Claudio Magris
 Claudio Magris en un acte el 2009 |
|
| Naixement | 10 d'abril de 1939 Trieste |
| Activitat | escriptor, traductor i acadèmic |
| Gèneres | assaig i novel·la |
| Temes | identitat, fronteres, Mitteleuropa |
Claudio Magris (Trieste, Itàlia, 10 d'abril de 1939) és un escriptor italià, traductor i acadèmic de la Universitat de Torí. Entre 1994 i 1996 fou membre del Senat italià, amb el Gruppo Magris. Actualment (2011) és columnista i assagista en destacats diaris europeus, especialment al Corriere della Sera. Durant molts anys s'ha dedicat a analitzar diversos aspectes relacionats amb les fronteres i amb la identitat de les persones.[1] El nucli essencial de la seva obra ha estat traduït al català per Anna Casassas.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Nascut el 10 d'abril de 1939 a la ciutat de Trieste. El seu avi matern, Francesco de Grisogono, va ser un conegut matemàtic i filòsof. Magris és fill d'un empleat d'assegurances i una mestra d'escola primària. Als 18 anys viatjà fins a Torí per estudiar literatura, especialitzant-se en literatura germànica i graduant-se el 1962. Fou professor titular de Llengua i Literatura Germàniques a la Universitat de Torí entre 1970 i 1978, després de passar un període a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, a Alemanya. Ha donat classes de literatura europea al Collège de France, aixó com conferències i seminaris arreu del món.[2] Actualment és professor de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de la seva Trieste natal.
Va estar casat amb l'escriptora Marisa Madieri (Fiume, 1938-Trieste, 1996), morta de càncer. Va publicar el seu primer llibre a vint-i-dos anys, una refacturació de la seva tesi doctoral que li va donar anomenada i va marcar la seva obra: Il mito asburgico nella letteratura austriaca moderna (El mite d'Habsburg en la literatura austríaca moderna). Va ser senador entre 1994 i 1996. La seva obra s'inspira en el mite de la frontera per explicar els problemes més urgents de la identitat contemporània.
És columnista habitual en destacats diaris europeus, i fa dècades que col·labora amb assiduïtat al Corriere della Sera. Ha traduït a l'italià Henrik Ibsen, Heinrich von Kleist i Arthur Schnitzler. La seva obra ha estat traduïda al català principalment per les Edicions de 1984.
Obra [modifica]
Els seus estudis han contribuït a difondre al seu país natal el coneixement de la cultura centreeuropea. És creador del concepte polític Mitteleuropa, que consisteix en una Europa Central amb predomini alemany.[3] Dels seus relats, sovint de factura mixta i indefinida entre el to narratiu, l'assagístic i el del llibre de viatges, destaquen: Conjectures sobre un sabre (1984), El Danubi (1986), considerada la seva obra mestra; Un altre mar (1991), Microcosmos (1997) i A cegues (2005). Diverses de les seves obres han donat a conèixer la ciutat de Trieste i el seu entorn. De fet, l'any 2011 es va celebrar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona una exposició que portava el nom de La Trieste de Magris.[4] Com a assagista i gran lector s'ha interessat, entre d'altres, per l'obra de Joseph Roth, Robert Musil, E.T.A. Hoffmann, Henrik Ibsen, Italo Svevo, Hermann Hesse i Jorge Luis Borges.
Publicacions [modifica]
Assaig [modifica]
- 1963 - Il mito absburgico nella letteratura austriaca moderna
- 1968 - Wilhelm Heinse
- 1971 - Lontano da dove. Joseph Roth e la tradizione ebraico-orientale
- 1974 - (amb Cesare Cases) L'anarchico al bivio. Intelletuali e politica nel teatro di Dorst
- 1978 - L'altra ragione. Tre saggi su Hoffmann
- 1978 - Dietro le parole
- 1982 - Itaca e oltre
- 1983 - (amb Angelo Ara) Trieste. Un'identità di frontiera
- 1984 - L'anello di Clarisse. Grande stile e nichilismo nella letteratura moderna
- 1999 - Utopia e disincanto. Saggi 1974-1998
- 2005 - L'infinito viaggiare / El viatjar infinit, traducció d'Anna Casassas, Barcelona, Edicions de 1984, 2008.
- 2006 - La storia non è finita / La història no s'ha acabat, traducció d'Anna Casassas, Barcelona, Edicions de 1984, 2008.
- 2008 - Alfabeti / Alfabets, traducció d'Anna Casassas, Barcelona, Edicions de 1984, 2010.
- 2010 - Ulisses i Després d'Homer[5]
- 2011 - Livelli di guardia. Note civili (2006-2011)
Narrativa [modifica]
- 1984 - Illazioni su una sciabola (Conjectures sobre un sabre),
- 1986 - Danubio / El Danubi, traducció d'Anna Casassas, Barcelona, Edicions de 1984, 2002; butxaca, 2009.
- 1988 - Stadelmann
- 1991 - Un altro mare (Un altre mar)
- 1993 - Il Conde
- 1995 - Quattro vite bizzarre
- 1996 - Le voci
- 1997 - Microcosmi / Microcosmos, traducció d'Anna Casassas, Barcelona, Empúries-Anagrama, 1999.
- 2001 - La mostra
- 2005 - Alla cieca / A cegues, traducció d'Anna Casassas, Barcelona, Edicions de 1984, 2005.
Teatre [modifica]
- 1998 - Stadelmann
- 2007 - Lei dunque capirà; Vostè ja ho entendrà, traducció d'Anna Casassas, Barcelona, Edicions de 1984, 2007.
Premis i reconeixements [modifica]
A part del Premi Strega (1997), el més important de les lletres italianes, i el Premi Erasmus d'Holanda (2001), va obtenir el premi periodístic Joan Carles I pel seu article "El titellaire de Madrid", publicat al Corriere della Sera. Va ser nomenat Cavaliere di Gran Croce Ordine al mèrit de la República Italiana (2002). Ha obtingut també la medalla d'or del Círculo de Bellas Artes de Madrid (2003) i va ser guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres el 2004, per considerar que Claudio Magris l'encarnador en la seva escriptura de la millor tradició humanista i representant de la imatge plural de la literatura europea al començament del segle XXI. Una Europa diversa i sense fronteres, solidària i amatent al diàleg de cultures. En els seus llibres mostra, amb poderosa veu narrativa, espais que componen un territori de llibertat, i en ells es configura un anhel: el de la unitat europea en la seva diversitat històrica. Investit doctor honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid, el 2009 se li ha guardonat amb el Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany.
| Any | Premi o reconeixement | Obra premiada | Ref. |
|---|---|---|---|
| 1987 | Premi Bagutta | Danubio | |
| 1992 | Premi d'Investigació Humboldt de la Fundació Alexander von Humboldt | [6] | |
| 1995 | doctor honoris causa per la Universitat de Klagenfurt | ||
| 1997 | Premi Strega | Microcosmi | |
| 2000 | Premi Würth Europeu de Literatura | ||
| 2001 | Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana | ||
| 2001 | Premi Erasmus | ||
| 2001 | Leipziger Buchpreis zur Europäischen Verständigung | ||
| 2003 | Medalla d'or del Círculo de Bellas Artes de Madrid | ||
| 2004 | Premi Príncep d'Astúries de les Lletres | [7] | |
| 2005 | Premi austríac de literatura europea | ||
| 2006 | doctor honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid | ||
| 2007 | Premi Viareggio | La storia non è finita | |
| 2008 | Walter-Hallstein-Preis | ||
| 2008 | Premi Internacionals Terenci Moix | Trajectòria literària | [8] |
| 2009 | Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany | [9] | |
| 2009 | Orden de las Artes y las Letras de España | [10] | |
| 2011 | doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona | [11] |
Referències [modifica]
- ↑ Martí Font, J.M.. «Claudio Magris se asoma a la impureza» (en castellà). El País, 30/04/2009. [Consulta: 30 abril 2011].
- ↑ Error en el títol o la url.«». CCCB. [Consulta: 30 abril 2011].
- ↑ Cruz, Juan. «Sueño con un Estado federal europeo» (en castellà). El País, 26/04/2010. [Consulta: 30 abril 2011].
- ↑ «Claudio Magris evoca su Trieste fronteriza en una exposición» (en castellà). La Vanguardia, 08/03/2011. [Consulta: 30 abril 2011].
- ↑ Error en el títol o la url.«». CCCB. [Consulta: 30 abril 2011].
- ↑ Humboldt-Preisträger Claudio Magris erhält wichtige deutsche Kulturauszeichnung, Meldung des informationsdienst wissenschaft vom 14. Octubre 2009 (alemany)
- ↑ Fundació Príncep d'Astúries, Premi Príncep d'Astúries de les Lletres 2004
- ↑ «Magris, Oliveira y Lobo Antunes, galardonados en los premios Terenci Moix» (en castellà). El País, 17/04/2008. [Consulta: 30 abril 2011].
- ↑ «Friedenspreis des Deutschen Buchhandels 2009 a Claudio Magris» (en German). Börsenverein des Deutschen Buchhandels. [Consulta: 2009-09-27].
- ↑ «Claudio Magris recibe la Orden de las Artes y las Letras» (en castellà). El País, 8/05/2009. [Consulta: 30 abril 2011].
- ↑ «Doctorat honoris causa per a Claudio Magris». Universitat de Barcelona, 20/04/2011. [Consulta: 30 abril 2011].
Bibliografia [modifica]
- Pla, Xavier (ed.). Claudio Magris, els llocs de l'escriptura. Barcelona: Edicions de 1984, 2008. ISBN 978-84-42440-040-7.
- La Trieste de Magris. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2011. ISBN 978-84-9803-444-8.
- Pedro Luis Ladrón de Guevara Mellado. El universo literario de Claudio Magris: edición realizada con motivo de las Jornadas sobre Claudio Magris, Murcia, 12, 13 y 14 de mayo de 2003. Fundación Cajamurcia, 2005. ISBN 9788495726407 [Consulta: 30 abril 2011].
- Yvonne Aversa. Claudio Magris: la escritura en la frontera. Univ de Castilla La Mancha, 2004. ISBN 9788484273578 [Consulta: 30 abril 2011].
- Licia Governatori. Claudio Magris: l'opera saggistica e narrativa. LINT, 1999. ISBN 9788881900954 [Consulta: 30 abril 2011].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Claudio Magris |
|
|||||
