Província de Tarragona

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Província de Tarragona

Bandera actual de la provincia de Tarragona.svg

Escudo de la Provincia de Tarragona.svg

(En detall)

(En detall)
Localització de la província de Tarragona a Espanya Província de Tarragona amb les comarques
Capital Tarragona
Municipi més gran Tarragona
Gentilici Tarragoní, tarragonina
Població (2007)
Àrea
Densitat
Comarques

La província de Tarragona és la província que es troba més al sud de les quatre que té la Comunitat Autònoma de Catalunya, forma part de les 50 que té l'estat espanyol, i la seva capital és Tarragona. Les ciutats de Tarragona (137.536 habs.), i Reus (107.770 habs.), són les úniques ciutats de la província amb més de 50.000 habitants (2008).

Està composta per les 10 comarques següents:

Els municipis més extensos són Tortosa i Tivissa amb més de 200 quilòmetres quadrats cadascun. El cim més elevat és el Mont Caro (Ports de Tortosa-Beseit) amb 1.447 m i el riu més important és l'Ebre que discorre pel territori finalitzant en la zona humida més gran de Catalunya: el Delta de l'Ebre.

Taula de continguts

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
9.669 11.355 13.368 66.011 137.385 320.593 330.105 348.579 337.964
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
338.485 355.148 350.668 339.299 356.811 362.679 431.961 516.078 548.890
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
549.417 569.057 574.676 580.245 598.533 631.156 674.144 830.466 888.895
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Les dades anteriors a la formació de la província (1833) són la suma dels municipis actuals.

Els municipis més poblats, amb dades del 2008, són:

  1. Tarragona (137.536 hab.)
  2. Reus (107.770 hab.)
  3. Tortosa (35.734 hab.)
  4. El Vendrell (34.931 hab.)
  5. Cambrils (30.956 hab.)
  6. Salou (25.754 hab.)
  7. Valls (24.710 hab.)
  8. Calafell (22.939 hab.)
  9. Amposta (20.652 hab.)
  10. Vila-seca (20.039 hab.)
  11. Sant Carles de la Ràpita (15.307 hab.)
  12. Torredembarra (15.056 hab.)
  13. Cunit (11.730 hab.)
  14. Deltebre (La Cava - Jesús i Maria) (11.445 hab.)
  15. Mont-roig del Camp (11.131 hab.)

[edita] Història

Durant les discussions de divisió provincial, la pugna per la capitalitat va ser virulenta entre Tarragona, Reus i Tortosa.

La candidatura de Tortosa (que havia estat capital històrica de vegueria, de corregiment i cap de districte del Departament de les Boques de l'Ebre amb la divisió feta pels francesos) no va rebre suport. Diversos municipis de la Terra Alta i del Baix Ebre (Xerta, Benifallet i Tivenys) preferien Reus per la seva atracció comercial. Això va decantar el suport de l'àrea de Tortosa cap a Tarragona per la facilitat de comunicacions marítimo-fluvials.

A principis del segle XIX, Reus era la segona ciutat del país. En la primera divisió napoleònica del 1810 s'havia assignat la capital a Reus. Va rebre el suport del Baix Camp, el Priorat i l'Alt Penedès.

Tarragona tenia el suport del Tarragonès i l'Alt Camp, a més de la Diputació de Catalunya que l'assignava com a capital en les tres propostes de districtes subalterns. Tarragona avalava les propostes d'estendre la província cap a la plana de Lleida. La pugna territorial entre Tarragona i Lleida va acabar afavorint la capitalitat de les dues.

La idea de convertir a Tortosa en "la cinquena província" es va revifar durant el franquisme. Si bé no va prosperar cap tipus de modificació existeix una clara diferenciació territorial entre les terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. La Generalitat de Catalunya ha reconegut aquesta realitat en l'estructura territorial dels seus departaments doncs el Decret 79/2001 de 6 de març de creació de la Delegació Territorial del Govern a les Terres de l'Ebre estableix que l'abast territorial de la delegació serà el de les comarques del Baix Ebre, Montsià, Terra Alta i Ribera d'Ebre.

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs

(i) 41° 10′ N, 1° 00′ E / 41.167, 1