Ribagorça

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ribagorça
Ribagorza
Localització

Localització de la Ribagorça respecte de l'Aragó

Comarca de l'Aragó
Estat
• Autonomia
Espanya
Aragó
Capital Graus i Benavarri
Gentilici Ribagorçà, ribagorçana
Superfície 2459,8 km²
Població 
  • Densitat
12.129 hab.
4,93 hab/km²
Coordenades 42° 27′ N, 00° 32′ E / 42.450°N,0.533°E / 42.450; 0.533Coord.: 42° 27′ N, 00° 32′ E / 42.450°N,0.533°E / 42.450; 0.533
Organització
Municipis
Forma de govern

34
Consell comarcal
Mapa de la Franja de Ponent respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La Ribagorça és la primera comarca començant pel Nord.

La Ribagorça (en castellà i aragonès, Ribagorza) és una de les comarques de l'Aragó. Va ser separada de la seva comarca germana l'Alta Ribagorça, partint-les per la meitat, una banda a Aragó i l'altra a Catalunya.

Al nord limita amb França, al sud amb Somontano de Barbastre i Llitera, a ponent amb Sobrarb, i a l'est amb l'Aran, l'Alta Ribagorça i el Pallars Jussà.

Està vertebrada pels rius Éssera, Isàvena i Noguera Ribagorçana.

Lloc important d'alpinisme i turisme, té el pic d'Aneto, més alt dels Pirineus i l'estació d'esquí més alta del Pirineu aragonés, en Cerler.

És també un territori històric de la Marca Hispànica i del Regne i Corona d'Aragó. Vegeu també Comtat de Ribagorça


Municipis de la Ribagorça[modifica | modifica el codi]

Ribagorça (2007)
Municipi     Població     Extensió     Densitat
Areny de Noguera 322 119 2,71
Benasc 2.080 233,2 8,92
Benavarri 1.167 157,1 7,43
Beranui 106 64,01 1,66
Bissaürri 239 63,29 3,78
Bonansa 97 37,3 2,60
Campo 279 23,03 12,11
Capella 387 60,7 6,38
Castigaleu 119 26,5 4,49
Castilló de Sos 738 31,6 23,35
Estopanyà 198 88,7 2,23
Foradada del Toscar, la 231 106,58 2,17
Gia 114 25,95 4,39
Graus 3.472 300,4 11,56
Lasquarri 157 31,9 4,92
Monesma i Queixigar 108 62,6 1,73
Montanui 308 174,2 1,77
Paüls, les 287 81,7 3,51
Pobla del Castre, la 403 29,54 13,64
Isàvena 293 118,8 2,47
Perarrua 105 30,1 3,49
Pont de Montanyana, el 152 48,2 3,15
Santa Llestra i Sant Quilis 100 23,42 4,27
Saünc 364 73,3 4,97
Secastella 133 47,4 2,81
Seira 179 69,4 2,58
Sessué 116 5,56 20,86
Sopeira 106 44,1 2,40
Tolba 193 59,14 3,26
Tor-la-ribera 119 32 3,72
Vall de Bardaixí, la 53 45,57 1,16
Vall de Lierp, la 47 32,41 1,45
Viacamp i Lliterà 25 107,7 0,23
Vilanova d'Éssera 156 7 22,29
Total 12.953 2461,4 5,26



Història[modifica | modifica el codi]

Vegeu també Comtat de Ribagorça

Prehistòria[modifica | modifica el codi]

Els assentaments humans de la comarca es remunten al Paleolític mitjà (50.000 anys), amb mostres a jaciments arqueològics d'Olvena, las Forcas de Graus o Castilló de Pla, el menhir de Merli o els dolmens de Cornudella de Valira. Els romans varen establir ciutats com Labiolosa, prop de la Pobla del Castre.

Dominació àrab. El Balascot[modifica | modifica el codi]

Durant la invasió musulmana de la península Ibèrica, els àrabs varen ocupar aquesta regió. Vers el 724 el territori, sota domini àrab, es creu que es va revoltar sota direcció d'un noble, possiblement d'estirp vascona, anomenat Balascot pels àrabs (Belasc), a les terres a l'est de Sobrarb (alguns el situen a l'oest).

A les cròniques àrabs apareix més tard un senyor local anomenat Ibn Balascot (és a dir el fill de Balascot). El seu nom indicaria, en primer lloc que el seu pare va ser un personatge important (doncs n'hi ha prou amb dir que era el fill del seu pare perquè se sàpiga de qui s'està parlant), i que la seva possible revolta havia prosperat, car anys després el fill de Balascot encara conservava el poder.

Comtat de Tolosa i Ribagorça[modifica | modifica el codi]

Vegeu també Comtat de Tolosa

A l'alta edat mitjana, aquesta zona va formar part de la Marca Hispànica i va pertanyer al comtat de Tolosa. A finals del segle IX, Ramon I de Pallars i Ribagorça va crear el seu propi comtat independitzant-se del de Tolosa aprofitant una crisi esdevinguda per l'assassinat de Bernat el Vedell. S'alternen les ocupacions àrabs amb el domini comtal, fins que és totalment reconquerida per Sanç I de Navarra. El 1035, el comte de Ribagorça i de Sobrarb Ramir I d'Aragó va crear el regne d'Aragó.

Edat moderna[modifica | modifica el codi]

Després de le "Alteracions de Ribagorça" sota el regnat de Felip II, la Ribagorça perd tot els seus privilegis, furs i lleis pròpies.

La proclamació del Cantó Ribagorçà amb la primera república espanyola de 1873, va tornar momentàniament la independència de la Ribagorça.


Propostes comarcals aplicades[modifica | modifica el codi]

Trobem, com és el cas de totes les comarques que conformen la Franja de Ponent (ço és, que formen part de les comunitats de l'Aragó on es parla el català), diferents postures pel que fa al referent d'aquest topònim. En el cas de la Ribagorça n'hi ha tres. Són usuals les expressions Alta Ribagorça i Baixa Ribagorça, però depenent d'aquestes tres postures (les quals s'expliquen amb més detall a l'article sobre la Franja de Ponent) fan referència molts cops a territoris diferents.

  1. La postura oficial diferencia entre una Alta Ribagorça de la comunitat autònoma de Catalunya i una Ribagorça de la de l'Aragó.
  2. La postura integracionista dels Països Catalans designa com a Alta Ribagorça la part administrativament catalana, però, en canvi, entén com a Baixa Ribagorça (o d'altres cops com a, senzillament, Ribagorça) la part lingüísticament catalana de la Ribagorça aragonesa. Sol incloure la Vall de Benasc en aquesta darrera comarca.
  3. La postura nacional dels Països Catalans no té en compte que en l'actualitat existeixi una comarca de l'Alta Ribagorça a Catalunya i en camp ras divideix el territori lingüísticament català de la Ribagorça (incloent-hi, per la seua banda, la Vall de Benasc) en una Alta Ribagorça i una Baixa Ribagorça que res tenen a veure amb l'oficialitat. L'Alta Ribagorça nacional comprendria, així, la vall alta de l'Éssera i la de la Noguera Ribagorçana, fins al el Pont de Montanyana; i la resta de territori pertanyeria a la Baixa Ribagorça nacional, integrada principalment per la conca alta de l'Isàvena.


Fotografia[modifica | modifica el codi]

Vista panoràmica de la Ribagorça des de la Roda d'Isàvena.Vista panoràmica de la Ribagorça des de la Roda d'Isàvena.
Vista panoràmica de la Ribagorça des de la Roda d'Isàvena.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ribagorça Modifica l'enllaç a Wikidata