Joan sense Terra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Joan d'Anglaterra
Joan sense Terra
Joan sense Terra segons l'Historia anglorum

Rei dels anglesos
Senyor d'Irlanda
6 d'abril, 1199 - 18/19 d'octubre, 1216 –  
Precedit per Ricard Cor de Lleó
Succeït per Enric III d'Anglaterra
Dades biogràfiques
Naixement 24 de desembre, 1166
Defunció 18/19 d'octubre, 1216
Dinastia Plantagenet
Pares Enric II d'Anglaterra
Elionor d'Aquitània

Joan d'Anglaterra, o posteriorment Joan Plantagenet (24 de desembre de 1166- 18/19 d'octubre de 1216) va succeir el seu germà Ricard Cor de Lleó al tron d'Anglaterra des del 6 d'abril de 1199 fins a la seva mort.

Joan era el cinquè fill del rei Enric II, i com a tal no s'esperava que arribés al tron i ni tan sols li corresponia cap herència significativa. Això li féu guanyar el sobrenom de Joan sense Terra (en francès: Jean Sans Terre, en anglès John Lackland).

A més d'entrar a l'imaginari popular com l'adversari de Robin Hood, és reconegut per haver signat la Carta Magna, que limitava el poder reial enfront de la llei i és considerada un precedent de les constitucions modernes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Joan era el cinquè fill mascle del rei Enric II d'Anglaterra i d'Elionor d'Aquitània. El seu pare li va donar (1172) els senyorius de Chinon, Loudon i Mirabeau.[1] El 1189, el seu germà Ricard Cor de Lleó, aleshores rei d'Anglaterra, va marxar a la croada i va deixar la regència a la seva mare Elionor d'Aquitània, que va delegar el govern d'Anglaterra a Joan. El 1199 es va proclamar successor de Ricard, però a l'Anjou, Maine i Turena el seu nebot i rival, Artur I, duc de Bretanya, tenia el suport dels senyors.

El 1200, Joan va passar a aquests territoris i seguidament a Poitou. Allà va segrestar a Isabel d'Angulema, promesa de Hug X de Lusignan, amb la que es va casar el 24 d'agost del 1200. Hug IX de Lusignan, pare de Hug X, va ser desposseït del comtat de La Marche.

Guerra Anglofrancesa[modifica | modifica el codi]

El 1202, a la mort del seu sogre, es va apoderar del comtat d'Angulema. Els barons no hi van estar d'acord i van incoar un plet contra ell davant el rei Felip II August de França, que va cridar Joan a comparèixer. Joan no hi va acudir i va ser declarat traïdor i els seus dominis francesos confiscats, essent investit Artur, incloent el ducat d'Aquitània, en el que Artur va penetrar, alhora que el rei Felip August envaïa Normandia. Elionor es va retirar a Mirabeau intentant barrar el pas a Artur, però els senyors del país van ocupar Mirabeau i Elionor va fugir a Donjon. Llavors va arribar Joan amb un exèrcit i va derrotar totalment les forces d'Artur l'1 d'agost del 1202, fent presoner el duc bretó (al qual el 1203 va fer assassinar a Rouen). El vescomte Eimeric VII de Thouars es va posar al costat de Joan. Els barons aquitans van haver de sotmetre's. Però l'any següent, després de l'assassinat d'Artur, el vescomte de Thouars es va aliar una altra vegada amb Felip II August de França, igual com els Lusignan. La guerra va continuar i el 1203 Tours va canviar quatre vegades de mans. El 1204 va morir Elionor d'Aquitània, als 82 anys. En poques setmanes, Felip II va conquerir Normandia, Maine, Anjou i Turena, i va arribar fins a prop del Poitou, on tots els senyors menys el de Mauléon es van passar al bàndol del rei francès. Eimeric VII de Thouars li va entregar Loudun i el comte de Perigord va reconèixer el rei francès com a sobirà. El 10 d'agost de 1204 el rei de França va entrar a Poitiers i després es van rendir Niort, La Rochelle i Saint-Jean-d'Angély. Joan només va mantenir el control del comtat d'Angulema i de la senyoria de Cognac. El 1205 el rei de França va ocupar Loches i Chinon. Però els partidaris dels Plantagenet, amb el senyor Savary de Mauléon al capdavant, van passar al contraatac i van recuperar Niort. El vescomte de Thouars va canviar una altra vegada de bàndol i també el senyor de Parthenay.

El 1205 el papa i Joan van començar la disputa sobre l'elecció de l'arquebisbe de Canterbury.

El 1206 Joan va desembarcar a La Rochelle i va avançar pel Loira fins a Thouars, on va rebutjar l'exèrcit francès. Va seguir una treva, però el 1207 el rei de França va reprendre l'ofensiva i va ocupar Thouars, Parthenay i Fontenay. El sud del Poitou es va mantenir en poder de Joan i la situació va restar estabilitzada.

El 1208 el papa va rebutjar el candidat de Joan a l'arquebisbat de Canterbury i va nomenar Stephen Langton. Joan no el va acceptar i Anglaterra va ser col·locada en interdicte pel papa. El 1212 Joan va ser excomunicat i es va haver de reconèixer vassall del papa per alliberar-se de la sanció.

El 1214 Joan va desembarcar novament a La Rochelle, ara aliat amb l'emperador alemany. Tots els senyors del Poitou se li van sotmetre, excepte els Lusignan. Loudun, Châtellerault i Poitiers encara estaven ocupades per forces franceses. Els Lusignan van ser derrotats i Joan va pujar cap a l'Anjou, però fou derrotat per Felip II August a la batalla de la-Roche-aux-Moines el 2 de juliol de 1214. Joan es va retirar cap al sud i Felip va tornar a entrar a Thouars. Mentrestant, Felip va derrotar els alemanys a la batalla de Bouvines[2] (27 de juliol de 1214). Com a conseqüència, Joan va haver d'acceptar el tractat de Chinon del 18 de setembre de 1214 amb el rei de França i als barons anglesos els va haver d'atorgar la Carta Magna. Com que el rei no va mantenir els compromisos que aquesta implicava, va esclatar la guerra civil a Anglaterra i els senyors van oferir la corona a Lluís, príncep de França. Durant el conflicte, va ser especialment destacada la defensa de Dover per part d'Hubert de Burgh contra els barons.

Va morir de sobte el 1216.

Joan d'Anglaterra

Família[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Folc IV d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
Folc V d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bertrada de Montfort
 
 
 
 
 
 
 
Jofré V d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Elies I de Maine
 
 
 
 
 
 
 
Ermengarda de Maine
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Enric II d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guillem I d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
Enric I d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Matilde de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
Matilde d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Malcolm III d'Escòcia
 
 
 
 
 
 
 
Matilde d'Escòcia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Margarida d'Escòcia
 
 
 
 
 
 
 
Joan d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guillem VIII d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
Guillem IX d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Hildegarda de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
Guillem X d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guillem IV de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
Felipa de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Emma de Mortain
 
 
 
 
 
 
 
Elionor d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bossó II de Châtellerault
 
 
 
 
 
 
 
Eimeric I de Châtellerault
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Elionor de Thouars
 
 
 
 
 
 
 
Leonor de Châtellerault
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bartomeu de L'Île-Bouchard
 
 
 
 
 
 
 
Dangerosa de L'Île-Bouchard
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gerberga de Blaison
 
 
 
 
 
 

El 29 d'agost de 1189 Joan esposà Isabel de Gloucester, filla i hereva del segon comte de Gloucester Guillem Fitz Robert. No tingueren mai fills i, poc després de pujar al tron, Joan va aconseguir que el papa Innocenci III anul·lés el matrimoni per consanguinitat.

Joan es va tornar a casar el 24 d'agost de 1200, a Bordeus, amb Isabel d'Angulema, filla del comte d'Angulema. Isabel havia estat segrestada de les mans del seu promès, Hug X de Lusignan, i era vint anys més jove que ell. Tingueren cinc fills:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sutherlin, Ann. The Fourth Son (en anglès). AuthorHouse, 2008, p.89. ISBN 1467834459. 
  2. Carpenter, David. The Penguin History of Britain: The Struggle for Mastery: Britain 1066-1284 (en anglès). Penguin Adult, 2004, p. 286. ISBN 0140148248. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan sense Terra Modifica l'enllaç a Wikidata