Elisabet II del Regne Unit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Elisabet II
Elisabet II del Regne Unit
Elisabet II l'any 2007

Reina de la Commonwealth
Regne
des del 6 de febrer de 1952
(&000000000000006200000062 anys, &0000000000000260000000260 dies)
Precedit per Jordi VI
Coronació 2 de juny de 1953
Hereu Carles de Gal·les

Batejat Elizabeth Alexandra Mary
Naixement 21 d'abril de 1926 (1926-04-21) (88 anys)
Mayfair, Londres,
Regne Unit
Consort Felip d'Edimburg
Descendència
Dinastia Casa de Windsor Casa de Windsor
Pare Jordi VI
Mare Elisabet Bowes-Lyon

Royal Coat of Arms of the United Kingdom.svg

Elisabet II del Regne Unit (Londres, 1926). Reina de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord. Elisabet II és l'actual monarca de 15 estats més (estats membres de la Commonwealth).[1] Així doncs Elisabet II és també reina de: Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Jamaica, Barbados, Les Bahames, Grenada, Papua Nova Guinea, les Illes Salomó, Tuvalu, Santa Llúcia, Sant Vicenç i les Grenadines, Belize, Antigua i Barbuda, Sant Cristòfol i Nevis.

Nascuda el dia 21 d'abril de l'any 1926 al barri londinenc de Mayfair. Elisabet era filla del rei Jordi VI del Regne Unit i de lady Elisabet Bowes-Lyon. Elisabet era néta per via paterna del rei Jordi V del Regne Unit i de la princesa Maria de Teck, i per via materna de Claude Bowes-Lyon, catorzè comte de Strathmore i Kinghorne i de lady Cecília Cavendish-Bentinck.

Casada des de l'any 1947 amb el príncep Felip de Grècia, és reina des de l'any 1952 després de la mort del seu pare. Durant la segona guerra mundial actuà com a conductora d'ambulància i es tracta fins ara de l'única dona de la família real que ha prestat servei militar actiu.

La reina Elisabet II és la segona cap d'estat més longeva del món després del rei Bhumibol Adulyadej de Tailàndia i ha estat el cap d'estat que més viatges ha fet, principalment pels territoris de la Commonwealth. A part del títols ja mencionats és Cap de l'església anglicana, comandant en cap de l'exèrcit britànic i Lord de Mann.

Infància[modifica | modifica el codi]

Les princeses Elisabet i Margarida amb la seva àvia Maria de Teck.

Com a néta del rei del Regne Unit i descendent seva per branca masculina va rebre el títol de princesa britànica amb el tractament d'Altesa Reial. El seu nom complet va passar a ser SAR la princesa Elisabet de York. A l'època del seu naixament ocupava la tercera posició en la línia successòria, darrere del seu oncle el príncep de Gal·les (després rei Eduard VIII) i del seu pare, en aquest moment res feia pensar que arribaria a ocupar la posició de cap d'estat.

Educació[modifica | modifica el codi]

L'educació de la jove princesa britànica es va produir a casa seva sota la supervisió de la seva mare i de la governanta Miss Marion Crawford. Especialitzada en història, en llengües modernes, especialment en francès i en religió, guiada per l'arquebisbe de Canterbury.

Casament[modifica | modifica el codi]

L'any 1939 mentre la família reial britànica realitzava una visita a les instal·lacions militars de Sandshurt, el príncep Felip de Grècia va ser l'encarregat de distreure a la jove princesa britànica d'escassos tretze anys. Allà, segons molts, naixeria un amor profund que aguantaria durant tota la Segona Guerra Mundial. Es casaren a l'Abadia de Westminster l'any 1947.

Felip de Grècia, és cosí en tercer grau de la Reina, fill del príncep Andreu de Grècia i de la princesa Alícia de Battenberg, és descendent en cinquè grau de la reina Victòria I del Regne Unit i en quart grau del rei Cristià IX de Dinamarca alhora és nét del rei Jordi I de Grècia; mentrestant la princesa Elisabet ho és en cinquè grau de la reina Victòria I del Regne Unit i del rei Cristià IX de Dinamarca.

Els múltiples llaços comuns i la presència de Lord Mounbatten (oncle del nuvi) i de la princesa Marina de Grècia (cosina del nuvi) dins de la família reial britànica tingueren un paper decisiu a l'hora de produir-se l'enllaç.

Felip de Grècia renuncià als seus drets al tron grec i al tron danès a la vegada que als seus títols de príncep de Grècia i de Dinamarca l'any 1947, prèviament havia esdevingut ciutadà britànic. A partir de llavors portaria el cognom de la família de la seva mare: Mountbatten (des de 1917 havien renunciat a usar els seus títols alemanys de Battenberg i havien adoptat el cognom Mountbatten) i el títol del marquesat de Milford-Haven.

Família[modifica | modifica el codi]

Cap d'Estat[modifica | modifica el codi]

Bandera personal d'Elisabet II

Després de la coronació com a cap d'estat, l'any 1953, un any després de la mort del seu pare, la ja reina Elisabet II i el seu espòs es van traslladar al palau de Buckingham, i començaren a ocupar les residències del Castell de Windsor, Sandringham a Norfolk i Balmoral a Escòcia.

Després de la seva ascensió es comença a parlar del temps d'Elisabet per designar un període històric en què es produiria la desintegració de l'Imperi Britànic. Si bé, ja l'any 1947-1948 s'havia abandonat l'Índia, fou durant el regnat d'Elisabet II que es produirien les descolonitzacions en massa de les colònies africanes i asiàtiques que encara mantenia el Regne Unit i que culminaren amb l'abandonament britànic de l'enclavament de Hong Kong l'any 1997.

La reina també ha hagut de fer front a les peticions nacionalistes de nordirlandesos, escocesos i gal·lesos; si bé, és el terrorisme nordirlandès, tant unionista com nacionalista, el què ha arribat a un grau més tens. El terrorisme nordirlandès penetrà a dintre la pròpia família reial britànica quan l'any 1979 assassinà a la badia de Belfast a lord Lluís Mountbatten (oncle del duc d'Edimburg i últim virrei britànic a l'Índia) i al seu nét lord Nicholas Knatchbull. La reina sempre s'ha mostrat ferma en la voluntat de mantenir i garantir les relacions entre els quatre territoris. També dóna suport explícit a la unió del Quebec amb el Canadà.

Finalment, un altre tema destacat han estat els múltiples escàndols en què s'ha vist envoltada. Els divorcis del Príncep de Gal·les i lady Diana Spencer, el divorci de la Princesa Reial i del seu germà el Duc de York de Sara Ferguson. També els escàndols vinculats a les aventures sentimentals del seu espòs i als rumors de la presumpta homosexualitat del seu fill petit, el Comte de Wessex. Els escàndols no s'han limitat a la seva família pròxima sinó a tota la família reial, la conversió al catolicisme de la Duquessa de Kent, els escàndols financers de Sir August Ogilvy espòs de la princesa Alexandra de Kent, els problemes entre els Ogilvy i la seva filla Marina o el consum de marihuana i cocaïna del príncep Enric de Gal·les i lord Frederic Windsor. Tot plegat féu que la reina declarés que l'any 1992 havia estat el seu annus horribilis.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Elisabet II d'Anglaterra». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elisabet II del Regne Unit