Jordi III del Regne Unit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jordi III del Regne Unit

Jordi III del Regne Unit (Norfolk House 1738Londres 1820). Rei de la Gran Bretanya i rei d'Irlanda des del dia 25 d'octubre de 1760 fins al dia 1 de gener de 1801, i posteriorment rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda fins a la seva mort el 29 de gener de 1820. Fou elector de Hannover des de 1760 fins al 1814 i posteriorment rei de Hannover.

Infantesa i Família[modifica | modifica el codi]

Fou el primer monarca de la casa de Hannover que nasqué a Anglaterra, el seu avi i besavi havien nascut en territori de l'Electorat de Hannover, alhora, també fou el primer sobirà hannoverià d'Anglaterra que tenia l'anglès com a llengua materna.

Nascut a Norfolk House a Londres el dia 4 de juny de 1738 essent fill del príncep hereu Frederic del Regne Unit i de la princesa Augusta de Saxònia-Gotha. Jordi era nét per via paterna del rei Jordi II del Regne Unit i de la marcgravina Carolina de Brandenburg-Ansbach i per via materna del duc Frederic II de Saxònia-Gotha i de la princesa Magdalena d'Anhalt-Zerbst.

Nascut prematurament, el príncep fou batejat pel bisbe d'Oxford el mateix dia del seu naixement a Norfolk House. Els seus padrins foren el rei Frederic I de Suècia representant per Lord Baltimore, el duc Frederic III de Saxònia-Gotha representat pel Duc de Chandos, i la princesa Sofia Dorotea de Hannover, reina de Prússia, representada per Lady Charlotte Edwin.

Amb la mort del Príncep de Gal·les l'any 1751, Jordi esdevingué hereu aparent al tron britànic i adoptà el títol de Duc d'Edimburg. El dia 25 d'octubre de 1760 fou creat Príncep de Gal·les.

Matrimoni i Descendència[modifica | modifica el codi]

El dia 8 de setembre de l'any 1761 contragué matrimoni amb la duquessa Carlota de Mecklenburg-Strelitz a la Capella Reial del Palau de Saint James de Londres. Carlota era filla del duc Carles Lluís I de Mecklenburg-Strelitz i de la princesa Elisabet Albertina de Saxònia-Hildburghausen.

El dia següent al seu matrimoni, la parella fou coronada a l'Abadia de Westminster. La parella tingué els següents fills:

Primers Anys de Govern[modifica | modifica el codi]

Monument a Jordi III a Weymouth

L'inici del seu regnat estigué marcat per la signatura del Tractat de París de 1763. L'acabament de la Guerra dels Set Anys havia significat la victòria continental i colonial dels britànics enfront dels francesos. Arran de la signatura del Tractat de Pau, la Gran Bretanya obtingué importants compensacions territorials: eliminà la presència francesa a l'Índia que la deixà com a patrimoni exclusiu de l'Imperi i rebé els territoris francesos del Canadà i de la Louisiana.

L'any 1763 significà el naixement de l'Imperi colonial britànic i l'ensorrament del francès. A partir d'aquest moment, la política de París estigué marcada per la voluntat de recuperar l'honor perdut.

Internament parlant, el rei intentà posar en pràctica una nova política. Educat en els principis de la Il·lustració i en una major intervenció del poder reial en política que la que el constitucionalisme britànic preveia. Aquest fet provocà fortes crítiques des del món whig cap al monarca.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi III del Regne Unit