Francis Ford Coppola
Francis Ford Coppola (7 d'abril de 1939, Detroit, Michigan) és un director de cinema, guionista, editor de revistes i amo d'una empresa hostalera estatunidenc.
Taula de continguts |
Carrera de 1960 a 1978 [modifica]
Coppola estudià teatre a la Universitat Hofstra, abans d'estudiar en cinematografia en la UCLA on hi realitzà alguns curtmetratges, inclusos alguns d'eròtics. A començaments dels 60 començà la seva carrera professional fent films de baix pressupost amb Roger Corman i escrivint guions. El seu primer film de baix pressupost el va fer per a Corman i és Demencia 13, i està disponible en vídeo.
A Coppola li oferiren dirigir un film basat en l'obra musical de Broadway Finian's Rainbow (El Vall de l'Arc de Sant Martí), protagonitzat per Petula Clark en el seu primer film americà i el veterà Fred Astaire, produïda per Jack Warner, que quedà desconcertat en veure l'aspecte hippy de Coppola en aquella època. Aconseguí fer un films de cert èxit, però el seu treball amb Petula Clark contribuí a que ella guanyés la seva primera nominació per al globus d'or com a millor actriu.
El 1971, Coppola, amb Edmund H. Northon, guanyà un Oscar al millor guió original pel film Patton. Tanmateix, el seu renom com a creador de pel·lícules començà amb El Padrí que va co-escriure i dirigir, i amb El padrí II, que li valgueren guanyar l' Oscar a la millor pel·lícula
El 1974, abans d'El padrí II, Coppola dirigí el film The Conversation (La Conversa) que narra la història d'un paranoic tafaner telefònic i expert en espiar a determinades persones, protagonitzat per Gene Hackman, qui es veu involucrat en un pla secret per a realitzar un possible assassinat. Fou nominat novament a l'Oscar a la millor pel·lícula, i esdevé el segon de tres directors en la història de Hollywood en estrenar dos films el mateix any i tenir dues nominacions per a un Oscar en aquesta categoria (millor pel·lícula). El padrí II el guanyà , i The Conversation obtingué la Palma d'or en el Festival de Canes de 1974.
Durant aquest període també va escriure el guió per al remake de 1974, El Gran Gatsby (The Great Gatsby) i, produí la innovadora pel·lícula de George Lucas, American Graffiti.
Carrera des del 1979 fins a l'actualitat [modifica]
Encoratjat per l'èxit de les dues parts de El padrí, Coppola dirigí una ambiciosa versió de la novel·la de Joseph Conrad, El cor de les tenebres, sobre la Guerra del Vietnam. El film, Apocalipse now, va patir nombrosos obstacles, inclosos, tifons, col·lapses nerviosos, un atac de cor de Martin Sheen i l'actitud arrogant de Marlon Brando.
El film fou tan admirat com rebutjat pels crítics de cinema quan s'estrenà, i la seva despesa gairebé arruïna l'estudi de Coppola, American Zeotrope. El film documental Hearts of Darkness: A Filmmaker's Apocalypse, dirigida per l'esposa de Francis, Eleanor Coppola, amb Fax Bahr i George Hickenlooper, relata la crònica de les dificultats de l'equip de producció quan rodaren Apocalipse now.
Malgrat tot això i una malaltia que patí Coppola durant el rodatge d'Apocalipse Now, realitzà nous projectes, presentant el 1987, el remake del film de 1927, Napoleó d'Abel Gance, que fou editat i estrenat als Estats Units pel seu estudi. Tanmateix el musical experimental One from the Heart (Pressentiment), el 1982, fou un gran fracàs malgrat que posteriorment ha estat considerat un film de culte.
El 1986 Coppola i George Lucas, dirigiren el curt de Michael Jackson per als parcs temàtics de Disney, Captain EO, fins ara el curtmetratge més car de la història del cinema.
El 1990, dirigí El padrí III, el darrer de la trilogia, que tot i no ser tan admirada pels crítics com les dues anteriors, va ser un èxit de taquilla. El film rebré una dura crítica per la presència de la inexperta filla de Coppola, Sofia, qui interpretà un paper que abandonà Winona Ryder just en començar el film. La seva interpretació fou titllada de ridícula pels crítics. Sofia, uns anys més tard, ha trobat l'èxit com a directora i guionista amb els films The Virgin Suicides (Les verges suïcides) i Lost in translation.
En la família de Coppola cal destacar que el ser pare, Carmine, fou un compositor i músic que s'encarregà de la banda sonora de molts dels seus films; i el seu nebot Nicolas Cage és un actor reconegut.
En 1997, Coppola fundà Zoetrope All-Story, una revista literària que publica històries curtes. La revista ha publicat narracions de ficció de T.C. Boyle i Amy Bloom, i assajos de David Mamet, Steven Spielberg i Salman Rushdie. Des de la seva fundació, la revista ha crescut en reputació per a arribar a ser una de les més importants en l'àmbit de la ficció literària.
Filmografia selecta[1] [modifica]
- Dementia 13 (1963, director)
- Ara ja ets tot un home (1966, director)
- La vall de l'arc iris (1968, director)
- Gent de pluja (1969, director)
- El Padrí (1972, director)
- El Padrí II (1974, director)
- La conversa (1974, director)
- Apocalypse Now (1979, director)
- Història d'amor (1982, director)
- Rebels (1983, director)
- Rumble Fish (1983, director)
- The Cotton Club (1984, director)
- Jardins de pedra (1987, director)
- Tucker: The Man and His Dream (1988, director)
- Històries de Nova York (1989, director)
- El Padrí III (1990, director)
- Dràcula de Bram Stoker (1992, director)
- The Secret Garden (1993, productor executiu)
- Jack (1996, director)
- The Rainmaker (1997, director)
- Kinsey (2005, co-productor)
- Youth Without Youth (2007, director)
Premis i nominacions [modifica]
Premis Oscar [modifica]
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2011 | Premi Irving G. Thalberg | Guanyador | |
| 1991 | Oscar a la millor pel·lícula | El Padrí III | Candidat |
| Oscar a la millor direcció | El Padrí III | Candidat | |
| 1979 | Oscar a la millor pel·lícula | Apocalypse Now | Candidat |
| Oscar a la millor direcció | Apocalypse Now | Candidat | |
| Oscar al millor guió adaptat | Apocalypse Now | Candidat | |
| 1974 | Oscar a la millor pel·lícula | The Conversation | Candidat |
| Oscar a la millor pel·lícula | El Padrí II | Guanyador | |
| Oscar a la millor direcció | El Padrí II | Guanyador | |
| Oscar al millor guió original | The Conversation | Candidat | |
| Oscar al millor guió adaptat | El Padrí II | Guanyador | |
| 1973 | Oscar a la millor pel·lícula | American Graffiti | Candidat |
| 1972 | Oscar a la millor direcció | El Padrí | Candidat |
| Oscar al millor guió adaptat | El Padrí | Guanyador | |
| 1970 | Oscar al millor guió original | Patton | Guanyador |
Premis Globus d'Or [modifica]
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1991 | Globus d'Or a la millor pel·lícula - Drama | El padrí III | Candidat |
| 1991 | Globus d'Or al millor director | El padrí III | Candidat |
| 1984 | Globus d'Or al millor director | Cotton Club | Candidat |
| 1979 | Globus d'Or a la millor pel·lícula - Drama | Apocalypse Now | Candidat |
| 1979 | Globus d'Or al millor director | Apocalypse Now | Guanyador |
| 1974 | Globus d'Or a la millor pel·lícula - Drama | La conversa | Candidat |
| 1974 | Globus d'Or a la millor pel·lícula - Drama | El Padrí II | Candidat |
| 1974 | Globus d'Or al millor director | The Conversation | Candidat |
| 1974 | Globus d'Or al millor director | El Padrí II | Candidat |
| 1973 | Globus d'Or a la millor pel·lícula - Comèdia o musical | American Graffiti | Guanyador |
| 1972 | Globus d'Or al millor director | El Padrí | Guanyador |
Referències [modifica]
- ↑ Francis Ford Coppola a Internet Movie Database (anglès)
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francis Ford Coppola |
- Bibliografia de la biblioteca de la Universitat de California Berkeley (anglès)
- Francis Ford Coppola a TCM Movie Database (anglès)
- Francis Ford Coppola a Allrovi (anglès)
- Francis Ford Coppola a TV.com (anglès)
- Francis Ford Coppola Presents
- Persones vives
- Guionistes estatunidencs
- Directors de cinema estatunidencs
- Productors de cinema estatunidencs
- Guanyadors del premi Oscar al millor guió original
- Guanyadors del premi Oscar al millor director
- Guanyadors del premi Oscar al millor guió adaptat
- Guanyadors del premi Globus d'Or al millor director
- Guanyadors del premi Globus d'Or al millor guió
- Persones de Detroit
- El Padrí
