Antonio Muñoz Molina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Antonio Muñoz Molina (Úbeda, 10 de gener de 1956) és un escriptor espanyol. És un autor preocupat per la seva pròpia història personal i la de tota la col·lectivitat. A la seva obra intentar salvar o fins i tot justificar aquell qui ha patit la derrota.

Va estudiar Història de l'Art a la Universitat de Granada i també la llicenciatura de Periodisme a la Universitat de Madrid. Actualment és membre de número de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola (RAE). Va ser escollit el 8 de juny de 1995 i va prendre possessió del càrrec el 16 de juny de 1996. Està casat amb la també escriptora Elvira Lindo, la creadora del famós Manolito Gafotas.

L'any 2013 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres.[1]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • 1984 El Robinson urbano.
  • 1985 Diario del Nautilus.
  • 1986 Beatus Ille.
  • 1987 El invierno en Lisboa.
  • 1988 Las otras vidas.
  • 1989 Beltenebros
  • 1991 El jinete polaco.
  • 1991 Córdoba de los Omeyas.
  • 1992 Los misterios de Madrid.
  • 1992 La verdad de la ficción.
  • 1993 Nada del otro mundo.
  • 1993 La realidad de la ficción.
  • 1994 El dueño del secreto.
  • 1995 Ardor guerrero.
  • 1995 Las apariencias.
  • 1996 La huerta del Edén
  • 1996 Destierro y destiempo de Max Aub.
  • 1997 Plenilunio.
  • 1997 Escrito en un instante.
  • 1998 La colina de los sacrificios.
  • 1998 Pura alegría.
  • 1999 Carlota Fainberg.
  • 1999 La huella de unas palabras.
  • 2000 En ausencia de Blanca.
  • 2000 Unas gafas de Pla.
  • 2001 Sefarad.
  • 2002 La vida por delante.
  • 2004 Ventanas de Manhattan.
  • 2005 La poseída.
  • 2006 El viento de la Luna.
  • 2007 Días de diario.
  • 2009 La noche de los tiempos.

Referències[modifica | modifica el codi]