Jordi VI del Regne Unit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Jordi VI
Jordi VI del Regne Unit
Retrat oficial, 1940-1946

Rei de la Gran Bretanya, Irlanda i els Dominis Britànics Mars Enllà
11 de desembre de 19366 de febrer de 1952 –  
Precedit per Eduard VIII
Succeït per Elisabet II
Coronació 12 de maig de 1937
Dades biogràfiques
Naixement Albert Frederick Arthur George
14 de desembre de 1895
Sandringham House, Norfolk (Anglaterra)
Defunció 15 de febrer de 1952 (als 56 anys)
Sandringham House, Norfolk
Casa reial Casa de Windsor
Pares Jordi V
Maria de Teck
Cònjuge Elisabet Bowes-Lyon
Fills

Coat of Arms of the United Kingdom (1837-1952).svg

Jordi VI del Regne Unit (Sandringham 1895 - 1952). Rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord (1936-1952), emperador de l'Índia (1936-1947) i últim rei d'Irlanda (1936-1949). Arribà al tron de forma inesperada després de la renúncia del seu germà el rei Eduard VIII del Regne Unit per tal de casar-se amb Wallis Simpson. El protagonisme d'aquest monarca es produí arran de la importància que adquirí al llarg del conflicte de la Segona Guerra Mundial.

Naixement i família[modifica | modifica el codi]

Nascut a la finca rural de York Cottage situada dintre de les possessions de Sandringham a Norfolk, fill del rei Jordi V quan tan sols era duc de York i hereu del seu pare el príncep de Gal·les, el futur rei Eduard VII del Regne Unit i de la princesa Alexandra de Dinamarca. La seva mare era la princesa Maria de Teck, filla del príncep Francesc de Teck i pertanyent a una branca morganàtica de la família reial de Württemberg i de la princesa Maria Adelaida del Regne Unit, filla dels ducs de Cambridge, cosins de la reina Victòria, i néta del rei Jordi III del Regne Unit. Nascut, per tant, a la recta final del període victorià.

El nou príncep britànic nasqué el 14 de desembre de 1895, una data trista per la família reial britànica, ja que era la de la mort del príncep consort Albert i la d'Alícia, marit i filla de la reina Victòria per qui la sobirana encara sentia autèntica devoció. Per tal d'amorosir aquesta coincidència es decidí posar-li el nom d'Albert en honor al seu besavi.

L'ascensió al tron de Jordi VI es produí entremig de nombrosos problemes successoris. D'una banda, el seu pare heretà després de la mort del seu germà gran, el príncep Albert Víctor del Regne Unit, a més a més, el príncep acabat de traspassar estava promès amb la que seria la muller del seu germà, la princesa de Teck. Finalment l'accés es produí després de la renúncia del rei Eduard VIII.

Educació i casament[modifica | modifica el codi]

L'any 1909 Albert va ingressà a la Royal Navy. Albert va ser a l'acadèmia militar fins a l'accés al tron del seu pare i llavors serví a l'exèrcit britànic de la Primera Guerra Mundial on serví a l'HMS Collingwood que participà en la batalla de Jutlàndia (1916) que suposà una victòria pels estats centrals però que es destapà com una victòria estratègica de l'Entesa. L'any 1917 ingressà a la Royal Air Force però no participà en cap acte de guerra. L'any 1920 va ser creat pel seu pare, duc de York, comte d'Inverness i baró de Killarney i començà a participar en els deures de la família reial britànica representant al seu pare.

El príncep Albert va tenir una gran llibertat per elegir esposa. Es casà amb lady Elisabet Bowes-Lyon, la filla més petita del comte i la comtessa de Strathmore, que pertanyien a l'alta aristocràcia escocesa, el 26 d'abril de 1923 a l'Abadia de Westminster. Lady Elisabet va rebre el títol de Duquessa de York amb rang d'Altesa Reial

El duc i la duquessa de York van tenir dues filles:

Regnat[modifica | modifica el codi]

El rei Jordi VI l'any 1939 de visita al Canadà amb Elizabet Bowes-Lyon
lady Elisabet Bowes-Lyon, reina del Regne Unit amb la senyora Eleanor Roosevelt, primera dama dels Estats Units

L'elecció del nom Jordi en convertir-se en monarca va constituir un precedent en la monarquia britànica en què cap nou monarca havia canviat el nom de pila fins llavors. L'elecció de Jordi es féu per intentar identificar el nou monarca amb la gestió del seu pare el rei Jordi V i desvincular la corona dels escàndols previs a la seva coronació.

Els inicis del seu regnat van estar marcats per la polèmica arran de l'abdicació del seu germà i el casament d'aquest amb la divorciada nord-americana Wallis Simpson, sobre la figura de la qual requeien nombrosos rumors d'espia alemanya i simpatitzant del Partit Nazi, i de patir una malaltia anomenada testicularització femenina sobre la formació d'hormones masculines en el cos d'una dona.

L'esclat de la Segona Guerra Mundial i els anys previs situarien al monarca en la primera fila de les figures representatives del bàndol aliat. Els monarques donaren ple suport al primer ministre Neville Chamberlain i viatjaren als Estats Units on foren rebuts per Franklin D. Roosevelt i a Canadà. Amb l'esclat de la guerra la família decidí romandre a Londres evitant refugiar-se al Canadà, la qual cosa junt amb altres tasques desenvolupades pels diferents membres de la família reial britànica feren que aquesta aconseguís altes quotes d'acceptació i admiració popular.

L'any 1950 es convertí en el primer cap de la Commonwealth creada per Winston Churchill.

El rei Jordi VI del Regne Unit (1895-1952)

La malaltia del monarca, un càncer de pulmons, augmentava arran de la seva forta addicció al tabac. Morí a Sandringham, on havia nascut, el 1952. Fou enterrat a la Capella de Sant Jordi de Windsor, on descansen també la seva esposa (2002) i la seva filla Margarida (2002).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi VI del Regne Unit Modifica l'enllaç a Wikidata