Martti Ahtisaari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Martti Ahtisaari
Martti Ahtisaari

Mandat
1 de març de 1994 – 1 de març de 2000
Precedit per Mauno Koivisto
Succeït per Tarja Halonen

Naixement 23 de juny de 1937 (1937-06-23) (76 anys)
Finland Viipuri (Finlàndia)
Partit polític Partit Socialdemòcrata (SDP)
Professió Professor
Diplomàtic
Nacionalitat Finlandesa
Religió Luterà
Signatura AhtisaariMarttiSignature.png
Premi Nobel
Premi Nobel de la Pau
(2008)

Martti Oiva Kalevi Ahtisaari (Viipuri, Finlàndia 1937) és un polític finlandès que va esdevenir el 10è President de Finlàndia entre 1994 i l'any 2000. El 2008 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 23 de juny de 1937 a la ciutat de Viipuri, població que en aquells moments formava part de Finlàndia i que avui en dia forma part de Rússia i rep el nom de Výborg. La guerra de Continuació va provocar la separació de la família i el trasllat de Martti, juntament amb la seva mare, a la ciutat d'Oulu, on ingressà a l'Associació Cristiana de Joves (YMCA). Després de finalitzar la seva participació en l'exèrcit, en el qual va esdevenir capità, inicià els seus estudis de magisteri mitjançant cursos a distància, graduant-se el 1959.

Activitat social[modifica | modifica el codi]

El 1960 es traslladà a Karachi per a dirigir un centre de la YMCA. Va retornar a Finlàndia el 1963, moment en el qual va iniciar la seva participació en organitzacions encarregades de l'ajuda als països en vies de desenvolupament. El 1965 va ingressar al Ministeri de Relacions Exteriors de Finlàndia, concretament a l'Oficina d'Ajuda al Desenvolupament Internacional, convertint-se en l'ajudant del cap de departament.

Activitat política[modifica | modifica el codi]

Carrera diplomàtica[modifica | modifica el codi]

El 1973 fou nomenat per part del president Urho Kekkonen ambaixador de Finlàndia a Tanzània, extenent el seu àmbit d'actuació a Zàmbia, Moçambic i Somàlia. Durant el seu mandat (1973-1977) va establir contactes amb el grup independentista namibi SWAPO a Dar es Salaam. El 1977 va ser nomenat Comissionat de les Nacions Unides per a Namíbia, amb seu a Nova York, en substició de Seán MacBride, servint en el càrrec fins al 1981. La Sud-àfrica del apartheid, que ocupà entre 1915 i 1990, la Sud-àfrica del Sud-oest (colònia anterior a la independència) no reconegué Ahtisaari en el seu càrrec així com els seus successors.

Entre 1984 i 1986 fou nomenat Sub-secretari d'Estat de Cooperació Internacional per al Desenvolupament al Ministeri de Relacions Exteriors de Finlàndia, esdevenint al gener de 1987 Secretari General Adjunt d'Administració i Gestió de les Nacions Unides, càrrec designat per Javier Pérez de Cuéllar i que ocupà fins al 30 de juny de 1991.

A la mort del comissionat per Namíbia Bernt Carlsson en un accident d'avió el desembre de 1988 (en la vigília del tractat d'independència), Ahtisaari fou nomenat Representant Especial de les Nacions Unides a Namíbia per al control de les Forces de pacificació de la nova República i esdevenint un clar referent pel manteniment de l'ordre i la seguretat.

President de Finlàndia[modifica | modifica el codi]

En les eleccions presidencicals de 1993 a Finlàndia s'escollí per primera vegada per vot directe dels ciutadans el president de Finlàndia, sent escollit Ahtisaari en representació del Partit Social Demòcrata i derrotant, en segona ronda, a Elisabeth Rehn del Partit Popular Suec.

El seu mandat com a president va començar amb un cisma en el sí del Partit del Centre encapçalat pel primer ministre Esko Aho, que no va aprovar la política exterior d'Ahtisaari. Va viatjar sovint per Finlàndia i l'estranger, el que li va comerciejar gran popularitat entre la població. Ahtisaari va aconseguir l'entrada del seu país a la Unió Europea, i en un referèndum realitzat l'any 1994 el 56% dels votants finlandesos es van mostrar a favor de l'adhesió. Va negociar, juntament amb Víktor Txernomirdin, la fi dels combats a Kosovo l'any 1999 instigats per Slobodan Milošević.

Sovint va ensopegar amb la resistència del Parlament finlandès que preferia una més prudent política exterior. Fou succeït en el càrrec per Tarja Halonen, antiga Ministra de Relacions Exteriors, que es va convertir en la primera dona president de Finlàndia.

Carrera post-presidencial[modifica | modifica el codi]

El 2005 Ahtisaari va finalitzar amb èxit les negociacions de pau entre el Moviment Aceh Lliure (GAM) i el Govern d'Indonèsia a través de la seva organització no governamental CMI. Les negociacions van acabar el 15 d'agost de 2005 amb un tractat sobre la retirada de les forces armades indonèsies alhora que el GAM reduí les seves pretensions independentistes.

El novembre de 2005 el Secretari General de l'ONU Kofi Annan va nomenar Ahtisaari Enviat Especial per al procés de l'estatut de Kosovo, el qual havia de determinar si Kosovo hauria de ser independent o seguir sent una província de Sèrbia. (des de la Guerra de Kosovo de 1999 aquest territori estava administrat per les Nacions Unides). A principis de 2006 va obrir l'Oficina de l'Enviat Especial per a Kosovo (UNOSEK) a Viena (Àustria, des d'on va dirigir les negociacions sobre l'estatut de Kosovo.

L'octubre de 2008 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau "pels seus importants esforços en diversos continents i durant més de tres dècades per resoldre conflictes internacionals".[1]

Crítiques[modifica | modifica el codi]

L'intel·lectual i professor d'història finlandès Juha Sihvola, que considera que la Guerra d'Iraq no estava justificada, va criticar les conclusions d'Ahtisaari sobre la moralitat de la guerra dient que ells estaven "atònits".[2]

Premis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Martti Ahtisaari

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Càrrecs públics
Precedit per:
Mauno Koivisto
President de Finlàndia
President de Finlàndia

1994 - 2000
Succeït per:
Tarja Halonen