Henrik Ibsen
De Viquipèdia
Henrik Ibsen (Skien, 1828 - Christiania, actualment Oslo, 1906) fou un dramaturg noruec.
Les seves obres primerenques varen estar generalment inspirades en la tradició escandinava i tenien un to romàntic. Després de dirigir durant alguns anys un teatre a Christiania (1857 - 1862) va obtenir una pensió de l'estat noruec que li va permetre viatjar i instal·lar-se a Roma i, més endavant, a Dresden i a Munic (no tornaria definitivament a Noruega fins al 1891). En aquest període fou quan va escriure dues de les seves obres més notables: Brand (1866) i Peer Gynt (1867), dos poemes dramàtics als quals va començar a donar mostres del seu acurat estil de reconstrucció del passat i dels trets psicològics dels seus personatges. A les seves següents obres va trencar amb l'estil romàntic i va conrear històries realistes de caire social, com ara Els puntals de la societat (1876) o Casa de nines (1879). La seva obra va centrar-se cada vegada més en l'individu i les relacions personals, amb força trets autobiogràfics, com a L'ànec silvestre (1884).
Henrik Ibsen va ser el gran dramaturg del seu temps i l'iniciador del teatre modern (especialment del drama) i va influir d'una manera molt especial a autors com George Bernard Shaw i Luigi Pirandello.
[edita] Obra destacada
- Brand (Brand, 1866)
- Peer Gynt (Peer Gynt, 1867)
- Els puntals de la societat (Samfundets støtter, 1876)
- Casa de nines (Et dukkehjem, 1879)
- Espectres (Gengangere, 1881)
- Un enemic del poble (En Folkefiende, 1882) és un drama que reflecteix molt bé la societat d'aquella època. El doctor Stockmann, denuncia que les aigües del balneari, font principal d'ingressos al poble, esdevenen un problema per la salut. Els habitants del poble intenten amagar aquesta veritat i així aconsegueixen que aquest fet només es quedi amb una denuncia del solitari doctor davant de tot un poble. L'obra acaba amb el judici del doctor Stockmann. Això comporta que ell i la seva família se'n hagin d'anar del poble.
- L'ànec silvestre (Vildanden, 1884)
- La casa de Rosmers (Rosmersholm, 1886)
- La dama de la mar (Fruen fra havet, 1888)
- Hedda Gabler (Hedda Gabler, 1890)
- El mestre contractista (Bygmester Solness, 1892)
- Quan ressuscitem (Når vi døde vågner, 1899)
[edita] Traduccions al català
A principis del segle passat, Ibsen generà un gran interès en alguns autors catalans. Arran d'això se'n feren traduccions d'algunes de les seves peces més emblemàtiques:
- Espectres (Gjengangere, 1881). Drama de família en tres actes. Traducció de Pompeu Fabra i Joaquim Casas-Carbó. 1893.
- Quan ens despertarem d'entre els morts (Når vi døde vågner, 1899). Drama en tres actes. A l'edició no hi consta el traductor. 1901.
- Joan Gabriel Borkmann (John Gabriel Borkmann, 1896). Drama en 4 actes. Traducció de Josep Roca Cupull. 1904.
- Romersholm (Romersholm, 1886). Drama en 4 actes. Traducció de Felip Cortiella. 1905.
- Un enemic del poble (En Folkefiende, 1882). Drama en cinc actes. Arranjament a l'escena catòlica d'A.B. (Lluís Viladot). 1908.
- Nora, casa de nina. (Samfundets støtter, 1876). Comèdia dramàtica en tres actes. Traducció de Josep Maria Jordà. 1912.
- Peer Gynt (Peer Gynt, 1867). Traducció de Ventura Gassol i Joan Puig i Ferreter. 1936.
A partir de 1975, es tornen a succeir les traduccions en català de l'obra d'Ibsen.
- La dama del mar. Traducció de Rodolf Sirera. 1982
- Hedda Gabler. Traducció de Feliu Formosa. 1985.
- Un enemic del poble. Traducció de Jem Cabanes. 1985.
- Espectres. Traducció de Feliu Formosa. 1989
