Tennessee Williams

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tennessee Williams
Tennessee Williams NYWTS.jpg
Tennessee Williams (amb 54 anys) fotografiat per Orland Fernández en 1965 pel 20 aniversari de El zoo de vidre
Naixement Thomas Lanier Williams III
26 de març de 1911
Mississipí Columbus, Mississippi
Mort 25 de febrer de 1983 (als 71 anys)
Nova York Nova York
Sepultura Calvary Cemetery, Saint Louis, Missouri
38.69737°N 90.23363°O
Activitat Escriptor
Llengua anglès
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Gèneres Dramaturg
Obres principals Un tramvia anomenat Desig (1947)
La rosa tatuada (1951)
La gata sobre la teulada de zinc (1955)
Parella Frank Merlo
Pancho Rodríguez y González
Pares Edwina i Cornelius Coffin Williams
Premis Premi Tony (1951)
Premi Pulitzer (1948)
Medalla Presidencial de la Llibertat (1980)

Signatura

Thomas Lanier Williams, conegut arreu amb el nom artístic de Tennessee Williams (Columbus Mississipí, 26 de març de 1911 - Nova York, 25 de febrer de 1983) va ser un novel·lista i sobretot dramaturg, les seves obres de teatre van adquirir un ressò extraordinari gràcies a les versions cinematogràfiques que se'n van fer.

Va obtenir, en dues ocasions, el premi Pulitzer (1947 i 1954), per dues de les seves peces de major tirada universal: Un tramvia anomenat desig (A Streetcar Named Desire) i La gata sobre el terrat de zenc (A Cat on hot Tin Roof), ambdues portades al cinema, amb un gran repartiment artístic després de l'èxit assolit en els escenaris nord-americans. Igual reconeixement va merèixer, el 1961, la seva obra La nit de la Iguana (The Night of The Iguana) en ser mereixedora del premi Drama Critics Circle.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va estudiar en les Universitats de Missouri, Iowa i a la Washington University de Saint Louis. De filiació protestant, decidí, en els últims anys convertir-se al catolicisme, en un fosc gest religiós. Després de l'apogeu mundial de la seva obra dramàtica, representada en nombrosos països occidentals, Thomas Lanier Williams s'enfrontaria a la crisi d'un teatre que havia començat a empobrir-se i banalitzar-se al començament de la dècada dels seixanta.

La primera de les seves obres, Battle of Angels (Batalla dels Angels), 1940, obria un cicle dramàtic dominat per la visió esquinçada i lírica de la forma de vida americana: frustracions, alcoholisme, passions eròtiques, desenganys, donen el to pessimista i escèptic d'aquesta dramatúrgia que va tenir en el cinema estatunidènc de dues dècades una de les seves fonts argumentals de més èxit. Altres peces seves El zoo de vidre (The Glass Ménagerie), 1944, You touched me, 1946, que pertanyen a la primera fase del seu cicle dramàtic, no permetien preveure l'avui discutit ocàs d'aquest autor, que ja el 1962 declarava ser «físicament repel·lent» i estar «avorrint al públic».

L'èxit teatral i cinematogràfic assolit amb Summer and Smok (Estiu i fum), 1948, i Rose Tattoo (La rosa tatuada), 1950 contrasta amb la banalitat de les seves últimes obres, a l'estil de la seva Bye Bye Birdie, 1960, peça al llindar del fulletó. A aquesta gradual pèrdua de les seves riques virtuts inicials corresponen obres com The Milk Train doesn’t Stop Here Any More (El tren de la llet no es detindrà més aquí), 1962, The Two character Play, 1967 i, In the Bar of a Tokyo Hotel (En el bar d'un hotel de Tokio), 1969.

Temes tractats[modifica | modifica el codi]

Com ell mateix explicà en les seves memòries, les seves obres es basen fonamentalment en el sexe i en la violència. La seva homosexualitat és obertament confessada. Les seves obres sovint són protagonitzades per una dona vulnerable i sola, que pot suportar el seu turment mercès a un fràgil ensomni del passat i del futur. Però la il·lusió ha d'enfrontar-se amb la realitat, i llavors es produeix una violenta crisi que es desencadena davant la presència més o menys interessada de l'home.

Williams escenifica una sèrie de problemes típicament estatunidencs. La frustració, la poesia irrealista, la tendresa i la crueltat, són els puntals psicoanalítics de les passions que viuen els personatges de les seves millors obres. En les obres posteriors a les esmentades adés reapareixen en certa manera uns temes idèntics o molt semblants.

Camí Reial (1953) és una investigació expressionista les seves pròpies actituds vers l'activitat de l'artista. Orpheus descending (El descens d'Orfeus, 1957) ha estat descrita com un «poema oníric i fantàstic», malgrat el caràcter tenebrós del tema que tracta: la fagocitosis de l'individu pel seu homònim. La nit de la Iguana (1961) reitera el tema de la solitud de l'individu, submergit en el major desemparament moral, però sempre desitjós de reviure, encara que sigui fora del temps.

Obra dramàtica[modifica | modifica el codi]

  • 1945. The Glass Menagerie.
  • 1947. A Streetcar Named Desire.
  • 1947. Summer and Smoke.
  • 1951. The Rose Tatto.
  • 1953. Camino real.
  • 1955. Cat on a Hot Tin Roof.
  • 1957. Orpheus Descending.
  • 1958. Suddenly Last Summer.
  • 1959. Sweet Birg of Youth.
  • 1960. Period of Adjustement.
  • 1961. The Night of the Iguana.
  • 1964. The Milk Train Doesn't Stop Here Anymore.
  • 1968. The Seven Descents of Myrtle.
  • 1972. Small Craft Warnings

Traduccions catalanes[modifica | modifica el codi]

  • Figuretes de vidre (The Glass Menagerie). Versió de Bonaventura Vallespinosa. 1959
  • Un tramvia anomenat desig (A Streetcar Named Desire). Traducció de Jordi Arbonès.
  • La gata damunt la teulada (Cat on a Hot Tin Roof). Traducció de Jordi Arbonès.
  • Advertència per a embarcacions petites (Small Craft Warnings). Traducció de Jaume Melendres.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tennessee Williams