Reial Acadèmia Espanyola

Lingüística castellana
Dialectes Castellà Andalús Castellà aragonès Castellà septentrional Castellà meridional Castellà canari Murcià Castellà del País Valencià Castellà xurro Altres Ladino Lunfardo Llanito Spanglish Catanyol
Gramàtica Accentuació Alfabet Conjugació verbal Verbs irregulars Ortologia Ortografia Fonètica Llista de falsos amics del català amb el castellà
Literatura Mio Cid Gonzalo de Berceo Joan Manuel de Castella Garcilaso de la Vega Miguel de Cervantes Don Quixot Calderón de la Barca Quevedo Gaspar Melchor de Jovellanos Benito Pérez Galdós
Història Segle XIII - XV: Mester de Clerecia Segle XVII: Segle d'or espanyol Segle XIX: Generació del 98 Segle XX: Generació del 27
Institucions Real Academia Española Institut Cervantes Asociación de Academias de la Lengua Española

Seu de la Real Academia Española.

La Reial Acadèmia Espanyola (Real Academia Española en castellà) o RAE és la institució responsable de la regulació de la llengua castellana. La seu és a Madrid, Espanya, però està associada amb les acadèmies nacionals de la llengua de 21 estats castellanoparlants. El seu emblema és una creu en foc i el seu lema és: limpia, fija y da esplendor, "neteja, fixa i dóna esplendor". Forma part de l'Instituto de España.

Història

Portada de la primera edició de Fundación y estatutos de la Real Academia Española (1715)

Gravat amb el lema de l'Acadèmcia (edició del Diccionario de la lengua española de 1822).

La Reial Acadèmia Espanyola va ser fundada el 1713 per iniciativa de Juan Manuel Fernández Pacheco, marquès de Villena i duc d'Escalona, amb el propòsit de "fixar les veus i els vocables de la llengua castellana en llur major propietat, elegància i puresa". El model de la seva creació van ser l'Accademia della Crusca Italiana (1582) i l'Academie Française (1635). La seva creació va ser aprovada el 3 d'octubre, 1714, per la Reial Cèdula de Felip V, que la va acollir sota la seva "empara i reial protecció".

Ferran VI li'n donà facultats per a publicar les seves obres i les dels seus individus sense censura prèvia però, aquesta prerrogativa, la veritat és que no fou gaire respectada per ningú. L'Acadèmia fins el 1754, es reunia en el domicili dels seus directors però, aquesta data, es traslladà a una habitació de la Real Casa del Tesoro. Carles IV, el 1793, li concedí la casa del carrer de Valverde i allà celebrà les seves juntes i reunions fins que el segle XIX va vindre a la seva seu actual del carrer Felip IV, entre els Jerónimos i el Museu del Prado; al front i va viure José María Pemán i un xic més avall, en el carrer d'Alarcón, i morí Pío Baroja.(¹)

Composició

L’Acadèmia està formada, segons estatuts, per trenta-sis individus de número; aquesta xifra no sols ser més que teòrica ja què, entre les baixes, els elements pendents de lectura, etc., sempre resta minvada. En l’actualitat –i ordenats per escalafó—existeixen trenta-un acadèmics numeraris, això és, amb plens i absoluts drets a ésser cridats, que es mencionen amb expressió de la lletra, majúscula o minúscula (que tant munta) de la seva cadira.

Al llarg de la història ha estat integrada gairebé exclusivament per homes, fins al nomenament de Carmen Conde, el 1978, d'Elena Quiroga el 1983 i d'Ana María Matute el 1995.

Des de 1870 es van establir a Amèrica i les Filipines acadèmies nacionals de la llengua espanyola. Aquestes, en l'actualitat tenen igualtat de rang i condicions amb la RAE. L'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola, a la qual totes pertanyen, va ser guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia el 2000.

El 20 d'octubre del 1993 es va constituir la Fundació pro Reial Acadèmia Espanyola, entitat que té com a propòsit reunir recursos econòmics per al finançament de les empreses de l'Acadèmia. És regida per un patronat els presidents del qual són sa majestat el rei Joan Carles I, la presidència del governador del Banc d'Espanya i la vicepresidència i el director de la Reial Acadèmia Espanyola.

Funcionament

L'acadèmia es basa en el treball dels seus membres, bàsicament filòlegs, i altres personalitats anomenades membres correspondents, així com en la col·laboració amb altres acadèmies de l'idioma espanyol.

Per agilitzar la feina, es van establir diverses comissions, entre les que destaquen:

• Comissió lexicogràfica
• Comissió del Diccionari
• Comissió del diccionari històric
• Comissisó de neologismes
• Comissió d'humanitats
• Comissió del llenguatge científico-tècnic
• Comissió de gramàtica

Cada acadèmic té un silló en propietat que simbolitza la seva pertintença a l'Academia i que està representat per una lletra de l'alfabet.

Acadèmics actuals destacats

• Martí de Riquer i Morera
• Carlos Bousoño
• Manuel Seco Reymundo
• Pere Gimferrer i Torrens
• Francisco Rico Manrique
• José Luis Sampedro Saez
• Víctor García de la Concha
• Emilio Lledó Íñigo
• Luis Goytisolo i Gay
• Mario Vargas Llosa
• Antonio Muñoz Molina
• Ignacio Bosque Muñoz
• Ana María Matute Ausejo
• Luis María Anson Oliart
• Luis Mateo Díez
• Arturo Pérez-Reverte
• Álvaro Pombo
• José Manuel Blecua Perdices
• Javier Marías
• Francisco Brines

Acadèmics destacats del passat

• Carlos Castilla del Pino
• Miguel Delibes Setién
• Emilio Alarcos Llorach
• Vicente Aleixandre
• Dámaso Alonso
• Pío Baroja
• Camilo José Cela Trulock
• Ángel González
• Rafael Lapesa Melgar
• Fernando Lázaro Carreter
• Ramón Menéndez Pidal
• Benito Pérez Galdós
• Francesc Marsà Gómez.

Referències

• (¹)Ediciones Alfaguara Del llibre Madrid de Camilo José Cela, pàgs. 46-47 (Diposit legal. B. 16.355-1966)

Vegeu també

• Diccionario de la lengua española

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reial Acadèmia Espanyola

• (castellà) Pàgina Oficial de la Real Academia Española
• (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de la Concòrdia 2000