Olivia de Havilland

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Olivia de Havilland
Olivia de Havilland en una fotografia de promoció de Santa Fe Trail (1940)
Olivia de Havilland en una fotografia de promoció de Santa Fe Trail (1940)
Nom real: Olivia Mary de Havilland
Naixença: 1 de juliol de 1916 (1916-07-01) (98 anys)
Tòquio (Japó)
Nacionalitat: Regne Unit Regne Unit
Estats Units Estats Units (1941)
Cònjuge/s: Marcus Goodrich (1946-1953)
Pierre Galante (1955-1979)
Pàgina web: oliviadehavilland.net
Premis Oscar
Millor actriu
1947 - To Each His Own
1950 - The Heiress
Globus d'Or
Millor actriu
1950 - The Heiress
Millor actriu secundària - Sèrie o telefilm
1987 - Anastasia: The Mystery of Anna
Mostra de Venècia
Millor actriu
1949 - The Snake Pit

Pàgina sobre Olivia de Havilland a IMDb

Olivia de Havilland (Tòquio, 1 de juliol de 1916) és una actriu britànica i estatunidenca de teatre i cinema nascuda al Japó, germana gran de la també actriu Joan Fontaine.[1] Olivia ha guanyat, entre altres premis, dos Oscars i dos Globus d'Or.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Olivia de Havilland era filla de pares anglesos: Lillian Augusta Ruse, actriu, i Walter Augustus de Havilland, un advocat desplaçat al Japó.[3][4] L'any següent va néixer la seva germana petita, la també actriu Joan Fontaine; a causa de la dèbil salut de Joan la família va deixar Tòquio el 1918 i es va instal·lar a Saratoga (Califòrnia). El 1919 els seus pares es van divorciar.

Olivia va estudiar a l'institut Los Gatos i a l'internat per a noies catòliques Notre Dame, a Belmont.[5]

El 1925 Lillian va casar-se amb George Milan Fontaine, director d'uns grans magatzems,[6][7] i la seva mare va passar a ser coneguda professionalment amb el nom de Lillian Fontaine.[8]

Carrera professional[modifica | modifica el codi]

La seva primera actuació va ser com Hermia en el Somni d'una nit d'estiu, de William Shakespeare, al Hollywood Bowl; aquesta producció teatral va ser adaptada al cinema el 1935, i que va representar la seva incursió en el món del cinema.[9] Després d'aparèixer amb Joe E. Brown a Alibi Ike i amb James Cagney a The Irish in Us va actuar amb Errol Flynn en pel·lícules molt populars, com Captain Blood, The Charge of the Light Brigade i Les aventures de Robin Hood; en total, va actuar amb ell en vuit pel·lícules.

Però no va ser fins que va fer de Melanie Hamilton Wilkes a Allò que el vent s'endugué que va rebre una nominació a l'Oscar a la millor actriu secundària el 1940.

L'any 1941 va obtenir la nacionalitat estatunidenca.

Olivia s'estava frustrant cada vegada més pels papers de dones ingènues i damisel·les angoixades que se li assignaven, i va començar a rebutjar guions que l'encasellaven. Però quan va expirar el seu contracte amb Warner Bros. la productora va informar-li que s'havien d'afegir sis mesos pel temps que ella havia estat inactiva a causa dels papers que havia rebutjat.

Olivia de Havilland a la portada de la revista Motion Picture de maig de 1939.

Molts acceptaven aquesta situació, mentre que d'altres intentaven canviar el sistema; aquest va ser el cas de Bette Davis, que va muntar un plet contra Warner Bros, durant la dècada del 1930, malgrat que va perdre el judici. Olivia va fer-ho als anys 40, amb el suport del Screen Actors Guild (gremi d'actors de pantalla), i va guanyar, reduint així el poder dels estudis i ampliant la llibertat creativa dels artistes. La decisió va ser una de les resolucions judicials més significatives i amb un abast més gran de Hollywood, i la seva victòria va valer-li el respecte i l'admiració dels seus iguals, entre els que es comptava la seva pròpia germana, Joan Fontaine, qui més tard va afirmar: "Hollywood li deu molt".[10] L'estudi, tanmateix, va prometre que mai no tornaria a contractar-la. La sentència es coneix amb el nom de "Llei De Havilland", i imposa un límit de set anys en contractes per servei llevat que l'empleat accepti una ampliació més enllà d'aquest termini.[11]

Després de l'estrena el 1946 de Devotion, una biografia de Hollywood de les germanes Brontë, Olivia va signar amb Paramount Pictures per tres pel·lícules, i la qualitat i varietat dels seus papers va començar a millorar. James Agee, en la seva crítica de The Dark Mirror, va fer notar el canvi, manifestant que encara que sempre havia estat "una de les dones més boniques en pel·lícules",[12] les seves recents actuacions havien demostrat la seva habilitat interpretativa. Va guanyar l'Oscar a la millor actriu per To Each His Own (1946) i The Heiress (1949), i també va ser àmpliament lloada per la seva actuació a The Snake Pit (1948), que rebé una nominació a l'Oscar. Aquesta última va ser una de les primeres pel·lícules a intentar fer un retrat realista d'una malaltia mental, i Olivia va ser elogiada per la seva disposició a interpretar un paper completament desproveït de glamur i que tractava un tema tan controvertit.

A partir de la dècada del 1950 Olivia va aparèixer en pocs títols, i en va donar parcialment la culpa a la creixent permissivitat de les pel·lícules de Hollywood de l'època. Va declinar interpretar Blanche DuBois a A Streetcar Named Desire, suposadament al·legant la natura desagradable d'alguns elements del guió i dient que hi havia determinades línies que no podia permetre's a si mateixa ni tan sols pronunciar. L'any 2006 Olivia va negar això en una entrevista, explicant que quan li van oferir el paper acabava de donar a llum el seu fill, fet que havia suposat una experiència vital, i que no era capaç d'identificar-se amb el personatge.[13]

El 1966 va aparèixer a la sèrie de televisió Noon Wine; a partir d'aquell moment va compaginar les seves aparicions a la gran i la pantalla petita. L'any 1986 va rebre el Globus d'Or i també una nominació a l'Emmy a la millor actriu secundària per la seva interpretació de l'Emperadriu Maria al telefilm de la NBC Anastasia: The Mystery of Anna.

La seva última aparició en pantalla va ser el 1988 al telefilm de la CBS The Woman He Loved, fent de la tieta Bessie de Wallis Simpson. Anys més tard, el 2009, va posar veu a la narració de la pel·lícula I Remember Better When I Paint, el seu darrer treball.

L'any 2008 va rebre la National Medal of Arts dels Estats Units.[14][15]

Vida privada[modifica | modifica el codi]

Errol Flynn

Durant uns anys se la va relacionar sentimentalment amb Errol Flynn, a qui va conéixer el 1935 durant el rodatge de Captain Blood i amb qui també va coprotagonitzar set títols més (The Charge of the Light Brigade, The Adventures of Robin Hood, Four's a Crowd, Dodge City, The Private Lives of Elizabeth and Essex, Camí de Santa Fe i Van morir amb les botes posades). Però, mentre eren una de les parelles de Hollywood amb més química a les pantalles, com Spencer Tracy i Katharine Hepburn, a diferència d'aquests mai no van ser parella.[16]

Malgrat ell, que estava acostumat a aconseguir qualsevol dona que li interessés, es va penjar d'Olivia ben aviat, ella el va rebutjar. En aquell moment, l'actor estava infeliçment casat amb l'actriu Lili Damita; d'altra banda, la diferència d'edat entre Errol i Olivia intimidava a aquesta, que llavors no tenia ni vint anys. També es rumorejava que a l'actriu no li agradava la manera que ell tenia de cortejar-la, gastant-li bromes pesades. Malgrat tot, però, a ella també li agradava Errol, i en una entrevista va afirmar: "Era un home encantador i magnètic. N'estava penjada, i més tard em vaig assabentar que ell també de mi. De fet, em va fer proposicions, però ell no estava divorciat de Lili Damita així que afortunadament li vaig dir que no."[16][17][18]

Amors i matrimonis

Durant la dècada de 1930 Oliva va estar relacionada sentimentalment amb Howard Hughes; a començaments de la dècada següent va ser parella de l'actor James Stewart i del director de cinema John Huston.[16]

Finalment, el 26 d'agost de 1946 va casar-se amb el novel·lista Marcus Goodrich, amb qui va tenir un fill, Benjamin (matemàtic, mort el 1991 a París a causa de la malaltia de Hodgkin),[19] i de qui va divorciar-se el 28 d'agost de 1953. Un cop divorciada, va reprendre la relació amb Huston.[16][1]

Però el 2 d'abril de 1955 va casar-se amb Pierre Galante, editor de la revista Paris Match, a qui havia conegut al Festival Internacional de Cinema de Cannes dos anys abans. El matrimoni va tenir una filla l'any següent, Gisèle (periodista i advocada); es van divorciar el 30 d'abril de 1979, però van mantenir una bona relació. El 1998 Olivia va anar a viure amb ell per tal de tenir-ne cura després d'haver estat hospitalitzat, morint de càncer de pulmó el mateix any.[16][1]

Amistat

Olivia era molt amiga de la també actriu Bette Davis, que va donar-li molt de suport durant els problemes amb els estudis Warner Bros.[20] Amb ella va treballar a les pel·lícules It's Love I'm After, The Private Lives of Elizabeth and Essex, In This Our Life i Hush… Hush, Sweet Charlotte. També va ser amiga de Ronald Reagan durant l'època d'aquest com a actor; compartien activisme anticomunista al Hollywood Democratic Committee.[1]

Joan Fontaine

La relació amb la seva germana Joan Fontaine mai no va ser gaire bona,[7] però va empitjorar el 1941 quan les dues van estar nominades a l'Oscar a la millor actriu: Joan per la seva interpretació a Sospita i Olivia per Hold Back the Dawn; després que Joan guanyés el premi, la gelosia que es tenien es va intensificar fins a arribar a una enemistat total. Malgrat Olivia va guanyar dos premis de l'Acadèmia (per To Each His Own i The Heiress) van mantenir-se separades sempre més. L'any 1962, en un intent de reconciliació, les dues germanes van celebrar el sopar de nadal plegades, juntament amb els seus respectius marits i fills.[1]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Cinema[modifica | modifica el codi]

Any Pel·lícula Personatge Notes
1935 Alibi Ike Dolly Stevens
The Irish in Us Lucille Jackson
A Midsummer Night's Dream Hermia
Captain Blood Arabella Bishop
1936 Anthony Adverse Angela Giuseppe
The Charge of the Light Brigade Elsa Campbell
1937 Call It a Day Catherine 'Cath' Hilton
It's Love I'm After Marcia West
The Great Garrick Germaine de la Corbe
1938 Gold Is Where You Find It Serena 'Sprat' Ferris
Les aventures de Robin Hood (The Adventures of Robin Hood) Lady Marian Fitzwalter
Four's a Crowd Lorri Dillingwell
Hard to Get Margaret Richards
1939 Wings of the Navy Irene Dale
Dodge City Abbie Irving
The Private Lives of Elizabeth and Essex Lady Penelope Gray
Allò que el vent s'endugué (Gone with the Wind) Melanie Hamilton Wilkes Nominada - Oscar a la millor actriu secundària
Raffles Gwen Manders
1940 My Love Came Back Amelia Cornell
Camí de Santa Fe (Santa Fe Trail) Kit Carson Holliday
1941 The Strawberry Blonde Amy Lind Grimes
Hold Back the Dawn Emmy Brown Nominada - Oscar a la millor actriu
Van morir amb les botes posades (They Died with Their Boots On) Elizabeth Bacon Custer
1942 The Male Animal Ellen Turner
In This Our Life Roy Timberlake
1943 Thank Your Lucky Stars Ella mateixa
Princess O'Rourke Princesa Maria / Mary Williams
1944 Estimada funcionària (Government Girl) Elizabeth 'Smokey' Allard
1946 La vida íntima de Jody Norris (To Each His Own) Miss Josephine 'Jody' Norris Oscar a la millor actriu
Devotion Charlotte Brontë
The Well-Groomed Bride Margie Dawson
The Dark Mirror Terry/Ruth Collins
1948 The Snake Pit Virginia Stuart Cunningham Nastro d'Argento a la millor actriu de pel·lícula estrangera
Premi del National Board of Review a la millor actriu
Premi del New York Film Critics Circle a la millor actriu
Copa Volpi
Nominada - Oscar a la millor actriu
1949 The Heiress Catherine Sloper Oscar a la millor actriu
Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
Premi del New York Film Critics Circle a la millor actriu
1952 My Cousin Rachel Rachel Sangalletti Ashley Nominada - Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
1955 That Lady Ana de Mendoza
No seràs un estrany (Not as a Stranger) Kristina Hedvigson
1956 La filla de l'ambaixador (The Ambassador's Daughter) Joan Fisk
1958 The Proud Rebel Linnett Moore
1959 Libel Lady Margaret Loddon
1962 The Light in the Piazza Meg Johnson
1964 Lady in a Cage Mrs. Cornelia Hilyard
Hush… Hush, Sweet Charlotte Miriam Deering
1970 The Adventurers Deborah Hadley
1972 Pope Joan Mare Superiora
1977 Airport '77 Emily Livingston
1978 The Swarm Maureen Schuster
1979 The Fifth Musketeer Reina Mare
2009 I Remember Better When I Paint Narradora

Televisió[modifica | modifica el codi]

Any Títol Personatge Notes
1966 Noon Wine Ellie Thompson ABC Stage 67
1972 The Screaming Woman Laura Wynant telefilm
1979 Roots: The Next Generations Mrs. Warner minisèrie
1982 Murder Is Easy Honoria Waynflete telefilm basat en la novel·la d'Agatha Christie
The Royal Romance of Charles and Diana Reina Elisabet II telefilm
1986 North and South II Sra. Neal minisèrie
Anastasia: The Mystery of Anna Dagmar de Dinamarca telefilm
Globus d'Or a la millor actriu secundària de sèrie, minisèrie o telefilm
Nominada a l'Emmy a la millor actriu secundària de minisèrie o pel·lícula
1988 The Woman He Loved Tieta Bessie de Wallis Simpson telefilm

Guardons[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 La seva biografia, a IMDb (anglès)
  2. Premis i nominacions, a IMDb (anglès)
  3. La seva biografia a FilmReference (anglès)
  4. La seva biografia a ThePeerage (anglès)
  5. La seva biografia a OliviaDeHavilland (anglès)
  6. Entrevista del 5 d'octubre de 2006 a Achievement (anglès)
  7. 7,0 7,1 «In No Bed of Roses, Joan Fontaine Talks About the Thorns in Her Life» (en anglès). People, 20 de novembre de 1978. [Consulta: 13 de novembre de 2010].
  8. Lillian Augusta Ruse a ThePeerage (anglès)
  9. Brown, Gene. Movie Time: A Chronology of Hollywood and the Movie Industry from its Beginnings to the Present. Nova York: MacMillan, 1995, pàg. 125. ISBN 0-02-86042906. 
  10. Shipman, David. The Great Movie Stars, The Golden Years. Nova York: Bonanza Books, 1970, pàg. 153. 
  11. «De Havilland lawsuit resonates through Hollywood» (en anglès). Reuters, 23 d'agost de 2007. [Consulta: 13 de novembre de 2010].
  12. Shipman, David. The Great Movie Stars, The Golden Years. Nova York: Bonanza Books, 1970, pàg. 151. 
  13. «Olivia de Havilland Recalls Her Role -- in the Cold War» (en anglès). The Wall Street Journal, 7 de setembre de 2006. [Consulta: 13 de novembre de 2010].
  14. Olivia de Havilland, al web de la National Medal of Arts (anglès)
  15. Àudio de l'entrevista amb Olivia de Havilland arran de la recepció de la medalla, al web de la National Medal of Arts (anglès)
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 La seva biografia a TCM (anglès)
  17. Olivia de Havilland i Errol Flynn a AssociatedContent (anglès)
  18. Olivia de Havilland i Errol Flynn a TheMave (anglès)
  19. Benjamin Briggs Goodrich a ThePeerage (anglès)
  20. La seva biografia, a Achievement (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olivia de Havilland Modifica l'enllaç a Wikidata