Villaviciosa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Villaviciosa
Miliayo/Villaviciosa
Bandera de Villaviciosa Escut de Villaviciosa
(En detall) (En detall)
Localització
Localització a Astúries
Estat
• Comunitat
• Partit judicial
• Parròquies
Espanya
Principat d'Astúries
Villaviciosa
41
Capital Villaviciosa
Gentilici Villaviciosín, Villaviciosina
Maliayés, maliayesa
Superfície
 • Total
 • % Astúries
11è
276,23 km²
2,60
Altitud nd msnm
(màx.:Peña de los Cuatro Jueces
662 )
Població (2013[1])
  • Densitat
14.971 hab.
54,2 hab/km²
Coordenades 43° 28′ N, 5° 27′ O / 43.467°N,5.450°O / 43.467; -5.450Coord.: 43° 28′ N, 5° 27′ O / 43.467°N,5.450°O / 43.467; -5.450
Dirigents:
• Alcalde:

Manuel Busto Alonso (Unió Asturianista)
Codi postal 33310 al 33319
Web

Villaviciosa és un concejo, una parròquia i un poble de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries. Limita al nord amb el mar Cantàbric, al sud amb Sariego, Nava, Cabranes i Piloña, a l'oest amb Gijón i Siero i a l'est amb Colunga.

La seva ria és la major d'Astúries. Hi ha un important port pesquer a Tazones. El municipi està germanat amb Villaviciosa de Odón, Madrid. És conegut per la qualitat de la seva sidra i per l'abundància en pumaraes (nom amb el qual es coneix a Astúries a les arboledas de pomeres). En l'Edat Mitjana es va anomenar Maliayo, topònim que va donar lloc al conegut gentilici de maliayés. El topònim actual "Villaviciosa", significa "vila fèrtil".

Història[modifica | modifica el codi]

Prehistòria i època romana[modifica | modifica el codi]

La fertilitat de la terra i les bones condicions físiques, geogràfiques i climàtiques de tot el concejo ens fan suposar que des de l'època epipaleolítica, en l'etapa Asturienca, ja estigués colonitzat el territori, tenint el concejo una important mostra de monuments megalítics. Els assentaments castrenys també van ser múltiples i diversos, localitzant-se la majoria d'ells en l'eix de la ria, més cap a la costa-rasa occidental.

L'etapa dominadora romana es deixa sentir en gran manera en el municipi, atès que el territori era molt fèrtil i a més tenia una sortida al mar. Diverses so les làpodess i esteles repartides per tot el concejo que proven aquesta colonització, com les oposades en l'església de Grases o la de Miravalles. D'igual manera també s'han trobat restes arqueològiques d'antigues Viles Romanes en la desembocadura de la ria en l'actual Rodiles i que se suposa que era la famosa Noega. Durant l'època de la monarquia Asturiana, la població s'allunya de Rodiles i s'assenta en altres llocs com Amandi, Camoca, Fuentes o Bedriñana.

Edad mitjana i moderna[modifica | modifica el codi]

Interior de l'església de San Salvador de Priesca

Durant el segle XII, representants del territori es reuneixen amb el Bisbe Pelai d'Oviedo amb la finalitat de posar fi als desordres que s'estaven produint a tota la zona. Ja en temps de Alfons IX de Castella, es comença a constituir el concejo gràcies a la política repobladora i urbanitzadora que ell mateix va iniciar, sent l'any 1270, quan el rei Alfons X el Savi, concedeix la carta de poblament mitjançant document datat a Vitòria i en el qual establix que la població s'assenteix a partir del lloc anomenat Buetes. Al mateix temps que es crea el territori maliayo, un orde cistercenc s'establix en el fons de la vall a Boides, fundant-se el monestir de Valle de Dios (Valdedios), constituint un senyoriu jurisdiccional i que va exercir una labor civilitzadora i ordenadora.

En el segle XIV, el territori passa a denominar-se ja com Villaviciosa, prenent aquest nom per la fertilitat que tenien les seves terres, que oferia una abundància de productes. També durant aquest segle les gents del municipi donarien suport al bisbe Guterre en la seva lluita contra el comte de Gijón, salvaguardant els interessos del príncep Enric. Ja a la fi del segle XV un esdeveniment marca la vida de la vila, i aquest no és altre que l'incendi que va assolar la Capital destruint-la per complet. Per aquest motiu els Reis Catòlics expedeixen un document mitjançant el qual lliuren una quantitat de diners amb la finalitat de reconstruir tota la zona. Es té constància durant aquesta època, de l'existència d'un hospital en els voltants del temple de Santa María, al ser el concejo lloc de passada en el peregrinar a Santiago per la ruta de la Costa.

El segle XVI, deixa en Villaviciosa un dels successos més rellevants dintre de la història del concejo, que és el desembarcament i allotjament a la vila de l'emperador Carles I d'Espanya en 1517. El monarca, va arribar a port en Tazones per culpa d'una tempesta que va fer variar el rumb que seguia tota la cort a Santander. Una vegada en el concejo es va dirigir juntament amb la seva germana Leonor cap a la Vila allotjant-se en la casa de Rodrigo de Hevia, en la qual va romandre tres dies i quatre nits completes, rebent durant la seva estada als regidors del concejo. Passats aquests tres dies, va abandonar el concejo per terra en direcció a Colunga.

Ajuntament de Villaviciosa
Vista del barri de San Roque de Tazones, amb la platja i el port.

En el segle XVII es produïx un gran canvi en la vila, transformant-se per complet el panorama urbanístic de la mateixa, apareixent nobles casonas, palaus i plazuelas, conservant-se actualment bona part d'aquest desenvolupament urbà. A la fi del segle els franciscans funden un convent en la vila amb la finalitat de predicar els ensenyaments derivats del concili de Trento, situant-se en un primer lloc a la Vallera, sent substituït per un altre en un lloc pròxim, de major capacitat i l'església de la qual conventual és l'actual temple parroquial.

Segle XIX fins ara[modifica | modifica el codi]

El segle XIX ens deixa en el concejo les conseqüències de la guerra de la Independència contra França, sofrint la vila nombrosos atacs, assolint ocupar els francesos el territori durant diverses ocasions, fins que se'ls va expulsar definitivament. En 1835 s'instaura definitivament l'ajuntament constitucional, desapareixent els poders concejils que van ser ocupats durant molt temps per famílies poderoses. A la fi de segle una nova classe social emergeix en la zona, la burgesia liberal, que origina al seu torn el naixement d'un sindicalisme obrer molt revolucionari. L'activitat comercial creix de manera considerable gràcies a l'emplaçament de la seva ria, navegable llavors. Ja en el segle XX, la dictadura de Primo de Rivera porta una nova urbanització sent de destacar la portada d'aigües i la creació de les escoles graduades. La república té en el concejo un dels bastions més reaccionaris, al ser els seus regidors majoritàriament monàrquics.

La guerra civil durà en Villaviciosa 15 mesos, acabant el 19 d'octubre de 1937, amb la presa de la vila per les tropes nacionals. Als temps actuals ens deixen una important indústria alimentosa (llet i sidra), així com una major dependència del sector turístic, gran reactivador econòmic del concejo, el qual ens oferix uns espectaculars paisatges, tant en la zona interior com en la part costanera, on les seves platges són de les més visitades de tot el Principat.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Rasa mareal

L'accident geogràfic més destacat dintre de tot el municipi és la ria de Villaviciosa, que recorre des de la localitat de Güetes, un total de 7 Km. configurant al seu pas un traçat irregular, per a anar a parar al mar entre el Puntal i la platja de Rodiles. A la dreta de la ria, la costa origina una enorme rasa a la qual la hi crida rasa de Selorio, originant una altra de la mateixa manera pel seu costat esquerre a la qual s'anomena Las Mariñes. Tal és la importància de la ria dintre del concejo que aquesta condiciona la posició de la vila cabdal dintre d'ell. Altres accidents fluvials d'importància són els rius Espanya, La Ñora, Fabares, Grases, Sebrayu i el riu de Amandi, format per la confluència dels rierols Espadañal, Viacaba, Grases i Sotu. Aquest ultimo riu té continuïtat a la ria en Güetes.

Geologia[modifica | modifica el codi]

Des del punt de vista geològic la característica més significativa l'oferix l'estuari de Villaviciosa i la conca que drena a través d'ell. Alguns autors com Caveda Solares afirmen que està íntegrament inclòs dintre de la conca Gijón-Villaviciosa sent una de les tres principals unitats dintre de la conca mesozoico-terciària d'Astúries, arribant a constituir una conca de sedimentació durant els períodes triàsic, juràsic i cretácic inferior.

Costa[modifica | modifica el codi]

El concejo es caracteritza per tenir unes àmplies extensions de rases, estant alterada la superfície d'igual manera per pujols, valls, altures, i cordals dirigits gairebé en línia recta des dels extrems al centre, amb altures poc pronunciades i amb poca pendent. La foresta de Cualmayor en el límit de Colunga, és el qual presenta una major altitud amb 322 metres, sent importants també els cordals de Peó, Cobertoria i Cubera, que travessen el concejo transversalment. La seva franja costanera abasta una longitud de 28 Km. barrejant-se penya-segats molt abruptes amb platges com les de la Conejera, Ñora, Espanya, Merón, Bols, El Puntal, Rodiles i Misiego.

Clima[modifica | modifica el codi]

El seu clima, igual que la resta dels concejos costaners de la regió, es pot dir que és suau, temperat i humit, tenint unes temperatures bastant agradables, tant en les èpoques invernales com en les estiuenques, presentant unes temperatures mitges màximes de 18,9 °C a l'agost i una mínima de 7,7 °C al febrer.

Evolució demogràfica[modifica | modifica el codi]

L'evolució que ha seguit el concejo durant tot el segle XX i el que duem d'aquest, ens ha ofert un saldo decreixent entorn de les 5.000 persones, prenent com data d'inici 1900. Dos són les etapes en la podem separar aquesta evolució. Una primera que aniria des de començaments de la centúria passada fins a la dècada dels 40, i en la qual la població es troba estabilitzada entorn de 22.000 habitants. A partir d'aquesta data, comença la segona etapa, que dura fins als nostres dies. Aquí la tendència anterior es trenca i s'inicia una contínua reculada, molt més marcat en el període de 1960-1980, presentant en l'actualitat una xifra de 14.457 habitants. Amb tot això, les estructures demogràfiques del concejo comencen a trencar-se i desequilibrar-se, augmentant l'edat mitjana de la població i provocant-ne un envelliment.

La construcció de l'autovia del Cantàbric obre noves expectatives per al concejo, ja que a l'estar situada relativament prop de les àrees centrals industrials de la regió i al reduir-se notablement el temps a anar cap a elles, es pensa que Villaviciosa pot ser una ciutat residencial, el que augmentaria considerablement la seva població. Actualment aquesta es troba dividida en 41 parròquies, sent les de la capital, Amandi, Quintes i Arroes les més poblades. La parròquia d'Amandi, pràcticament es troba unida a la capital, amb el que no sembla estrany que es trobi força habitada, i pel que fa a les altres dues cal destacar que es troben molt prop de la poblada i industrial Gijón, el que fa que aquestes es trobin ficades en l'espai periurbà del concejo de Gijón. Els nuclis de població més deshabitats els trobem en l'interior del concejo.

Divisió parroquial[modifica | modifica el codi]

El Concejo de Villaviciosa es dividideix en 41 parròquies:

Política[modifica | modifica el codi]

A Villaviciosa, des de 1979, el partit que més temps ha governat ha estat el PP (vegeu Llista d'alcaldes de Villaviciosa). L'actual alcalde de Villaviciosa és Manuel Busto Alonso, d'URAS, escollit l'any 2007 i que governa en coalició amb el PP, partit que va abandonar Busto per a passar a formar part de la formació asturianista, escissió que va perjudicar enormement al PP, que, a pesar de ser la força política més votada, va perdre la majoria absoluta que gaudia i va empatar a escons amb el PSOE, 7, passant URAS d'1 a 3 i convertint-se en clau de la governabilitat del concejo.


PP PSOE URAS Altres Total
2003 10 6 1 0 17
2007 7 7 3 0 17

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Villaviciosa