonga Peremarch, sociòloga i política valenciana, ha estat diputada a les Corts Valencianes.[25]
-
-
Lyra McKee (m. 2019) -
-
-
_(cropped).jpg)
Resta del món
- 6 de març,
- Granadilla de Abona: Patricia Yurena, model
- Madrid: Clara Lago, actriu de cinema, teatre i televisió madrilenya.[26]
- 8 de març, Bilovec, Txecoslovàquia: Petra Kvitová, tennista txeca.[27]
- 16 de març, Madrid: Nagua Alba, psicòloga especialitzada en psicologia de l'educació i política basca.[28]
- 15 d'abril, París, França: Emma Watson, actriu britànica.
- 26 d'abril, Monterrey, Mèxic: Jonathan dos Santos, futbolista mexicà.
- 11 de juny, Annecy, França: Christophe Lemaitre, atleta francès.[29]
- 1 de juliol, Moscou, Rússia: Lukas Geniušas, pianista russo-lituà
- 8 de juliol, Buenos Aires, Argentina: Nicolás Colazo, futbolista argentí
- 13 d'agost, Nova Brunswick, Canadàː Lisa LeBlanc, cantautora que compon cançons en francés acadià i anglés canadenc.[30]
- 15 d'agost, Louisville, Kentucky, Estats Units: Jennifer Lawrence, actriu estatunidenca.[31]
- 19 d'agost, La Corunyaː Sofía Toro Prieto-Puga, regatista gallega, medallista olímpica a Londres 2012.[32]
- 1 de setembre, Londres: Ann Sophie Dürmeyer, més coneguda com a Ann Sophie, és una cantant alemanya.[33]
- 21 de setembre - Pasadena: Christian Serratos, actriu i model nord-americana.
- 10 d'octubre: Rafael Tolói, futbolista brasiler.
- 29 d'octubre: Madrid, Comunidad de Madrid, Espanya: Amarna Miller, actriu espanyola.
- 31 d'octubre, Atlanta, Geòrgia, EUA: J.I.D, cantant de rap estatunidenc.
- 4 de novembre, Florència: Rachele Bruni, nedadora italiana, especialitzada en carreres de llarga distància en aigües obertes.[34]
- 6 de novembre,
- Alcalá de Henares, Madrid: Luna Miguel, escriptora i traductora, periodista i editora.[35]
- Ludwigshafen am Rhein, Renània-Palatinat: André Schürrle, futbolista alemany.
- 17 de novembre, Los Realejos, Santa Cruz de Tenerife: Elisabeth Chávez, jugadora espanyola d'handbol.[36]
- 26 de novembre, Pristina, República Federal de Iugoslàvia: Rita Ora, cantant, compositora i actriu kosovar.[37]
- 30 de novembre, Tønsberg, Noruega: Magnus Carlsen, gran mestre d'escacs i actual campió del món norueg.
- 4 de desembre, Ōmihachiman, Japó: Yukiko Inui, nedadora japonesa de natació sincronitzada, medallista olímpica a Rio 2016.[38]
- 10 de desembre, Chiba, Japó: Shoyo Tomizawa pilot de motociclisme japonès
- Omdurman, Sudan: Salma al-Majidi, entrenadora de futbol.[39]
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 5 de gener - Gijón: Lola Iturbe, destacada activista anarquista barcelonina (n. 1902).[40]
- 8 de gener - Barcelona: Jaime Gil de Biedma, poeta català en llengua castellana (60 anys).
- 1 de març - Barcelona: Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada, fotògraf i periodista català (69 anys).
- 3 de març - París, França: Claude Arrieu, compositora francesa (n. 1903).[41]
- 17 de maig - Barcelona: Antoni Puigvert i Gorro, uròleg català (n. 1905).
- 26 de juny - Barcelona: Manuel de Pedrolo, escriptor català (72 anys).[42]
- 19 de juliol - Barcelona: Lluís Maria Millet i Millet, músic català, director de l'Orfeó Català (n. 1906).[43]
- 18 d'octubre - Caldes de Montbui (Vallès Oriental): Gato Pérez, músic català d'origen argentí que destacà en la rumba catalana.[44]
- 27 d'octubre - Barcelona: Xavier Cugat, músic català (90 anys).
- 20 de novembre - Barcelona: Maria del Carme Nicolau Massó, escriptora, periodista i traductora catalana (n. 1901).[45]
- 8 de desembre - Barcelona: Helena Valentí, escriptora catalana (n. 1940).[46]
- 12 de desembre - Madrid: Concha Piquer, cupletista i actriu valenciana (82 anys).[47]
- 15 de desembre - Barcelona: Miquel Coll i Alentorn, polític català d'Unió Democràtica de Catalunya i president del Parlament de Catalunya entre 1984 i 1988 (86 anys).
- 19 de desembre:
- Barcelona: Xavier Benguerel i Llobet, escriptor català. (85 anys).
- Santa Coloma de Gramenet: Maria Argelaguet Costa, mestra i pedagoga catalana (n. 1900).
- 21 de desembre - Barcelona: Susana March Alcalá, popular escriptora en castellà, autora de novel·les rosa i històriques (n. 1918).[48]
- Josep Maria Lamaña i Coll, musicòleg i enginyer industrial barceloní. (n. 1899).
- València: Maria Àngels Belda Soler, cronista oficial d'Aielo de Malferit i una de les primeres dones a accedir a la Universitat a la ciutat de València.
- Barcelona, Jaume Batlle Bigas, aparellador i mestre d'obres
- Resta del món
- 6 de gener, Moscou: Pàvel Txerenkov, físic sovietic, Premi Nobel de Física de l'any 1958 (n. 1904).
- 10 de gener, Los Angeles, Pilar Arcos, cantant cubana de música popular (n. 1893).[49]
- 20 de gener, Santa Monica, Califòrnia, EUA: Barbara Stanwyck, actriu estatunidenca (82 anys).
- 23 de gener: Raúl Kaplún, violinista, compositor i director d'orquestra alemany nacionalitzat argentí.
- 25 de gener, Londres: Ava Gardner, actriu nord-americana (67 anys).[50]
- 16 de febrer, Nova York, EUA: Keith Haring, artista plàstic i activista social nord-americà (38 anys).
- 7 de març, París (França): Claude Arrieu, compositora francesa.(n. 1903)[51]
- 11 de març: Alfonso Sánchez Portela, fotògraf espanyol (87 anys).
- 15 de març, Madrid: Jimena Menéndez-Pidal Goyri, pedagoga espanyola (n. 1901).[52]
- 17 de març, Lausana (Suïssa): Capucine, model i actriu francesa (n. 1928).[53]
- 22 de març, Moscou: Lev Iaixin, porter de futbol rus (n. 1929).
- 3 d'abril, Los Angeles: Sarah Vaughan, cantant nord-americana, una de les veus femenines més importants i influents del jazz (n. 1924).[54]
- 15 d'abril, Nova York, EUA: Greta Garbo, actriu sueca (84 anys).[55]
- 25 d'abril, Filadèlfia, Estats Units: Dexter Gordon, saxofonista de jazz.
- 8 de maig, Venècia, Vèneto, Itàlia: Luigi Nono, compositor Italià (n. 1924).[56]
- 18 de maig, Malibú, Califòrnia, Estats Unitsː Jill Ireland, actriu anglesa (n. 1936).[57]
- 22 de maig:
- , Pequín (Xina): Ling Shuhua, escriptora i pintora xinesa (n. 1900)
- Xangai (Xina): Xu Xingye (xinès simplificat: 徐兴业) escriptor xinès. Guanyador del Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1991 (n. 1917). .
- 8 de juny, San José (Costa Rica): José Figueres Ferrer, pensador i humanista, i un dels més importants polítics de la república de Costa Rica. Va ser President de la República en tres períodes, 1948-1949, 1953-1958 i 1970-1974 (n. 1906).[58]
- 14 de juny, Essenː Erna Berger, cèlebre soprano de coloratura, alemanya d'origen suec (n. 1900).[59]
- 16 de juny, Londres: Eva Turner, soprano anglesa (n. 1892).[60]
- 22 de juny, Moscou (Rússia): Ilià Frank, físic sovietic, Premi Nobel de Física de l'any 1958 (n. 1908).[61]
- 11 de juliol, Xangai (Xina): Sun Yu, actor, guionista i director de cinema xinès (n. 1900)[62]
- 15 de juliol, Londres: Margaret Lockwood, actriu de teatre, cinema i televisió britànica (n. 1916).[63]
- 29 de juliol, Viena, Àustria: Bruno Kreisky, polític austríac socialdemòcrata, canceller d'Àustria entre 1970 i 1983 (n. 1911).[58]
- 5 d'agost, Chengdu, Sichuan (Xina): Zhou Keqin, escriptor xinès, Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1982 (n. 1937)[64]
- 8 d'agost, Graz: Andrzej Dobrowolski, compositor i professor de música
- 4 de setembre, Los Angeles, Califòrnia: Irene Dunne, actriu de cinema estatunidenca (n. 1898).[65]
- 7 de setembre: Clara Eleonore Stinnes, corredora de cotxe coneguda per ser la primera dona a donar la volta a món en cotxe
- 26 de setembre, Roma, Itàlia: Alberto Moravia, escriptor italià (82 anys).
- 14 d'octubre, Lawrence (Massachusetts): Leonard Bernstein, pianista, compositor i director d'orquestra estatunidenc (72 anys).[66]
- 20 d'octubre, Woodland Hills, Los Angeles, Califòrnia (EUA):: Joel McCrea, actor estatunidenc.(n. 1905.[67])
- 27 d'octubre, Roma: Ugo Tognazzi, actor italià (n. 1927).[68]
- 30 de setembre, Sydney, Austràlia: Patrick White, escriptor australià, Premi Nobel de Literatura 1973 (78 anys).[69]
- 2 de novembre, Sleepy Hollow, els EUA: Aaron Copland, compositor nord-americà (n. 1900).
- 7 de novembre, Sommières, França: Lawrence Durrell, escriptor britànic (n. 1912).[70]
- 17 de novembre, Stanford, Califòrnia (EUA): Robert Hofstadter, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1961 (n. 1915).
- 23 de novembre, Great Missenden, Buckinghamshire, Anglaterra: Roald Dahl, novel·lista, escriptor de contes i guionista gal·lèsn (74 anys).
- 24 de novembre, Uttlesford, Essexː Dodie Smith, novel·lista, dramaturga i guionista britànica, autora de 101 Dàlmates (n. 1896).[71]
- 1 de desembre, Dehradun, Índia, Vijaya Lakshmi Pandit, diplomàtica i política índia (n. 1900).[72]
- 2 de desembre:
- Nova York (USA): Aaron Copland,compositor estatunidenc (n. 1900).[73]
- Woodland Hills (Los Angeles), Califòrnia, Estats Units: Robert Cummings, actor, director i productor estatunidenc (n. 1908).[74]
- 7 de desembre - Scarsdale, Nova York: Joan Bennett, actriu de cinema, teatre i televisió estatunidenca (n. 1910).[75]
- 8 de desembre - Santa Monica, Califòrnia (EUA): Martin Ritt, director, actor i guionista nord-americà (n. 1914).[76]
- 14 de desembre, Neuchâtel, Suïssa: Friedrich Dürrenmatt, dramaturg suís en llengua alemanya (n. 1921).
- Marcel Légaut, filòsof francès
Líders internacionals[modifica]
.jpg)
John Major (des del 28N)
Alemanya: Helmut Kohl
Espanya: Felipe González
Estats Units: George Bush
França: François Mitterrand
Regne Unit: Margaret Thatcher
Itàlia: Giulio Andreotti
USSR: Mikhaïl Gorbatxov
Ciutat del Vaticà: Papa Joan Pau II
Referències[modifica]
- ↑ «Cronologia (7)». Homenatge de Terra Lliure. Arxivat de l'original el 19 de novembre 2009. [Consulta: 22 març 2011].
- ↑ «Sabies que... el 24 d'abril de 1990 es va dur a terme el llançament del telescopi espacial Hubble?». Ciutat de les Arts i les Ciències de València, 24-04-2012. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «El Palau Sant Jordi se abre a Barcelona». La Vanguardia, 21-09-1990, pàg. Portada i pàg. 31.
- ↑ Lafon, Cathy. «Il y a 30 ans, Florence Arthaud remporte la 4e route du Rhum» (en francès). Sud-Ouest, 18-11-2020. [Consulta: 19 novembre 2020].
- ↑ «Violeta Chamorro, presidenta de Nicaragua | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 desembre 2020].
- ↑ Snyder, Alvin A. Warriors of Disinformation: American Propaganda, Soviet Lies, and the Winning of the Cold War (en anglès). Arcade Publishing, 1997, p.237. ISBN 155970389X.
- ↑ «EinigVtr - Vertrag zwischen der Bundesrepublik Deutschland und der Deutschen Demokratischen Republik über die Herstellung der Einheit Deutschlands» (en alemany). Bundesministerium der Justiz und für Verbraucherschutz und Bundesamt für Justiz, 31-08-1990. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ Moreno, Ricardo; Bonet, Pilar «Mijaíl Gorbachov, premio Nobel de la Paz 1990» (en castellà). El País [Madrid], 15-10-1990. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «天皇陛下の御即位に伴う式典等の実例について» (en japonès). kantei.go.jp. [Consulta: 7 novembre 2020].
- ↑ Kent, Steven L. The Ultimate History of Video Games: The Story Behind the Craze that Touched our Lives and Changed the World (en anglès). Roseville: Prima Publishing, 2001, p. 422–431. ISBN 0-7615-3643-4.
- ↑ «Andrea Jardí Cuadrado | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ Pérez Pérez, Raquel. «5 datos curiosos de Vicky Luengo que a lo mejor no conoces» (en castellà). Vanitatis, 11-02-2023. [Consulta: 12 febrer 2024].
- ↑ «Ona Carbonell i Ballestero | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ «Laura Ràfols i Parellada | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Aitana Mas i Mas. Candidata a Corts por Alicante» (en castellà). Imparables. Compromís. [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Georgina Oliva Isern | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ SL, Gurenet Teknologia. «ANITA: Ana Amo Ramada (Delantera) / Jugadora Fútbol Femenino». www.txapeldunak.com. [Consulta: 26 agost 2016].
- ↑ «Carla Marín Benito | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «Margalida Crespí Jaume». Comité Olímpico Español. Arxivat de l'original el 2020-06-21. [Consulta: 18 juny 2020].
- ↑ «Angy. Noticias de Ángela María Fernández González» (en castellà). Bekia. [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «Matilde Ortiz Reyes | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «Maria del Carme García Godoy | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 juliol 2020].
- ↑ «Marta Xargay Casademont | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ «Andrea Guasch» (en castellà). Bekia. [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ «Ficha del diputado/a | Corts Valencianes». [Consulta: 23 octubre 2020].
- ↑ «Clara Lago - Biografía». De Cine 21. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «Petra Kvitova | Player Stats & More – WTA Official» (en anglès). [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «Nagua Alba Goveli». Podemos Transparencia, 2020. Arxivat de l'original el 2019-12-07. [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Christophe Lemaitre» (en francès). [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ Simard, Yves. «Lisa LeBlanc». The Canadian Encyclopedia. [Consulta: 15 juny 2020].
- ↑ SensaCine. «Jennifer Lawrence» (en castellà). [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ García, Dioni. «Sofía Toro Prieto-Puga: "El oro en Londres 2012 me dio para vivir poco tiempo porque tuve mala suerte"» (en castellà). La Opinión de Murcia, 14-10-2019. [Consulta: 21 juny 2020].
- ↑ «Ann-Sophie Dürmeyer's fact sheet» (en anglès). Deutsche Welle (DW), 20-09-2015. [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «BRUNI Rachele - Olympic Marathon Swimming | Italy», 22-09-2016. Arxivat de l'original el 2016-09-22. [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ «Interpretación de un poema contemporáneo - Definición del vientre, de Luna Miguel» (en castellà). Estación del 24. [Consulta: 21 setembre 2020].
- ↑ «Elisabet Chavez Hernandez. Atletas. Juegos Olímpicos Londres 2012. Calendario, deportes, sedes, estadios, países y medallero.». [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ «Rita Ora» (en castellà). Bekia. [Consulta: 4 octubre 2020].
- ↑ «Yukiko INUI». Olympic Channel. [Consulta: 3 novembre 2020].
- ↑ «100 امرأة 2015: سلمى الماجدي مدربة فريق كرة قدم للرجال في السودان». BBC News arabic, 2015. [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ «Lola Iturbe». L'estel negre. [Consulta: 13 juny 2021].
- ↑ «Claude Arrieu (1903-1990) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 30 setembre 2023].
- ↑ «Manuel de Pedrolo i Molina | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ «Lluís Maria Millet i Millet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Gato Pérez». Satélite K. Arxivat de l'original el 2020-12-05. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Maria del Carme Nicolau Masó». Diccionari històric de periodistes catalans. Institut d'Estudis Catalans, 27-08-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Helena Valentí i Petit | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ «Concepció Piquer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Susana March» (en castellà). Biblioromance. [Consulta: 2 agost 2017].
- ↑ Barreiro, Javier. «María del Pilar Paulina Pubillones Galart» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 25 abril 2023].
- ↑ «Ava Gardner | enciclopedia.cat». [Consulta: 24 octubre 2022].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Jimena Menéndez-Pidal (Madrid, 1901 – Madrid, 1990)» (en castellà). Fundación Ramón Menéndez Pidal. Arxivat de l'original el 2020-09-27. [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ «25 años sin Capucine». Fotogramas, 17-03-2015. [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ «Sarah Lois Vaughan | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ «Greta Garbo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 juliol 2020].
- ↑ «Luigi Nono». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Jill Ireland» (en castellà). Sensacine. [Consulta: 2 març 2021].
- ↑ 58,0 58,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Warrack, John; West, Ewan. The Concise Oxford Dictionary of Opera (en anglès). Oxford University Press, USA, 1996-03-07, p. 44. ISBN 978-0-19-280028-2.
- ↑ Warrack, John; West, Ewan. The Concise Oxford Dictionary of Opera (en anglès). Oxford University Press, USA, 1996-03-07, p. 524. ISBN 978-0-19-280028-2.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1958» (en anglès). [Consulta: 22 juny 2020].
- ↑ Planas Penadés, Ricard. Historia del cine chino. Primera edición: Febrero 2019, 2019. ISBN 978-84-17418-45-8.
- ↑ «Margaret Lockwood» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «chinese-shortstories.com». [Consulta: 3 agost 2020].
- ↑ «Irene Dunne» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ «Leonard Bernstein | American composer and conductor» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Joel McCrea | American actor» (en anglès). [Consulta: 20 octubre 2021].
- ↑ «TOGNAZZI, Ugo in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1973» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «Lawrence Durrell | British author» (en anglès). [Consulta: 13 novembre 2020].
- ↑ «Dorothy Gladys “Dodie” Smith (1896-1990)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 21 març 2021].
- ↑ «Vijaya Lakshmi Pandit» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ «Aaron Copland». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Robert Cummings | American actor» (en anglès). [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ «Joan Bennett | American actress» (en anglès). [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1990 |