Gijón

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gijón/Xixón
Xixón
Bandera de Gijón/Xixón Escut de Gijón/Xixón
(En detall) (En detall)
Localització
Localització a Astúries
Estat
• Comunitat
• Partit judicial
• Parròquies
Espanya
Principat d'Astúries
Gijón/Xixón
26
Gentilici xixonès/xixonesa o gijonès/gijonesa
Malnom playos/es
Superfície
 • Total
 • % Astúries
22è
181,6 km²
1,71
Altitud nd msnm
(màx.:La Peña los Cuatro Xueces 672 )
Població (2013[1])
  • Densitat
275.274 hab.
1.515,83 hab/km²
Coordenades 43° 32′ N 5° 42′ O
Dirigents:
• Alcalde:

Carmen Moriyón Entrialgo (Fòrum Astúries)
Codi postal 33200 a 33299
Web

Gijón (en asturià Xixón i oficialment Gijón/Xixón) és una ciutat i concejo de la costa cantàbrica al Principat d'Astúries (Espanya). El seu terme municipal té una superfície de 181,6 km2 i una població de 274.037 hab. El seu territori ja era poblat abans de l'època romana, s'hi fundà una vila que es va dir Gigia, origen de la ciutat.

Història[modifica | modifica el codi]

Els primers testimoniatges de presència de l'home en el que avui coneixem com municipi —concejo a Astúries— de Gijón se situen en el Mont Deva, on existeixen una sèrie de túmuls (primitius soterraments) i en el Mont Areo, on existeix un conjunt dolmènic neolític considerat com el més important del nord d'Espanya.

En 1990, unes prospeccions arqueològiques van permetre treure a la llum 30 dòlmens, repartits entre dos sectors diferents: Los Llanos i Les Huelgues de San Pablo, que segons l'investigador M.A. De Blas estan agrupats segons un "cert ordre monumental".

Successives campanyes arqueològiques han permès l'estudi d'un túmul en l'àrea de San Pablo i dos més en la zona del Llano. De tipologia diferenciada, dos d'ells presenten càmeres de planta rectangular, i l'altre trapezoïdal amb un petit corredor precedint-lo. Aquest últim és un cas interessant, ja que no és freqüent trobar dòlmens de corredor en l'àrea del Cantàbric. Aquest conjunt dolmènic està datat en l'any 5000 aC.

Primitiu poblat astur, de la gen dels cilúrnics, situats en la Campa Torres des del segle VI aC, posteriorment es van traslladar, ja sota dominació romana, a la península de Cimadevilla en el segle I aC. La dominació romana comença amb la conquesta de la ciutat per part de Sext Apuleu, sent lliurats honors pel senat de Roma a Sext Apuleu, i aquest en agraïment va erigir un monument (prop de l'ancoratge de Torres) assenyalant la seva victòria i dedicat a Júpiter, i és clar, també a August, sent aquesta ciutat coneguda a partir de llavors per Gigia.

Elogi de l'horitzó d'Eduardo Chillida

Sota domini romà la ciutat va seguir creixent, i igual que amb anterioritat havia assolit atreure els comerciants cartaginesos, aquesta vegada va fer el mateix amb els romans, atraient-los amb la riquesa dels seus minerals, la fusta, la qualitat de les pedres de les seves pedreres i fins i tot per la manufactura d'una de les begudes més populars de l'Imperi (una barreja de vi, peix i sal), comptant la ciutat fins i tot amb termes.

Va ser capital dels dominis musulmans transcantàbrics sota comandament de Muza ibn Nusayr amb un destacament de tropes a Gijón i a algun punt clau (a causa del baix nombre de tropes que havien creuat l'estret) deixant la resta del territori amb més autonomia. La dominació va durar del 713 (aprox.) fins al 718-722 (inici de la revolta, fins a la victòria de Covadonga) amb la guerra d'expulsió dels musulmans i de Mussa pel rei Pelai.

Fou assetjada en 1352 per Pere I el cruel i el 1395 es produí la Destrucció de Gijón per Enric III de Castella, que acaba amb la revolta d'Alfonso Enríquez.[2] Port comercial des de principis del segle XVI. En 1782 van començar les obres de construcció de la carretera a Castella que trigarien 50 anys a completar-se. Des de la Primera Guerra Carlina, s'exportava des del seu port el carbó de l'interior d'Astúries que juntament amb l'arribada del ferrocarril va afavorir l'establiment d'una sèrie d'indústries alimentàries (mantega, xocolata, cervesa, sidra, etc.), fàbriques de terrrissa, tabacs, siderometal·lúrgiques, etc. La definitiva industrialització de la vila es va produir després de l'impuls inversor de 1898. Poc després el port comercial es traslladava a El Musel en ser insuficients les successives ampliacions del vell port i es creaven drassanes que a poc a poc estan sent reestructurades.

Platja de San Llorienzo i Cimavilla

També fou important centre anarcosindicalista i socialista, bressol de destacats militants de la CNT com Avelino González Mallada, Eleuterio Quintanilla i Segundo Blanco. Es va aixecar en armes[3] de forma revolucionària contra el govern legítim de la República, amb els radicals i la CEDA l'octubre de 1934. Amb l'esclat de la Guerra Civil, el 18 de juliol de 1936, la ciutat i els seus habitants es van mantenir fidels al govern legítim i es formà el Comitè de Guerra de Gijón de preponderància anarquista, mentre que no l'exèrcit, la rebel·lió del qual no va poder ser dominada fins al mes d'agost. Posteriorment la vila va ser la capital del Consell Interprovincial d'Astúries i Lleó —que s'acabaria declarant sobirà convertint-se en el Consell Sobirà d'Astúries i Lleó— fins a l'ocupació de la ciutat el 20 d'octubre de 1937 per les tropes rebels del general Franco.

La siderúrgia és la principal indústria des de finals del segle XIX i sobretot amb la creació de Uninsa en 1971 a partir de la fusió de les fàbriques de Moreda i Mieres i la seva posterior unió amb Ensidesa, convertida després al costat d'Alts Forns de Biscaia en Aceralia, per a integrar-se a la fi del segle XX en el grup europeu Arcelor al costat de la luxemburguesa Arbed i la francesa Usinor.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Vista de Gijón des de la torre de la Universitat Laboral

El concejo està situat en la costa central asturiana, entre 0 i 672 metres sobre el nivell del mar (La Peña los Cuatro Xueces), limitant a l'oest amb Carreño, a l'est amb Villaviciosa i al sud amb Siero i Llanera. Està molt a prop de les altres dues principals ciutats asturianes, Oviedo/Uviéu i Avilés.

La ciutat està situada en el tram costaner central del concejo, en una badia dividida per la península de Cimadevilla (nucli antic) que separa la platja de San Lorenzo a l'est, del port esportiu, platges de Poniente i Arbeyal, drassanes i port d'El Musel, a l'oest.

Vies d'accés[modifica | modifica el codi]

Autopistes A-66 (Ruta de La Plata), A-8 (Autopista del Cantàbric) i AS-1 (Autovia Minera). Amb tren, Gijón/Xixón té comunicacions diàries amb ciutats com Madrid, Alacant, Ferrol i Barcelona. També arriben creuers al Port de Gijón/Xixón, El Musel.

Clima[modifica | modifica el codi]

Climograma de Gijón/Xixón

Atlàntic, estius càlids amb una barreja de dies assolellats i ennuvolats. A l'hivern el clima és suau, bastant plujós i ventós, tot i que a vegades el clima fred del nord i d'Astúries es deixa notar al nivell del mar amb neu.

Parròquies[modifica | modifica el codi]

Mapa parroquial de Gijón
1 Serín
2 Tacones
3 Fresno
4 Puao
5 Veriña
6 Xove
7 Gijón/Xixón

8 Somió
9 Cabueñes
10 Deva
11 Caldones
12 Baldornón
13 Fano
14 Llavandera

15 Güerces
16 Llorio
17 La Pedrera
18 Ruedes
19 L'Abadía de Cenero
20 Porceyo
21 Tremañes

22 Roces
23 Granda
24 Bernueces
25 Vega
26 Santurio

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica de Gijón/Xixón (1900-2005)

La població és de 277.733 habitants (dades de 2013). A continuació es mostra una taula amb l'evolució demogràfica de la vila.

Any Habitants al concejo Habitants a la ciutat
1900 47.000 27.000
1930 77.000 50.000
1960 125.000 90.000
1970 185.000 160.000
1981 256.000 233.000
1991 261.000 235.000

Economia[modifica | modifica el codi]

Ciutat tradicionalment industrial, l'economia de Gijón ha sofert grans canvis a partir de les dures reconversions del sector industrial des de la dècada dels setanta. El desenvolupament econòmic de Gijón es va iniciar a la fi del segle XIX, a causa de la confluència de diversos factors:

  • L'explotació del carbó de les conques hulleres de l'interior d'Astúries (principalment a Mieres i Langreo). La construcció del Ferrocarril de Langreo/Llangréu, tercer ferrocarril espanyol, en 1856, va fer de Gijón el port d'embarcament de la major part de la producció minera asturiana, estimulant el comerç i la indústria local.
  • La repatriació de capitals antillans, com a conseqüència de la independència de Cuba, que van propiciar la creació de noves indústries i inversions immobiliàries.

El model industrial generat, típic de la primera Revolució Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, amb gran presència de la indústria metal·lúrgica, siderúrgica, ceràmica, vidre i tèxtil. El sector terciari, a més de l'activitat comercial generada per la ciutat, va incloure la incipient activitat turística del Gijón de l'època, que també va aspirar a convertir-se en una gran estació balneària. No obstant això, no va arribar a prosperar com s'esperava a causa del tardà enllaç ferroviari que va connectar Astúries amb la Meseta. La següent etapa de gran creixement econòmic de Gijón es va produir a la fi de la dècada dels seixanta, a causa de la construcció de la factoria de Uninsa (Ensidesa) i a l'activitat del port i de les drassanes.

Després d'una dura crisi i reconversió en els anys vuitanta, en l'actualitat, el sector terciari és el més important de l'economia gijonesa, seguit del sector secundari (indústries siderúrgiques i metàl·liques). El pes del sector primari en l'economia del municipi és pràcticament irrellevant.

Govern i administració[modifica | modifica el codi]

El govern municipal està format pels següents elements:

  • Alcalde
  • Ple Municipal
  • Junta de Govern Local
  • Tinents d'Alcalde
  • Portaveus
  • Delegacions Municipals
  • Comissions del Ple

L'ajuntament té un butlletí informatiu anomenat Gazeta de Gijón.

Nom Des de Fins a Partit
José Manuel Palacio 1979 1987 FSA-PSOE
Vicente Álvarez Areces 1987 1999 FSA-PSOE
Paz Fernández Felgueroso 1999 2011 FSA-PSOE
Carmen Moriyón Entrialgo 2011 actualidad FAC
Llista completa d'alcaldes de Gijón/Xixón des de 1840

Des de la instauració de la democràcia en la Transició, la vila ha tingut tres alcaldes, tots ells del PSOE, com es mostra en la taula de l'esquerra. Per a una informació més completa vegeu la llista d'alcaldes de Gijón/Xixón, la qual detalla els màxims dirigents de la corporació municipal des de 1840. Des de l'any 2003 el PSOE governa en coalició amb Esquerra Unida(Izquierda Xunida-Bloque por Asturies-Los Verdes).

Mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]

Periòdics
El Comercio, La Nueva España (edició local), La Voz de Asturias (edició local)
Emissores de ràdio
Cadena SER Gijón, Radio Gijón Cadena COPE, Onda Cero Gijón
Cadenes de televisió
Televisión Local Gijón (local) i Canal 10 TV (local)

Heràldica i vexil·lologia[modifica | modifica el codi]

L'escut de Gijón és la imatge del Rei Pelai brandant la Creu de la Victòria sobre camp de plata. La bandera de Gijón és l'assignada a la Província Marítima de Gijón el 1845, amb l'escut de Gijón al centre.

Xixonencs il·lustres[modifica | modifica el codi]

           

Cultura[modifica | modifica el codi]

L'activitat cultural és molt àmplia i fa especial èmfasi en la formació pública. Des de 1981 existeix una Universitat Popular amb tallers i cursos, així com una xarxa de centres socials i biblioteques en cada barri. Tenen especial importància l'Ateneu Obrer de Gijón, una entitat cultural amb més de cent anys de vida, i l'Antic Institut Jovellanos.

Es realitzen activitats culturals tot l'any, que augmenten considerablement en els mesos d'estiu, sobretot a l'agost per les festes de Begoña (15 d'agost), amb festes, música i teatre, que complementen la programació contínua del Teatre Municipal Jovellanos. Destaquen el Festival Internacional de Cinema de Gijón, la Setmana Negra, el Saló del Llibre Iberoamericà i els grans concerts; por la vila han passat, The Kinks, Paul McCartney, Rolling Stones, B.B. King, Bob Dylan, REM, Tina Turner, David Bowie, Prince, Bruce Springsteen, Elvis Costello, Stray Cats, Miles Davis, Sting, Dire Straits, Bon Jovi, Scorpions, Manowar, Oasis, Sepultura, Slipknot, Iron Maiden o Sonic Youth.

José Luis Garci va gravar a principis de la dècada de 1980 la major part del metratge de Volver a empezar, pel·lícula que posteriorment obtindria un Oscar de l'Acadèmia a la millor pel·lícula estrangera. A principis de la dècada de 1990 va haver-hi un auge de bandes de música indie en la vila, que es va conèixer com el Xixón Sound.

Museus i espais expositius[modifica | modifica el codi]

Edifici del Museu del Poble d'Astúries, que serví de pavelló del Principat d'Astúries durant l'Exposició Universal de Sevilla de 1992

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Podem destacar dintre del menjar clàssic, com a primers, les fabes, les reines en la cuina asturiana, ja sigui en la conegudíssima fabada amb compango (xoriç, botifarra i llard), com amb cloïsses, cabra, amb caça, etc., i el pote asturià. En els segons el port aporta saborosos peixos i mariscs del Cantàbric amb el qual es realitzen receptes tradicionals com la chopa a la sidra, besuc a l'esquena, ventresca de bonítol o els oricis, encara que també tenen la seva importància els plats de carn de les parròquies de l'interior com la vedella o el "pitu de caleya". Les postres típiques són l'arròs amb llet, pastís charlota o gijonesa, bescuit Gijón i princesetes.

Tot això es rega amb sidra, que servida a la manera tradicional (servint-la en "culines") acompanya menjars i les llargues tardes d'estiu acompanyant a truites, xoriços a la sidra i empanades als berenadors que esquitxen les parròquies rurals com Deva, Castiello o Mareig. Gijón és pedrera també de joves cuiners que han rejovenit la cuina asturiana. No és difícil de trobar a Gijon llocs on la sofisticació en el menjar no estigui acompanyada d'un tracte amable i uns preus molt ajustats.

Universitat[modifica | modifica el codi]

Platja de San Llorienzo

La vida acadèmica de la ciutat es va veure augmentada a finals dels anys 1990 amb la construcció del campus de Viesques, pertanyent a la Universitat d'Oviedo/Uviéu i conformat per les següents escoles: I.O. d'Enginyeria Tècnica Industrial de Gijón (de gran tradició i que recentment va celebrar els seus 150 anys d'antiguitat), I.O.I.T. d'Informàtica i Telemàtica de Gijón/Xixón, I.S. de Marina Civil, I.O. de Relacions Laborals i Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Gijón/Xixón (en la qual s'imparteixen tres titulacions principals, Enginyer Industrial, Enginyer Informàtic i Enginyer en Telecomunicacions). Està planejat que en un futur es traslladi al campus i el seu entorn el centre que es troba en el nucli urbà, l'Escola Universitària "Jovellanos" (estudis d'empresarials, administració pública i turisme). Durant el setembre de 2004 es va dur a terme el trasllat al campus de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial.

Esports[modifica | modifica el codi]

La vila compta amb un dels equips històrics de futbol, el ja centenari Real Sporting de Gijón, actualment en la segona divisió de la lliga espanyola, però que durant molts anys, fins a vint-i-un consecutius, va estar en la màxima categoria del campionat nacional, que juga en l'estadi de futbol de propietat municipal d'El Molinón. També compta amb un equip de bàsquet, el Gijón Bàsquet equip que actualment es troba en la lliga LEB i que va estar en la lliga ACB quatre temporades, tres d'elles consecutives. La seva pista de joc és el Palau d'Esports de Gijón/Xixón.

El Real Grup de Cultura Covadonga és una de les societats privades de caràcter esportiu més importants d'Espanya. Compta amb gairebé 30.000 socis i unes instal·lacions punteres en matèria esportiva que fan de l'entitat un fenomen social a escala nacional. Cal destacar també altres clubs com el Club Natació Santa Olaya, situat també entre els més importants del país, el Club Hípico Astur, el Real Club de Golf de Castiello, el Club de Tennis de Gijón, o el Real Club Astur de Regates. És també destacable la celebració a l'estiu del concurs hípic de Las Mestas, considerat com un dels millors d'Espanya. Per als amants de la muntanya; l'estratègica situació de Gijón/Xixón, permet als esquiadors acostar-se a les estacions d'esquí de la Serralada Cantàbrica com és Valgrande-Pajares a tan sols 75 km.

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Turisme, monuments i llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Panoràmica del port esportiu amb el barri de Cimavilla al fons. 12 de setembre de 2005
Casetes de la platja de San Llorienzo. Al fons Cimavilla i port d'El Musel

Hostaleria[modifica | modifica el codi]

Nombrosíssims bars, restaurants i sidreries, hotels de totes les categories, Parador de Turisme.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Boletin de la Real Academia de la Historia. tom CXCVII, n.III (en castellà). Real Academia de la Historia, 2000, p. 432. 
  3. [enllaç sense format] http://www.galeon.com/ateneosant/Ateneo/Historia/SigloXX_1/sxx-agijon.htm

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gijón
Municipis del Principat d'Astúries Flag of Asturias (indoor).svg
Allande | Aller | Amieva | Avilés | Belmonte de Miranda | Bimenes | Boal | Cabrales | Cabranes | Candamo | Cangas de Onís | Cangas del Narcea | Caravia | Carreño | Caso | Castrillón | Castropol | Coaña | Colunga | Corvera de Asturias | Cudillero | Degaña | El Franco | Gijón | Gozón | Grado | Grandas de Salime | Ibias | Illano | Illas | Langreo | Laviana | Lena | Llanera | Llanes | Mieres | Morcín | Muros de Nalón | Nava | Navia | Noreña | Onís | Oviedo | Parres | Peñamellera Alta | Peñamellera Baja | Pesoz | Piloña | Ponga | Pravia | Proaza | Quirós | Las Regueras | Ribadedeva | Ribadesella | Ribera de Arriba | Riosa | Salas | San Martín de Oscos | San Martín del Rey Aurelio | San Tirso de Abres | Santa Eulalia de Oscos | Santo Adriano | Sariego | Siero | Sobrescobio | Somiedo | Soto del Barco | Tapia de Casariego | Taramundi | Teverga | Tineo | Valdés | Vegadeo | Villanueva de Oscos | Villaviciosa | Villayón | Yernes y Tameza

Coord.: 43° 32′ 0″ N, 5° 42′ 0″ O / 43.53333°N,5.70000°O / 43.53333; -5.70000