Sisena Coalició

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sisena Coalició
Guerres Napoleòniques
Quadre de la batalla de Leipzig, de Vladimir Ivanovich Moshko.
Quadre de la batalla de Leipzig, de Vladimir Ivanovich Moshko.
Data 1812 - 1814
Localitat Europa
Bàndols
Coalició original
Rússia Rússia
Prússia Prússia
Imperi austríac Àustria
Suècia Suècia
Regne Unit Gran Bretanya
Regne d'Espanya Espanya
Regne de Portugal Portugal
Regne de les Dues Sicílies Regne de Sicília
Regne de Sardenya Piemont
Després de la batalla de Leipzig
Regne de Saxònia Regne de Saxònia
Baviera Regne de Baviera
Regne de Württemberg Regne de Wurtemberg
França Primer Imperi Francès
Comandants en cap
Rússia Mikhaïl Barclay de Tolly
Rússia Mijaíl Kutúzov
Rússia Peter Wittgenstein
Prússia Gebhard von Blücher
Imperi austríac Carlos Schwarzenberg
Suècia Carles XIV Joan
França Napoleó
França Nicolas Charles Oudinot
França Louis Nicolas Davout
Polònia Józef Antoni Poniatowski
Regne Napoleònic d'Itàlia Eugène de Beauharnais
Regne de Nàpols Murat

La Sisena Coalició (1812 - 1814) va ser una coalició formada pel Regne Unit, Rússia, Prússia, Suècia, Àustria, i cert nombre d'estats germànics per combatre el Primer Imperi Francès de Napoleó i els seus aliats. Com a resultat d'aquesta guerra Napoleó fou derrocat i confinat a l'illa d'Elba.

Història[modifica | modifica el codi]

Després del desastre de la Gran Armada a Rússia, les potències continentals que havien estat constantment humiliades per Napoleó en diverses guerres al llarg de tota una dècada, van veure finalment una oportunitat de derrotar, i es van unir a la coalició que fins llavors consistia en l'aliança entre russos, britànics, espanyols i portuguesos (aquests últims en la Guerra de la Independència Espanyola).

Bonaparte, tot i grans èxits on el seu geni va brillar amb força (com la Batalla de Dresden on va derrotar a tropes que gairebé li doblaven en nombre) es va veure obligat a reorganitzar els seus exèrcits al llarg de totes les línies de defensa, estant desesperadament mancat de cavalleria. Finalment va ser derrotat en la Batalla de Leipzig en Saxònia, l'octubre de 1813, i van emprendre la reeixida invasió de França el 1814, que va forçar a Napoleó a abdicar i va obrir el camí a la restauració dels Borbó.

En total, és possible que lluitessin en aquest conflicte fins a dos milions i mig de soldats, sent el total de morts d'uns dos milions (algunes estimacions suggereixen que al voltant d'un milió d'ells va morir només en la campanya russa). Això inclou les batalles de Smolensk, Borodino, Lützen, Dresden, i l'èpica Batalla de les Nacions (la més gran de totes les Guerres Napoleòniques, i la major en la història de Europa Occidental fins a la Primera Guerra Mundial).

L'etapa final de la campanya, la defensa de França, va fer tornar a l'emperador a la lluita al capdavant de les seves tropes contra un enemic immensament superior en nombre a la Campanya dels Sis Dies, la qual molts consideren la millor campanya de tota la seva carrera. Finalment, els seus anteriors pèrdues a Rússia i Alemanya així com el nombre aclaparador d'efectius coalitzats van ser massa grans com per ser remeiats en aquesta última etapa.

El 31 de març de 1814, París és ocupada per les tropes aliades[1] i l'11 d'abril Napoleó Bonaparte és exiliat a l'illa d'Elba pel Tractat de Fontainebleau. Lluís XVIII va poder aconseguir el tron poc després pel Tractat de París[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Alison, Archibald. History of Europe from the commencement of the French revolution in 1789, to the restoration of the Bourbons in 1815 (en francès). Harper & brothers, 1842, p. Vol.1, p.155. 
  2. Chapman, Tim. The Congress of Vienna: origins, processes, and results (en anglès). Routledge, 1998, p.33. ISBN 0415179947.