Joan sense Terra

Joan d'Anglaterra
Joan sense Terra segons l'Historia anglorum
Rei dels anglesos Senyor d'Irlanda
Regne 6 d'abril, 1199 - 18/19 d'octubre, 1216
Precedit per	Ricard Cor de Lleó
Succeït per	Enric III d'Anglaterra
Naixement	24 de desembre, 1166
Defunció	18/19 d'octubre, 1216
Dinastia	Plantagenet
Pare	Enric II d'Anglaterra
Mare	Elionor d'Aquitània

Joan d'Anglaterra, o posteriorment Joan Plantagenet (24 de desembre de 1166- 18/19 d'octubre de 1216) va suuceïr el seu germà Ricard Cor de Lleó al tron d'Anglaterra des del 6 d'abril de 1199 fins a la seva mort.

Joan era el cinquè fill del rei Enric II, i com a tal no s'esperava que arribés al tron i ni tan sols li corresponia cap herència significativa. Això li feu guanyar el sobrenom de Joan sense Terra (en francès: Jean Sans Terre, en anglès John Lackland).

A més d'entrar a l'imaginari popular com l'adversari de Robin Hood, és reconegut per haver signat la Carta Magna, que limitava el poder reial enfront de la llei i és considerada un precedent de les constitucions modernes.

Biografia

Joan era el cinquè fill mascle del rei d'Anglaterra Enric II i d'Elionor d'Aquitània.

El seu pare li va donar (1172) els senyorius de Chinon, Loudun i Mirabeau. El 1189, el seu germà Ricard Cor de Lleó, aleshores rei d'Anglaterra, va marxar a la croada i va deixar la regència a la seva mare Elionor d'Aquitània, que va delegar el govern d'Anglaterra a Joan. El 1199 es va proclamar successor de Ricard, però a l'Anjou, Maine i Turena el seu nebot i rival, Artur I, duc de Bretanya, tenia el suport dels senyors.

El 1200, Joan va passar a aquests territoris i seguidament a Poitou. Allí va segrestar a Isabel d'Angulema, promesa de Hug X de Lusignan, amb la que es va casar el 24 d'agost del 1200. Hug IX de Lusignan, pare de Hug X, va ser desposseït del comtat de La Marche.

El 1202, a la mort del seu sogre, es va apoderar del comtat d'Angulema. Els barons no van estar d'acord i van portar plet davant el rei Felip II August de França, que va cridar a Joan a comparèixer davant ell. Joan no va acudir i va ser declarar traïdor i els seus dominis francesos confiscats, essent investit Artur, incloent Aquitània, en la que Artur va penetrar, alhora que el rei Felip August envaïa Normandia. Elionor es va retirar a Mirabeau intentant barrar el pas a Artur, però els senyors del país va ocupar Mirabeau i Elionor va fugir a Donjon. Llavors va arribar Joan amb un exèrcit i va derrotar totalment a les forces d'Artur el 1 d'agost del 1202, fent presoner al duc bretó (al que el 1203 va fer assassinar a Rouen). El vescomte Eimeric VII de Thouars es va posar al costat de Joan. Els barons aquitans van haver de sotmetre's. Però al any següent, després del assassinat d'Artur, el vescomte de Thouars es va aliar altra cop amb Felip II August de França, igual que els Lusignan. La guerra va continuar y el 1203 Tours va canviar 4 vegades de mans. El 1204 va morir Leonor d'Aquitània amb 82 anys. En poques setmanes Felip II va conquistar Normandia, Maine, Anjou, Turena i va arribar prop del Poitou, on tots els senyors menys el de Mauléon es van posar al costat del rei francès. Eimeric VII de Thouars li va entregar Loudun i el compte de Perigord va reconèixer al rei francès com a sobirà. El 10 d'agost de 1204 el rei de França va entrar a Poitiers i després es van rendir Niort, La Rochelle i Saint-Jean-d'Angély. Joan només va mantenir el control del comtat d'Angulema i la senyoria de Cognac. El 1205 el rei de França ocupa Loches i Chinon. Però els partidaris dels Plantagenet, amb el senyor Savary de Mauléon al capdavant, passant al contraatac i recuperant Niort. El vescomte de Thouars canvia altra cop de bàndol junt amb el senyor de Parthenay

El 1205 el Papa i Joan van començar la disputa sobre l'elecció del Arquebisbe de Canterbury

El 1206 Joan va desembarcar a La Rochelle i avança pel Loire fins a Thouars on va rebutjar l'exèrcit francès. Va seguir una treva però el 1207 el rei de França va reprendre l'ofensiva i va ocupar Thouars, Parthenay i Fontenay. El sud del Poitou es va mantenir en poder de Joan i la situació va restar estabilitzada

El 1208 el Papa va rebutjar el candidat de Joan al arquebisbat de Cantorbery i va nomenar a Stephen Langton. Joan no el va acceptar i Anglaterra va ser col·locat en interdicte del Papa. El 1212 Joan va ser excomunicat i va haver de reconeixes vassall del Papa, Llavors se li van aixecar els càstigs.

El 1214 Joan desembarca un altre cop a La Rochelle, aliat amb l'emperador alemany. El Poitou se li sotmet menys els Lusignan. Loudun, Châtellerault i Poitiers encara estan ocupades per forces franceses. Els Lusignan van ser derrotats i Joan va pujar cap Anjou però fou derrotat per Felip II August a la batalla de la-Roche-aux-Moines el 2 de juliol de 1214. Joan es va retirar cap el sud i Felip va tornar a entrar a Thouars. Mestre Felip derrota als alemanys a Bouvines (27 de juliol de 1214) i Joan va haver d'acceptar el tractat de Chinon de 18 de setembre de 1214 i als barons anglesos els va haver d'atorgar la Carta Magna. Com que el rei no va mantenir les promeses va esclatar la guerra civil a Anglaterra i els senyors van oferir la corona a Lluís, príncep de França. Va destacar la defensa de Dover que va fer Hubert de Burgh contra els barons.

Va morir de sobte el 1216.

Joan d'Anglaterra

Família

Avantpassats

16. Folc IV d'Anjou

8. Folc V d'Anjou

17. Bertrada de Montfort

4. Jofré V d'Anjou

18. Elies I de Maine

9. Ermengarda de Maine

2. Enric II d'Anglaterra

20. Guillem I d'Anglaterra

10. Enric I d'Anglaterra

21. Matilde de Flandes

5. Matilde d'Anglaterra

22. Malcolm III d'Escòcia

11. Matilde d'Escòcia

23. Margarida d'Escòcia

1. Joan d'Anglaterra

24. Guillem VIII d'Aquitània

12. Guillem IX d'Aquitània

25. Hildegarda de Borgonya

6. Guillem X d'Aquitània

26. Guillem IV de Tolosa

13. Felipa de Tolosa

27. Emma de Mortain

3. Elionor d'Aquitània

28. Bossó II de Châtellerault

14. Eimeric I de Châtellerault

29. Elionor de Thouars

7. Leonor de Châtellerault

30. Bartomeu de L'Île-Bouchard

15. Dangerosa de L'Île-Bouchard

31. Gerberga de Blaison

Núpcies i descendents

El 29 d'agost de 1189 Joan esposà a Isabel de Gloucester, filla i hereva del segon comte de Gloucester Guillem Fitz Robert. No tingueren mai fills i poc després de pujar al tron Joan va aconseguir que el papa Innocenci III anul·lès el matrimoni per consanguineitat.

Joan es va tornar a casar el 24 d'agost de 1200, a Bordeus, amb Isabel d'Angulema, filla del comte d'Angulema. Isabel havia estat segretada de les mans del seu promès, Hug X de Lusignan, i era vint anys més jove que ell. Tingueren cinc fills:

• Enric (1207-1272), que el succeïria al tron.
• Ricard de Cornualla (1209-1272), que esdevindria el 1r comte de Cornualla.
• Joana d'Anglaterra (1210-1238), que el 1221 es casaria amb Alexandre II d'Escòcia.
• Isabel d'Anglaterrra (1214-1421), que el 1235 es casaria amb l'emperador romanogermànic Frederic II.
• Elionor d'Anglaterrra (1215-1275), que el 1224 es casaria amb Guillem de Pembroke, i en segones núpcies el 1239 es casaria amb Simó V de Montfort.