Província de Lleida

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Província de Lleida
Provincia de Lhèida
Bandera de la província de Lleida Escut de la província de Lleida
(En detall) (En detall)
Localització
Situació de la Província de Lleida a Catalunya
Dades estadístiques
Capitals
 • 
 
 • Lleida
Població més gran Lleida
Gentilici lleidatà, lleidatana
Superfície 12.028 km²
Població 
  • Total (2010)
  • Densitat

443,032 hab.
36,83 hab/km²
Coordenades nd
Organització
Govern
• President:

Diputació de Lleida
Joan Reñé i Huguet (CIU)

La província de Lleida (en Occità Aranés, Lhèida; en castellà, Provincia de Lérida) és una demarcació administrativa amb capital a Lleida que aglutina 229 municipis del nord-oest de Catalunya, amb una població total de 439.253 habitants, la menys poblada.[1][2] El govern provincial és la Diputació de Lleida amb seu a l'edifici anomenat Palau de la Diputació a la rambla de Ferran de Lleida.

Està previst, en virtut de la llei de vegueries aprovada pel Parlament de Catalunya, que la Diputació de Lleida sigui substituïda inicialment per un consell de vegueria i posteriorment per dos: el de la vegueria de Lleida i el de la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran.[3]

En aquesta província s'hi troba la Vall d'Aran, vall de muntanya culturalment occitana i en la qual s'hi parla una varietat de la llengua occitana, tradicionalment coneguda com a aranès.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Províncies de Catalunya

La delimitació de la província de Lleida va resultar complexa amb diferents alternatives. La reducció de quatre províncies plantejava l'alternativa d'unir la plana de Lleida a l'Alt Pirineu o a les Terres de l'Ebre. Històricament l'actual província estava dividida en diverses vegueries.

En la primera proposta provincial del 1821, la capital provincial era assignada a la Seu d'Urgell. La Paeria de Lleida es va mobilitzar i va fer una intensa campanya per aconseguir la capitalitat i a més reivindicava tota la Catalunya occidental, des del Segre fins al delta de l'Ebre, incorporant el corregiment de Tortosa. La recollida de signatures va tenir un èxit notable amb l'aval de 139 municipis d'una àmplia àrea que anava des del Cinca a la Segarra i del Montsec a les Garrigues. Onze municipis al voltant de Tamarit de Llitera van subscriure, a més de la capitalitat de Lleida, el canvi de província. La comissió parlamentària i els diputats catalans van acabar canviant la capital en el projecte aprovat el 1822.[4]

L'ajuntament de Puigcerdà s'havia manifestat reiteradament contrari a la incorporació a la demarcació de Lleida per la seva rivalitat amb la Seu d'Urgell. La Cerdanya havia sigut assignada, el 1822, a la província de Barcelona, però en la divisió definitiva del 1833 quedava partida amb l'àrea de Puigcerdà a la província de Girona i l'àrea de Bellver de Cerdanya a la de Lleida.[4]

Territori[modifica | modifica el codi]

Municipis[modifica | modifica el codi]

Els municipis més poblats, amb dades del 2013[5], són:

  1. Lleida (139.809 hab.)
  2. Tàrrega (16.670 hab.)
  3. Balaguer (16.665 hab.)
  4. Mollerussa (14.959 hab.)
  5. La Seu d'Urgell (12.468 hab.)
  6. Cervera (9.212 hab.)
  7. Solsona (9.188 hab.)
  8. Alcarràs (9.026 hab.)
  9. Tremp (6.288 hab.)
  10. Almacelles (6.724 hab.)

Partits judicials[modifica | modifica el codi]

Partits judicials de Lleida.

La província de Lleida està dividida administrativament en 7 partits judicials.

Partits judicials de la província de Lleida
Partit judicial Nombre
mun.
Població
(hab) [2009]
Superfície
(km²)
Densitat
(hab/km²)
1 Tremp 32 25.840 3.130,9 8,3
2 Balaguer 41 66.143 1.952,2 33,9
3 Cervera 36 50.941 1.011,6 50,4
4 Lleida 65 237.979 2.185,6 108,9
5 Seu d'Urgell, la 22 23.172 1.584,7 14,6
6 Vielha e Mijaran 9 10.295 632,9 16,3
7 Solsona 26 22.032 1.651,7 13,3
Lleida 231 436.402 12.149,6 35,9

Turisme[modifica | modifica el codi]

Lleida, situada en un privilegiat enclavament geogràfic —entre Barcelona i Madrid—, a la part occidental de Catalunya, al nord-oest de la península Ibèrica, limita al nord amb França i Andorra. Constitueix una destinació coneguda per a molts amants de la muntanya, de l'esquí, de la cultura o dels esports d'aventura, però al mateix temps és una destinació amb una gran varietat de propostes i ofertes turístiques ideals per passar unes vacances amb la família o els amics. Un territori on el visitant pot gaudir durant les quatre estacions de l'any d'un entorn natural complementat per un patrimoni cultural i artístic de primer ordre, per l'encant de pobles amb història, per les tradicions ancestrals, per un turisme actiu i d'aventura pensat per a l'usuari més exigent, per la seva saborosa gastronomia i per l'autenticitat i l'amabilitat de les seves gents.

Natura[modifica | modifica el codi]

En l'àmbit natural, Lleida ofereix paisatges molt diversos. A la zona d'alta muntanya dels Pirineus els visitants trobaran naturalesa en estat pur, amb especial esment al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici —l'únic parc nacional de Catalunya— i als parcs naturals de l'Alt Pirineu i Cadí-Moixeró. Al Prepirineu trobem el Parc Territorial Collegats-Terradets, la Reserva Nacional de Caça de Boumort o el congost de Mont-rebei, entre altres indrets d'interès. La zona del pla ofereix uns paisatges tranquils, sobris en alguns casos i fèrtils en uns altres, decorats amb oliveres centenàries, arbres fruiters i terres de cultiu. Hi destaquen paratges espectaculars com l'Estany d'Ivars i Vila-sana o l'Aiguabarreig del Segre, el Cinca i l'Ebre.

Esports[modifica | modifica el codi]

D'altra banda, les comarques de Lleida continuen liderant a Espanya l'oferta dels esports d'aventura, amb més de 170 empreses que organitzen una cinquantena d'activitats diferents d'aigua, aire i terra. La demarcació és també capdavantera en el sector de l'esquí: els 11 complexos lleidatans agrupats sota la marca “Neu de Lleida” ofereixen més de 450 km de pistes, una capacitat per desplaçar 115.000 passatgers/h mitjançant 81 remuntadors i més de 30.000 places d'allotjament reglat al costat dels centres hivernals.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Al ric patrimoni monumental —encapçalat pel llegat romànic, que té el seu màxim exponent en el conjunt d'esglésies de la Vall de Boí declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco — s'afegeix l'àmplia oferta festiva i d'activitats esportives i culturals. A més, cal incidir en diverses iniciatives que han contribuït a desestacionalitzar el sector, com l'obertura del Centre d'Observació de l'Univers del Montsec (PAM), un projecte ambiciós que combina la investigació, l'educació i la divulgació amb el turisme cultural i científic; l'engegada del Tren dels Llacs, ferrocarril turístic que uneix la capital lleidatana amb el Prepirineu; la creació de nous espais expositius (el Museu de Lleida, el Museu dels Vestits de Paper de Mollerussa, el Museu de l'Esquí de la Val d'Aran, de rutes destinades a donar a conèixer la riquesa natural, cultural i monumental de la zona (Ruta dels Castells del Sió, Ruta del Pirineu Comtal, Pallars Nostàlgic, Ruta del Vi de les Garrigues, Rutes Literàries del Pallars, etc.) o projectes per promoure l'excel·lència turística com la Xarxa de Pobles amb Encant.

Lleida ciutat[modifica | modifica el codi]

Menció a part mereix la capital, Lleida, en la qual el llegat monumental (l'esplèndida Seu Vella, joia del període romanicogòtic, o el castell templer de Gardeny) conviu amb equipaments moderníssims com La Llotja, un palau de congressos apte per a trobades professionals i grans espectacles.

En els darrers anys, la millora de les comunicacions ha contribuït també a enfortir Lleida com una destinació turística de primer ordre en el conjunt de l'Estat. En aquest àmbit cal destacar una infraestructura ja plenament consolidada com ho és el tren d'alta velocitat que enllaça Lleida amb Barcelona, Madrid i, per extensió, amb la resta del país. Quant al recentment inaugurat Aeroport de Lleida-Alguaire, s'espera que doni un impuls al sector situant Lleida en la xarxa d'aeroports regionals europeus i incrementant la connectivitat amb diverses zones del continent.

Marca Ara Lleida[modifica | modifica el codi]

Per promocionar tot aquest territori, es crea la marca turística Ara Lleida, la qual neix l'any 1990 per iniciativa del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida. Una marca que va més enllà d'una estratègia publicitària. Després de 22 anys de mantenir de manera inalterable amb el mateix grafisme la marca “Ara Lleida”, l'organisme va apostar per un canvi d'imatge amb un redisseny i un grafisme més fresc i flexible per tal que la marca s'actualitzi als nous temps amb la nova creativitat. Al redisseny del logotip “Ara Lleida”[6] s'ha introduït la incorporació de la nova marca “Visit Lleida”, una imatge més global que permet posicionar millor la marca i la captació de visitants nous tant de l'àmbit estatal com de l'internacional.

La marca complementa la marca "Pirineus" de Turisme de Catalunya que promociona la cara sud del Pirineu català i aranès.

Indrets destacats[modifica | modifica el codi]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
12.839 13.957 17.177 75.892 155.326 306.994 285.339 285.417 274.590 284.971
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
314.670 314.435 297.440 324.062 333.765 347.015 355.451 356.939 354.297 359.532
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
356.456 357.903 361.590 371.055 385.092 407.496 426.872 439.253 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Les dades anteriors a la formació de la província (1833) són la suma dels municipis actuals.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Província de Lleida». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Padró 2010 províncies de Catalunya». IDESCAT. [Consulta: 30 setembre 2010].
  3. «Llei 30/2010, del 3 d'agost, de vegueries.». DOGC. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 setembre 2010].
  4. 4,0 4,1 Burgueño, Jesús. De la vegueria a la província: La formació de la divisió territorial contemporània als Països Catalans, 1790-1850. Barcelona: Rafael Dalmau, 1995. ISBN 84-232-0487-1. 
  5. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  6. «El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida canvia la imatge corporativa amb un redisseny de la marca "Ara Lleida"». Diputació de Lleida, 11 de febrer de 2011.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província de Lleida Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 42° 00′ N, 1° 10′ E / 42.000°N,1.167°E / 42.000; 1.167