Joan Puig i Ferreter
 |
Aquest article s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Afergal hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Podeu ajudar i editar però, si us plau, comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal. Es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
 |
|
| Naixement | 5 de febrer de 1882 La Selva del Camp, Baix Camp |
| Mort | 2 de febrer de 1956 (als 73 anys) [1] París, França |
| Activitat | Escriptor |
| Primeres obres | Diàlegs dramàtics La dama alegre (1904) |
| Obres principals | Aigües encantades, El cercle màgic, Camins de França |
Joan Puig i Ferreter (la Selva del Camp, Baix Camp, 1882 – París, França, 1956) va ser un dramaturg, escriptor i polític català. Tot i ser un important dramaturg del modernisme i després un gran renovador de les tècniques narratives tot sovint ha estat oblidat pel públic i pels estudiosos de la literatura catalana. Últimament la seva obra ressorgeix (en adaptacions teatrals d'Aigües encantades per exemple) i comença a ser estudiat.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Joan Puig i Ferreter va néixer a La Selva del Camp el 5 de febrer de l'any 1882.[2] Fill il·legitim d'un ric terratinent, va passar la infantesa i l'adolescència a Reus amb la seva mare a casa d'uns oncles. El seu pare mai va reconèixer-lo com a legítim. Als quinze anys, quan estudiava batxillerat a Reus, va entrar a formar part del Grup modernista de Reus. Faria amistat amb Josep Aladern, Hortensi Güell, Antoni Isern i Plàcid Vidal.
A la primavera de 1899 va traslladar-se a Barcelona. Va començar a estudiar Farmàcia, però ho va deixar el primer any, i a partir d'aleshores treballaria d'aprenent de farmàcia i d'ajudant de mestre.
L'estiu de 1903, a causa d'algunes penúries econòmiques i sentimentals, va marxar a França, a la Provença i a Borgonya amb la seva institutriu, amb la qual mantenia una relació. S'ha apuntat que, juntament amb el fet del seu naixement i la negació a reconèixer-lo del seu pare, les experiències viscudes en aquest viatge, són el que marca la literatura de Joan Puig i Ferreter. Les aventures viscudes a França el 1903 seran plasmades a Camins de França (1934).
El 1904 quan va tornar a Barcelona va publicar Diàlegs dramàtics, en la qual Puig i Ferreter fa aparèixer per primer cop la figura del vagabund que inclourà en altres obres posteriors. El 17 de desembre de 1904 va estrenar al Teatre de les Arts, La dama alegre que va ser un èxit, tot i que es tractava d'una obra molt atrevida.
El febrer de 1905 va estrenar al Teatre Romea, El noi mimat que va suposar un fracàs. Aquest fet, va portar a Puig i Ferreter a marxar per segon cop a França, en aquesta ocasió acompanyat d'Antoni Isern.
En retornar de França Puig i Ferreter es va dedicar al periodisme i al teatre. El 1906 va estrenar La bagassa. Aquesta obra es va representar només un cop, i avui dia resta perduda. Sembla que tenia influència de Maksim Gorki. Aquell mateix any també estrenaria Arrels mortes. Les dues obres s'emmarcaven dins del teatre d'idees. El 1906 també va publicar Diàlegs imaginaris, obra en la qual va incorporar la figura demiúrgica del Poeta com a educador de les masses.[3] El poeta parla amb el poble i defineix la seva estètica i la funció de l'obra.
El 1907 estrena una de les seves obres més aclamades, Aigües encantades. Consecutivament estrenarà La dama enamorada (1908), Drama d'humils (1909). El 1908 Puig i Ferreter va pronunciar la conferència L'art dramàtica i la vida on l'autor analitzava la el teatre i la funció social de l'artista. El 1911 va començar a treballar com a redactor nocturn a La Vanguardia. El 1912 va estrenar La innocent, Desamor i El gran Aleix.
La crisi i el context social d'aquest anys, com la Setmana Tràgica va dur a Puig i Ferreter a replantejar-se el seu teatre. A partir de 1917 comença la segona etapa del teatre d'aquest autor, que pretenia acostar-se a les exigències d'un públic que volia obres més senzilles i divertides. En són exemples: La senyora Isabel (1917), Garidó i Francina (1917), Si n'era una minyona...(1918), El gran enlluernament (1919), La dama de l'amor feréstec (1921), L'escola dels promesos (1922) i Un home genial (1923).
El 1918 es va casar amb Clotilde Barranco, amb qui va tenir dues filles: Pilar i Eva.
Pel que fa a la narrativa, Joan Puig i Ferreter havia començat amb la publicació de La novel·la d'Esther el 1918, tot i que no és fins l'any 1924 que va intensificar la seva obra narrativa amb títols com: L'home que tenia més d'una vida (1924), Les facècies de l'amor (1925), Els tres al·lucinats (1926), una obra extensa, aquesta darrera, on tractava novament el tema dovstoievskià de la relació entre amo i esclaus, caracteritzada ja pels trets principals de la seva narrativa: psicologisme, materials autobiogràfics, individualisme, que el mantenen apartat dels corrents noucentistes.[4] Seguiran Servitud (1927), sobre les seves vivències com a periodista, Una mica d'amor (1927), premiada amb el Premi Concepció Rabell i Vida interior d'un escriptor (1928), que combina diferents gèneres: la novel·la, les memòries i l'assaig.
El 1920 va deixar de treballar a La Vanguardia i va començar com redactor nocturn, a El Dia Gráfico, on publicava els seus articles sota el pseudònim de Juan de Siena. El 1922, novament va deixar aquest diari i va entrat com a redactor diürn a Tribuna, fins el novembre de 1924 quna va tancar. La seva activitat com a periodista va continuar vinculada a publicacions com La Publicidad, L'Horitzó, El Diluvio i La Campana de Gràcia. En els articles que escrivia parlava sobre temes quotidians, art, literatura i sobre qüestions teatrals com el teatre d'avantguarda i la seva viabilitat, la polèmica sobre el món de la comèdia, o el Teatre d'Art.
Quan el 1928 es funda Edicions Proa, Puig i Ferreter va ocupar el càrrec de director literari de la Biblioteca A tot vent. Va ser en aquesta editorial que l'autor va publicar la seva novel·la El cercle màgic (1929), sobre la convencions, l'encarcarament i la hipocresia de la societat. L'obra va guanyar la primera convocatòria del Premi Crexells.
Amb l'adveniment de la Segona República Espanyola, Joan Puig i Ferreter va intensificar la seva activitat dins de la política i d'Esquerra Republicana de Catalunya. Va ser diputat a les Corts Espanyoles i posteriorment Parlament de Catalunya.[5] En aquesta època va combinar la seva tasca política i la creació literària. El 1934 publica Camins de França, la que ha estat considerada al seva novel·la més important. El mateix any publica On són els pobres?... i altres històries de Nadal i l'any 1938 publicà La farsa i la quimera, dividida en tres volums.
Cap al principi de la Guerra Civil Espanyola, va ser nomenat conseller d'Assistència Social de la Generalitat, càrrec que va ocupar poc temps. Va ser enviat a París com a negociador i comprador de material bèl·lic per a la República, es va trobar en el centre d'un escàndol econòmic que va malmetre la seva imatge pública.
El 1936 va publicar Anna darrera la cortina que seria la seva darrera peça teatral. A partir del 1938 i fins a la seva mort va escriure el cicle novel.lístic El pelegrí apassionat,en dotze volums.
Va exiliar-se a França, primer a a Saint-Martin-le-Beau (la Turena), i finalment a París. Joan Puig i Ferreter va treballar entre el 1942 i el 1952 en el seu diari íntim, Ressonàncies és una peça cabdal de l'exili català de postguerra. És el testimoni particular d'aquells temps i a més és un document històric ja que s'hi expliquen algunes dels escàndols dels erudits catalans a l'exili, sobretot pel que fa a la qüestió del repartiment dels diners de la Generalitat entre polítics i escriptors catalans exiliats a París, que l'esquitxaria de ple i a partir del qual es va crear una llegenda negra al voltat de Puig i Ferreter.[6]
Va ser ministre de Justícia del Govern Republicà a l'Exili entre 1952 i 1954. Va morir a París el 2 de febrer 1956. Les seves despulles descansen al cementiri del Père-Lachaise.[7] La seva obra va merèixer l'elogi de Joan Fuster i Ortells, qui va dir que “potser el novel·lista català més important de la primera meitat del segle XX".
Teatre [modifica]
A partir de 1903, i durant dues dècades Joan Puig i Ferreter va centrar-se en la seva tasca com a dramaturg, tot i que després assoliria la fama com a novel·lista. Les seves obres teatrals van ser tant aclamades com polemitzades, però és un dels autors més destacats del teatre català modern.
S'ha dividit l'obra teatral de Puig i Ferreter en dues etapes. La primera etapa transcorre entre els anys 1904 i 1914, i és la més innovadora de l'autor. En aquesta etapa Puig i Ferreter segueix dues estètiques: el teatre d'idees que segueix el teatre modernista. Obres regeneracionistes són La bagassa (1906), Arrels mortes (1906) i la Aigües encantades(1908). Van influir en l'obra de Puig i Ferreter Maksim Gorki, Henrik Ibsen, Friedrich Nietzsche i els escriptors russos, sobretot pel que fa a la creació dels seus personatges femenins amb caràcters forts.
Per altra banda, l'obra de Puig i Ferreter també emmarca el teatre de les passions, que segueix una estètica realista i es caracteritza per la rellevància psicològica dels personatges. Un exemple d'aquest teatre serà la trilogia de Puig i Ferreter formada per La dama alegre (1904), La dama enamorada (1921) i La dama de l'amor feréstec (1921), així com l'obra El Gran Aleix (1912).
La segona etapa (1917-1924) ve marcada per l'adaptació de Puig i Ferreter als nous gustos del públic i el canvi generacional cap al noucentisme. L'autor va conrear comèdia burgesa en obres com Si n'era una minyona (1918) i El gran enlluernament (1919) i del teatre poètic a La innocent (1912). Amb L'home genial (1923) va ser la darrera obra que va estrenar i desenganyat del teatre va abandonar-lo per dedicar-se a la novel·la.
Primera Etapa Teatral(1904-1914) [modifica]
Les obres que Puig i Ferreter va publicar entre 1904 i 1906 trencaven amb la tradició del teatre fet des de La Renaixença i s'emmarcaven dins dels nous corrents teatrals europeus.
El 1904 quan va tornar a Barcelona després del seu primer viatge a França, va publicar Diàlegs dramàtics, en la qual Puig i Ferreter fa aparèixer per primer cop la figura del vagabund que inclourà en altres obres posteriors.
El 17 de desembre de 1904 va estrenar al Teatre de les Arts La dama alegre que va ser considerada com una obra immoral. L'obra girava al voltant de la relació que Puig i Ferreter va tenir amb una dama francesa en el viatge.
A propòsit de La dama alegre, la qual va ésser acusada d'immoral, apunta el dramaturg i assagista Guillem-Jordi Graells:
| « | Puig s'inclou dins la línia renovadora i original dels dramaturgs de la generació modernista, que trenquen amb la tradició del teatre de la Renaixença, en el doble vessant culte i popular, introdueixen els corrents i els mètodes dels grans escriptors del moment, i assenten les bases textuals per a una renovació més àmplia del fet teatral entre nosaltres | » |
| — Guillem-Jordi Graells. Epíleg informatiu. Perpinyà: Ed. Proa, 1977: 397-430[8] | ||
Aquell any també va publicar Diàlegs dramàtics, un recull de textos teatrals, que va ser molt criticada i qualificada d'obra filosòfica i teòrica. Puig i Ferreter va va introduir la figura del vagabund, el personatge solitari i aïllat de la societat, que tornarà a aparèixer en altres obres.
El 1906 estrena La bagassa (Boires de ciutat), obra que no es conserva, en la qual seguía el model de Maksim Gorki. També va estrenar Arrels mortes. Les dues obres formen part del teatre d'idees.
El mateix 1906 va publicar Diàlegs imaginaris. S'incorpora la figura del Poeta (l'artista) com a educador de masses i salvador de la societat. Té una clara de Nietzsche i del modernisme regeneracionista més anarquitzant. El Poeta és com el messies que ha de salvar la societat, però per tal de fer-ho s'ha d'enfrontar a la societat. Aquest binomi poeta -societat té s'inspira en Ibsen i és molt freqüent en el modernisme regeneracionista. És doncs, l'artista (el poeta) qui ha de criticar la societat per solucionar-ne els problemes. El poeta ha de canviar la realitat i transformar-la en poesia veritable i sincera. Puig i Ferreter en la majoria de la seva obra s'inspira en la Vida, però no vol retratar-la sinó mitificar-la, ja que per ell la creació es basa en la veritat i la bellesa.
El 1907 va estrenar Aigües encantades al Teatre Romea, una de les seves obres més celebrades. L'argument de l'obra gira al voltant del problema de la sequera. En un poble de secà, prop de Tarragona, a inicis de segle XX, pateix una sequera perllongada. Els habitants del poble preguen a la Verge dels Gorgs perquè s'acabi la sequera. La filla de l'alcalde, Cecília, que és mestra a la capital, crida a un enginyer per tal d'explicar als vilatans com aprofitar l'aigua dels gorgs. Això comporta l'enfrontament entre els personatges. Les idees de l'enginyer, el Foraster (que representa l'individu superior capaç de canviar la societat) són progressistes, però el poble (que representa la societat de masses) no l'escolta i el margina.
S'ha vist la influència de Henrik Ibsen en Aigües encantades, sobretot pel que fa l'enfrontament entre individu i societat. Puig i Ferreter va fer servir de model Un enemic del poble de l'autor noruec. Les coincidències entre ambdues obres són moltes: des del tema de l'aigua, ja que l'obra d'Ibsen tracta d'un balneari i la de Puig i Ferreter sobre unes gorges miraculoses. A més de moltes similituds entre els personatges, i el fet que el conflicte que desencadena l'acció es dóna al si d'una família com en Ibsen.
La dama enamorada es va estrenar el 1908. És una de les seves obres més reconegudes. En ella mostra un nou tipus de dona. Un cop més, tal i com ho havia fet amb La dama alegre, va portar al teatre la seva relació amb Madame de Thevenor. La protagonista Lluïsa de Moran, una dona de 38 anys, és vídua d'un propietari rural de la Borgonya francesa i mare d'un fill, Víctor, que renuncia a l'amor d'Abel (l' alter ego de Puig i Ferreter). És un drama ibsenià, sobre els amors difícils a causa de la gelosia i de la impossibilitat d'aconseguir l'estabilitat emocional de caire autobiogràfic.
El 1908 Puig i Ferreter va pronunciar la conferència L'art dramàtica de la vida, en la qual va explicar el motiu d'escriure Aigües encantades. A més reprenia algunes de les idees exposades a Diàlegs imaginaris com la de que l'artista/poeta ha d'educar el públic a través de la seva obra.Per tant ha de conèixer perfectament allò que l'envolta i no pot evadir-se. S'ha de viure la Vida per poder crear, ja que les obres s'han d'inspirar en la realitat, tot i que l'han de poetitzar i fer-la menys vulgar.
Amb els esdeveniments de la Setmana Tràgica de 1909 Puig i Ferreter va començar a adoptar nous recursos dramàtics i noves temàtiques que el van mantenir allunyat de les propostes de caire clàssic que volia el noucentisme. L'estrena de El gran Aleix (1912) va provocar una polèmica ja que tractava la sexualitat de forma crua i xocava de front amb la moralitat del noucentisme. En El gran Aleix, retrata la figura d'un seductor, un personatge passional, admirat per tothom, però no per la seva dona, qui enduta per l'odi, l'acaba matant.
La dolça Agnès va ser estrenada el 1914 però que no es va editar mai. El tema central era el naixement de Puig i Ferreter i explicava un fet verídic: la seducció de la seva mare per part del seu cunyat.
Segona Etapa Teatral(1917-1924) [modifica]
Puig i Ferreter va veure com fracassaven algunes de les seves obres, sobretot en el vessant del teatre de les passions. Tant en la literatura com en el teatre català s’estava produint un canvi generacional entre el modernisme i el noucentisme. Això el va portar a fer un replantejament estètic del seu teatre per adaptar-se al canvi. Puig i Ferreter, a partir d’aquell moment va fer un teatre que per tal que s’adeqüés al gust del públic, és a dir, fent obres senzilles i divertides.
Aquest replantejament el podem veure a Dos diàlegs, que deixa enrere la temàtica política i sobre qüestions socials. El diàleg es produeix entre dos personatges, el Francesc que representa la nova generació noucentista, i en Jordi, que representa la vella generació modernista. El diàleg resta inacabat.
Puig i Ferreter va reprendre l’activitat com a dramaturg fent obres, en vers o en prosa, situades al segle XVIII. Aquestes obres inspirades en el passat llegendari com La senyora Isabel (1917) o Garidó i Francina (1916) que s’inpirava en La Celestina de Fernando de Rojas.
Per altra banda, la seva imlicació en l’empresa teatreal de Josep Canals i Gordó el va portar a escriure obres de l’ alta comèdia burgesa com L’escola dels promesos (1921). L’obra més representativa d’aquest gènere va ser El gran enlluernament (1919). El tema és l’enfrontament entre empresari i l’artista, un escultor en aquest cas. L’empresari, de fet, és un artista que ha deixat la seva vocació per dedicar-se a fer negoci, i en l’obra, la balança es decanta a favor seu. L’argument tenia un sentit vivencial pel que fa a Puig i Ferreter que havia abandonat les tesis modernistes i s’havia adaptat al nou teatre per tal de tenir èxit. Però l’èxit tampoc va arribar.
En aquest període va escriure algunes obres seguint el seu estil més personal i original: Si n’era una minyona (1918), Les ales de fang (1918) i La dama de l’amor feréstec (1920). El seu desengany per el teatre el va reflectir a L’home genial (1923) una obra en el personatge de l’artista Cristòfol Folldringant es troba a cavall dels gustos del públic i l’empresari, i la necessitat de posar en escena propostes teatrals molt allunyades del que demana la indústria.
Puig i Ferreter va acabar abandonant el 1924. Pensava que el teatre s’havia convertit en una indústria ideada per la distracció del públic. La seva evolució personal i literària van fer que es decantés per les possibilitats que li oferia el gènere novel•lesc. Es dedicaria a la literatura autobiogràfica.
El 1936 va publicar Anna darrera la cortina, la seva última obra teatral, que insinua una nova etapa, de ressons psicològiques, que va quedar interrompuda per la Guerra Civil espanyola.[9]
Durant la Segona República va proposar a l'Ajuntament de Barcelona la creació d'un projecte nou a Catalunya per tal d' acostar el teatre a la classe obrera: un Teatre del poble.
A partir de la dècada de 1980 es van publicar recopilacions de la seva obra, com Teatre complet, publicada entre el 2001 i el 2003, en sis volum
Obres de teatre i narrativa [modifica]
Primera etapa (1904-1914) [modifica]Destaquen els drames de passions
Segona etapa (1917-1924) [modifica]Destaca el teatre lleuger i sentimental o amorós.
|
Tercera etapa (1924-1936) [modifica]Inici de la seva obra narrativa.
Quarta etapa (postguerra) [modifica]Narrativa d'experiències personals i de caire més autobiogràfic.
|
Referències [modifica]
- ↑ «Joan Puig i Ferreter a la Gran Enciclopèdia Catalana». Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 23 de desembre de 2011].
- ↑ «Joan Puig i Ferreter». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 23 de desembre de 2011].
- ↑ MOLAS, Joaquim (dir.) Història de la literatura catalana. Vol. III. Barcelona: Editorial Ariel, 1986 pàg. 416
- ↑ «Joan Puig i Ferreter a la Gran Enciclopèdia Catalana». Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 24 març 2013].
- ↑ ESCANDELL, Dari. “Joan Puig i Ferreter: Ressonàncies d'un exili”. Universitat d'Alacant
- ↑ ESCANDELL, Dari. “Joan Puig i Ferreter: Ressonàncies d'un exili”. Alacant: Universitat d'Alacant, pàg.2
- ↑ CURET, Francesc. Història del teatre català. Barcelona : Aedos, 1967, pàg. 467
- ↑ «Joan Puig i Ferreter: Obra». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 23 de desembre de 2011].
- ↑ MOLAS, Joaquim (dir.) Història de la literatura catalana. Vol. III. Barcelona: Editorial Ariel, 1986, pàg. 422
Bibliografia [modifica]
- AAVV. Puig i Ferreter: cinquanta anys després. Tarragona: Arola, 2001.
- BALAGUER, Enric. “La missió en la vida. Notes sobre Camins de França de Joan Puig i Ferreter” a Caplletra: revista internacional de filología, , nº. 38, 2005 , pàg. 9-28
- CURET, Francesc. Història del teatre català. Barcelona: Aedos, 1967.
- ESCANDELL, Dari. “Joan Puig i Ferreter: Ressonàncies d’un exili”. Alacant: Universitat d’Alacant
- FÀBREGAS, Xavier. Història del teatre català. Barcelona: Milà, 1978.
- GRAELLS, Guillem-Jordi, “Estudi introductori” a, PUIG I FERRETER, Joan, Teatre complet, Tarragona, Arola editors, 2001
- ROSELLÓ, Ramon X.(dir). El teatre català del segle XX. Barcelona: Edicions Bromera, 2011.
- MOLAS, Joaquim (dir). Història de la literatura catalana. Vol.III. Barcelona: Ariel, 1986.
Enllaços externs [modifica]
- Biografia de Joan Puig i Ferreter. Enciclopèdia Catalana
- Biografia de Joan Puig i Ferreter. Hiperenciclopèdia d'Esquerra Republicana de Catlunya
- Fitxa de Joan Puig i Ferreter al Congrés dels Diputats espanyol (castellà)
- Casa familiar de Puig i Ferreter. Endrets, Geografia Literària dels Països Catalans
| Precedit per: José Maldonado González |
Ministre de Justícia en l'exili 1951-1956 |
Succeït per: Juli Just Jimeno |
- Escriptors selvatans
- Escriptors catalans del sud contemporanis en català
- Dramaturgs catalans en català
- Militants d'ERC
- Diputats al Parlament de Catalunya per ERC
- Diputats catalans al Congrés dels Diputats per ERC
- Exiliats del franquisme catalans
- Consellers dels governs de Lluís Companys
- Escriptors modernistes catalans
