Shirley MacLaine

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Shirley MacLaine
Shirley MacLaine (1987)
Shirley MacLaine (1987)
Nom real: Shirley MacLean Beaty
Naixença: 12 d'abril de 1934 (1934-04-12) (80 anys)
Richmond, Virgínia (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Steve Parker (1954–1982)
Pàgina web: ShirleyMacLaine.com
Premis Oscar
Millor actriu
1983 - La força de la tendresa
Globus d'Or
Millor promesa femenina
1955
Millor actriu - Comèdia o Musical
1961 - L'apartament
1964 - Irma la Douce
Millor actriu - Drama
1984 - La força de la tendresa
1989 - Madame Sousatzka
Premi Cecil B. DeMille
1988 - Trajectòria cinematogràfica
Premis Emmy
Outstanding Special - Comedy-Variety or Music
1976 - Gypsy in My Soul
Premis BAFTA
Millor actriu
1960 - Ask Any Girl
1961 - L'apartament
Mostra de Venècia
Millor actriu
1960 - L'apartament
1988 - Madame Sousatzka
Festival de Berlín
Millor actriu
1959 - Ask Any Girl
1971 - Desperate Characters
Ós d'Or honorífic
1999 - Trajectòria cinematogràfica

Shirley MacLaine (Richmond, Virgínia, 12 d'abril de 1934) és una actriu estatunidenca, guanyadora d'un Oscar.

Biografia[1][modifica | modifica el codi]

Primers anys[modifica | modifica el codi]

MacLaine va néixer a Richmond (Virgínia), de pare estatunidenc d'origen anglès i mare canadenca d'origen irlandès i escocès. Li van posar aquest nom en honor de Shirley Temple. La seva família seguia la creença baptista. MacLaine va créixer a Waverly (Virgínia), es va graduar en educació secundària i es va traslladar a Nova York per viure el seu somni de ser actriu de Broadway.

El seu primer somni d'infantesa era ser una ballarina. Va anar a classes de ballet fervorosament durant tota la seva joventut; no en va faltar a cap. Sempre que representaven una obra, ella interpretava el paper de noi, a causa del fet que era la més alta del grup. Estava tan decidida i tan entossudida a ser ballarina, que el seu malson recurrent durant la infantesa era que perdia el bus per anar a classe.

Finalment va aconseguir interpretar el paper de fada padrina a "La ventafocs", i, mentre escalfava entre bastidors, es va trencar el turmell. Molts es retirarien en aquesta particular situació, però ella era tan decidida que simplement es va lligar fortament els seus llaços dels turmells a les seves sabates de punta descoberta i va continuar amb l'espectacle. Després d'acabar, va cridar a una ambulància.

Finalment, MacLaine va decidir que el ballet professional no era per a ella. Va dir que no tenia realment el tipus adequat de cos i que no volia privar-se del menjar. Tampoc els seus peus no eren prou bons (no tenia l'empenya i l'arc gaire alts), ni era «una bellesa exquisida». En aquest punt, va decidir canviar d'objectiu i centrar-se en el teatre.

Va aconseguir la seva meta quan es va convertir en actriu suplent de Carol Haney a The Pajama Game; Haney es va trencar el seu turmell, i MacLaine la va reemplaçar.

Uns quants mesos després, amb Haney encara fora de joc, el director-productor Hal B. Wallis, que era entre el públic, va prendre nota de MacLaine, i la va contractar perquè anés a Hollywood a treballar per la Paramount Pictures.

Més tard, Shirley demandaria Wallis sobre una disputa contractual, un plet que es creu que va ajudar a eradicar l'antic estil de gestió d'actors per part dels estudis.

Carrera[modifica | modifica el codi]

MacLaine a la seva primera pel·lícula The Trouble with Harry

La seva primera pel·lícula va ser The trouble with Harry, d'Alfred Hitchcock, el 1955.

La seva carrera en el cinema està ara en la seva cinquena dècada; en no haver basat el seu èxit en la bellesa, MacLaine ha pogut prolongar la seva activitat sense sofrir el trastorn que suposa envellir.

MacLaine va ser nominada a l'Oscar a la millor actriu cinc vegades: el 1958 per Some came running, el 1960 per L'apartament, el 1963 per Irma la douce, el 1977 per The Turning Point i el 1983 per La força de la tendresa, pel·lícula amb què finalment el va guanyar. El 1975, també va rebre una nominació pel millor documental curt per The Other Half of the Sky: A China Memoir.

Fa poc va aparèixer com l'àvia materna de Cameron Diaz i Toni Collette a In Her Shoes, i el 2008 va gravar una coproducció europea, en format telesèrie, encarnant a Coco Chanel.

Vida privada[modifica | modifica el codi]

MacLaine va estar casada amb l'home de negocis Steve Parker fins al 1982. Van tenir una filla, Sachi Parker (n. 1956). Shirley es va divorciar després de saber que Steve li havia mentit sobre la seva infantesa al Japó, i que havia transferit tots els diners d'ella al compte bancari de la seva amant japonesa durant aquests anys.

En els cercles polítics, MacLaine és coneguda per la seva antiga relació amb Andrew Peacock, un antic aspirant a Primer Ministre d'Austràlia pel Partit Liberal, que més tard va ser nomenat ambaixador dels Estats Units. També té una forta amistat amb el diputat d'Ohio Dennis Kucinich, que va ser candidat els demòcrates en les primàries presidencials de 2004.

Durant algun temps, MacLaine va expressar la seva creença que era una encarnació d'una princesa inca, a causa de les seves pràctiques esotèriques sobre la reencarnació. També va fer el Camí de Santiago a Espanya, aixecant força expectació.

MacLaine va trobar el seu camí a molts llibres de casos de l'escola de Dret quan va demandar a la 20th Century Fox per incompliment d'un contracte. Ella anava a interpretar un paper en una pel·lícula titulada Bloomer Girl, però la producció va ser cancel·lada.

Twentieth Century Fox li va oferir un paper en una altra pel·lícula, Big Country, Big Man. El rebuig de MacLaine va portar una apel·lació per la Twentieth Century Fox a la Cort Suprema de Califòrnia el 1970, on la Cort va dictaminar en contra d'ells. Parker v. Twentieth Century-Fox Film Corp., 474 P.2d 689 (Cal. 1970).

Filmografia[2][3][modifica | modifica el codi]

Any Pel·lícula Paper Notes
1955 The Trouble with Harry Jennifer Rogers Nominada — BAFTA a la millor actriu
Artists and Models Bessie Sparrowbrush
1956 La volta al món en vuitanta dies (1956) (Around the World in Eighty Days) Princess Aouda
1958 Some Came Running Ginnie Moorehead Nominada — Oscar a la millor actriu
Nominada — Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
The Sheepman Dell Payton
Hot Spell Virginia Duval
The Matchmaker Irene Molloy
Ask Any Girl Meg Wheeler BAFTA a la millor actriu
Festival Internacional de Cinema de Berlín: Ós d'Argent a la millor actriu[4]
Nominada — Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica
1959 Career Sharon Kensington
1960 La quadrilla dels onze (Ocean's Eleven) Tipsy girl cameo
Can-Can Simone Pistache
L'apartament (The Apartment) Fran Kubelik BAFTA a la millor actriu
Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica
Copa Volpi
Nominada — Oscar a la millor actriu
1961 The Children's Hour Martha Dobie Nominada — Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
Obra d'una nit (All in a Night's Work) Katie Robbins
Two Loves Anna Vorontosov
1962 Two for the Seesaw Gittel Mosca
My Geisha Lucy Dell/Yoko Mori
1963 Irma, la Douce (Irma la Douce) Irma la Douce Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica
Nominada — Oscar a la millor actriu
Nominada — BAFTA a la millor actriu
1964 The Yellow Rolls-Royce Mae Jenkins
What a Way to Go! Louisa May Foster Nominada — BAFTA a la millor actriu
1965 John Goldfarb, Please Come Home Jenny Erichson
1966 Gambit Nicole Chang Nominada — Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica
1967 Woman Times Seven Paulette/Maria Teresa/Linda/Edith/Eve Minou/Marie/Jeanne Nominada — Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica
1968 The Bliss of Mrs. Blossom Harriet Blossom
1969 Sweet Charity Charity Hope Valentine Nominada — Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica
1970 Two Mules for Sister Sara Sara
1971 Desperate Characters Sophie Bentwood Ós d'Argent a la millor actriu
1972 The Possession of Joel Delaney Norah Benson
1975 The Other Half of the Sky: A China Memoir Herself Documental
Escrita, dirigida i produïda
Nominada — Oscar al millor documental
1977 The Turning Point Deedee Rodgers Nominada — Oscar a la millor actriu
1979 Being There Eve Rand Nominada — BAFTA a la millor actriu
Nominada — Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica
1980 A Change of Seasons Karyn Evans
Canvi d'esposes (Loving Couples) Evelyn
1983 La força de la tendresa (Terms of Endearment) Aurora Greenway Oscar a la millor actriu
Premi David di Donatello a la millor actriu estrangera
Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
Nominada — BAFTA a la millor actriu
1984 Cannonball Run II Veronica
1987 Out on a Limb Herself Nominada — Globus d'Or a la millor actriu – Minisèries o telefilm
1988 Madame Sousatzka Madame Yuvline Sousatzka Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
Copa Volpi
1989 Magnòlies d'acer (Steel Magnolias) Ouiser Boudreaux Nominada — BAFTA a la millor actriu secundària
1990 Postcards from the Edge Doris Mann Nominada — BAFTA a la millor actriu
Nominada — Globus d'Or a la millor actriu secundària
Waiting for the Light Aunt Zena
1991 Un judici celestial (Defending Your Life) "Past Lives Pavilion" host
1992 Used People Pearl Berman Nominada — Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica
1993 Wrestling Ernest Hemingway Helen Cooney
1994 Tess i el seu guardaespatlles (Guarding Tess) Tess Carlisle Nominada — Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica
1995 The West Side Waltz Margaret Mary Elderdice
1996 La força de la tendressa: la història continua (The Evening Star) Aurora Greenway
Mrs. Winterbourne Grace Winterbourne
1997 Un somriure com el teu (A Smile Like Yours) Martha no surt als crèdits
1999 Joan of Arc Madame de Beaurevoir
2000 Bruno Helen Dirigida per Shirley MacLaine
2001 These Old Broads Kate Westbourne
2002 Salem Witch Trials Rebecca Nurse
Hell on Heels: The Battle of Mary Kay Mary Kay Nominada — Globus d'Or a la millor actriu – Minisèries o telefilm
2003 Carolina Grandma Millicent Mirabeau
2005 Rumor Has It Katharine Richelieu
Embruixada Iris Smythson/Endora
A les seves sabates (In Her Shoes) Ella Hirsch Nominada — Globus d'Or a la millor actriu secundària
2007 Tancant el cercle (Closing the Ring) Ethel Ann
2008 Coco Chanel Coco Chanel Nominada — Premi Emmy a la millor actriu – Minisèrie o telefilm
Nominada — Globus d'Or a la millor actriu – Minisèrie o telefilm
Anne of Green Gables: A New Beginning Amelia Thomas
2010 Valentine's Day Estelle

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Filmografia de Shirley Maclaine». The New York Times.
  2. «Biografia de Shirley Maclaine». The New York Times.
  3. «Shirley Maclaine, premis». The New York Times.
  4. Berlinale 1959: Prize Winners

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Shirley MacLaine Modifica l'enllaç a Wikidata