Francis Ford Coppola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
Francis Ford Coppola
Francis Ford Coppola.jpg
Naixement: 7 d'abril de 1939 (1939-04-07) (75 anys)
Detroit, Michigan, Estats Units
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Eleanor Jessie Neil (1963-actual)
Premis Oscar
Millor guió original
1970 - Patton
Millor guió adaptat
1972 - El Padrí
1974 - El Padrí II
Millor director
1974 - El Padrí II
Millor pel·lícula
1974 - El Padrí II
Premi Irving G. Thalberg
2011 - Trajectòria cinematogràfica
Globus d'Or
Millor director
1972 - El Padrí
1979 - Apocalypse Now
Millor guió
1972 - El Padrí
Millor banda sonora original
1979 - Apocalypse Now
Premis BAFTA
Millor director
1979 - Apocalypse Now
Mostra de Venècia
Lleó d'Or per la carrera
1992 - Trajectòria cinematogràfica
Festival de Canes
Palma d'Or
1974 - The Conversation
1979 - Apocalypse Now

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1997 The Rainmaker
1992 Dràcula de Bram Stoker
1990 El Padrí III
1984 The Cotton Club
1983 Rumble Fish
1983 Rebels
1979 Apocalypse Now
1974 La conversa
1974 El Padrí II
1972 El Padrí
Fitxa sobre Francis Ford Coppola a IMDb

Francis Ford Coppola (7 d'abril de 1939, Detroit, Michigan) és un director de cinema, guionista, editor de revistes i amo d'una empresa hostalera estatunidenc.

Carrera de 1960 a 1978[modifica | modifica el codi]

Coppola estudià teatre a la Universitat Hofstra, abans d'estudiar cinematografia en la UCLA on hi realitzà alguns curtmetratges, inclosos alguns d'eròtics. A començaments dels 60 començà la seva carrera professional fent films de baix pressupost amb Roger Corman i escrivint guions.

A Coppola li oferiren dirigir un film basat en l'obra musical de Broadway Finian's Rainbow (El Vall de l'Arc de Sant Martí), protagonitzat per Petula Clark en el seu primer film americà i el veterà Fred Astaire, produïda per Jack Warner, que quedà desconcertat en veure l'aspecte hippy de Coppola en aquella època. Aconseguí fer un films de cert èxit, però el seu treball amb Petula Clark contribuí a que ella guanyés la seva primera nominació per al globus d'or com a millor actriu.

El 1971, Coppola, amb Edmund H. Northon, guanyà un Oscar al millor guió original pel film Patton. Tanmateix, el seu renom com a creador de pel·lícules començà amb El Padrí que va co-escriure i dirigir, i amb El padrí II, que li suposa guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula

El 1974, abans d'El padrí II, Coppola dirigí el film The Conversation (La Conversa) que narra la història d'un paranoic tafaner telefònic i expert en espiar a determinades persones, protagonitzat per Gene Hackman, qui es veu involucrat en un pla secret per a realitzar un possible assassinat. Fou nominat novament a l'Oscar a la millor pel·lícula, i esdevé el segon de tres directors en la història de Hollywood en estrenar dos films el mateix any i tenir dues nominacions per a un Oscar en aquesta categoria (millor pel·lícula). El padrí II el guanyà, i The Conversation obtingué la Palma d'or en el Festival de Canes de 1974.

Durant aquest període també va escriure el guió per al remake de 1974, El Gran Gatsby (The Great Gatsby) i, produí la innovadora pel·lícula de George Lucas, American Graffiti.

Carrera des del 1979 fins a l'actualitat[modifica | modifica el codi]

Encoratjat per l'èxit de les dues parts de El padrí, Coppola dirigí una ambiciosa versió de la novel·la de Joseph Conrad, El cor de les tenebres, sobre la Guerra del Vietnam. El film, Apocalipse now, va patir nombrosos obstacles, inclosos, tifons, col·lapses nerviosos, un atac de cor de Martin Sheen i l'actitud arrogant de Marlon Brando.

El film fou tan admirat com rebutjat pels crítics de cinema quan s'estrenà, i la seva despesa gairebé arruïna l'estudi de Coppola, American Zeotrope. El film documental Hearts of Darkness: A Filmmaker's Apocalypse, dirigida per l'esposa de Francis, Eleanor Coppola, amb Fax Bahr i George Hickenlooper, relata la crònica de les dificultats de l'equip de producció quan rodaren Apocalipse now.

Malgrat tot això i una malaltia que patí Coppola durant el rodatge d'Apocalipse Now, realitzà nous projectes, presentant el 1987, el remake del film de 1927, Napoleó d'Abel Gance, que fou editat i estrenat als Estats Units pel seu estudi. Tanmateix el musical experimental One from the Heart (Pressentiment), el 1982, fou un gran fracàs malgrat que posteriorment ha estat considerat un film de culte.

El 1986 Coppola i George Lucas, dirigiren el curt de Michael Jackson per als parcs temàtics de Disney, Captain EO, fins ara el curtmetratge més car de la història del cinema.

El 1990, dirigí El padrí III, el darrer de la trilogia, que tot i no ser tan admirada pels crítics com les dues anteriors, va ser un èxit de taquilla. El film rebré una dura crítica per la presència de la inexperta filla de Coppola, Sofia, qui interpretà un paper que abandonà Winona Ryder just en començar el film. La seva interpretació fou titllada de ridícula pels crítics. Sofia, uns anys més tard, ha trobat l'èxit com a directora i guionista amb els films The Virgin Suicides (Les verges suïcides) i Lost in translation.

En la família de Coppola cal destacar que el ser pare, Carmine, fou un compositor i músic que s'encarregà de la banda sonora de molts dels seus films; i el seu nebot Nicolas Cage és un actor reconegut.

El 1997, Coppola fundà Zoetrope All-Story, una revista literària que publica històries curtes. La revista ha publicat narracions de ficció de T.C. Boyle i Amy Bloom, i assajos de David Mamet, Steven Spielberg i Salman Rushdie. Des de la seva fundació, la revista ha crescut en reputació per a arribar a ser una de les més importants en l'àmbit de la ficció literària.

Filmografia selecta[1][modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Oscar[modifica | modifica el codi]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2011 Premi Irving G. Thalberg Guanyador
1991 Oscar a la millor pel·lícula El Padrí III Candidat
Oscar a la millor direcció El Padrí III Candidat
1979 Oscar a la millor pel·lícula Apocalypse Now Candidat
Oscar a la millor direcció Apocalypse Now Candidat
Oscar al millor guió adaptat Apocalypse Now Candidat
1974 Oscar a la millor pel·lícula The Conversation Candidat
Oscar a la millor pel·lícula El Padrí II Guanyador
Oscar a la millor direcció El Padrí II Guanyador
Oscar al millor guió original The Conversation Candidat
Oscar al millor guió adaptat El Padrí II Guanyador
1973 Oscar a la millor pel·lícula American Graffiti Candidat
1972 Oscar a la millor direcció El Padrí Candidat
Oscar al millor guió adaptat El Padrí Guanyador
1970 Oscar al millor guió original Patton Guanyador

Premis Globus d'Or[modifica | modifica el codi]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1991 Globus d'Or a la millor pel·lícula - Drama El padrí III Candidat
1991 Globus d'Or al millor director El padrí III Candidat
1984 Globus d'Or al millor director Cotton Club Candidat
1979 Globus d'Or a la millor pel·lícula - Drama Apocalypse Now Candidat
1979 Globus d'Or al millor director Apocalypse Now Guanyador
1974 Globus d'Or a la millor pel·lícula - Drama La conversa Candidat
1974 Globus d'Or a la millor pel·lícula - Drama El Padrí II Candidat
1974 Globus d'Or al millor director The Conversation Candidat
1974 Globus d'Or al millor director El Padrí II Candidat
1973 Globus d'Or a la millor pel·lícula - Comèdia o musical American Graffiti Guanyador
1972 Globus d'Or al millor director El Padrí Guanyador

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Francis Ford Coppola a Internet Movie Database (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francis Ford Coppola