Gustav Stresemann

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gustav Stresemann
Gustav Stresemann

Mandat
13 d'agost de 1923 – 30 de novembre de 1923
President Friedrich Ebert
Precedit per Wilhelm Cuno
Succeït per Wilhelm Marx

Mandat
12 d'agost de 1923 – 3 d'octubre de 1929
Precedit per Hans von Rosenberg
Succeït per Julius Curtius

Naixement 10 de maig de 1878
the German Empire Berlín (Regne de Prússia, Imperi Alemany)
Mort 3 d'octubre de 1929 (als 51 anys)
Germany (2-3) Berlín (Prússia, República de Weimar)
Partit polític NLP
(1907-1918)
DDP
(1918)
DVP
(1918-1929)
Parella Käthe Stresemann
Professió Polític
Nacionalitat Alemanya
Premi Nobel
Premi Nobel de la Pau
(1926)

Gustav Stresemann ( Berlín, Imperi Alemany 1878 - íd. 1929 ), polític alemany que fou nomenat canceller i Ministre d'Afers Estrangers durant la República de Weimar. El 1926 fou guardonat, juntament amb Aristide Briand, amb el Premi Nobel de la Pau.

Joventut[modifica | modifica el codi]

Nasqué el 10 de maig de 1878 a Berlín en una família d'empresaris cervessers. Estudià Filosofia i Literatura a les Universitats de Berlín i Leipzig i posteriorment revé un doctorat en econòmiques. El 1902 arribà a presidir la federació d'industrials de Saxònia.

Vida política[modifica | modifica el codi]

El 1907 fou escollit diputat al Parlament Alemany dins les files del Patit Nacional-Liberal, més endavant anomenat Partit Popular, un grup polític de dretes, nacionalista i expansionista que va tardar a acceptar el règim republicà i democràtic implantat per la Constitució de Wiemar de 1919.

La seva visió política es moderà amb el temps i va dur al seu partit, que liderà des de 1917, a acceptar les clàusules del Tractat de Versalles després de la Primera Guerra Mundial, i va recuperar l'entesa amb les potències occidentals per tal de rellançar la influència econòmica i política d'Alemanya a l'exterior.

El 1923 Stresemann fou escolli canceller de la gran coalició de govern que pretenia resoldre la crítica situació econòmica i política del país, agravada en aquells moments per l'ocupació de la conca minera de la Regió del Ruhr per França com a garantia de cobrament de les indemnitzacions de guerra que l'estat alemany havia de pagar a l'estat francès però que realment no podia afrontar. Stresemann va canviar de política per tal de buscar una sortida negociada al problema francès i va aconseguir estabilitzar les relacions entre ambdós països. Tot i els avanços va haver de fer front a un cop d'Estat per part l'ultranacionalista Adolf Hitler i, posteriorment, va perdre el suport del poble i del seu partit i va caure del poder el mateix any, tot i que mantingué el ministeri d'Afers Exteriors en tots els governs posteriors i fins a la seva mort.

La seva política de diàleg i consens va aconseguir enfortir la possició internacional d'Alemanya, així com la seva estabilitat interna. Va millorar les relacions amb el Regne Unit acceptant el Pla Dawes per al pagament de les indemnitzacions de guerra (1924); va aconseguir signar amb el primer ministre francès Aristide Briand el Tractat de Locarno l'any 1925 per aconseguir estabilitzar les fronteres al Rhur; va aconseguir l'ingrés d'Alemanya en la Societat de Nacions amb un lloc permanent al Consell (1926); forçà la retirada del control militar dels aïllats en territori alemany (1927) i donà suport al Pacte Briand-Kellogg de renúncia a la utilització de la guerra en les relacions internacionals (1928).

El 1926 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau, juntament amb Aristide Briand, pels seus esforços en aconseguir la signatura del Tractat de Locarno de 1925.

Stresemann va morir d'apoplèxia el 3 d'octubre de 1929 quan acabava d'anunciar públicament el seu suport al pla d'integració política europea proposat per Aristide Briand.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gustav Stresemann


Precedit per:
Wilhelm Cuno
Canceller d'Alemanya
1923
Succeït per:
Wilhelm Marx
Precedit per:
Hans von Rosenberg
Ministre d'Afers Exteriors
1923-1929
Succeït per:
Julius Curtius