Província de Tarragona
|
|||||
| Localització | |||||
 |
|||||
| Dades estadístiques | |||||
| Capitals • |
• Tarragona |
||||
| Població més gran | Tarragona | ||||
| Gentilici | tarragoní, tarragonina | ||||
| Superfície | 6.303 km² | ||||
| Població • Total (2010) • Densitat |
2ª 805,789 hab. 127,84 hab/km² |
||||
| Coordenades | nd | ||||
| Organització Govern • President: |
Diputació de Tarragona Josep Poblet i Tous (CiU) |
||||
La província de Tarragona és una demarcació administrativa amb capital a Tarragona que aglutina 181 municipis del sud de Catalunya, amb una població total de 805.789 habitants.[1][2] El govern provincial és la Diputació de Tarragona.
Està previst, en virtud de la llei de vegueries aprovada pel Parlament de Catalunya, que la Diputació de Tarragona sigui substituida inicialment per un consell de vegueria i posteriorment per dos: el de les vegueries del Camp de Tarragona i el de les Terres de l'Ebre.[3]
Taula de continguts |
[modifica] Història
Durant les discussions de divisió provincial, Tarragona, Reus i Tortosa van pugnar per la capitalitat de la província.[4]
La candidatura de Tortosa (que havia estat capital històrica de vegueria, de corregiment i cap de districte del Departament de les Boques de l'Ebre amb la divisió feta pels francesos) no va rebre suport. Diversos municipis de la Terra Alta i del Baix Ebre (Xerta, Benifallet i Tivenys) preferien Reus per la seva atracció comercial. Això va decantar el suport de l'àrea de Tortosa cap a Tarragona per la facilitat de comunicacions marítimo-fluvials.[4]
A principis del segle XIX, Reus era la segona ciutat del país. En la primera divisió napoleònica del 1810 s'havia assignat la capital a Reus. Va rebre el suport del Baix Camp, el Priorat i l'Alt Penedès.
Tarragona tenia el suport del Tarragonès i l'Alt Camp, a més de la Diputació de Catalunya que l'assignava com a capital en les tres propostes de districtes subalterns. Tarragona avalava les propostes d'estendre la província cap a la plana de Lleida. La pugna territorial entre Tarragona i Lleida va acabar afavorint la capitalitat de les dues.[4]
La idea de convertir a Tortosa en "la cinquena província" es va revifar durant el franquisme. Si bé no va prosperar cap tipus de modificació existeix una clara diferenciació territorial entre les terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. La Generalitat de Catalunya ha reconegut aquesta realitat en l'estructura territorial dels seus departaments doncs el Decret 79/2001 de 6 de març de creació de la Delegació Territorial del Govern a les Terres de l'Ebre estableix que l'abast territorial de la delegació serà el de les comarques del Baix Ebre, Montsià, Terra Alta i Ribera d'Ebre.
[modifica] Territori
[modifica] MunicipisEls municipis amb més de 10.000 habitants, amb dades del 2010:
|
[modifica] ComarquesEstà composta per les 10 comarques següents:
|
[modifica] Partits judicials
.svg)
La província de Tarragona està dividida administrativament en 8 partits judicials.
| Partit Judicial | Nombre mun. |
Població (hab) [2009] |
Superfície (km²) |
Densitat (hab/km²) |
|
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Vendrell, el | 25 | 135.336 | 486,3 | 278,3 |
| 2 | Reus | 28 | 189.226 | 697,4 | 271,3 |
| 3 | Amposta | 12 | 72.189 | 737,9 | 97,8 |
| 4 | Valls | 43 | 66.740 | 1.102,5 | 60,5 |
| 5 | Gandesa | 18 | 24.331 | 983,5 | 24,7 |
| 6 | Tarragona | 12 | 211.115 | 212,7 | 992,5 |
| 7 | Tortosa | 14 | 81.724 | 999,5 | 91,8 |
| 8 | Falset | 31 | 22.640 | 1.083,2 | 20,9 |
| Tarragona | 183 | 803.301 | 6.302,9 | 127,4 |
[modifica] Demografia
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Les dades anteriors a la formació de la província (1833) són la suma dels municipis actuals.
[modifica] Referències
- ↑ «Província de Tarragona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Padró 2010 províncies de Catalunya». IDESCAT. [Consulta: 30 setembre 2010].
- ↑ «Llei 30/2010, del 3 d'agost, de vegueries.». DOGC. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 setembre 2010].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Burgueño, Jesús. De la vegueria a la província: La formació de la divisió territorial contemporània als Països Catalans, 1790-1850. Barcelona: Rafael Dalmau, 1995. ISBN 84-232-0487-1.
