Quarta Coalició

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Quarta Coalició
Guerres Napoleòniques
L'exèrcit francès entra a Berlín l'any 1806.
L'exèrcit francès entra a Berlín l'any 1806.
Data 1806-1807
Localitat Saxònia, Prússia, Polònia, Prússia Oriental
Resultat Victòria francesa i Tractat de Tilsit
Bàndols
Prússia
Imperi Rus
Regne Unit
Saxònia
Suècia
Regne de Sicília
Primer Imperi Francès
Confederació del Rin
Regne d'Itàlia (1805-1814)
Regne de Nàpols
Regne d'Etrúria
Regne d'Holanda
Confederació Suïssa

La Quarta Coalició va ser una aliança organitzada contra l'Imperi Francès de Napoleó entre els anys 1806 i 1807. Els participants en aquesta coalició van ser Anglaterra, Prússia, Rússia, Saxònia i Suècia.

La majoria dels membres d'aquesta coalició ja es trobaven lluitant prèviament contra França com a part de la Tercera Coalició, de manera que no hi va haver un període intermedi de pau. el 1806, a instigació d'Anglaterra i gràcies als abundants subsidis prodigats pel gabinet de Londres a la cort de Prússia, aquesta última es va unir a la coalició tement el poder emergent de França després de la derrota austríaca. Prússia i Rússia es van mobilitzar per a una nova campanya, i les tropes prussianes es van concentrar a Saxònia.

Napoleó va contraatacar, derrotant als prussians de manera decisiva en les batalles de Jena[1] i Auerstädt, l'octubre de 1806.[cal citació] Les forces franceses de Napoleó van ocupar llavors Prússia, capturant Berlín el 25 d'octubre de 1806, i marxant sobre l'est de Prússia i la frontera russa, on van tenir una trobada amb les tropes russes a la Batalla d'Eylau, el febrer de 1807, i on l'avanç de Napoleó va ser detingut breument.[cal citació]

El 24 de maig de 1807, el setge de Danzig[cal citació] va acabar quan el general prussià Friedrich Adolf von Kalckreuth va capitular davant el mariscal francès François Joseph Lefebvre, i amb Danzig assegurada, Napoleó podia atacar l'exèrcit de Bennigsen, però els russos van ordenar a les seves columnes a convergir sobre el mariscal Michel Ney, derrotat els dies 5 i 6 de juny a la batalla de Guttstadt-Deppen,[cal citació] però va aconseguir escapar cap al riu Pasłęka, al sud-oest amb la major part dels seus soldats. Napoleó va ordenar al seu exèrcit de 190.000 homes a acostar-se als 100.000 russos i 15.000 prussians. Levin August von Bennigsen, en saber-ho va ordenar a les seves tropes a retirar-se a Lidzbark Warminski (Heilsberg) i va prendre fortes posicions defensives al voltant de la ciutat. L'exèrcit francès, de Murat i Lannes, va atacat el 10 de juny. Bennigsen va repel·lir diversos atacs, causant enormes baixes franceses, però va haver de retirar-se cap Friedland al dia següent, on les forces russes van ser destruïdes,[cal citació] el 14 de juny de 1807 i Nicolas Jean de Dieu Soult aconseguí capturar Königsberg.[2]i tres dies després Rússia demanava una treva. Pel posterior Tractat de Tilsit,[cal citació] el juliol de 1807, França va fer la pau amb Rússia i va forçar a Prússia a cedir la meitat dels seus territoris a França, al Regne de Westfàlia de Jeroni Bonaparte i al nou Gran Ducat de Varsòvia. Napoleó ara tenia virtualment el control absolut sobre l'oest i el centre d'Europa.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sarrazin, Jean. History of the War in Spain and Portugal, from 1807 to 1814 (en anglès). E. Edward; J. Maxwell, 1815, p. 258. 
  2. Summerville, Christopher. Napoleon's Polish Gamble: Eylau & Friedland 1807 (en anglès). Pen and Sword, 2005, p. 141. ISBN 184415260X. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quarta Coalició