Ximon Peres

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ximon Peres
שמעון פרס
Ximon Peres

Mandat
17 de juliol de 2007 – 24 de juliol de 2014
Precedit per Moixé Qatsav
Succeït per Reuven Rivlin

Mandat
4 de novembre de 1995 – 18 de juny de 1996
President Ezer Weizman
Precedit per Yitshaq Rabbín
Succeït per Binyamín Netanyahu
Mandat
13 de setembre de 1984 – 20 d'octubre de 1986
President Chaim Herzog
Precedit per Yitshaq Xamir
Succeït per Yitshaq Xamir
Mandat
22 d'abril de 1977 – 21 de juny de 1977
President Efraïm Qatsir
Precedit per Yitshaq Rabbín
Succeït per Menahem Beguín

Naixement 2 d'agost de 1923 (1923-08-02) (91 anys)
Wiszniew, Polònia (avui Bielorússia)
Partit polític Mappay (1959 - 1965)
Rafi (1965 – 1968)
Laborista (1968 – 2005)
Qadima (2005 – present)
Parella Sonya Peres
Nacionalitat Bandera d'Israel Israelià
Religió Jueu
Signatura Shimon Peres signature.jpg
Premi Nobel
Premi Nobel de la Pau
(1994)

Ximon Peres (hebreu: שִׁמְעוֹן פֶּרֶס), nascut Szymon Persky, (Wiszniew, Polònia 1923) és un polític i estadista israelià, dues vegades Primer Ministre d'Israel (1984-1986 i 1995-1996). Fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau, conjuntament amb Yitshaq Rabbín i Iàssir Arafat, l'any 1994. Fou, a més el president de l'Estat d'Israel de 2007 a 2014.

Joventut[modifica | modifica el codi]

Nasqué el 15 d'agost de 1923 amb el nom de Szymon Persky a la població de Wiszniew, en aquells moments situada a Polònia, i actualment anomenada Vishneva a Bielorússia, fill d'una familia jueva laica, de classe mitjana. El seu pare, Isaac ("Guetzl") Persky, era un empresari de posició acomodada, absent durant llargues temporades de casa seva, que mantingué una relació freda i distant amb el seu fill mentre la seva mare, Sara Meltzer, professora de llengua russa i bibliotecària voluntària en el seu temps lliure, fins i tot sobreprotegia el petit Ximon. De petit, Peres fou un nen tímid i solitari, amant dels llibres i atret pels ritus religiosos hebreus; motiu d'orgull dels seus mestres i la seva mare, que li proveïa constantment de material de lectura.

Les idees sionistes dels seus pares, molt populars entre els jueus d'aquell moment, es van sumar a l'onada d'antisemitisme que va assolar l'Europa Oriental de l'època, i que van acabar per causar la ruïna de la família a causa de les càrregues i confiscacions imposades als jueus. Per tot això, el pare va viatjar el 1932 a Palestina, en aquell temps sota domini britànic, per preparar l'emigració de tota la família, que es va concretar finalment l'any 1935. La resta de la família, entre ells els avis materns de Ximon, oncles i altres, que van decidir quedar-se, van córrer pitjor sort: pocs anys més tard, a l'arribada dels nazis al llogaret, van ser fet presoners al costat de la resta dels jueus a la sinagoga local, i cremats vius.

Adolescència a Palestina[modifica | modifica el codi]

A la seva arribada a Palestina, a l'edat de 13 anys, Ximon Peres va començar a cursar els seus estudis secundaris al col·legi «Gueülà» de Tel Aviv, i posteriorment, va anar a viure i estudiar a l'internat agrícola de Ben Xemen. El 1940, amb 17 anys, va participar en el grup fundacional del quibuts Alumot, a les proximitats del Llac de Tiberíades.

Activitat política[modifica | modifica el codi]

Les seves conviccions sionistes i socialistes el van dur a integrar-se molt jove al Partit Laborista (Mappay), cap al 1946.

Fou membre de la Haganà, una organització armada clandestina que va lluitar per la formació d'un Estat jueu en territori palestí, objectiu que es va fer realitat amb la independència d'Israel l'any 1948. Des de llavors va començar a ocupar càrrecs polítics sota la protecció de David Ben Gurion, incloent el càrrec de Director General del Ministeri de Defensa (càrrec més administratiu que militar), des d'on va col·laborar amb la creació del reactor nuclear de Dimona. Peres va acompanyar Ben Gurion -i a Moshe Dayan— quan es van escindir del Mappay l'any 1965, fundant el partit Rafi. L'esclat d'una nova guerra àrab-israeliana el 1967 el va fer tornar al reunificat Partit Laborista, erigint-se en líder de la seva ala moderada. Va ocupar diversos ministeris en els Governs de Golda Meir i Yitshaq Rabbín.

Ximon Peres amb Donald Rumsfeld

Amb aquest últim va ocupar la cartera de Defensa, càrrec que li va projecció fins a la presidència del govern després de la dimissió de Rabbín el 1977. Va perdre les eleccions d'aquell mateix any enfront de la coalició dretana Likkud, cedint el poder a Menahem Begin; va perdre de nou el 1981, amb un partit dividit per les disputes entre Peres i Rabbín. Però el 1984 va aconseguir retornar al poder, encara que alternant-se en la presidència d'un govern de coalició amb el nou líder del Likkud, Yitshaq Xamir.

Peres es va anar significant cada vegada més com partidari d'una pau negociada entre Israel i els àrabs, que inclogués concessions als palestins; tals postures van acabar per trencar la coalició de govern el 1990. Els laboristes van recuperar el poder en solitari en guanyar les eleccions de 1992, però amb Rabbín com a màxim líder, donant-li suport Peres des d'un segon pla.

En el nou govern de Rabbín Peres ocupà el Ministeri d'Afers exteriors impulsant l'obertura de converses de pau amb els països àrabs i amb l'OAP de Iàssir Arafat entre 1993 i 1994. Aquest últim any fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau al costat de Rabbín i Arafat. L'assassinat de Rabbín el 1995 —que va convertir a Peres en primer ministre— i la posterior victòria electoral del Likkud van frenar el difícil procés de pau.

A principis de 2006, després de perdre les eleccions internes del nou Partit Laborista, refundat amb el nom d'Avodà, contra Amir Peretz, Peres es retirà d'aquest partit per unir-se a Qadima, partit format unes poques setmanes després per Ariel Sharon al separar-se del Likkud. Va ser el número dos de la llista de Qadima a les eleccions a la Kenésset (Parlament), posició que Sharon li havia promès i que Ehud Olmert li va ratificar en ocupar el lloc de Sharon, després del seu intermanament per un vassamment cerebral.

El dia 13 de juny de 2007 fou elegit el 9è President de l'Estat d'Israel, sustituint a Moixé Qatsav.

Càrrecs polítics[modifica | modifica el codi]

Avui dia, el 2007, Ximon Peres és el President electe de l'Estat d'Israel. Ha ocupat nombrosos càrrecs governamentals.


Càrrecs públics
Precedit per:
Yitshaq Xamir
Primer Ministre d'Israel
Israel

1984 - 1986
Succeït per:
Yitshaq Xamir
Precedit per:
Yitshaq Rabbín
Primer Ministre d'Israel
Israel

1995 - 1996
Succeït per:
Binyamín Netanyahu
Precedit per:
Moixé Qatsav
President d'Israel
Israel

2007-2014
Succeït per:
Reuven Rivlin


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]