Barack Obama

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«Obama» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Obama (desambiguació)».
Barack Obama

Actualment en el càrrec
Des del 20 de gener de 2009
Vicepresident Joe Biden
Precedit per George W. Bush

4 de gener de 2005 – 16 de novembre de 2008
Precedit per Peter Fitzgerald
Succeït per Roland Burris

Illinois
Membre del Senat d'Illinois pel 13è districte
8 de gener de 1997 – 4 de novembre de 2004
Precedit per Alice Palmer
Succeït per Kwame Raoul
Dades biogràfiques
Naixement 4 d'agost de 1961 (1961-08-04) (53 anys)[1]
Honolulu, Hawaii[2]
Nacionalitat Estatunidenc
Partit Demòcrata
Cònjuge Michelle Obama (c. 1992)
Alma mater Occidental College
Universitat Colúmbia (BA)
Harvard Law School (JD)
Religió Cristià,[3] anterior membre de l'Església Unida de Crist[4][5]
Signatura Signatura de Barack Obama
Lloc web The White House
Aquest article és part d'una sèrie sobre
Barack Obama
Premi Nobel
Premi Nobel de la Pau
(2009)
Certificat de naixement de Barack Obama

Barack Hussein Obama II (pronunciat /bəˈrɑːk huːˈseɪn oʊˈbɑːmə/ pronunciat /bəˈrɑːk huːˈseɪn oʊˈbɑːmə/ (pàg.)), més conegut com a Barack Obama (Honolulu, 4 d'agost de 1961) és un polític estatunidenc, escollit el 44è i actual President dels Estats Units d'Amèrica. És el primer afroamericà que ocupa el càrrec. Obama va ésser senador júnior dels Estats Units per Illinois a partir de gener de 2005 a novembre de 2008, quan va renunciar-hi arran de la seva elecció a la Presidència.

Obama es va graduar en la Universitat Colúmbia i la Harvard Law School, on fou el primer president afroamericà de la Harvard Law Review. Va treballar com a organitzador comunitari a Chicago abans d'obtenir el seu títol d'advocat, i va treballar com a advocat de drets civils a Chicago abans de servir tres termes al Senat d'Illinois del 1997 a 2004. També va ensenyar dret constitucional a la Universitat de Chicago de 1992 a 2004.

El 2007 va llançar un intent per a ésser president i, seguidament, el 2008 competí en les primàries presidencials del partit Demòcrata contra Hillary Rodham Clinton. Va guanyar el nomenament i es va convertir en el primer afroamericà a optar a president dels EUA. En l'elecció general de 2008 derrotà el candidat republicà John McCain i el van investir com a president el 20 de gener del 2009. El 2009 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau.[6] Confrontat al republicà Mitt Romney, guanyà per segona volta les eleccions presidencials. Revalidà així el seu càrrec el 6 de novembre de 2012 amb més de 3 milions de vots de diferència.

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Barack Obama va néixer al Centre Mèdic Kapi'olani for Women & Children a Honolulu, Hawaii,[7][8] fill d'Ann Dunham,[9] de Wichita, Kansas,[10][11][12] i Barack Obama, Sr., nascut a Nyang'oma Kogelo, Kenya. Els pares d'Obama es van conèixer l'any 1960 en una classe de rus a la Universitat de Hawaii, on el seu pare estudiava com a alumne estranger becat.[13][14] Es casaren el 2 de febrer de 1961.[15] Els pares d'Obama se separaren quan ell tenia dos anys i es divorciaren el 1964.[14] El pare d'Obama tornà a Kenya i veié el seu fill només un últim cop a la seva vida abans de morir d'accident de cotxe el 1982.[16]

Després del divorci, la seva mare es va casar amb un estudiant indonesi anomenat Lolo Soetoro, que estudiava a Hawaii. Quan el general Suharto, arribà al poder el 1967, tots els estudiants a l'estranger foren repatriats i la família es mudà a Indonèsia.[17] Obama assistí a diferents escoles a Jakarta, com la Besuki Public School o la St. Francis of Assisi School, fins que tingué 10 anys.

Fou aleshores quan Obama va tornar a Honolulu per viure amb els seus avis materns, Madelyn Dunham i Stanley Armour Dunham, on assistí a l'escola Punahou entre 1971 fins que es graduà l'any 1979.[18] La mare d'Obama tornà a Hawaii el 1972 durant cinc anys i el 1977 va tornar a Indonèsia, on treballà com a antropòloga. Va viure allà durant la major part de la seva vida tornant a Hawaii el 1994. Va morir de càncer d'ovaris el 1995.[19][20]

Sobre la seva infantesa Obama escriví amb posterioritat Que el meu pare no s'assemblava gens a la gent del seu voltant -era negre com la brea i la seva mare blanca com la llet- i això quedà molt registrat a la meva ment.[21] En les seves memòries de 1995 defineix la seva lluita interna com la d'un jove adult intentant reconciliar-se amb les percepcions socials de la seva herència multiracial.[22] Escrigué que acostumava a beure alcohol, a fumar cannabis i a prendre cocaïna duriant la seva adolescència per olidar preguntes sobre qui era.[23] Durant el Fòrum Civil de la Presidència (2008), Obama va identificar aquests consums com la seva falta moral més greu.[24]

Alguns dels seus companys a la Punahou School explicaren al Honolulu Star-Bulletin que Obama era madur per la seva edat i que alguns cops assistí a festes i altres esdeveniments per associar-se amb estudiants afroamericans i militars. Sobre aquells anys Obama escrigué: L'oportunitat que Hawaii oferia — d'experimentar una gran varietat de cultures en un clima de respecte mutu — esdevingué una part integral de la meva visió del món i base d'alguns dels meus valors més preciats.[25]

Després dels seus anys escolars, Obama es traslladà a Los Angeles, on estudià a l'Occidental College durant dos anys.[26] Prosseguí els seus estudis a la Universitat de Columbia a Nova York, on estudà ciències polítiques amb una especialització en relacions internacionals.[27] Obama es graduà en Arts a Columbia el 1983. Va treballar durant un any a la Business International Corporation[28][29] i després al New York Public Interest Research Group.[30][31]

Després de quatre anys a Nova York, Obama es traslladà a Chicago, on fou contractat com a director de Projectes de Desenvolupament Comunitaris, una organització religiosa dedicada a organització comunitària formada per vuit parròquies diferents en diversos barris de Chicago. Va treballar-hi durant 3 anys entre juny de 1985 i maig de 1988.[30][32] Durant aquests tres anys, el personal a càrrec seu va créixer d'un a tretze membres i el seu pressupost anual de 70.000 a 400.000 dòlars. Els seus èxits inclouen ajudar a establir diversos programes d'orientació laboral o programes de tutoria en escoles de secundària així com una organització pels drets dels llogaters.[33] Obama treballà també com a consultor i com a formador a la Gamaliel Foundation, un institut d'organització comunitària.[34] A mitjans de 1988, va viatjar per primer cop a Europa durant tres setmanes i durant cinc setmanes a Kenya, on va conèixer molts dels seus familiars paterns.[35]

Obama va entrar a l'Escola de Dret de Harvard a finals de 1988. Va ser elegit editor de la Revista de Dret de Harvard al final del seu primer any,[36] i president de la revista en el seu segon any, essent el primer afroamericà a aconseguir-ho.[37]

Durant els estius tornava a Chicago, on treballà en els bufets Sidley Austin (el 1989) i Hopkins & Sutter (el 1990)[38] Després de doctorar-se magna cum laude[39][40] a Harvard el 1991, va tornar a Chicago.[36]

L'elecció d'Obama com el primer president afroamericà de la Revista de Dret de Harvard va gaudir d'una gran atenció mediàtica a tot el país[37] i el va portar a establir un contracte per un futur llibre sobre les relacions interracials.[41] Fent un esforç per reclutar-lo, la Universitat de Chicago el va becar i li oferí una oficina per treballar en el seu llibre.[41] Originalment pensava tenir-lo acabat en un any, però la feina es va allargar donat que el llibre involucrava gran quantitat de records personals. Per a treballar sense interrupcions, Obama i la seva muller, Michelle, es traslladaren a Bali on escrigué durant uns quants mesos. El llibre va ser finalment publicat el 1995 amb el nom de Dreams from My Father (somnis del meu pare).[41]

Entre abril i octubre de 1992, Obama dirigí el Projecte Vot d'Illinois, un esforç per registrar 150.000 dels 400.000 afroamericans de l'estat que amb l'ajut de 10 treballadors i 700 voluntaris. L'èxit del procés va fer que la Crain's Chicago Business el mencionés el 1993 com un dels 40 poders emergents del país.[42][43][44][45]

Durant 12 anys, Obama exercí de profesor a l'Escola de Dret de la Universitat de Chicago ensenyant Dret Constitucional. Va ser-ne docent entre 1992 i 1996 i posteriorment fou ascendit a docent senior entre 1996 i 2004.[46][47][48]

També s'uní a Davis, Miner, Barnhill & Galland, a una firma de 12 advocants especialitzada en drets civils i desenvolupament econòmic comunitari, d'on va ser-ne associat entre 1993 i 1996 i va participar en el consell entre 1996 i 2004.[30][49][50][51][52]

Obama fou membre fundador de la plataforma de directors de Public Allies, destinada al desenvolupament juvenil el 1992, renunciant després que la seva esposa, Michelle, esdevingués la directora executiva de Public Allies Chicago a principis de 2003.[30][53] Fou director de la Woods Fund of Chicagoentre 1994 i 2002, que havia estat el 1985 la primera fundació a subvencionar el Developing Communities Project (projecte de desenvolupament comunitari), i entre 1994 i 2002 a la junta directiva de la Joyce Foundation.[30] Obama formà part de la junta directiva del Chicago Annenberg Challenge entre 1995 i 2002, com a president fundador i president de la junta directiva entre 1995 i 1999.[30] També fou de la junta directiva del Comitè d'advocats de Chicago pels drets civils, del Center for Neighborhood Technology i del Lugenia Burns Hope Center.[30]

Carrera política[modifica | modifica el codi]

Senat d'Illinois (1997–2004)[modifica | modifica el codi]

Obama fou elegit pel Senat d'Illinois el 1996, succeint així la senadora Alice Palmer com a senador per al 13è districte, que aleshores comprenia a Chicago el barri de South Side, Hyde Park-Kenwood el sud south de South Shore i l'oest de Chicago Lawn.[54] Un cop elegit, Obama va guanyar-se el suport dels partits Demòcrata i Republicà per impulsar reformes legislatives en camps com l'ètica i la sanitat.[55] Va donar suport a una llei que incrementava els impostos a treballadors amb rendes baixes, va negociar una reforma del sistema sanitari i va promoure un augment de subsidis per a manutenció d'infants.[56] El 2001, com a co-president del comitè bipartidista Joint Committee on Administrative Rules, Obama donà suport a les regulacions impulsades pel Governador republicà Ryan que promovien regulacions en els préstecs i en les hipoteques orientades a evitar desnonaments.[57]

Obama fou reelegit al Senat d'Illinois el 1998, vencent al republicà Yesse Yehudah a les eleccions generals i de la mateixa manera l'any 2002.[58] L'any 2000, va presentar-se a les primàries del partit com a candidat a la Cambra de Representants dels Estats Units perdent davant del qui ja feia quatre anys que era senador Bobby Rush per un marge de dos a un.[59][60]

Al gener de 2003, Obama esdevingué president del Comitè per la Salut i els Serveis Humans del Senat d'Illinois quan els demòcrates, després d'una dècada en minoria, recuperaren novament la majoria.[61] Va donar suport a la legislació impulsada per ambdós partits que requeria controlar la Discriminació racial en les detencions policials tot requerint a la policia anotar la raça dels detinguts per assumptes de trànsit legislació que obligava també a gravar en video les interrogacions en delictes d'homicidi, fent d'Illinois el primer estat a requerir-ho.[56][62]

Durant les eleccions generals al Senat de 2004, representants policials van donar-li suport per la seva implicació amb organitzacions policials i en la promulgació de reformes sobre la Pena de mort.[63] Obama renuncià al seu escó al senat d'Illinois el novembre de 2004 després de la seva elecció com a senador al Senat dels Estats Units .[64]

Campanya per al Senat dels Estats Units de 2004[modifica | modifica el codi]

A mitjans de 2002 Obama començà a considerar la presentació d'una candidatura al Senat dels Estats Units. Amb l'ajut del consultor polític David Axelrod formulà finalment aquesta candidatura el gener de 2003.[65] Aleshores el republicà Peter Fitzgerald ostentava el càrrec i tant ell com la seva predecessora Carol Braun (la primera afroamericana a ostentar el càrrec) varen decidir no donar supor a cap de la quinzena de candidats dels dos partits que optaven al lloc.[66] La candidatura d'Obama guanyà suports arran de la campanya d'Axelrot on se'l relacionava amb l'exalcalde i congresista afroamericà Harold Washington així com el suport de la filla de Paul Simon, exsenador per Illinois.[67]

Va rebre al voltant d'un 52% dels vots en les primàries del març de 2004, amb un 29% d'avantatge sobre el seu perseguidor més immediat.[68]

Al juliol de 2004 Obama va escriure i pronunciar la conferència central de la convenció demòcrata nacional de 2004 a Boston, Massachusetts.[69] Després de descriure les experiències del seu avi matern a la Segona guerra mundial i de presentar-lo com a beneficiari de diversos programes d'ajut social i immobiliari, Obama va parlar de canviar les prioritats del govern dels Estats Units en matèria social i econòmica. Questionà la política de Bush a la Guerra de l'Iraq i subratllà les obligacions dels americans envers els seus militars. Esmentant exemples de la Història dels Estats Units criticà les visions partidistes de l'electorat i demanà als americans de trobar una nova unitat en la diversitat dient: No existeix una Amèrica liberal i una Amèrica conservadora, sinó que som els Estats Units d'Amèrica[70]

Malgrat no ser televisat per cap de les tres cadenes més importants del país, es calcula que 9,1 milions de persones seguiren el discurs a través d'altres plataformes. El discurs fou el punt més destacat de la convenció, confirmant Obama com la nova estrella emergent del partit.[71]

El qui havia de ser el rival republicà de Barack Obama a les eleccions, Jack Ryan es retirà de la cursa el juny de 2004, suposadament a causa d'un escàndol sexual.[72] Dos mesos més tard i només tres abans de les eleccions, Alan Keyes acceptà succeir-lo.[73] Anteriorment resident a Maryland, Keyes establí la seva residència a Illinois a causa de la nominació.[74]

En les eleccions generals de novembre de 2004, Obama va rebre el 70% dels vots davant del 27% del seu rival, essent aquesta la diferència més gran en tota la història d'Illinois[75]

Senat dels Estats Units (2005–2008)[modifica | modifica el codi]

Obama fou investit senador el 4 de gener de 2005.[76] Obama era aleshores el cinquè senador afroamericà de la història dels Estats Units, el tercer en ser elegit per vot popular.[77] Era l'únic membre del Senat membre del Congressional Black Caucus, que agrupa tots els afroamericans amb un escó al Congrés, ja que la resta pertanyien a la Cambra de Representants.[78] El Congressional Quarterly, una organització no partidista el qualificà de demòcrata lleial basant-se en una anàlisi de tots els vots al senat durant els anys 2005–2007. El National Journal el va definir com el senador més liberal basant-se també en els seus vots. Anteriorment havia estat el setzè més liberal el 2005 i el desè més liberal el 2006.[79][80] El 2008, el web Congress.org el va considerar l'onzè senador més poderós.[81] Obama anuncià el 13 de novembre de 2008 que deixaria el seu seient al senat el dia 16 de novembre, abans d'haver-se elegit el seu successor, per tal de concentrar-se en la seva labor de president electe després de les eleccions del dia 4 de novembre, fet que el va permetre evitar un conflicte d'interessos en ocupar dos càrrecs públics al mateix temps.[82][83]

Legislació[modifica | modifica el codi]

El Congressista Tom Coburn i Obama discuteixen la Coburn–Obama Transparency Act.

Obama va votar a favor de la Energy Policy Act of 2005 sobre la política energètica i va corepresantar la Secure America and Orderly Immigration Act sobre la immigració il·legal[84] així com la Secure Fence Act el setembre de 2006, sobre protecció fronterera.[85] Obama introduí dues iniciatives amb el seu nom: la Lugar–Obama, que eixamplava la Nunn–Lugar cooperative threat reduction sobre el desmantellament d'armes convencionals.[86] i la Coburn–Obama Transparency Act, que autoritzava la creació de l'ens USAspending.gov per controlar la despesa pública.[87] El juny de 2008, el senador Obama juntament amb els senadors Thomas R. Carper, Tom Coburn i John McCain (el seu rival a les eleccions presidencials de 2008), introduïren nova legislació sobre la transparència i la contabilitat de la despesa federal.[88]

Obama patrocinà legislació que hauria obligat als propietaris de centrals nuclears notificar les autoritats estatals i locals en cas de fuga radioactiva, però la proposta no superà el tràmit al Senat després d'haver estat àmpliament modificada pel comitè.[89]

El desembre de 2006 el president Bush va firmar la llei sobre la Confiança, seguretat i promoció de la democràcia a la República Democràtica del Congo, esdevenint així la primera legislació federal aprovada amb Obama com a promotor principal.[90] El gener de 2007 Obama i el senador Feingold patrocinaren la Honest Leadership and Open Government Act, sobre el control dels lobbys que es convertí en llei el setembre de 2007.[91] Obama presentà també la Deceptive Practices and Voter Intimidation Prevention Act, que criminalitza les pràctiques engañoses o d'intimidació en les eleccions federals.[92] i la Iraq War De-Escalation Act que promovia una desmilitarització de l'Iraq amb límit el 31 de març de 2008.[93] però cap de les dues varen esdevenir lleis.

Els senadors Richard Lugar i Barack Obama visiten una instal·lació de desmantellament de míssils russa l'agost de 2005.[94]

El 2007 Obama patrocinà una modificació de la Defense Authorization Act afegint referències a la salut mental dels soldats.[95] Aquesta modificació superà tot el tràmit del senat durant la primavera de 2008.[96]

Va patrocinar l'Iran Sanctions Enabling Act donant suport al control de recursos procendents de la benzina i la indústria gasística iraniana, que no superà el tràmit al comitè, i copratrocinà legislació per reduir els riscos del terrorisme nuclear.[97][98] Obama també patrocinà una modificació del Senat al State Children's Health Insurance Program (assegurança de salut infantil estatal) que assegurava un any de protecció laboral a familiars que tinguessin cura de soldats amb ferides de guerra.

Comitès[modifica | modifica el codi]

Obama participà en els comitès del senat següents: Afers Exteriors, Medi Ambient i Treballs Públics i també al d'Afers dels Veterans fins al desembre de 2006.[99] Al gener de 2007, deixà el comitè de Medi Ambient per involucrar-se amb el de Salut, Educació, Treball i Pensions i el de Seguretat Nacional i Afers Governamentals.[100] També esdevingué president del subcomitè del Senat encarregat d'Afers Europeus.[101]

Com a membre del comitè d'Afers Exteriors, Obama feu diferents viatges oficials a l'Europa de l'Est, el Pròxim Orient, l'Àsia Central i l'Àfrica. S'entrevistà amb Mahmoud Abbas abans que aquest fos el President de l'Autoritat Nacional Palestina i feu un discurs a la Universitat de Nairobi condemnant la corrupció del govern de Kenya.[102][103][104][105]

Candidatura presidencial de 2008[modifica | modifica el codi]

Logo de la campanya presidencial d'Obama i Biden

El 10 de febrer, 2007 Obama anuncià la seva candidatura a les eleccions presidencials de 2008. A les enquestes sempre sortia superat per Hillary Clinton, tot i que al caucus (eleccions primàries) d'Iowa (considerat el principal termòmetre electoral) Obama aconseguí la victòria amb el suport del 38% dels electors, seguit de John Edwards (30%) i Clinton (29%).

Obama guanyà les primàries a Iowa (38%), New Hampshire (36%), Nevada (45%), Carolina del Sud (55%), Alabama (56%), Alaska (75%), Colorado (67%), Connecticut (51%), Delaware (53%), Geòrgia (66%), Idaho (80%), Illinois (65%), Kansas (74%), Minnesota (48%), Missouri (49%), Dakota del Nord (61%), Utah (57%), Louisiana (57%), Nebraska (68%), Illes Verges Americanes (90%), Washington (68%), Maine (60%), Washington DC (75%), Maryland (61%), Virgínia (64%), Hawaii (76%), Wisconsin (58%), Vermont (59%), Wyoming (61%), Mississipí (61%), Guam (50%), Carolina del Nord (56%), Oregon (59%) i Montana (56%). Tot això li suposà 2,201 delegats i 438 superdelegats, i amb això superava la candidata Hillary Rodham Clinton.

Obama pronuncia el discurs de la victòria electoral a Chicago

El 7 de juny, 2008, Clinton suspengué la seva campanya en favor d'Obama,[106] i això el convertí en el presumpte candidat demòcrata. El 22 d'agost designà a Joe Biden com a candidat a la vicepresidència. La Convenció Demòcrata realitzada entre el 25 i el 28 d'agost, 2008 el convertí, ja finalment, en candidat demòcrata a la Casa Blanca.[107]

El seu oponent republicà a les eleccions presidencials del 4 de novembre de 2008 fou el senador per Arizona John McCain. Durant les eleccions primàries i generals, Barack Obama va recaptar més fons que qualsevol altre candidat en la història dels Estats Units. A més, la campanya d'Obama va fer rècords en el nombre de donants i en la quantitat de donacions petites.[108]


Victòria electoral[modifica | modifica el codi]

Obama es reuneix amb el president sortint George Bush el 10 de novembre de 2008 al despatx oval de la Casa Blanca

El 4 de novembre de 2008, Obama derrotà a John McCain en les eleccions generals amb 365 vots electorals per 173 que obtingué McCain,[109] i esdevingué així el primer afroamericà a ser elegit president dels Estats Units.[110][111][112][113] En el seu discurs de la nit electoral, pronunciat davant de centenars de seguidors al Grant Park de Chicago, Obama va proclamar que el canvi havia arribat a Amèrica.[114]

El 8 de gener de 2009, una sessió extraordinària del Congrés dels Estats Units es reuní per certificar la validesa dels vots emesos pels col·legis electorals. Basant-se en aquests resultats, Barack Obama va ser declarat President electe dels Estats Units i Joseph Biden Vicepresident electe.[115]

Campanya presidencial del 2012[modifica | modifica el codi]

Viquinotícies Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Obama és reelegit com a President dels Estats Units

El 4 d'abril de 2011, Obama va obrir la campanya per a la seva candidatura i reelecció a les eleccions presidencials estatunidenques de 2012 mitjançant un vídeo "It Begins with Us" ("Comença amb nosaltres") disponible al seu website.[116] El seu rival a les eleccions del 2012 fou el candidat republicà Mitt Romney. Obama guanyà la reelecció per 303 vots electorals a 206.

Presidència[modifica | modifica el codi]

La presa de possessió de Barack Obama com el quaranta-quatrè President dels Estats Units i de Joe Biden com a vicepresident va tenir lloc a Washington el 20 de gener de 2009. El tema del seu discurs inaugural fou El renaixement de la llibertat,[117] al qual commemorà el 200è aniversari del naixement d'Abraham Lincoln.[118]

Des que prengué possessió, Obama centrà la seva atenció en la crisi econòmica,[119] però ja abans d'aquest dia havia estat pressionant el Congrés per què aprovin un pla d'estímul econòmic.[120] Ja en el càrrec promogué trobades d'alt nivell amb líders del Partit Republicà per discutir sobre aspectes de l'aplicació del pla.[121] En l'actualitat rep diàriament un resum de la situació econònica, similar al que acostumen a rebre els presidents en matèria d'informació política i militar.[122]

En els seus primers dies com a president, Obama revertí algunes de les decisions del seu predecessor Bush que havia prohibit la subministració de fons públics a organitzacions no governementals que proveïen avortament o informaven dones de manera positiva sobre aquesta possibilitat a l'estranger. Obama instà a posar fi al que considerava una politització d'aquesta qüestió.[123] També canvià procediments per promoure una major transparència dels afers públics,[124] instà els alts càrrecs del Pentàgon a desenvolupar plans que permetin una sortida escalonada de la Guerra de l'Iraq[125] i reduí el grau de secret de les gravacions presidencials.[126] També procurà ordres que permetin tancar el Camp de detenció de Guantánamo al més aviat possible, i no més tard del gener de 2010.[127]

Un element principal de la seva agenda domèstica durant la seva campanya va ser la reforma del sistema sanitari. Als Estats Units, hi ha milions de persones sense accés a cobertura sanitària. El prisident Bill Clinton ja intentà proporcionar cobertura sanitària a tots els ciutadans, però el seu esforç no va tenir èxit. Obama va dedicar-se a la reforma del sistema sanitari i el març de 2010 el seu esforç donà fruits, amb l'aprovació d'una llei reformant el sistema sanitari; no obstant això, fins quan tota la llei sigui operativa, quedaran americans sense accés una atenció medical a preu assequible. Els oponents, principalment membres del Tea Party ultraconservador van acusar Obama de ser «socialista» i van preconitzar que la reforma resultaria en un control governamental complet de la medicina al país. L'octubre 2013 el seu govern va trobar-se davant una crisi major, quan la Cambra de Representants, sota la pressió del Tea Party va provocar un tancament del govern en una temptativa de bloquejar l'execució de la llei del 2010.[128]

L'octubre de 2009 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau "pels seus esforços per reforçar la diplomàcia internacional i la cooperació entre els pobles".[129]

A finals de 2013, un 41% dels estatunidencs va aprovar la seva gestió, segons una enquesta de la CNN.[130] Tot i l'escueta millora de l'economia, la imatge d'Obama va baixar per la posada en marxa sense èxit de la reforma sanitària, els escàndols d'escoltes a periodistes d'Associated Press, el setge fiscal al Tea Party i els casos d'espionatge de l'Agència de Seguretat Nacional (NSA), destapats per Edward Snowden.[130]

Ideologia política[modifica | modifica el codi]

Obama defensa una economia de lliure mercat on existeixi una xarxa d'assistència social pels més desfavorits. En aquest aspecte considera que s'hauria d'instaurar un sistema de salut nacional que cobrís tots els ciutadans nord-americans.

En matèria mediambiental, Barack Obama defensa que l'escalfament global és causat per l'home i que cal establir mesures per reduir les emissions contaminants.

En les qüestions d'ètica personal, Obama creu que el dret a l'avortament no s'ha de restringir. Considera que la pena de mort s'administra als Estats Units de manera abusiva i inconsistent, tot i que accepta l'aplicació d'aquest càstig per als casos més greus. L'any 2012 es definí a favor del matrimoni homosexual.[131]

Premis[modifica | modifica el codi]

L'octubre de 2009 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau pels seus esforços per reforçar la diplomàcia internacional, la cooperació entre els pobles i per la seva visió d'un món sense armes nuclears. Obama fou un del 205 nominats, i guanyà una medalla d'or, un diploma i 10 milions de corones sueques.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «President Barack Obama» (en anglès). Whitehouse.gov. [Consulta: 8/10/2012].
  2. «Partida de naixement de Barack Obama». Departament de Salut, Hawaii. PolitiFact.com, 8 d'agost del 1961. Arxivat de l'original el 2008-10-14. [Consulta: 12 de desembre del 2008.].
  3. «American President Barack Obama (1961–)» (en anglès). Miller Center of Public Affairs at the University of Virginia. [Consulta: 23/1/2009].
  4. Església unida de Crist (20 de gener del 2009). "Barack Obama, des de fa temps membre de la UCC, inaugurat quaranta-quatrè president dels Estats Units". Nota de permisa. Consulta: 21 de gener del 2009. “Barack Obama, qui va passar més de 20 anys com a membre de UCC, és el quarantè quart president dels Estats Units.”
  5. An Associated Press wire story on Obama's resignation from Trinity United Church of Christ in the course of the Jeremiah Wright controversy stated that he had, in doing so, disaffiliated himself with the UCC. (See «Obama's church choice likely to be scrutinized». Associated Press. msnbc.com, 17 novembre 2008 [Consulta: 20 gener 2009].)
  6. Barack Obama, nomenat premi Nobel de la Pau 2009 contra pronòstic 3cat24.cat
  7. Maraniss, David. «Though Obama Had to Leave to Find Himself, It Is Hawaii That Made His Rise Possible» (en anglès). Politics. Washington Post, 24 agost 2008 [Consulta: 27 octubre 2008].
  8. Serafin, Peter. «Punahou grad stirs up Illinois politics» (Article) (en anglès). Special to the Star-Bulletin. Honolulu Star-Bulletin, 21 març 2004 [Consulta: 30 novembre 2008].
  9. For Stanley Ann's first name, see Obama (1995, 2004), p. 19(anglès)
  10. «Born in the U.S.A.» (en anglès). FactCheck, 21 agost 2008.
  11. Hutton, Brian. «For sure, Obama's South Side Irish» (en anglès). Politics. The Chicago Sun-Times, 3 maig 2007 [Consulta: 23 novembre 2008].
  12. «Tiny Irish Village Is Latest Place to Claim Obama as Its Own - washingtonpost.com» (en anglès). Washingtonpost.com. [Consulta: 2008-11-08].
  13. Obama (1995, 2004), p. 9–10. For book excerpts, see «Barack Obama: Creation of Tales» (en anglès). East African, 2004-11-01 [Consulta: 13 abril 2008].
  14. 14,0 14,1 Jones, Tim. «Obama's mom: Not just a girl from Kansas: Strong personalities shaped a future senator» (en anglès). Chicago Tribune, reprinted in The Baltimore Sun, 2007-03-27 [Consulta: 27 octubre 2008].
  15. Ripley, Amanda. «The Story of Barack Obama's Mother» (en anglès). Time, 2008-04-09 [Consulta: 9 abril 2007].
  16. Merida, Kevin. «The Ghost of a Father». Washington Post, 2007-12-14 [Consulta: 24 juny 2008]. See also: Ochieng, Philip. «From Home Squared to the US Senate: How Barack Obama Was Lost and Found». East African, 2004-11-01 [Consulta: 24 juny 2008]. L'Agost de 2006, Obama i la seva família viatjaren a Kenya per conèixer el lloc de naixement del seu pare, un poble a prop de Kisumu una zona rural a l'oest del país. Gnecchi, Nico. «Obama Receives Hero's Welcome at His Family's Ancestral Village in Kenya» (en anglès). Voice of America, 2006-02-27 [Consulta: 24 juny 2008].
  17. Obama (1995, 2004), p. 44–45.(anglès)
  18. Serafin, Peter. «Punahou Grad Stirs Up Illinois Politics». Honolulu Star-Bulletin, 2004-03-21 [Consulta: 13 abril 2008]. See also: Obama (1995, 2004), Chapters 3 and 4.(anglès)
  19. Ripley, Amanda. «The Story of Barack Obama's Mother». Time, 2008-04-09 [Consulta: 24 juny 2008].
  20. Suryakusuma, Julia. «Obama for President... of Indonesia» (en anglès). Jakarta Post, 2006-11-29 [Consulta: 24 juny 2008].
  21. Obama (1995), p. 9–10.(anglès)
  22. Obama (1995), Chapters 4 and 5. See also: Serrano, Richard A. «Obama's Peers Didn't See His Angst» (paid archive) (en anglès). Los Angeles Times, 11 març 2007 [Consulta: 4 gener 2008].
  23. «Obama Gets Blunt with N.H. Students». Associated Press. Boston Globe, 21 novembre 2007 [Consulta: 4 gener 2008]. In Dreams from My Father, Obama writes: "Pot had helped, and booze; maybe a little blow when you could afford it." Obama (1995), p. 93–94. For analysis of the political impact of the quote and Obama's more recent admission that he smoked marijuana as a teenager ("When I was a kid, I inhaled."), see: Romano, Lois. «Effect of Obama's Candor Remains to Be Seen». Washington Post, 3 gener 2007 [Consulta: 4 gener 2008]. Seelye, Katharine Q. «Obama Offers More Variations From the Norm» (en anglès). New York Times, 24 octubre 2006 [Consulta: 4 gener 2008].
  24. Hornick, Ed. «Obama, McCain talk issues at pastor's forum» (en anglès). CNN.com [LAKE FOREST, California], 17 agost 2008 [Consulta: 4 gener 2009].
  25. Reyes, B. J. «Punahou Left Lasting Impression on Obama». Honolulu Star-Bulletin, 8 febrer 2007 [Consulta: 4 gener 2008]. "As a teenager, Obama went to parties and sometimes sought out gatherings on military bases or at the University of Hawaii that were mostly attended by blacks."(anglès)
  26. «Oxy Remembers "Barry" Obama '83» (en anglès). Occidental College, 2007-01-29. [Consulta: 2008-04-13].
  27. Boss-Bicak, Shira. «Barack Obama '83» (en anglès). Columbia College Today, gener 2005 [Consulta: 9 juny 2008].
  28. «Curriculum Vitae» (en anglès). The University of Chicago Law School. [Consulta: 2008-11-03].
  29. Issenberg, Sasha. «Obama shows hints of his year in global finance: Tied markets to social aid» (en anglès). Boston Globe, 2008-08-06 [Consulta: 13 abril 2008].
  30. 30,0 30,1 30,2 30,3 30,4 30,5 30,6 Chassie, Karen (ed.). Who's Who in America, 2008 (en anglès). New Providence, NJ: Marquis Who's Who, 2007, p. 3468. ISBN 9780837970110 [Consulta: 6 juny 2008]. 
  31. Scott, Janny. «Obama's Account of New York Years Often Differs from What Others Say». The New York Times, 2007-10-30 [Consulta: 13 abril 2008]. Obama (1995, 2004), p. 133–140; Mendell (2007), p. 62–63.(anglès)
  32. Secter, Bob; McCormick, John. «Portrait of a pragmatist». Chicago Tribune, 2007-03-30, p. 1 [Consulta: 6 juny 2008]. Lizza, Ryan. «The Agitator: Barack Obama's Unlikely Political Education» (alternate link). New Republic, 2007-03-19 [Consulta: 13 abril 2008]. Obama (1995, 2004), p. 140–295; Mendell (2007), p. 63–83.(anglès)
  33. Matchan, Linda. «A Law Review breakthrough» (paid archive). The Boston Globe, 1990-02-15, p. 29 [Consulta: 6 juny 2008]. Corr, John. «From mean streets to hallowed halls» (paid archive) (en anglès). The Philadelphia Inquirer, 1990-02-27, p. C01 [Consulta: 6 juny 2008].
  34. Obama, Barack. «Why organize? Problems and promise in the inner city». Illinois Issues, 14, 8–9, August–September 1988, pàg. 40–42 [Consulta: 6 juny 2008]. reprinted in: Knoepfle, Peg (ed.). After Alinsky: community organizing in Illinois. Springfield, IL: Sangamon State University, 1990, p. 35–40. ISBN 0962087335 [Consulta: 6 juny 2008].  Tayler, Letta; Herbert, Keith. «Obama forged path as Chicago community organizer» (en anglès). Newsday, 2008-03-02, p. A06 [Consulta: 6 juny 2008].
  35. Obama (1995, 2004), p. 299–437.(anglès)
  36. 36,0 36,1 Levenson, Michael; Saltzman, Jonathan. «At Harvard Law, a unifying voice». The Boston Globe, 2007-01-28 [Consulta: 15 juny 2008]. Kantor, Jodi. «In law school, Obama found political voice». The New York Times, 2007-01-28, p. 1 [Consulta: 15 juny 2008]. Kodama, Marie C. «Obama left mark on HLS». The Harvard Crimson, 2007-01-19 [Consulta: 15 juny 2008]. Mundy, Liza. «A series of fortunate events». The Washington Post, 2007-08-12, p. W10 [Consulta: 15 juny 2008]. Heilemann, John. «When they were young». New York, 40, 37, 2007-10-22, pàg. 32–7, 132–3 [Consulta: 15 juny 2008]. Mendell (2007), p. 80–92.(anglès)
  37. 37,0 37,1 Butterfield, Fox. «First black elected to head Harvard's Law Review». The New York Times, 1990-02-06, p. A20 [Consulta: 15 juny 2008]. Ybarra, Michael J. «Activist in Chicago now heads Harvard Law Review» (paid archive). Chicago Tribune, 1990-02-07, p. 3 [Consulta: 15 juny 2008]. Matchan, Linda. «A Law Review breakthrough» (paid archive). The Boston Globe, 1990-02-15, p. 29 [Consulta: 15 juny 2008]. Corr, John. «From mean streets to hallowed halls» (paid archive). The Philadelphia Inquirer, 1990-02-27, p. C01 [Consulta: 15 juny 2008]. Drummond, Tammerlin. «Barack Obama's Law; Harvard Law Review's first black president plans a life of public service» (paid archive). Los Angeles Times, 1990-03-12, p. E1 [Consulta: 15 juny 2008]. Evans, Gaynelle. «Opening another door: The saga of Harvard's Barack H. Obama». Black Issues in Higher Education, 1990-03-15, p. 5 [Consulta: 15 novembre 2008]. Pugh, Allison J. (Associated Press). «Law Review's first black president aims to help poor» (paid archive) (en anglès). The Miami Herald, 1990-04-18, p. C01 [Consulta: 15 juny 2008].
  38. Aguilar, Louis. «Survey: Law firms slow to add minority partners» (paid archive) (en anglès). Chicago Tribune, 1990-07-11, p. 1 (Business) [Consulta: 15 juny 2008]. «Barack Obama, a summer associate at Hopkins & Sutter in Chicago»
  39. Adams, Richard. «Barack Obama» (en anglès). The Guardian, 2007-05-09 [Consulta: 26 octubre 2008].
  40. Mendell, David. «Barack Obama (American politician)» (en anglès). [Consulta: 2008-10-26].
  41. 41,0 41,1 41,2 Scott, Janny. «The story of Obama, written by Obama». The New York Times, 2008-05-18, p. 1 [Consulta: 15 juny 2008]. Obama (1995, 2004), p. xiii–xvii.(anglès)
  42. White, Jesse (ed.). Illinois Blue Book, 2000, Millennium ed. (en anglès). Springfield, IL: Illinois Secretary of State, 2000, p. 83. OCLC 43923973 [Consulta: 6 juny 2008]. 
  43. Anderson, Veronica. «40 under Forty: Barack Obama, Director, Illinois Project Vote» (paid archive) (en anglès). Chicago Sun-Times, 1992-08-11, p. 43 [Consulta: 6 juny 2008].
  44. University of Chicago Law School. «Statement regarding Barack Obama». University of Chicago Law School, 2008-03-27. [Consulta: 2008-06-10].
  45. Miller, Joe. «Was Barack Obama really a constitutional law professor?». FactCheck.org, 2008-03-28. [Consulta: 2008-06-10].
  46. Holan, Angie Drobnic. «Obama's 20 years of experience». PolitiFact.com, 2008-03-07. [Consulta: 2008-06-10].(anglès)
  47. Pallasch, Abdon M. «As lawyer, Obama was strong, silent type; He was 'smart, innovative, relentless,' and he mostly let other lawyers do the talking». Chicago Sun-Times, 2007-12-17, p. 4 [Consulta: 15 juny 2008].
  48. «People» (paid archive). Chicago Tribune, 1993-06-27, p. 9 (Business) [Consulta: 15 juny 2008].
  49. «Business appointments» (paid archive). Chicago-Sun-Times, 1993-07-05, p. 40 [Consulta: 15 juny 2008]. Miner, Barnhill & Galland. «About Us». Miner, Barnhill & Galland – Chicago, Illinois, 2008. [Consulta: 2008-06-15]. Obama (1995, 2004), p. 438–439, Mendell (2007), p. 104–106.(anglès)
  50. «ARDC Individual Attorney Record of Public Registration and Public Disciplinary and Disability Information as of October 17, 2008 at 12:52:13 PM» (en anglès). Attorney Registration and Disciplinary Commission of the Supreme Court of Illinois. [Consulta: 2008-10-19].
  51. Public Allies. «Fact Sheet on Public Allies' History with Senator Barack and Michelle Obama» (en anglès). Public Allies, 2008. [Consulta: 2008-06-06].
  52. White, Jesse. «Legislative Districts of Cook County, 1991 Reapportionment». A: Illinois Blue Book 2001–2002. Springfield: Illinois Secretary of State, 2001, p. 65.  State Sen. District 13=State Rep. Districts 25 & 26.(anglès)
  53. Slevin, Peter. «Obama Forged Political Mettle in Illinois Capitol». Washington Post, 2007-02-09 [Consulta: 20 abril 2008]. Helman, Scott. «In Illinois, Obama dealt with Lobbyists». Boston Globe, 2007-09-23 [Consulta: 20 abril 2008]. See also: «Obama Record May Be Gold Mine for Critics». Associated Press. CBS News, 2007-01-17 [Consulta: 20 abril 2008]. «In-Depth Look at Obama's Political Career» (video) (en anglès). CLTV. Chicago Tribune, 2007-02-09 [Consulta: 20 abril 2008].
  54. 56,0 56,1 Scott, Janny. «In Illinois, Obama Proved Pragmatic and Shrewd». The New York Times, 2007-07-30 [Consulta: 20 abril 2008]. See also: Pearson, Rick. «Careful Steps, Looking Ahead» (en anglès). Chicago Tribune, 2007-05-03 [Consulta: 20 abril 2008].
  55. Allison, Melissa. «State takes on predatory lending; Rules would halt single-premium life insurance financing». Chicago Tribune, 2000-12-15, p. 1 (Business) [Consulta: 1 juny 2008]. Long, Ray; Allison, Melissa. «Illinois OKs predatory loan curbs; State aims to avert home foreclosures.» (en anglès). Chicago Tribune, 2001-04-18, p. 1 [Consulta: 1 juny 2008].
  56. «13th District: Barack Obama» (archive). Illinois State Senate Democrats, 2000-08-24. Arxivat de l'original el 2000-04-12. [Consulta: 2008-04-20]. «13th District: Barack Obama» (archive) (en anglès). Illinois State Senate Democrats, 2004-10-09. [Consulta: 2008-04-20].
  57. «Federal Elections 2000: U.S. House Results - Illinois». Federal Election Commission. [Consulta: 2008-04-24].. See also: «Obama's Loss May Have Aided White House Bid». and Scott, Janny. «A Streetwise Veteran Schooled Young Obama» (en anglès). The New York Times, 2007-09-09 [Consulta: 20 abril 2008].
  58. McClelland, Edward. «How Obama Learned to Be a Natural». Salon, 2007-02-12 [Consulta: 20 abril 2008]. See also: Wolffe, Richard. «Across the Divide». Newsweek. MSNBC, 2007-07-16 [Consulta: 20 abril 2008]. Helman, Scott. «Early Defeat Launched a Rapid Political Climb». Boston Globe, 2007-10-12 [Consulta: 20 abril 2008]. and Wills, Christopher. «Obama learned from failed Congress run» (en anglès). USA Today, 2007-10-24 [Consulta: 20 setembre 2008].
  59. Calmes, Jackie. «Statehouse Yields Clues to Obama» (en anglès). Wall Street Journal, 2007-02-23 [Consulta: 20 abril 2008].
  60. Tavella, Anne Marie. «Profiling, taping plans pass Senate». Daily Herald, 2003-04-14, p. 17 [Consulta: 1 juny 2008]. Haynes, V. Dion. «Fight racial profiling at local level, lawmaker says; U.S. guidelines get mixed review». Chicago Tribune, 2003-06-29, p. 8 [Consulta: 1 juny 2008]. Pearson, Rick. «Taped confessions to be law; State will be 1st to pass legislation» (en anglès). Chicago Tribune, 2003-07-17, p. 1 (Metro) [Consulta: 1 juny 2008].
  61. Youngman, Sam. «Obama's Crime Votes Are Fodder for Rivals». The Hill, 2007-03-14 [Consulta: 20 abril 2008]. See also: «US Presidential Candidate Obama Cites Work on State Death Penalty Reforms» (en anglès). Associated Press. International Herald Tribune, 2007-11-12 [Consulta: 20 abril 2008].
  62. Coffee, Melanie. «Attorney Chosen to Fill Obama's State Senate Seat» (en anglès). Associated Press. HPKCC, 2004-11-06 [Consulta: 20 abril 2008].
  63. Helman, Scott. «Early Defeat Launched a Rapid Political Climb» (en anglès). Boston Globe, 2007-10-12 [Consulta: 13 abril 2008].
  64. Davey, Monica. «Closely Watched Illinois Senate Race Attracts 7 Candidates in Millionaire Range» (en anglès). The New York Times, 2004-03-07 [Consulta: 13 abril 2008].
  65. Wallace-Wells, Ben. «Obama's Narrator» (en anglès). The New York Times Magazine, 2007-04-01 [Consulta: 13 abril 2008].
  66. Davey, Monica. «From Crowded Field, Democrats Choose State Legislator to Seek Senate Seat». New York Times, 2004-03-17 [Consulta: 13 abril 2008]. See also: Jackson, John S. «The Making of a Senator: Barack Obama and the 2004 Illinois Senate Race» (PDF) (en anglès). Occasional Paper of the Paul Simon Public Policy Institute. Southern Illinois University, agost 2006 [Consulta: 13 abril 2008].
  67. Bernstein, David. «The Speech» (en anglès). Chicago Magazine, juny 2007 [Consulta: 13 abril 2008].
  68. Obama, Barack. «Keynote Address at the 2004 Democratic National Convention» (text or video) (en anglès). BarackObama.com, 2004-07-27. [Consulta: 2008-04-13].
  69. .. «Star Power. Showtime: Some are on the rise; others have long been fixtures in the firmament. A galaxy of bright Democratic lights». Newsweek, 2004-08-02, p. 48–51 [Consulta: 15 novembre 2008]. Samuel, Terence. «A shining star named Obama. How a most unlikely politician became a darling of the Democrats». U.S. News & World Report, 2004-08-02, p. 25 [Consulta: 15 novembre 2008]. Lizza, Ryan. «The Natural. Why is Barack Obama generating more excitement among Democrats than John Kerry?». The Atlantic Monthly, p. 30, 33 [Consulta: 15 novembre 2008]. Davey, Monica. «A surprise Senate contender reaches his biggest stage yet». The New York Times, 2004-07-26, p. A1 [Consulta: 15 novembre 2008]. Leibovich, Mark. «The other man of the hour». The Washington Post, 2004-07-27, p. C1 [Consulta: 15 novembre 2008]. Milligan, Susan. «In Obama, Democrats see their future». The Boston Globe, 2004-07-27, p. B8 [Consulta: 15 novembre 2008]. Seelye, Katharine Q.. «Senate nominee speaks of encompassing unity». The New York Times, 2004-07-28, p. A1 [Consulta: 15 novembre 2008]. Broder, David S.. «Democrats focus on healing divisions; Addressing convention, newcomers set themes». The Washington Post, 2004-07-28, p. A1 [Consulta: 15 novembre 2008]. Bing, Jonathan; McClintock, Pamela. «Auds resist charms of Dem stars». Daily Variety, 2004-07-29, p. 1 [Consulta: 15 novembre 2008]. Mendell (2007), p. 272–285.(anglès)
  70. «Ryan Drops Out of Senate Race in Illinois» (en anglès). CNN, 2004-06-25 [Consulta: 13 abril 2008].
  71. Lannan, Maura Kelly. «Alan Keyes Enters U.S. Senate Race in Illinois Against Rising Democratic Star» (en anglès). Associated Press. Union-Tribune (San Diego), 2004-08-09 [Consulta: 13 abril 2008].
  72. Liam, Ford. «Keyes Sets Up House in Cal City» (en anglès). Chicago Tribune, 2004-08-13 [Consulta: 13 abril 2008].
  73. «America Votes 2004: U.S. Senate / Illinois». CNN [Consulta: 13 abril 2008]. Slevin, Peter. «For Obama, a Handsome Payoff in Political Gambles» (en anglès). The Washington Post, 2007-11-13 [Consulta: 13 abril 2008].
  74. «About Barack Obama» (en anglès). Barack Obama U.S. Senate Office. [Consulta: 2008-04-27].
  75. «Breaking New Ground: African American Senators» (en anglès). U.S. Senate Historical Office. [Consulta: 2008-06-25].
  76. «Member Info». Congressional Black Caucus. [Consulta: 2008-06-25]. See also: Zeleny, Jeff. «When It Comes to Race, Obama Makes His Point—With Subtlety» (en anglès). Chicago Tribune, 2005-06-26 [Consulta: 25 juny 2008].
  77. Nather, David. «The Space Between Clinton and Obama». CQ Weekly, 2008-01-14 [Consulta: 25 juny 2008]. See also: Curry, Tom. «What Obama's Senate Votes Reveal» (en anglès). MSNBC, 2008-02-21 [Consulta: 25 juny 2008].
  78. «Obama: Most Liberal Senator In 2007» (en anglès). National Journal, 2008-01-31 [Consulta: 25 juny 2008].
  79. KnowLegis. «Power Rankings: Senate» (en anglès). [Consulta: 2008-09-07].
  80. Sidoti, Liz. «Obama to Resign Senate Seat on Sunday» (en anglès). Time. Time Inc., 2008-11-13 [Consulta: 22 novembre 2008].
  81. Baker, Peter. «ON THE WHITE HOUSE; If the Senate Reconvenes, Two Seats May Be Empty» (en anglès). The New York Times. The New York Times Company, 2008-11-14. [Consulta: 2008-11-21].
  82. U.S. Senate, 109th Congress, 1st Session. «S. 1033, Secure America and Orderly Immigration Act» (en anglès). Thomas, 2005-05-12. [Consulta: 2008-04-27].
  83. «Latinos Upset Obama Voted for Border Fence» (en anglès). CBS 2 (Chicago), 2006-11-20 [Consulta: 27 abril 2008].
  84. «Lugar–Obama Nonproliferation Legislation Signed into Law by the President». Richard Lugar U.S. Senate Office, 2007-01-11. [Consulta: 2008-04-27]. See also: Lugar, Richard G. «Junkyard Dogs of War» (en anglès). Washington Post, 2005-12-03 [Consulta: 27 abril 2008].
  85. McCormack, John. «Google Government Gone Viral». Weekly Standard, 2007-12-21 [Consulta: 27 abril 2008]. See also: «President Bush Signs Coburn–Obama Transparency Act». Tom Coburn U.S. Senate Office, 2006-09-26. [Consulta: 2008-04-27]. and USAspending.gov(anglès)
  86. S. 3077: Strengthening Transparency and Accountability in Federal Spending Act of 2008 Govtrack.us, 2007-2008 (110th Congress)(anglès)
  87. McIntire, Mike. «Nuclear Leaks and Response Tested Obama in Senate» (en anglès). The New York Times, 2008-02-03 [Consulta: 27 abril 2008].
  88. «Democratic Republic of the Congo». United States Conference of Catholic Bishops, April 2006. [Consulta: 2008-04-27]. «The IRC Welcomes New U.S. Law on Congo» (en anglès). International Rescue Committee, 2007-01-05. [Consulta: 2008-04-27].
  89. Weixel, Nathaniel. «Feingold, Obama Go After Corporate Jet Travel». The Hill, 2007-11-15 [Consulta: 27 abril 2008]. Weixel, Nathaniel. «Lawmakers Press FEC on Bundling Regulation». The Hill, 2007-12-05 [Consulta: 27 abril 2008]. See also: «Federal Election Commission Announces Plans to Issue New Regulations to Implement the Honest Leadership and Open Government Act of 2007» (en anglès). Federal Election Commission, 2007-09-24 [Consulta: 27 abril 2008].
  90. Stern, Seth. «Obama–Schumer Bill Proposal Would Criminalize Voter Intimidation». CQPolitics.com. The New York Times, 2007-01-31 [Consulta: 27 abril 2008]. U.S. Senate, 110th Congress, 1st Session. «S. 453, Deceptive Practices and Voter Intimidation Prevention Act of 2007». Thomas, 2007-01-31. [Consulta: 2008-04-27]. See also: «Honesty in Elections» (editorial) (en anglès). The New York Times, 2007-01-31 [Consulta: 27 abril 2008].
  91. Krystin, E. Kasak. «Obama Introduces Measure to Bring Troops Home». Medill News Service. The Times (Munster, Indiana), 2007-02-07 [Consulta: 27 abril 2008]. "Latest Major Action: 1/30/2007 Referred to Senate committee." U.S. Senate, 110th Congress, 1st Session. «S. 433, Iraq War De-Escalation Act of 2007» (en anglès). Thomas, 2007-01-30. [Consulta: 2008-04-27].
  92. «Nunn–Lugar Report» (PDF) (en anglès). Richard Lugar U.S. Senate Office, August 2005. [Consulta: 2008-04-30].
  93. «Obama, Bond Hail New Safeguards on Military Personality Disorder Discharges, Urge Further Action». Kit Bond U.S. Senate Office, 2007-10-01. [Consulta: 2008-04-27]. See also: Dine, Philip. «Bond Calls for Review of Military Discharges» (en anglès). St. Louis Post-Dispatch, 2007-12-23 [Consulta: 27 abril 2008].
  94. «Obama, Bond Applaud Senate Passage of Amendment to Expedite the Review of Personality Disorder Discharge Cases» (en anglès).
  95. Graham-Silverman, Adam. «Despite Flurry of Action in House, Congress Unlikely to Act Against Iran» (en anglès). CQ Today, 2007-09-12 [Consulta: 27 abril 2008].
  96. «Obama, Schiff Provision to Create Nuclear Threat Reduction Plan Approved» (en anglès). Barack Obama U.S. Senate Office, 2007-12-20. [Consulta: 2008-04-27].
  97. «Committee Assignments» (archive) (en anglès). Barack Obama U.S. Senate Office, 2006-12-09. [Consulta: 2008-04-27].
  98. «Obama Gets New Committee Assignments» (en anglès). Associated Press. Barack Obama U.S. Senate Office, 2006-11-15 [Consulta: 27 abril 2008].
  99. Baldwin, Tom. «Stay-At-Home Barack Obama Comes Under Fire for a Lack of Foreign Experience» (en anglès). Sunday Times (UK), 2007-12-21 [Consulta: 27 abril 2008].
  100. Larson, Christina. «Hoosier Daddy: What Rising Democratic Star Barack Obama Can Learn from an Old Lion of the GOP» (en anglès). Washington Monthly, setembre 2006 [Consulta: 27 abril 2008].
  101. Goudie, Chuck. «Obama Meets with Arafat's Successor» (en anglès). WLS-TV, 2006-01-12 [Consulta: 27 abril 2008].
  102. «Obama Slates Kenya for Fraud» (en anglès). News24.com, 2006-08-28 [Consulta: 27 abril 2008].
  103. Wamalwa, Chris. «Envoy Hits at Obama Over Graft Remark». The Standard (Nairobi), 2006-09-02 [Consulta: 27 abril 2008]. Moracha, Vincent. «Leaders Support Obama on Graft Claims» (en anglès). The Standard (Nairobi), 2006-09-04 [Consulta: 27 abril 2008].
  104. «Hillary Clinton Endorses Barack Obama» (en anglès). NY Times, 7/6/2008. [Consulta: 24/11/2013].
  105. Box-Steffensmeier, Janet M.; Schier, Steven E. The American Elections of 2008. Rowman & Littlefield, 2009, p. 51. ISBN 0742548317. 
  106. Eggen, Dan. «Obama fundraising powered by small donors, new study shows» (en anglès). Washington Post, 8/2/2012. [Consulta: 25/11/2013].
  107. «CNN Electoral Map Calculator - Election Center 2008» (en anglès). CNN.com, 2008 [Consulta: 14 desembre 2008].
  108. «BBC NEWS | World | Americas | US Elections 2008 | Obama wins historic US election» (en anglès). News.bbc.co.uk, 5 novembre 2008 [Consulta: 5 novembre 2008].
  109. Nagourney, Adam. «Obama Elected President as Racial Barrier Falls» (en anglès). The New York Times, 4 novembre 2008 [Consulta: 5 novembre 2008].
  110. «Obama: 'This is your victory'» (en anglès). CNN, 5 novembre 2008 [Consulta: 5 novembre 2008].
  111. Wallsten, Peter. «White Americans play major role in electing the first black president» (en anglès). Los Angeles Times, 5 novembre 2008.
  112. Johnson, Wesley. «Change has come, says President-elect Obama» (en anglès). The Independent [UK], 5 novembre 2008 [Consulta: 5 novembre 2008].
  113. Congress meets to count electoral votes. (2009, January 8). MSNBC. Retrieved January 8, 2009(anglès)
  114. Shear, Michael D.. «Obama Begins Re-Election Facing New Political Challenges». The New York Times, 4 abril 2011 [Consulta: 5 abril 2011].
  115. A New Birth of Freedom
  116. «Senator Feinstein Announces 2009 Inaugural Theme» (en anglès). Press Release. Joint Congressional Committee on Inaugural Ceremonies, 2008-11-05 [Consulta: 15 gener 2009].
  117. Henry, Ed. «Obama's top priority: the economy» (en anglès). CNN, 19 gener 2009 [Consulta: 9 febrer 2009].
  118. Goldman, Russell. «Obama Pushes Economic Plan, Saying It Can't Wait» (en anglès). ABC News, 5 gener 2009 [Consulta: 9 febrer 2009].
  119. Halloran, Liz. «Obama Woos Hill Republicans On Stimulus Plan» (en anglès). NPR, 27 gener 2009 [Consulta: 9 febrer 2009].
  120. Ahrens, Frank. «Obama to Add Daily Economic Briefing». Washington Post, 22 gener 2009 [Consulta: 9 febrer 2009].
  121. Gerstein, Josh. «Obama: End Abortion 'Politicization'» (en anglès). Politico.com, 2009-01-24.
  122. Doyle, Michael. «Obama restores some of the 'Freedom' to FOIA» (en anglès). , 2009-01-23 [Consulta: 24 gener 2009].
  123. Gearan, Anne. «Obama asks Pentagon for responsible Iraq drawdown» (en anglès). , 2009-01-22 [Consulta: 24 gener 2009].
  124. Merritt, Michael. «Obama Opens Up Presidential Records; Some Conservatives Forget History» (en anglès). PoliGazette, 2009-01-23 [Consulta: 24 gener 2009].
  125. Glaberson, William. «Obama Orders Halt to Prosecutions at Guantánamo». The New York Times. The New York Times Company, 2009-01-21 [Consulta: 3 febrer 2009].
  126. Danit Triadó, «L'FMI alerta que l'apagada als EUA danya l'economia global»], El Punt Avui, 4 d'octubre 2013
  127. «Barack Obama, premi Nobel de la Pau 2009». Avui, 9 d'octubre de 2009. [Consulta: 2009-10-09].
  128. 130,0 130,1 Ferragutcasas, Núria. «L’‘annus horribilis’ de Barack Obama». Ara, 25-26 desembre 2013, p. 14.
  129. (anglès) «Obama says same-sex couples should be able to marry». BBC. [Publicació: 09/05/2012.] [Consulta: 24/05/2012.]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
George W. Bush (R)
President dels Estats Units
President dels Estats Units

20 de gener de 2009 - actualitat
Succeït per:
continua en el càrrec
Precedit per:
Peter Fitzgerald (R)
Senador Júnior per Illinois
Illinois

4 de gener de 2005 - 16 de novembre de 2008
Succeït per:
Roland Burris (D)
Vacant fins al 15 de gener de 2009
Precedit per:
Alice J. Palmer (D)
Membre del Senat d'Illinois pel 13è districte
Illinois

8 de gener de 1997 - 4 de novembre de 2004
Succeït per:
Kwame Raoul (D)
Precedit per:
Martti Ahtisaari
Premi Nobel de la Pau
Premi Nobel

2009
Succeït per:
Liu Xiaobo