1934
 | |
| Tipus | any civil i any comú començat en dilluns  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1934 (mcmxxxiv) |
| Islàmic | 1353 – 1354 |
| Xinès | 4630 – 4631 |
| Hebreu | 5694 – 5695 |
| Calendaris hindús | 1989 – 1990 (Vikram Samvat) 1856 – 1857 (Shaka Samvat) 5035 – 5036 (Kali Yuga) |
| Persa | 1312 – 1313 |
| Armeni | 1383 |
| Rúnic | 2184 |
| Ab urbe condita | 2687 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1900 1910 1920 - 1930 - 1940 1950 1960 | |
| Anys | |
| 1931 1932 1933 - 1934 - 1935 1936 1937 | |
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 12 de gener, Lleida, S'inaugura EAJ-42 Ràdio Lleida, de la xarxa de Ràdio Associació de Catalunya, a la Casa Llorens del carrer Major.[1]
- 14 de febrer, Camp de les Corts, Barcelona: La selecció catalana de futbol juga contra la selecció espanyola de futbol, i és derrotada per 0 a 2.[2]
- 14 d'abril: Inauguració del Museu Prim-Rull de Reus, essent director Salvador Vilaseca.[3]
- 29 d'abril: Manifestació antifeixista i per la llibertat a Barcelona.
- 6 d'octubre: Fets del sis d'octubre. Lluís Companys proclama l'Estat Català dins la República Federal Espanyola, l'acció considerada sediciosa pel govern espanyol, condueix a l'empresonament del govern català i de Pompeu Fabra i Poch i la suspensió de l'Estatut de Núria.
- Resta del món
- 26 de gener: El Tercer Reich i la Segona República de Polònia firmen un pacte de no-agressió vàlid per deu anys.
- 13 de febrer, Madrid: la Falange Española i les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista es fusionen en la FE de las JONS.
- Març: Hans Lineweaver i Burk Dean publiquen un article científic on descriuen un innovador mètode de representació gràfica lineal per a l'anàlisi de l'equació de Michaelis–Menten coneguda com a la representació de Lineweaver-Burk.
- 30 de juny, Tercer Reich: Nit dels ganivets llargs, per ordre de Hitler s'eliminen les Sturmabteilung (SA) una facció revolucionària dins del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys.
- 19 d'agost, Alemanya: Referèndum sobre el cap d'estat del Reich confirma Hitler com a president i canceller, amb 89,93% dels vots.
- 9 de setembre, Johannesburg: l'astrònom Hendrik van Gent descobreix l'asteroide (1384) Kniertje.
- 5 d'octubre: Revolució d'Astúries.[4]
Premis Nobel[modifica]
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | No atorgat |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 5 de gener - Figueres, Empordà: Antoni Pitxot, pintor patró vitalici de la Fundació Gala-Salvador Dalí i vell amic i col·laborador de Salvador Dalí.
- 30 de gener - Sabadell: Agnès Armengol i Altayó, escriptora, pianista, promotora de la participació de les dones en el catalanisme.[5]
- 3 de febrer - Barcelona: Alfred Lucchetti i Farré, actor català (m. 2011).[6]
- 22 de març - Barcelona: María Dolores Gispert Guart, actriu de veu i locutora (m. 2018).[7]
- 2 d'abril - Barcelona: Eulàlia Duran i Grau, historiadora catalana.[8]
- 20 d'abril - Cadaqués: Quima Jaume, poeta i assagista catalana (m. 1993).[9]
- 22 d'abril - Barcelona: Dolors Altaba i Artal, gemmòloga i escriptora catalana.[10]
- 27 de maig - Barcelona: Anna Fort Comas, pianista, compositora i professora de piano, cant i solfeig.[11]
- 17 de juliol - Albesa, Nogueraː Marta –o Martha– Palau i Bosch, artista catalana nacionalitzada mexicana, exiliada del franquisme.[12]
- 17 d'agost - Tortosa: Ricard Salvat i Ferré, escriptor i director teatral català.[13]
- 10 de setembre - Sabadell: Feliu Formosa i Torres, escriptor i director escènic català.[14]
- 24 de setembre - Barcelonaː Núria Torray, actriu catalana que destacà especialment en l'escena teatral (m. 2004).[15]
- 4 de novembre - La Garriga: Xavier Albó i Corrons, sacerdot jesuïta, antropòleg i lingüista català (m. 2023).
- 20 de novembre - València: Paco Ibáñez, cantant valencià en castellà.
- Barcelona: Carles Madirolas, polifacètic artista plàstic.
- Mollet del Vallés, Antoni Creus Solé, enginyer industrial.
- Resta del món
- 7 de gener: Tassos Papadópulos, president de Xipre.
- 8 de gener: Mont-Saint-Aignan, França: Jacques Anquetil, ciclista francès
- 11 de gener: Jean Chrétien, primer ministre del Canadà.
- 16 de gener, Bradford, Pennsilvània, els Estats Units: Marilyn Horne, mezzosoprano estatunidenca.[16]
- 27 de gener:
- Boulogne-Billancourt: Édith Cresson, política francesa que fou Primera Ministra, la primera dona a ocupar aquest càrrec.[17]
- William Anthony Gamson, professor de sociologia de la Universitat de Boston.
- 11 de febrer,
- Ciutat de Panamà: Manuel Antonio Noriega Moreno, militar i polític panameny, dictador del país des de 1983 fins a 1989.
- Londres: Mary Quant, dissenyadora de moda britànica, inventora de la minifaldilla.[18]
- 24 de febrer, Savona, Itàlia: Renata Scotto, soprano i directora italiana.[19]
- 28 de febrer: Worcester, Anglaterra: Edward Elgar, compositor anglès (n. 1857).[20]
- 1 de març, Payerne, Vaud (França): Jacques Chessex, novel·lista, poeta, editor i pintor suís, escriptor en francès. Premi Goncourt de novel·la l'any 1973, per l'Ogre i de poesia l'any 2004 (m. 2009).
- 5 de març: Tel Aviv, Mandat Britànic de Palestina: Daniel Kahneman, economista, Premi Nobel d'Economia de l'any 2002.[21]
- 9 de març, Smolensk, URSS: Iuri Gagarin, primer cosmonauta de la història.(m. 1968).[22]
- 10 de març, Bombai: Bhupen Khakhar, artista indi.
- 12 de març, Gross-Inzersdorf, Baixa Àustria: Adolf Frohner, pintor.
- 14 de març, Renate, Itàlia: Dionigi Tettamanzi fou un cardenal italià de l'Església Catòlica.(m. 2017)[23]
- 25 de març, Toledo (Ohio): Gloria Steinem, periodista i escriptora estatunidenca, activista pels drets de la dona.[24]
- 27 de març, Berlín: Jutta Limbach, jurista i política alemanya (m. 2016).[25]
- 31 de març, Gorizia, Itàlia: Carlo Rubbia, físic italià, Premi Nobel de Física de l'any 1984.[26]
- 24 d'abril, Richmond, Virgínia: Shirley MacLaine, actriu estatunidenca, guanyadora d'un Oscar.[27]
- 3 de maig, Alexandria (Egipte): Giuseppe Mustacchi, conegut pel nom artístic de Georges Moustaki, cantautor francès d'origen greco-egipci (m. 2013).[28]
- 4 de maig, Leningrad: Tatiana Samóilova, actriu soviètica i russa (m. 2014).[29]
- 13 de maig, Caracas, Veneçuela: Pedro Cassiram, periodista veneçolà
- 21 de maig, Halmstad, Halland, Suècia: Bengt Samuelsson, químic i metge suec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1982.[30]
- 3 d'abril, Londres, Anglaterra: Jane Goodall, primatòloga, etnòloga i antropòloga anglesa.[31]
- 30 de maig, Listvianka, Unió Soviètica: Aleksei Leónov, cosmonauta soviètic que va fer el primer passeig espacial el 18 de març de 1965 (m. 2019).[32]
- 16 de juny,
- Cambridge, Massachusetts, Estats Units: William Forsyth Sharpe, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 1990.[33]
- Clapton, Londres: Eileen Atkins, actriu anglesa de teatre, cinema i televisió.[34]
- 24 de juny, Siligo, Sardenya: Maria Carta, cantant de música sarda, actriu i poeta (m. 1994).[35]
- 28 de juny, Tunis (Tunísia): Georges Wolinski, dibuixant mort en l'atemptat contra Charlie Hebdo de 2015.[36]
- 1 de juliol, Lafayette, Indiana: Sydney Pollack, actor, director i productor de cinema nord-americà (m. 2008).
- 4 de juliol, Madrid: Carmen Santonja, compositora i cantant, pintora i escriptora (m. 2000).[37]
- 7 de juliol, Anderny (França): Vinko Globokar, compositor de música contemporània i trombonista francès d'origen eslovè.[38]
- 13 de juliol, Abeokuta, Nigèria: Wole Soyinka, escriptor i director de cinema nigerià, Premi Nobel de Literatura de l'any 1986.[39]
- 15 de juliol, Accrington (Anglaterra): Sir Harrison Birtwistle, compositor anglès.[38]
- 18 d'agost, Madridː Paloma Gómez Borrero, periodista i escriptora espanyola (m. 2017).[40]
- 21 d'agost, Denver, Colorado, EUA: John L. Hall, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 2005.[41]
- 4 de setembre, Swansea, Gal·les: Clive Granger, economista gal·lès, Premi Nobel d'Economia de l'any 2003 (m. 2009).[42]
- 5 de setembre, Maina, óblast d'Uliànovsk, RSS de Rússia: Yuri Afanassiev, polític soviètic.[43]
- 14 de setembre, Saint Paul, Estats Units: Kate Millett, feminista, escriptora, educadora i artista estatunidenca (m. 2017).[44]
- 20 de setembre, Roma, Regne d'Itàlia: Sophia Loren, actriu de cinema italiana.
- 21 de setembre:
- Mont-real, Quebec: Leonard Norman Cohen conegut com a Leonard Cohen, cantant canadenc (m. 2016)[45]
- Bearsden, East Dunbartonshire, Escòcia: David J. Thouless, físic escocès, Premi Nobel de Física de 2016.
- 23 de setembre: Per Olov Enquist, dramaturg i novel·lista suec.
- 1 d'octubre, Santander: Emilio Botín, banquer, propietari i president del Banco Santanter.
- 13 d'octubre: Nana Mouskouri, activista i cantant greca.
- 15 d'octubre, Pequín (Xina): Wang Meng (escriptor) xinès, Premi Mao Dun de Literatura de l'any 2015.[46]
- 9 de novembre, Brooklyn, Nova York, EUA: Carl Sagan, popular astrònom estatunidenc i divulgador científic (m. 1996).[47]
- 8 de desembre, Madrid, Espanyaː Eloy Gutiérrez Menoyo, guerriller cubà i anticastrista (m. 2012).[48]
- 9 de desembre, York, Anglaterra: Judi Dench, actriu anglesa.[49]
- 10 de desembre, Filadèlfia, Pennsilvània (EUA): Howard Martin Temin, biòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1975
- 20 de desembre, Madrid: Juan María Alponte, periodista, catedràtic i historiador espanyol, nacionalitzat mexicà.
- 27 de desembre, Surrey: Pat Moss, pilot de ral·lis d'automòbils, cinc cops campiona europea.[50]
- 28 de desembre: Maggie Smith, actriu britànica.
- ?, Palmira, Síria: Khaled al-Asaad, arqueòleg sirià, director del jaciment de Palmira.
- Zollikon, cantó de Zúric: Adolf Muschg, autor suís que ha escrit obres de teatre, novel·la i assaig.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 5 de gener - Barcelona - Sebastià Farnés i Badó, advocat, taquígraf, escriptor i folklorista català.
- 18 de gener - Castelló de la Plana (la Plana Alta) - Vicent Castell i Domènech, pintor, dibuixant i decorador valencià (n. 1871).
- 20 de gener - Sitges, Garraf: Miquel Utrillo, enginyer, pintor, decorador, crític d'art i promotor artístic català (n. 1862).
- 30 de gener - Sabadell: Agnès Armengol i Altayó, escriptora i pianista (n. 1852).[51]
- 8 de febrer - El Pla del Penedès: Dolors Prats i Respall, mestra i pintora (n. 1861).[52]
- 27 de febrer - Barcelona: Josep Llimona i Bruguera, escultor, un dels millors representants de l'escultura modernista catalana.[53]
- 4 de març - Barcelona: Santiago Valentí i Camp periodista, escriptor, editor, sociòleg i polític català (n. 1875)[54]
- 6 de març - Barcelona: Concepció Ginot i Riera, pianista, professora de música i compositora catalana (n. 1858).[55]
- 2 de maig - la Pobla Llarga (la Ribera Alta) - Julià Ribera Tarragó, filòleg arabista valencià (n. 1858).[56]
- 28 de desembre - Reus, Baix Camp: Pau Gargallo i Catalán, escultor català (n. 1881).
- Resta del món
- 29 de gener - Basilea (Suïssa): Fritz Haber, químic alemany, Premi Nobel de Química de 1918 (n. 1868).
- 13 de febrer - Pau, Pirineus Atlànticsː Ellen Ridgway, jugadora de golf i filantropa estatunidenca (n. 1866).[57]
- 23 de febrer - Lowe Broadheath, Worcester (Anglaterra): Edward Elgar, compositor anglès (n. 1857)
- 25 de maig - Londres, Anglaterra: Gustav Holst, compositor anglès (n. 1874).[58]
- 30 de maig - Tòquio (Japó): Tōgō Heihachirō, almirall japonès (n. 1847).[59]
- 10 de juny - Grez-sur-Loing, Seine-et-Marne, França: Frederick Delius, compositor anglès (n. 1862).[60]
- 11 de juny,
- Bromma, Estocolmː Ester Almqvist, artista expressionista sueca (n. 1869).[61]
- Orsha (URSS, actual Belarús) - Lev Vygotski, pedagog i psicòleg (n. 1896).
- 15 de juny, París (França): Alfred Bruneau, compositor i musicòleg francès (n. 1857).[38]
- 29 de juny, Basilea, Suïssa: Fritz Haber, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1918 (n. 1868).
- 2 de juliol, presó de Stadelheim, Múnic (Baviera, Alemanya): Ernst Röhm, polític i militar alemany, assassinat arran de la Nit dels ganivets llargs (n. 1887).
- 4 de juliol - Sallanches, França: Marie Curie, física i química polonesa, Premi Nobel de Químic i de Física (n. 1867).[62]
- 13 de juliol - Christchurchː Katherine Sheppard, política feminista i sugragista neozelandesa (n. 1847).[63]
- 25 de juliol - Viena: Engelbert Dollfuß, canceller d'Àustria (n. 1892).[64]
- 9 de setembre - Pragaː Kateřina Emingerová, compositora, pianista i educadora musical txeca, escriptora i crítica musical (n. 1856).[65]
- 12 d'octubre - Nova York, USAː Gertrude Käsebier, fotògrafa nord-americana (n. 1852).[66]
- 13 d'octubre - Oviedo: Aida Lafuente Penaos, militant revolucionària lleonesa, que morí en la Revolució d'Astúries de 1934 (n. 1915).[67]
- 15 d'octubre, París, França: Raymond Poincaré, polític francès, Primer Ministre i President de la República francesa (n. 1860).[68]
- 17 d'octubre, Madrid, Espanya: Santiago Ramón y Cajal, metge, històleg i professor universitari navarrès, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1906 (n. 1852).
- 18 d'octubre - Emiliano González Navero, president de Paraguai (n. 1861).
- 30 de novembre, Guyancourt: Hélène Boucher, coneguda aviadora francesa (n. 1908).[69]
- 1 de desembre, Sant Petersburg (Rússia): Serguei Kírov (rus: Серге́й Миро́нович Ки́ров), nascut Serguei Mirónovitx Kóstrikov, va ser un dels primers líders bolxevics a la Unió Soviètica (n,. 1886).[70]
- 31 de desembre - Mount Dora, Floridaː Cornelia Clapp, zoòloga i acadèmica estatunidenca especialitzada en biologia marina (n. 1849).[71]
- ?, Buenos Aires (Argentina) - Jeroni Zanné i Rodríguez, poeta i escriptor català noucentista (n. 1873).
Referències[modifica]
- ↑ «Tal día como hoy de 1934 se inauguraba Radio Lleida, de la red de emisoras de Ràdio Associació» (en castellà). Ràdio Associació de Catalunya, 12-01-2016. [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ El Mundo Deportivo, 19 d'octubre de 2007, pàgina 23
- ↑ «Els béns procedents de l'àrea del Parc Natural del Montsant als Museus de Reus». Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural. [Consulta: 16 febrer 2013].[Enllaç no actiu]
- ↑ Solé Tura, Jordi; Aja, Eliseo. Constituciones y períodos constituyentes en España (1808-1936) (en castellà). Siglo XXI de España Editores, 2009, p.123. ISBN 8432313742.
- ↑ Nomenclàtor. «Carrer d'Agnès Armengol». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 14 maig 2016].
- ↑ «Alfred Lucchetti i Farré | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «María Dolores Gisper» (en castellà). Decine21, 02-06-2023. [Consulta: 1r juny 2023].
- ↑ Requesens Piquer, Joan «Ressenya a Laia de Ahumada, Eulàlia Duran i Grau. Converses íntimes. Cervera, Museu Comarcal de Cervera, 2017». SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 11, 11, 11-06-2018, pàg. 293. DOI: 10.7203/scripta.11.12602. ISSN: 2340-4841.
- ↑ «1934». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Altaba (Rebeles), Dolors 1934- (Dolors Altaba-Artal) | Encyclopedia.com». [Consulta: 9 febrer 2024].
- ↑ «Fort i Comas, Anna». Músics per la Cobla. [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Martha Palau Bosch. Premio Nacional de Bellas Artes» (en castellà). Gobierno de México. Secretaría de Educación Pública. Acciones y Programas, 01-01-2015. [Consulta: abril 2022].
- ↑ «Ricard Salvat i Ferré | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 juny 2020].
- ↑ «Feliu Formosa i Torres | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 juny 2020].
- ↑ «Nuria Torray». IMDb. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ «Marilyn Horne | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 novembre 2020].
- ↑ «Edith Cresson | premier of France» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ «Mary Quant». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Renata Scotto | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 desembre 2023].
- ↑ «Edward Elgar». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Daniel Kahneman. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Yuri Gagarin. Soviet cosmonaut» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 23-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Tettamanzi, Dionigi» (en italià). Treccani. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Gloria Steinem». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Der Vorrang der Verfassung» (en ge), 16-11-2000. [Consulta: gener 2024].
- ↑ «Carlo Rubbia. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Shirley MacLaine» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 12-02-2024. [Consulta: 13 febrer 2024].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Giuseppe Mustacchi dit Georges Moustaki» (en francès). [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «Tatiana Samoilova». Find a Grave. [Consulta: abril 2024].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1982» (en anglès americà). [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «Jane Goodall» (en anglès). ÇEncyclopaedia Britannica, 30-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Aleksei Leonov | Soviet cosmonaut» (en anglès). [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1990» (en anglès americà). [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ SensaCine. «Eileen Atkins». [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «Il canto rituale di Maria Carta. 40 anni dopo». Fondazione Maria Carta, desembre 2015. [Consulta: maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Georges Wolinski» (en francès). [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ García-Luengo Manchado, Javier «Más allá de Vainica doble: Carmen Santonja, pintora». Ars Longa, núm. 18, 2009.
- ↑ 38,0 38,1 38,2 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1986» (en anglès americà). [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «Fallece la periodista Paloma Gómez Borrero» (en castellà), 24-03-2017. [Consulta: 26 març 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2005» (en anglès americà). [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Clive W.J. Granger | Welsh economist» (en anglès). [Consulta: 4 setembre 2020].
- ↑ «Ушел из жизни Юрий Николаевич Афанасьев» (en rus). , 14-09-2015. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-09-18. [Consulta: 16 octubre 2015].«Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-09-18. [Consulta: 16 octubre 2015].
- ↑ «Kate Millett» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Leonard Cohen» (en francès). [Consulta: 20 setembre 2020].
- ↑ «chinese-shortstories.com». [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ «Carl Sagan | Biography, Education, Books, Cosmos, & Facts» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2020].
- ↑ «Comandante Menoyo» (en castellà). El País, 26-10-2012. [Consulta: 10 febrer 2022].
- ↑ «Judi Dench | Biography, Movies, Plays, & Facts» (en anglès). [Consulta: 9 desembre 2020].
- ↑ «Pat Moss» (en anglès). The Daily Telegraph, 17-10-2008. [Consulta: 4 setembre 2023].
- ↑ «1934». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Abellan, Judith; Alcaraz, Joan Pol; Ballester, Marina; Sellarés, Montserat «Dolors Prats de Presas (o Dolors Prats i Respall): La vida inèdita d’una mestra i pintora penedesenca del segle xx». Del Penedès, num. 35, 2019, pàg. 83-102.
- ↑ «1934». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània: 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ «Esquela». La Vanguardia, 11-03-1934, pàg. 3.
- ↑ «Julià Ribera i Tarragó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Ellen Richards Munroe Ridgway (1866-1934)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 20 març 2021].
- ↑ «Gustav Holst». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Heihachiro Togo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «Frederick Delius». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Fagerström, Linda. «Ester Dorothea Almqvist» (en anglès). skbl. Svenskt kvinnobiografiskt lexikon, 08-03-2018. [Consulta: 20 abril 2024].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1911» (en anglès americà). [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «Kate Sheppard | NZHistory, New Zealand history online» (en anglès). [Consulta: 28 febrer 2018].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Engelbert Dollfuss» (en francès). [Consulta: 17 juliol 2020].
- ↑ «Emingerova, Katerina» (en txec). Český hudební slovník osob a institucí (Diccionari musical txec de persones i institucions). Centre de lexicografia musical. Departament de Musicologia, Facultat de Lletres, Universitat de Masaryk. Arxivat de l'original el 2021-05-12. [Consulta: 12 maig 2021].
- ↑ Oden, Lori. «Gertrude Käsebier» (en anglès). IPHF. International Photography Hall of Fame and Museum. [Consulta: 1r abril 2022].
- ↑ «Biografía de Aida Lafuente "La libertaria"». Portal Libertario OACA, 25-12-2010. [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Raymond Poincaré» (en francès). [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ Swopes, Bryan. «Hélène Boucher» (en anglès). This Day in Aviation. [Consulta: 30 març 2023].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Cornelia Maria Clapp». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 15 març 2020].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1934 |