Claudio Magris

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Claudio Magris
Friedenspreis-ffm-2009-magris-010-aa.jpg
Claudio Magris en un acte el 2009
Naixement 10 d'abril de 1939
Activitat escriptor, traductor i acadèmic
Gèneres assaig i novel·la
Temes identitat, fronteres, Mitteleuropa

Claudio Magris (Trieste, Itàlia, 10 d'abril de 1939) és un escriptor italià, traductor i acadèmic de la Universitat de Torí. Entre 1994 i 1996 fou membre del Senat italià, amb el Gruppo Magris. Actualment (2011) és columnista i assagista en destacats diaris europeus, especialment al Corriere della Sera. Durant molts anys s'ha dedicat a analitzar diversos aspectes relacionats amb les fronteres i amb la identitat de les persones.[1] El nucli essencial de la seva obra ha estat traduït al català per Anna Casassas.


Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut el 10 d'abril de 1939 a la ciutat de Trieste. El seu avi matern, Francesco de Grisogono, va ser un conegut matemàtic i filòsof. Magris és fill d'un empleat d'assegurances i una mestra d'escola primària. Als 18 anys viatjà fins a Torí per estudiar literatura, especialitzant-se en literatura germànica i graduant-se el 1962. Fou professor titular de Llengua i Literatura Germàniques a la Universitat de Torí entre 1970 i 1978, després de passar un període a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, a Alemanya. Ha donat classes de literatura europea al Collège de France, això com conferències i seminaris arreu del món.[2] Actualment és professor de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de la seva Trieste natal.

Zona coneguda com Mitteleuropa

Va estar casat amb l'escriptora Marisa Madieri (Fiume, 1938-Trieste, 1996), morta de càncer. Va publicar el seu primer llibre a vint-i-dos anys, una refacturació de la seva tesi doctoral que li va donar anomenada i va marcar la seva obra: Il mito asburgico nella letteratura austriaca moderna (El mite d'Habsburg en la literatura austríaca moderna). Va ser senador entre 1994 i 1996. La seva obra s'inspira en el mite de la frontera per explicar els problemes més urgents de la identitat contemporània.

És columnista habitual en destacats diaris europeus, i fa dècades que col·labora amb assiduïtat al Corriere della Sera. Ha traduït a l'italià Henrik Ibsen, Heinrich von Kleist i Arthur Schnitzler. La seva obra ha estat traduïda al català principalment per les Edicions de 1984.

Obra[modifica | modifica el codi]

Entrada a l'exposició La Trieste de Magris, duta a terme al CCCB durant el 2011.

Els seus estudis han contribuït a difondre al seu país natal el coneixement de la cultura centreeuropea. És creador del concepte polític Mitteleuropa, que consisteix en una Europa Central amb predomini alemany.[3] Dels seus relats, sovint de factura mixta i indefinida entre el to narratiu, l'assagístic i el del llibre de viatges, destaquen: Conjectures sobre un sabre (1984), El Danubi (1986), considerada la seva obra mestra; Un altre mar (1991), Microcosmos (1997) i A cegues (2005). Diverses de les seves obres han donat a conèixer la ciutat de Trieste i el seu entorn. De fet, l'any 2011 es va celebrar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona una exposició que portava el nom de La Trieste de Magris.[4] Com a assagista i gran lector s'ha interessat, entre d'altres, per l'obra de Joseph Roth, Robert Musil, E.T.A. Hoffmann, Henrik Ibsen, Italo Svevo, Hermann Hesse i Jorge Luis Borges.

Publicacions[modifica | modifica el codi]

Assaig[modifica | modifica el codi]

  • 1963 - Il mito absburgico nella letteratura austriaca moderna
  • 1968 - Wilhelm Heinse
  • 1971 - Lontano da dove. Joseph Roth e la tradizione ebraico-orientale
  • 1974 - (amb Cesare Cases) L'anarchico al bivio. Intelletuali e politica nel teatro di Dorst
  • 1978 - L'altra ragione. Tre saggi su Hoffmann
  • 1978 - Dietro le parole
  • 1982 - Itaca e oltre
  • 1983 - (amb Angelo Ara) Trieste. Un'identità di frontiera
  • 1984 - L'anello di Clarisse. Grande stile e nichilismo nella letteratura moderna
  • 1999 - Utopia e disincanto. Saggi 1974-1998
  • 2005 - L'infinito viaggiare / El viatjar infinit, traducció d'Anna Casassas, Barcelona, Edicions de 1984, 2008.
  • 2006 - La storia non è finita / La història no s'ha acabat, traducció d'Anna Casassas, Barcelona, Edicions de 1984, 2008.
  • 2008 - Alfabeti / Alfabets, traducció d'Anna Casassas, Barcelona, Edicions de 1984, 2010.
  • 2010 - Ulisses i Després d'Homer[5]
  • 2011 - Livelli di guardia. Note civili (2006-2011)

Narrativa[modifica | modifica el codi]

  • 1984 - Illazioni su una sciabola (Conjectures sobre un sabre),
  • 1986 - Danubio / El Danubi, traducció d'Anna Casassas, Barcelona, Edicions de 1984, 2002; butxaca, 2009.
  • 1988 - Stadelmann
  • 1991 - Un altro mare (Un altre mar)
  • 1993 - Il Conde
  • 1995 - Quattro vite bizzarre
  • 1996 - Le voci
  • 1997 - Microcosmi / Microcosmos, traducció d'Anna Casassas, Barcelona, Empúries-Anagrama, 1999.
  • 2001 - La mostra
  • 2005 - Alla cieca / A cegues, traducció d'Anna Casassas, Barcelona, Edicions de 1984, 2005.

Teatre[modifica | modifica el codi]

  • 1998 - Stadelmann
  • 2007 - Lei dunque capirà; Vostè ja ho entendrà, traducció d'Anna Casassas, Barcelona, Edicions de 1984, 2007.

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Magris rebent el Premi de la Pau a Frankfurt el 2009

A part del Premi Strega (1997), el més important de les lletres italianes, i el Premi Erasmus d'Holanda (2001), va obtenir el premi periodístic Joan Carles I pel seu article "El titellaire de Madrid", publicat al Corriere della Sera. Va ser nomenat Cavaliere di Gran Croce Ordine al mèrit de la República Italiana (2002). Ha obtingut també la medalla d'or del Círculo de Bellas Artes de Madrid (2003) i va ser guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres el 2004, per considerar que Claudio Magris l'encarnador en la seva escriptura de la millor tradició humanista i representant de la imatge plural de la literatura europea al començament del segle XXI. Una Europa diversa i sense fronteres, solidària i amatent al diàleg de cultures. En els seus llibres mostra, amb poderosa veu narrativa, espais que componen un territori de llibertat, i en ells es configura un anhel: el de la unitat europea en la seva diversitat històrica. Investit doctor honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid, el 2009 se li ha guardonat amb el Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany.

Any Premi o reconeixement Obra premiada Ref.
1987 Premi Bagutta Danubio
1992 Premi d'Investigació Humboldt de la Fundació Alexander von Humboldt [6]
1995 doctor honoris causa per la Universitat de Klagenfurt
1997 Premi Strega Microcosmi
2000 Premi Würth Europeu de Literatura
2001 Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana
2001 Premi Erasmus
2001 Leipziger Buchpreis zur Europäischen Verständigung
2003 Medalla d'or del Círculo de Bellas Artes de Madrid
2004 Premi Príncep d'Astúries de les Lletres [7]
2005 Premi austríac de literatura europea
2006 doctor honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid
2007 Premi Viareggio La storia non è finita
2008 Walter-Hallstein-Preis
2008 Premi Internacionals Terenci Moix Trajectòria literària [8]
2009 Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany [9]
2009 Orden de las Artes y las Letras de España [10]
2011 doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona [11]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Martí Font, J.M. «Claudio Magris se asoma a la impureza» (en castellà). El País, 30/04/2009. [Consulta: 30 abril 2011].
  2. Error en el títol o la url.«». CCCB. [Consulta: 30 abril 2011].
  3. Cruz, Juan. «Sueño con un Estado federal europeo» (en castellà). El País, 26/04/2010. [Consulta: 30 abril 2011].
  4. «Claudio Magris evoca su Trieste fronteriza en una exposición» (en castellà). La Vanguardia, 08/03/2011. [Consulta: 30 abril 2011].
  5. Error en el títol o la url.«». CCCB. [Consulta: 30 abril 2011].
  6. Humboldt-Preisträger Claudio Magris erhält wichtige deutsche Kulturauszeichnung, Meldung des informationsdienst wissenschaft vom 14. Octubre 2009 (alemany)
  7. Fundació Príncep d'Astúries, Premi Príncep d'Astúries de les Lletres 2004
  8. «Magris, Oliveira y Lobo Antunes, galardonados en los premios Terenci Moix» (en castellà). El País, 17/04/2008. [Consulta: 30 abril 2011].
  9. «Friedenspreis des Deutschen Buchhandels 2009 a Claudio Magris» (en german). Börsenverein des Deutschen Buchhandels. [Consulta: 2009-09-27].
  10. «Claudio Magris recibe la Orden de las Artes y las Letras» (en castellà). El País, 8/05/2009. [Consulta: 30 abril 2011].
  11. «Doctorat honoris causa per a Claudio Magris». Universitat de Barcelona, 20/04/2011. [Consulta: 30 abril 2011].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]