Vielha e Mijaran
|
|||||
| Localització | |||||
  
|
|||||
| Municipi de la Vall d'Aran | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Lleida Alt Pirineu i Aran Vall d'Aran |
||||
| Llengua pròpia | Occità aranès | ||||
| Superfície | 211,74 km² | ||||
| Altitud | 980 msnm | ||||
| Població (2011[1]) • Densitat |
5.601 hab. 26,45 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 319500 4730325(i) | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
13 Alejandro Moga Vidal (CDA) |
||||
| Codi postal | 25530 |
||||
| Codi territorial | 252430 |
||||
| Agermanament | Sent Gaudenç (Alta Garona, França) | ||||
Vielha e Mijaran (nom català tradicional: Viella i Mitjaran; fins el 1984 Vielha-Mitg-Aran) és la capital de la comarca de la Vall d'Aran i cap del partit judicial de Viella, a la província de Lleida (Catalunya); correspon als terçons de Marcatosa i Castièro.
El municipi, que ocupa la part central de la comarca i n'és el segon més extens, es va constituir el 1970 amb la fusió dels termes d'Arròs e Vila, Betlan, Escunhau, Gausac, Viella i Vilac. El cap del municipi és a Viella (en aranès Vielha). Comprèn set entitats municipals descentralitzades: Arròs e Vila, Aubèrt e Betlan, Betren, Casau, Escunhau e Casarilh, Gausac i Vilac.
És un centre turístic de primer ordre, gràcies a l'entorn natural de tota la Vall d'Aran i a la seva situació de proximitat a les estacions d'esquí. Hi passa la carretera N-230 de Lleida a Eth Pònt de Rei, a la frontera francesa, a través del túnel de Viella, i en surt la carretera C-28, que comunica la vall amb el Pallars Sobirà a través de Salardú i el Port de la Bonaigua.
Taula de continguts |
[modifica] Entitats de població
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Arròs | 103 |
| Aubèrt | 122 |
| Betlan | 34 |
| Betren | 483 |
| Casarilh | 74 |
| Casau | 100 |
| Escunhau | 105 |
| Gausac | 566 |
| Mont | 28 |
| Montcorbau | 18 |
| Viella | 3.156 |
| Vila | 31 |
| Vilac | 200 |
| Font: Municat | |
[modifica] Geografia
El municipi té una situació central a la vall, i n'ocupa una extensió de 212 Km²; s'aixeca a 980 m d'altitud, a la confluència de la Garona amb el seu afluent Nere. Per la part esquerra, comprèn la Vall del Nere i arriba a la capçalera de la Noguera Ribagorçana, més enllà del Port de Viella, i a l'oest hi trobem la capçalera de la Vall Deth Joeu.
Els boscos de Vielha e Mijaran (1.031 ha) són principalment d'avet, faig, pi roig i pi negre, però també compta amb 5.560 ha per a pastura.[2]
[modifica] Economia
És el centre turístic, comercial i de serveis de la vall, amb una àmplia gamma de restaurants, comerços, i allotjament, d'entre els quals destaca el Parador de Turisme de Viella, inaugurat el 1967. A nivell esportiu, destaca el palau de gel i els esports d'aventura que s'hi poden realitzar, l'esquí i qualsevol activitat lligada al turisme d'alta muntanya.
La central hidroelèctrica, inaugurada el 1947, utilitza l'aigua del riu Garona.
L'agricultura compta amb alguns prats regats i de secà, algunes hectàrees de farratge de regadiu, de patates de secà i 100 de sègol. Hi ha ramaderia bovina, ovina i cavallina, però la quantitat de bestiar ha minvat de manera considerable. Tradicionalment s'han celebrat tres fires ramaderes, però actualment només es conserva la del 8 d'octubre, a més del mercat setmanal. La indústria drapera, tradicional a la Vall d'Aran, ja no es conserva; es fabricava teixit de lli i cànem. Les dues serradores i la petita indústria lletera també han desaparegut.
L'any 1985 es va obrir un nou hospital, més gran i amb pista d'helicòpters.
[modifica] Demografia
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Les dades anteriors al 1970 són la suma dels antics municipis.
[modifica] Llocs d'interès
A Viella:
- Església de Sant Miquèu, amb elements romànics i gòtics (en destaca la portalada), allotja el Crist de Mijaran, talla romànica considerada la principal mostra escultòrica de l'Aran.
- El Musèu dera Val d'Aran, instal·lat a la Tor deth Generau Martinhon, casa senyorial del segle XVII que exhibeix diversos aspectes i elements de la geologia, la vegetació, la fauna, la climatologia, la història, l'arqueologia, l'art, la llengua i l'etnologia de la vall.
- Diverses cases i palaus de la part vella de la vila, a la dreta del riu Nere, com ara Çò de Rodés, Çò de Fedusa o Çò de Burgaròl.
- La Fabrica dera Lan, edifici del segle XIX dedicat a mostrar l'antiga indústria de la llana.[3]
- El Parador de Turisme, dalt el turó d'Eth Castèth, construït el 1966.
- El Palai de Gèu (Palau de Gel), modern poliesportiu i pista de gel, construït l'any 1994 i inaugurat per l'aleshores President de la Generalitat Jordi Pujol.
A altres pobles: [4]
- Església de Sant Esteve de Betren, d'estil romànic i gòtic, considerada com un dels més bells exemplars de l’Aran
- Església de Sant Martí de Gausac, d'estil gòtic
- Església romànica de Sant Pere d'Escunhau, del segle XII
- A Escunhau també hi podem trobar antigues cases nobles, algunes amb finestres del segle XV; la de Perejoan data del 1393
[modifica] Festes locals
- Arròs: 29 d'agost
- Aubert: 11 de novembre
- Betlan: 5 d'agost
- Betren: 7 d'octubre
- Casarilh: 21 de desembre
- Casau: 25 de juliol
- Escunhau: 29 de juny
- Gausac: 17 d'agost
- Mont: 10 d'agost
- Montcorbau: 3 d'agost
- Vielha: 8 de setembre i 8 d'octubre
- Vila: 17 d'agost
- Vilac: 1 d'agost
[modifica] Altres festes i celebracions
- Carnaval de Vielha (febrer)[5]
- Hèsta d'Aran: Dia Nacional de la Val d'Aran (17 de juny)
- Sant Joan (23 de juny)
- Hèira d'artesans dera Val d'Aran e des Pirenèus: fira d'artesania (15 i 16 de juliol)
- Aran per sa lengua: cursa en defensa de l'aranès, organitzat pel col·lectiu "Lengua Viua" (juliol)[6]
- Festa major de Vielha (del 6 a l'11 de setembre)
- Fira de bestiar: comercial i ramadera (8 d'octubre)
- AnticVielha: fira d'antiguitats, brocanters i col·leccionisme de Vielha-Mijaran (del 28 de desembre al 4 de gener)
[modifica] Vegeu també
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ Vielha e Mijaran a l'Enciclopèdia Catalana [1]
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 132. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ Llocs d'interès al portal Turismedia.com [2]
- ↑ Festes, fires i altres celebracions a Lleida.com [3]
- ↑ Aran per sa lengua (occità) [4]
[modifica] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament (occità)
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Fitxa del municipi al web de la Diputació de Lleida
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
|
|||||
