Henrik Ibsen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Henrik Ibsen
Henrik Ibsen by Gustav Borgen NFB-19778 restored.jpg
Henrik Ibsen per Gustav Borgen
Naixement 20 de març de 1828
Skien
Mort 23 de maig de 1906 (als 78 anys)
Oslo
Activitat Escriptor
País Noruega
Moviment Naturalisme, realisme
Obres principals Peer Gynt (1867)
Casa de nines (1879)
Espectres (1881)
Un Enemic del Poble (1882)
The Wild Duck (1884)
Hedda Gabler (1890)
Premis Gran Creu de l'orde de Sant Olaf

Influències

Ha influït

Signatura
Henrik Ibsen

Henrik Ibsen (Skien, 1828 - Cristiana, actualment Oslo, 1906) fou un dramaturg noruec.

Les seves obres primerenques varen estar generalment inspirades en la tradició escandinava i tenien un to romàntic. Després de dirigir durant alguns anys un teatre a Christiania (1857 - 1862) va obtenir una pensió de l'estat noruec que li va permetre viatjar i instal·lar-se a Roma i, més endavant, a Dresden i a Munic (no tornaria definitivament a Noruega fins al 1891). En aquest període fou quan va escriure dues de les seves obres més notables: Brand (1866) i Peer Gynt (1867), dos poemes dramàtics als quals va començar a donar mostres del seu acurat estil de reconstrucció del passat i dels trets psicològics dels seus personatges. A les seves següents obres va trencar amb l'estil romàntic i va conrear històries realistes de caràcter social, com ara Els pilars de la societat (1876) o Casa de nines (1879). La seva obra va centrar-se cada vegada més en l'individu i les relacions personals, amb força trets autobiogràfics, com a L'ànec salvatge (1884).

Després de publicar Quan despertem entre els morts, l'any 1899, Henrik Ibsen no va escriure cap altra obra. La peça compendiava els grans temes de la literatura ibseniana (les dualitats entre vida i mort, cos i esperit, l’home i la multitud...), sempre en tensió amb la societat burgesa escandinava, marcada per la tensió entre el poder i la moralitat. Quan despertem entre els morts suposa un dels punts culminants de la dramatúrgia d’Ibsen i influeix clarament l’art (i el pensament) escandinau posterior.[1]

Henrik Ibsen va ser el gran dramaturg del seu temps i l'iniciador del teatre modern (especialment del drama) i va influir d'una manera molt especial en autors com George Bernard Shaw i Luigi Pirandello.

Obra[modifica | modifica el codi]

Portada original de l'obra Un enemic del poble
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henrik Ibsen
  • Catilina (Catilina,1848-1850)
  • El túmul del guerrer (Kjæmpehøjen, 1850)
  • Norma (Norma, 1851)
  • La nit de Sant Joan (Sancthansnatten, 1853)
  • La Senyora Inge d'Østraat (Fru Inger til Østeraad, 1854)
  • La festa de Solhaug (Gildet paa Solhaug, 1855), drama al que hi posà música Joseph August Gläser
  • Olaf Liljehrans (Olaf Liljehrans, 1856)
  • Els guerrers de Helgoland (Hærmændene paa Helgeland, 1857)
  • La comèdia de l'amor (Kjærlighedens Komedie, 1862)
  • Els pretendents de la corona (Kongs-Emnerne, 1863)
  • Brand (Brand, 1866)
  • Peer Gynt (Peer Gynt, 1867)
  • La unió dels joves (De unges Forbund, 1869)
  • Emperador i Galileu (Kejser og Galilæer, 1873)
  • Els pilars de la societat (Samfundets støtter, 1877)
  • Casa de nines (Et dukkehjem, 1879)
  • Espectres (Gengangere, 1881)
  • Un enemic del poble (En Folkefiende, 1882) és un drama que reflecteix molt bé la societat d'aquella època. El doctor Stockmann, denuncia que les aigües del balneari, font principal d'ingressos al poble, esdevenen un problema per la salut. Els habitants del poble intenten amagar aquesta veritat i així aconsegueixen que aquest fet només es quedi amb una denuncia del solitari doctor davant de tot un poble. L'obra acaba amb el judici del doctor Stockmann. Això comporta que ell i la seva família se'n hagin d'anar del poble.
  • L'ànec salvatge (Vildanden, 1884)
  • Rosmersholm (Rosmersholm, 1886)
  • La dama de la mar (Fruen fra havet, 1888)
  • Hedda Gabler (Hedda Gabler, 1890)
  • Solness, el constructor (Bygmester Solness, 1892)
  • El petit Eyolf (Lille Eyolf, 1894)
  • John Gabriel Borkman (John Gabriel Borkman, 1896)
  • Quan despertem d'entre els morts (Når vi døde vågner, 1899)

Traduccions al català[modifica | modifica el codi]

A principis del segle passat, Ibsen generà un gran interès en alguns autors catalans. Arran d'això se'n feren traduccions d'algunes de les seves peces més emblemàtiques:

  • Espectres (Gjengangere, 1881). Drama de família en tres actes. Traducció de Pompeu Fabra i Joaquim Casas-Carbó. 1893.
  • Quan ens despertarem d'entre els morts (Når vi døde vågner, 1899). Drama en tres actes. A l'edició no hi consta el traductor. 1901.
  • Joan Gabriel Borkmann (John Gabriel Borkmann, 1896). Drama en 4 actes. Traducció de Josep Roca Cupull. 1904.
  • Romersholm (Romersholm, 1886). Drama en 4 actes. Traducció de Felip Cortiella. 1905.
  • Un enemic del poble (En Folkefiende, 1882). Drama en cinc actes. Arranjament a l'escena catòlica d'A.B. (Lluís Viladot). 1908.
  • Nora, casa de nina. (Samfundets støtter, 1876). Comèdia dramàtica en tres actes. Traducció de Josep Maria Jordà. 1912.
  • Peer Gynt (Peer Gynt, 1867). Traducció de Ventura Gassol i Joan Puig i Ferreter. 1936.

A partir de 1975, es tornen a succeir les traduccions en català de l'obra d'Ibsen.

  • La dama del mar. Traducció de Rodolf Sirera. 1982
  • Hedda Gabler. Traducció de Feliu Formosa. 1985.
  • Un enemic del poble. Traducció de Jem Cabanes. 1985.
  • Espectres. Traducció de Feliu Formosa. 1989

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. DDAA. Teatre Nacional de Catalunya. Temporada 2012-2013- Dossier de presentació. Barcelona: Generalitat de Catalunya, set 2012, p.  [Consulta: 6 gener 2013]. 


Vegeu texts en català sobre Henrik Ibsen a Viquitexts, la biblioteca lliure.