Muhammad Yunus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Muhammad Yunus
মুহাম্মদ ইউনুস

Muhammad Yunus al Fòrum Econòmic Mundial a Davos, Suïssa, el 31 de gener del 2009
Naixement 28 de juny de 1940 (1940-06-28) (74 anys)
Chittagong, Bengala Oriental, ara Bangladesh Bangladesh
Nacionalitat Bangladesh Bangladesh
Alma mater Universitat de Chittagong
Universitat de Vanderbilt
Ocupació Banquer
Economista
Conegut/uda per Grameen Bank
Microcrèdit
Religió Islam
Cònjuge Vera Forostenko (1970-1979)
Afrozi Yunus (present)
Fills 2
Guardons Premi del Dia de la Independència (1987)
Premi Mundial de l'Alimentació (1994)
Premi Nobel de la Pau (2006)
Medalla Presidencial de la Llibertat (2009)
Premi Nobel
Premi Nobel de la Pau
(2006)

Muhammad Yunus (bengalí: মুহাম্মদ ইউনুস) (Chittagong, Bangla Desh; 28 de juny de 1940) és un economista bengalí guardonat amb el Premi Nobel de la Pau de 2006.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nasqué el 1940 a la ciutat de Chittagong, obtenint el 1969 el doctorat en economia a la Universitat Vanderbilt de Tennessee, EUA, a la qual va accedir gràcies a una beca Fulbright. El 1971 va tornar al seu país, un cop aquest ja s'havia independitzat, per exercir la professió docent a la Universitat de Chittagong, on va ocupar el càrrec de Director del Departament d'Economia Rural fins a l'any 1989.

Activisme social[modifica | modifica el codi]

El 1974, el professor Yunus va proposar una forma d'organització social per als llogarets rurals anomenat Gram Sarker (govern rural). La proposta va demostrar ser practicable i útil per la qual cosa l'any 1980 va ser adoptada oficialment pel govern de Bangla Desh. Des d'aquesta època, a causa de la fam que assolava el país (un dels països més pobres i poblats del món), va prendre consciència que només es pot sortir de la misèria superant les lleis del mercat proporcionant microcrèdits, crèdits solidaris sense garantia, als més necessitats perquè puguin realitzar una activitat independent i creativa.

El 1976, malgrat l'enorme resistència i dels nombrosos rebutjos de les entitats bancàries de Bangla Desh, Muhammad Yunus va aconseguir fundar el Banc Grameen (banc rural), que el 1983 va obtenir la qualitat de banc autònom.

Aquest "banc de pobres" ha beneficiat a tres milions i mig de persones, propietàries elles mateixes del banc, en la seva major part dones, que reunides en grups de cinc o més, solidàries i responsables, aconsegueixen reemborsar 9 de cada 10 dels seus petits préstecs en contra de l'esperat.

Quan una dona aconsegueix rendiments per la seva activitat, els que es beneficien en primer lloc són els seus propis fills

Gràcies al seu èxit, el Banc Grameen, el model del qual és seguit en tots els continents, aplica una política econòmica i social encaminada a la construcció de l'hàbitat rural i d'escoles.

En 1996, la UNESCO va concedir a Muhammad Yunus el Premi Internacional Simón Bolívar, afirmant que:

El crèdit solidari concedit a aquells que mai havien demanat un préstec reflecteix l'enorme potencial sense explotar que té cada ésser humà.

L'any 1998 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia juntament amb Nicolás Castellanos, Vicenç Ferrer i Joaquín Sanz Gadea.

L'any 2006 fou guardonat, juntament amb el Banc Grameen, amb el Premi Nobel de la Pau pels esforços fets en favor del desenvolupament social i econòmic dels més desafavorits.

L'any 2010 va participar com a ponent al primer Fòrum Impulsa.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muhammad Yunus Modifica l'enllaç a Wikidata