Polònia

De Viquipèdia

Rzeczpospolita Polska

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Cap
Idiomes oficials	Polonès1
Capital	Varsòvia 52° 13′ N, 21° 02′ ECoordenades: 52° 13′ N, 21° 02′ E
Ciutat més gran	Varsòvia
Govern President Primer Ministre	Democràcia parlamentària Lech Kaczyński Donald Tusk
Superfície  - Total  - Aigua (%)	312.685 km² (68è) 2,6%
Població  - Estimació 2007  - Cens —  - Densitat	38.115.967 (33è) — 122 hab/km² (87è)
Moneda	złoty (PLN)
Fus horari  - Estiu (DST)	CET (UTC+1) Si, CET* (UTC+2)
Independència	de Rússia, Alemanya i Àustria-Hongria l'11 de novembre de 1918
Himne nacional	Mazurek Dąbrowskiego
Domini internet	.pl
Codi telefònic	+48
Gentilici	Polonès, polonesa
1 El bielorús, el cassubià, l'alemany i l'ucraïnès gaudeixen de cert grau de reconeixement administratiu, però no es consideren llengües oficials.

Polònia (en polonès: Polska), oficialment la República de Polònia (en polonès: Rzeczpospolita Polska) és un Estat de l'Europa Central. Limita amb Alemanya a l'oest, amb la República Txeca i Eslovàquia al sud, amb Ucraïna, Bielorús i Lituània a l'est, i amb el mar Bàltic i l'óblast de Kaliningrad, un exclavament rús, al nord. La superfície total de Polònia és de 312.679 km²; és el 69è estat més extens del món, i el nové d'Europa. Polònia té una població de més de 38 milions d'habitants; és el 33è país més poblat del món.

L'establiment de l'Estat polonès va tenir lloc amb l'adopció del cristianisme pel governant Miesko I el 966 dC, data en què l'Estat comprenia un territori similar a l'actual. Polònia es va convertir en un regne el 1025, i el 1569 es va consolidar una llarga unió amb el Gran Ducat de Lituània que va formar la República de les Dues Nacions. La Unió es va col·lapsar el 1795, i el territori va ser dividit entre Prússia, Rússia i Àustria. Polònia va recuperar la seva independència el 1918, després de la Primera Guerra Mundial, però la va perdre durant l'ocupació nazi i soviètica durant la Segona Guerra Mundial. Polònia va perdre més de 6 milions de ciutadans en el conflicte bèl·lic, i va aconseguir la seva independència com a república soviètica del Bloc Oriental. El 1989, el govern comunista es va col·lapsar, i Polònia es coneguda des d'aleshores, constitucionalment, com la "Tercera República Polonesa". Polònia és un Estat unitari integrat per setze voivodats. Polònia és membre de la Unió Europea, l'OTAN i l'OCDE.

Taula de continguts 1 Toponímia 2 Geografia física 3 Política i govern 3.1 Estructura constitucional 3.2 Subdivisió administrativa 4 Geografia humana i societat 4.1 Demografia 4.2 Etnografia i llengua 4.3 Religió 5 Cultura i oci 5.1 Esports 5.2 Festes 5.3 Polonesos famosos 6 Història 7 Referències 8 Articles relacionats

[edita] Toponímia

El nom de Polònia es deriva dels polans una de les tribus més fortes que habitaven els territoris de l'actual Estat durant els segles IX i X. L'arrel del mot és incert. Es podria derivar d'algunes paraules poloneses com ara pole ("camp"), opole ("grup de pobles que pertanyen a un mateix clan", una unitat administrativa antiga), o plemię ("tribu").

Polksa va ser el nom utilitzat pels polans per referir-se al seu territori tribal a la conca del riu Varta. Durant el segle X, els polans van subjugar i unir les tribus eslaves que habitaven entre els rius Oder i Bug en un sol estat feudal i al començament del segle XI, el nom de Polska es va estendre per a referir-se tot el territori polonès. Les terres que havien estat habitades originalment pels polans van començar a ser conegudes com a Staropolska, o l'"Antiga Polònia", i després coma Wielkopolska o la "Gran Polònia", mentre que les terres que es van conquerir a finals del segle X com a "Petita Polònia" o "Polònia Menor".

[edita] Geografia física

El territori polonès està format, majoritàriament, per planes, que s'estenen des del litoral bàltic fins al sud, on apareixen les úniques muntanyes del territori. Les planes del litoral bàltic estan compostes de sediments marítims i al·luvions limitats al sud per un cinyell de turons glacials de poca altura.^[1] Al centre de Polònia es troben tres planes estratificades (les planes de Wielkopolska, Mazowsze i Podlàquia). Finalment, al sud es troben diverses elevacions asimètriques que assoleixen l'altura màxima als Sudets i Carpats, on es troba el pic més alt, el Rysy, amb 2.499 msnm.

Els rius més extensos són el Vístula (Wisła, en polonès), amb 1.047 km de llargària, l'Oder (Odra) que forma part de la frontera occidental polonesa, i amb una extensió total de 845 km; el seu tributari el Varta (Warta), amb 808 km, i el Bug, tributari del Vístula amb una extensió de 772 km. El Vístula i l'Oder desemboquen al mar Bàltic, així com molts altres rius de la Pomerània. Els rius polonesos han estat utilitzats en la navegació i el transport de persones i productes.

Polònia és un dels països del món amb més llacs^{[cal citació]}, amb gairebé deu mil llacs de més d'una hectàrea de superfície; només Finlàndia té un nombre superior a Europa. Els llacs més grans, amb més de 100 km², són el Śniardwy i el Mamry a Mazury i el Łebsko i el Drawsko a Pomerània. A més dels llacs dels districtes del nord (en Warmia i Mazury, Pomerània, Caixubis, Lubusz i Gran Polònia), també hi ha un gran nombre de llacs de muntanya al Tatras, entre els que sobresurt el Morskie Oko. El llac amb un fondària més gran és el Hańcza, amb més de 100 m, a Podlàquia.

El desert de Błędów és un desert situat al sud de Polònia al voivodat de Silèsia i s'estén al sud de la regió de Zagłębie Dąbrowskie. És l'unic desert del país i un dels cinc que es troben a Europa, essent el més càlid d'entre els que hi ha a aquesta latitud. Va ser creat per la desaparició d'una glacera que que va fondre fa uns milers d'anys, el gruix mitjà de la capa de sorra és d'uns 40 m, amb un màxim de 70 m. Els darrers anys ha començat a mostrar símptomes de retrocés.

[edita] Política i govern

[edita] Estructura constitucional

L'organització política de Polònia es basa en el semipresidencialisme, en què hi ha un president com a cap d'Estat, segons la constitució de 1997. L'estructura de govern se centra en el Consell de Ministres encapçalat per un primer ministre, el cap de govern. El president anomena el gabinet els membres del qual són proposats pel primer ministre, normalment de la coalició majoritària del Sejm. El president és electe per vot popular per un mandat de cinc anys.

El poder legislatiu recau sobre un parlament bicameral integrat pel Sejm, la cambra baixa de 460 membres i el Senat de 100 membres. Els membres del Sejm s'elegeixen segons el mètode de representació proporcional i el mètode d'Hondt. El Senat, per contra, s'elegeix segons un mètode complex d'escrutini majoritari plurinominal en què molts candidats amb el suport més alts s'elegeixen a cadascuna de les circumscripcions electorals. Amb l'excepció del partits de le sminories ètniques, només els partits amb més del 5% dels vots nacionals tenen el dret a rebre escons al Sejm. El Senat i el Sejm, en sessió conjunta, es coneixen com l'Assemblea Nacional (Zgromadzenie Narodowe). L'Assemblea Nacional es forma només tres vegades: quan un nou president presenta el seu jurament al començar el seu mandat, quan es presenta una acusació o censura de la gestió del president davant el Tribunal Estatal (Trybunał Stanu), i quan la incapacitat permanent del president per a complir les seves funcions és declarada. Fins l'actualitat, només ha ocorregut la primera.

La branca judicial té un paper important en la presa de decisions nacionals. Està integrada per la Suprema Cort de Polònia (Sąd Najwyższy), la Cort Suprema Administrativa de Polònia (Naczelny Sąd Administracyjny), i el Tribunal de l'Estat. Amb l'aprovació del Senat, el Sejm també designa l'ombudsman conegut com el "Comissionat per a la Protecció dels Drets Civils" (Rzecznik Praw Obywatelskich) per un període de cinc anys.

[edita] Subdivisió administrativa

Des del començament del segle XIV Polònia està dividida en voivodats. Des del 1999 Polònia consta de 16 voivodats. Tant els seus noms com l'extensió que ocupen es corresponen amb les regions històriques de Polònia.

Voivodats de Polònia des del 1999
Abreviació	Codi	Voivodat
DS	02	Baixa Silèsia (Dolny Śląsk)
KP	04	Cuiàvia i Pomerània (Kujawy i Pomorze)
LU	06	Lublin (Lublin)
LB	08	Lubusz (Lubuskie)
LD	10	Łódź (Łódz)
MP	12	Petita Polònia (Małopolska)
MA	14	Masòvia (Mazowsze)
OP	16	Opole (Opole)
PK	18	Subcarpàcia (Podkarpacie)
PD	20	Podlàquia (Podlasie)
PM	22	Pomerània (Pomorze)
SL	24	Silèsia (Śląsk)
SW	26	Santa Creu (Święty Krzyż)
WM	28	Warmia i Mazury (Warmia i Mazury)
WP	30	Gran Polònia (Wielkopolska)
ZP	32	Pomerània Occidental (Pomorze Zachodnie)

[edita] Geografia humana i societat

[edita] Demografia

Amb 38 milions d'habitants,^[2] En anys recents la població polonesa ha decrescut atesa l'emigració i una forta caiguda en la taxa de natalitat. Des de l'entrada de Polònia a la Unió Europea, un gran nombre de polonesos n'han emigrat cap als països d'Europa occidental, com ara el Regne Unit, Alemanya i Irlanda. La taxa de creixement poblacional és de -0.045%, la taxa de natalitat és de 10 naixement per cada 1.000 habitants, la taxa de mortalitat és de 9,99 morts per cada 1.000 habitants, i la taxa neta de migració és de -0,46 migrants per cada 1.000 habitants.^[2] L'esperança de vida en néixer és de 75 anys, i la taxa de fecunditat d'1,27 nens per dona.^[2]

[edita] Etnografia i llengua

Històricament, Polònia va ser un Estat multiètnic, la llar de moltes llengües, cultures i religions. Abans de la Segona Guerra Mundial, hi havia comunitats importants d'alemanys, ucraïnesos, i en particular de jueus, estimats en 3 milions tot just abans del conflicte bèl·lic. Per altra banda, hi havia minories poloneses fora del seu territori, en especial a Daugavpils (a Letònia), a Minsk (a Bielorússia), i a Kíev (a Ucraïna).^[3] Tot va canviar radicalment després de la Guerra: els canvis territorials i l'expulsió de les minories van fer de Polònia un dels països aparentment més homogenis del món. En l'actualitat, el 97% es considera ètnicament polonès, mentre que només l'1,23% va declarar tenir una altra nacionalitat en el cens del 2002 (a més el 2,03% no va declarar cap nacionalitat). Les minories més grans són els silesians, els alemanys, els ucraïnesos, els lituans, els russos, els jueus i els bielorussos.

La llengua oficial és el polonès, una llengua eslava oriental. Fins fa poc, el rus era una llengua important i que s'estudiava com a segona llengua, però ha estat reemplaçat per l'anglès.

[edita] Religió

A causa de l'Holocaust i de la fugida i expulsió de les poblacions alemanyes i ucraïneses després de la Segona Guerra Mundial, Polònia ha esdevingut un país gairebé homogeni religiosament. La majoria de la població és catòlica romana, al voltant del 89%.^[4][5] Tot i que el percentatge dels catòlics practicants és molt menor que en el passat, Polònia encara és un dels estats més religiosos d'Europa.^[6] Les minories religioses són els ortodoxos polonesos (506.800), els protestant (150.000), els Testimonis de Jehovà (126.827), els catòlics orientals, els mariavites, els catòlics polonesos, els jueus, els musulmans (incloent-hi els tàtars de Białystok). Les esglésies protestants inclouen al voltant de 77.500 membres només en la Església Evangèlica-Augsburg de Polònia, a més de moltes altres esglésies pentecostals i evangèliques. La llibertat religiosa és garantida en la constitució des de 1989. Segons una enquesta del 2007, el 72% dels enquestats no estaven en contra de la presentació del catolicisme a les escoles públiques; tanmateix, hi ha cursos alternatius d'ètica només en 1% del sistema educatiu públic.^[7]

[edita] Cultura i oci

La cultura polones s'ha vist influenciada tant per la cultura oriental com per l'occidental. Actualment, això és evident en la seva arquitectura, folklore i art. Polònia és el lloc de naixement de diversos personatges coneguts com Marie Curie, Frédéric Chopin, i Nicolau Copèrnic, entre altres.

L'art polones s'ha reflexat les tendències mundials. El famós pintor Jan Matejko va incloure nombrosos events històrics significatius a les seves pintures. Un altre artista polonès important va ser Stanisław Ignacy Witkiewicz. Fou un exemple de l'home renaixentista, així com un destacat dramaturg, pintor i poesta

Els inicis de la literatura polonesa daten dels anys 1100, i inclou poetes i escriptors com Jan Kochanowski, Adam Mickiewicz, Bolesław Prus, Juliusz Słowacki, Witold Gombrowicz, Stanisław Lem, Ryszard Kapuściński, Henryk Sienkiewicz, Władysław Reymont, Czesław Miłosz, Wisława Szymborska (els últims quatre han guanyat el Premi Nobel de Literatura), i el novelista anglès d'origen polonès Joseph Conrad.

Molts directors de cine polonesos són mundialment coneguts, incloent-hi els guanyadors del Premi Óscar Roman Polański, Andrzej Wajda, Zbigniew Rybczyński, Janusz Kamiński i Krzysztof Kieślowski. També són mundialment conegudes les actrius Helena Modjeska i Pola Negri. Entre els compositors, el més conegut mundialment és Frédéric Chopin, però altres compositors polonesos han obtingut un gran renom mundial: Krzysztof Penderecki, Henryk Mikołaj Górecki, i Karol Szymanowski, entre altres.

Respecte a la cuina polonesa, els plats més famosos són la kiełbasa, barszcz, pierogi, flaczki (sopa), gołąbki, oscypek, kotlet schabowy (costelles de porc poloneses), bigos, diversos plats de patata, sàndvitx de zapiekanka, entre altres. Els postres tradicionals polonesos inclouen el pączki, i el pa de gengibre, entre altres.

[edita] Esports

Molts esports són populars a Polònia. El futbol és el més popular al país, amb una rica història de competència internacional. També tenen força afició l'atletisme, el bàsquet, la boxa, l'esgrima, l'handbol, l'hoquei sobre gel, la natació i l'halterofília, entre altres.

El primer pilot polonès de Fórmula 1 va ser en Robert Kubica, qui també va ser el primer en guanyar una carrera. Polònia ha destacat en el món de les motos gràcies a Tomasz Gollob, pilot amb un gran èxit. Les muntanyes poloneses són un lloc ideal per a realitzar la pràctica del senderisme, l'esquí i el ciclisme de muntanya. Aquests esports atrauen cada any a milions de turistes, procedents de tot el món. Les platges i els complexes turístics del mar Bàltic són llocs popular per a practicar la pesca, la canoa, el kaiac, entre altres esports acuàtics.

[edita] Festes

Festes

Fecha	Nom de català	Nom local
1 de gener	Cap d'any	Nowy Rok
abril o maig	Pasqua	Wielkanoc
1 de maig	Dia del treballador	Święto Pracy
2 de maig	Dia de la Bandera Nacional	Święto Flagi Rzeczypospolitej
3 de maig	Dia de la Constitució	Święto Konstytucji
maig o juny	Corpus Christi	Boże Ciało
15 d'agost	Asunció i Dia de les Forces Armades	Wniebowzięcie i Dzień Wojska Polskiego
31 d'agost	Dia de la Solidaridat i Llibertat	Dzień Solidarności i Wolności
1 de novembre	Dia de todos los Santos	Wszystkich Świętych
11 de novembre	Dia de la Independència	Święto Niepodległości
24 de desembre	Nit de Nadal	Wigilia
25 de desembre	Dia de Nadal	Boże Narodzenie
26 de desembre	Nadal	Drugi dzień świąt Bożego Narodzenia

[edita] Polonesos famosos

• Copèrnic, astrònom i matemàtic
• Fryderyk Chopin, gran músic i compositor.
• Maria Skłodowska Curie, científica, Premi Nobel de Física l'any 1903, Premi Nobel de Química el 1911.
• Henryk Sienkiewicz, escriptor, Premi Nobel de Literatura el 1905.
• Pae Maximiliano Kolbe, sant i màrtir.
• Karol Wojtyła, Papa Joan Pau II.
• Lech Wałęsa, líder sindical revolucionari, presidente de la nació entre 1990 i 1995.
• Pae Jerzy Popiełuszko, sacerdot i líder opositor, màrtir del règim comunista.
• Maria Faustina Kowalska, santa, els seus llibres són dels mes extesos al món d'origen polonès.
• Adam Mickiewicz, escriptor.
• Pola Negri, actriu nascuda a Janowa, molt famosa en el cine mut de Hollywood i Europa.
• Tadeusz Kościuszko, enginyer, líder del movimient anti-ocupació ruso-prusiana-austrohongaresa. El cim més alt d'Austràlia (Mount Kosciuszko) porta aquest nom en memòria seva.
• Robert Kubica, pilot de Fórmula 1 en activo a la màxima competició automovilística.
• Witold Gombrowicz, escriptor i dramaturg del segle XX.
• Ryszard Kapuściński, periodista i escriptor.
• Karol Borsuk, destacat matemàtico, especialitzat en topologia.
• Alfred Tarski, matemàtic i lògic i coautor juntament amb Banach d'una famosa paradoxa: Banach–Tarski paradox.
• Shimon Peres, president de l'Estat d'Israel
• Aneta Kręglicka, Miss Món 1989
• Roman Polanski, director de cine

[edita] Història

Article principal: Història de Polònia

Polònia va ser envaïda per tribus germàniques i eslaves, pels Huns i pels Avars. En el segle X, el príncep Miecislau I, primer membre de la dinastia Piast, va assentar les bases del futur estat polonès: va ser batejat el 966, amb la qual cosa adoptà la religió cristiana com a nova religió oficial; això féu que el gruix de la població l'assimilés com a pròpia en el decurs del següent segle.

El 1384 l'oligarquia polonesa portà al poder la princesa Eduvigis, la qual es casà amb Ladislau II Jagelló, Gran Duc de Lituània. Aquesta unió donà als polonesos força suficient per enfrontar-se als teutons, formant un poderòs estat les fronteres del qual s'estenien del mar Bàltic al mar Negre.

El segle XVI, amb els jagelló, va ser conegut com el "segle d'or" de l'estat polonès-lituà. Un segle més tard, la rebel·lió dels cosacs a Ucraïna, al 1648, va assentar les condicions propícies perquè Rússia envaïra Polònia.

El 1772 la intervenció conjunta de Prússia, Àustria i Rússia va imposar el Primer Repartiment de Polònia, restant la Pomerània oriental per a Prússia, la Galítzia i part de la Petita Polònia per a Àustria i Lituània per a Rússia.

Aprofitant la guerra ruso-turca, el congrés polonès va votar una nova constitució monàrquica, però el 1793 novament van intervenir-hi Prússia i Rússia, duent a terme el Segon Repartiment de Polònia, que annexionava Lituània, Ucraïna Occidental, Volínia i Podòlia a Rússia i Posnània, Danzig (Gdańsk) i Toruń a Prússia.

Després del fracàs de la rebel·lió del 1794 es produí el Tercer Repartiment de Polònia el 1795, que fou el darrer i la seva fi com a estat independent.

En finalitzar la I Guerra Mundial, període durant el qual el territori polonès va ser novament envaït per tropes alemanyes i austríaques, Polònia aconsegueix la independència després de més 120 anys sense haver disposat d'un Estat. Això va ser possible gràcies a què els aliats van estar d'acord amb la voluntat del President dels Estats Units Woodrow Wilson, expressada al Congrés dels Estats Units. abans que s'acabés la guerra (punt tretzè dels Catorze Punts del seu discurs). Es proclamà doncs la Segona República Polonesa (1918), que de seguida va patir una nova i greu amenaça: la guerra amb els Soviets, iniciada el 1919 després de l'agressió de les tropes comunistes. Després d'unes línies de front fluctuants, Polònia va aconseguir retenir la seva independència.

L'any 1926 el general Józef Pilsudski va assumir la direcció de l'Estat proclamant-se com a dictador.

L'1 de Setembre de 1939 Hitler envaeix Polònia amb la guerra llampec (Blitzkrieg), desencadenant la II Guerra Mundial. En un atac sorpresa l'aviació alemanya va destruir les principals ciutats poloneses i el país va ser envaït pel III Reich i la Unió Soviètica envaeix l'est de Polònia, de manera que en menys d'un mes estava totalment ocupat, segons el Pacte Molotov-Ribbentrop. Durant la guerra Polònia va perdre sis milions de persones, la meitat d'ells jueus, primer concentrats en els guetos de les ciutats i després en camps d'extermini tristament coneguts com el d'Auschwitz, al sud del país.

El 1945 Polònia va ser ocupada per les tropes russes que no van respectar al govern en l'exili ni van tornar la independència al país. Es va formar un govern provisional d'alliberament nacional, que va derivar en una democràcia popular, la qual cosa va conduir a les reformes inspirades en el model soviètic. A més amb la Conferència de Ialta les fronteres poloneses es van desplaçar cap a l'oest, perdent les regions de Galítzia oriental i Brest-Litovsk a favor d'Ucraïna i Bielorússia. Amb Alemanya la frontera es va fixar a la línia Oder-Neise, per la qual cosa el territori polonès seria més reduït que el de 1939.

L'alçament popular de Poznan el 1956 va obrir una xicoteta esperança d'alliberament. La caiguda de Wladyslaw Gomulka i la seua substitució per Edward Gierek es va deure a les protestes per la falta de llibertats i per la carència dels productes bàsics de supervivència. Però no va haver-hi transformacions radicals i Polònia va seguir davall l'òrbita russa durant les següents dècades.

El 1980 es va produir una gran onada de vagues, dirigides per la central sindical "Solidaritat" i pel seu líder Lech Walesa, que van aconseguir reformes profundes. Gierek va ser substituït per Stanislaw Kania i aquest pel general Wojciech Jaruzelski, el qual en 1981 va donar un colp d'estat amb ajuda de l'exèrcit polonès. En 1985 Jaruzelski cedeix el comandament a Zbigniew Messner i assumint la secretaria general del Partit Unificat Obrer Polonès. Per les vagues en 1988, el govern va legalitzar a Solidaritat i va convocar a eleccions per a l'any següent, que van guanyar àmpliament els sindicalistes. En 1990 va ser triat com a President de Polònia Lech Walesa.

Recuperada la independència i la democràcia Polònia va dirigir els seus passos a la Unió Europea amb què va signar una sèrie d'acords previs a la seua incorporació com a membre, cosa que es va produir el 2004. El 2005 va morir el Papa Joan Pau II, l'únic polonès de la història que ha aconseguit el pontificat.

[edita] Referències

v • d • e Notes i Referències ↑ Polònia. La geografia física. L'Enciclopèdia Catalana. Data d'accés 12 de setembre, 2008 ↑ 2,0 2,1 2,2 Poland. People. CIA - The World Factbook. Data d'accés: 16 de setembre, 2008 ↑ Poland. Encyclopedia Britannica. Data d'accés: 16 de setembre, 2008 ↑ «Concise Statistical Yearbook of Poland, 2008». Central Statistical Office, Poland, 28 July 2008. [Consulta: 2008-08-12]. ↑ Churches and Religious Life in Poland ↑ Plantilla:Pl icon Centrum Badania Opinii Społecznej (Centre for Public Opinion Research (Poland) CBOS). Komunikat z badań; Warszawa, Marzec 2005. Co łączy Polaków z parafią? Prefaci. Data d'accés: 2007-12-14. ↑ Plantilla:Pl icon Olga Szpunar, «„Dorośli chcą religii w szkole"». Gazeta Wyborcza Kraków. [Consulta: 2007-09-15].

[edita] Articles relacionats

• Edward Smigly-Rydz
• Końskowola

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Polònia

Polònia | Voivodats
Baixa Silèsia | Cuiàvia i Pomerània | Gran Polònia | Lublin | Lubusz | Łódź | Masòvia | Opole | Petita Polònia | Podlàquia | Pomerània | Pomerània Occidental | Silèsia | Subcarpàcia | Święty Krzyż | Warmia i Mazury
	edita

Portal UE	Unió Europea (UE)
Estats membre: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França | Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburg | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | Romania | Suècia | República Txeca | Xipre
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Croàcia | Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: República de Macedònia (FYROM)
Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Hercegovina | Kosovo | Montenegro | Sèrbia

Estats d'Europa
Albània | Alemanya | Andorra | Armènia2 | Àustria | Azerbaidjan1 | Bèlgica | Bielorússia | Bòsnia i Hercegovina | Bulgària | Ciutat del Vaticà | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França | Geòrgia1 | Grècia | Hongria | Irlanda | Islàndia | Itàlia | Kazakhstan1 | Kosovo | Letònia | Liechtenstein | Lituània | Luxemburg | Malta | Moldàvia | Mònaco | Montenegro | Noruega | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | República de Macedònia (FYROM) | República Txeca | Romania | Rússia1 | San Marino | Sèrbia | Suècia | Suïssa | Turquia1 | Ucraïna | Xipre2
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.

...