Aragonès

Aragonès, Aragonés Aragonés
Altres denominacions:	Fabla aragonesa
Parlat a:	Espanya
Regió:	Alt Aragó
Parlants:	~25.000 (dels quals, ~13.000 són parlants inicials)
Classificació genètica:	Indoeuropeu   Llengua itàlica    Llengua romànica     Itàlica-Occiental      Itàlica-Occidental-Occidental       Pirenaica-mossàrab        Pirenaica         Aragonès
estatus oficial
Llengua oficial de:	-
Regulat per:	Academia de l'Aragonés
codis de la llengua
ISO 639-1	an
ISO 639-2	arg (ex roa)
ISO 639-3	arg (ex AXX)
Visiteu el Portal:Llengües

L'aragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Els principals municipis on encara hi ha parlants patrimonials de l'aragonès són: Osca, Graus, Montsó, Barbastre, Fonz, Echo, Estadilla, Samianigo, Chaca, Plan, Ansó, Ayerbe, Broto, Lo Grau.

El benasquès (parlat a l'entorn de la vall de Benasc) és una llengua de transició entre l'aragonès, el català de la Ribagorça i l'occità gascó.

Història de la llengua

Té com a origen el dialecte llatí que es va formar a les valls pirinenques aragoneses durant els segles VII i VIII sobre un substrat acusadament vascó. Aquesta també rep, en el seu període medieval, la denominació entre els lingüistes de navarroaragonès per la inicial dependència aragonesa del Regne de Navarra.

L'expansió del Regne d'Aragó cap al sud sobre terres musulmanes, portaria amb ella la llengua per tot el territori conquerit, sent els segles XIII i XIV els que la llengua hi va tenir la seua màxima extensió. La unió dinàstica del Regne d'Aragó amb el Comtat de Barcelona en el que seria la Corona d'Aragó va suposar una important influència de la llengua catalana sobre l'aragonesa. La Cancelleria Reial tindria el llatí, el català i l'aragonès com a llengües d'ús habitual, i ocasionalment l'occità, si bé s'utilitzarà un aragonès que també anirà adquirint ja molts trets castellans.

Amb la instauració, el 1412, de la Dinastia Trastàmara, el castellà es va convertint progressivament a la llengua de la cort i de la noblesa aragonesa. Les classes altes i els nuclis urbans seran els primers focus de castellanització, quedant l'aragonès cada vegada més relegat a llengua d'àmbit rural o domèstic, i a sofrir un desprestigi social progressiu. Això mateix va passar-li també al català. Els segles posteriors al Decret de Nova Planta de Felip V d'Espanya, mitjançant el qual se suprimia la independència política d'Aragó, i la repressió lingüística de la dictadura franquista del segle XX, suposarien la implantació gairebé total de la llengua castellana a Aragó,i també a Catalunya (on tanmateix no va tenir tant d'impacte) on actualment és l'únic idioma oficial i la llengua familiar del 95% dels aragonesos.

A partir de la transició democràtica van començar a sorgir diferents associacions defensores i promotores de l'idioma, com també molts intents d'estandardització a partir dels diferents dialectes. Alguns aragonesos van començar també a aprendre l'aragonès com a segona llengua. Segons l'enquesta feta pel Govern d'Aragó (2000), el nombre de parlants a l'Alt Aragó no és superior als 25.000, dels quals 13.000 són parlants inicials de la llengua. L'aragonès és una de les llengües europees amb un major perill d'extinció actualment. Continua comptant amb molt poca ajuda per part de les institucions, i el seu estat de conservació és cada vegada més precari entre els seus parlants natius, d'una banda per la baixa transmissió de la llengua als fills, i de l'altra de la progressiva castellanització de la llengua.

L'any 1999 s'aprovà la Llei de Patrimoni Cultural Aragonès, que en el seu article 4t afirma que «l'aragonès i el català, llengües minoritàries d'Aragó, en l'àmbit de les quals estan compreses les diverses modalitats lingüístiques, són una riquesa cultural pròpia». Des de 1996 l'Estatut d'Autonomia d'Aragó requereix l'aprovació d'una llei de llengües a les Corts d'Aragó, mandat que fins ara ha estat desatès pels governs populars, socialistes i regionalistes. L'ensenyament és íntegrament en castellà, amb l'assignatura opcional en aragonès en algun nucli.

S'han creat diverses organitzacions per provar de regularitzar l'us de la llengua:

• Academia de l'Aragonés, creada el mes de juliol de 2006, dins del II Congreso de l'Aragonés.
• Consello d'a Fabla Aragonesa
• Sociedat de Lingüística Aragonesa
• Asociación Nogará

Poc abans de Nadal de 2009, les Corts d’Aragó van aprovar finalment la Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies de l’Aragó. La Llei mana crear dues academies de llengua, una per la llengua aragonesa i altra per a la llengua catalana dintre d'Aragó.

• 

  Varietats lingüístiques de l'Aragó

• 

  Predominis lingüístics de l'Aragó segons la Llei de llengües

Característiques de l'aragonès

Alguns dels trets característics de l'aragonès són:

• Les Ĕ i Ŏ ("e" i "o" breus) tòniques del llatí vulgar, pronunciades [ɛ] i [ɔ], s'han convertit en els diftongs [je] i [we], per exemple VET'LA > viella (es: vieja, cat: vella). Sovint la diftongació de Ĕ pot ser [ja] en parlars centrals i la de Ŏ pot ser [uo] (luogo).
• Pèrdua de la -E final no accentuada, exemple GRANDE > gran (es grande, cat: gran)
• Es conserva la F- al començament, exemple FILIU > fillo (es hijo, cat fill)
• La iod romanç (GE-,GI-,I-) es converteix en africada palatal sorda ch [ʧ], exemple IUVEN > choven (es joven, cat jove), GELARE > chelar (es helar, cat gelar)
• Igual que en portuguès i gallec, els grups cultes romanços /-ult-/ i /-ct-/ passen a [jt], exemple FACTU > feito (es hecho, cat fet)
• Els grups /-x-/, /-ps-/ i /scj-/ són una fricativa palatal sorda ix [ʃ], exemplo COXU > coixo (esp cojo, cat coix)
• Els grups -Lj-, -C'L-, -T'L- es converteixen en lateral palatal 'll' [ʎ], exemplo MULIERE > muller (es mujer, cat muller), ACUT'LA > agulla (es aguja, cat agulla)
• La -B- llatina es conserva a les terminacions de l'imperfet d'indicatiu en la segona i tercera conjugació: teniba (es tenía, cat tenia)
• Existeixen pronoms adverbials evolucionats a partir de ENDE → en/ne ("ne/en/n'/'n") i IBI→ bi/i/ie ("hi").

Codificació

Ortografia

L'aragonès coneix tres ortografies concurrents:

• La grafia d'Osca (grafía de Uesca). És majoritària en l'ús, però no completament generalitzada. Es fixà el 1987 amb una convenció que es tingué a Osca. És sostinguda pel Consello d'a Fabla Aragonesa (CFA, Consell de la Llengua Aragonesa). El seu principi és notar els fonemes de manera quasi uniforme, sense tenir en compte l'etimologia. Per exemple, v i b són uniformitzats en b; també ch, j, g(+e), g(+i) són uniformitzats en ch... Certes solucions calquen l'espanyol (ñ, accents gràfics).
• La grafia SLA va aparèixer el 2004 amb la fundació de la Sociedat de Lingüistica Aragonesa (SLA, Societat de Lingüística Aragonesa). És minoritària en l'ús. La seva ambició és reemplaçar la grafia d'Osca, que l'estimen massa espanyolitzada, a fi de tornar a l'aragonès les seves tradicions gràfiques medievals i per a aproximar-lo al català i a l'occità. Per exemple, com en aragonès medieval, v i b són distintes; també ch, j, g(+e), g(+i) són distintes; s'escriu ny en lloc de ñ. Els accents gràfics funcionen una mica com en català i en occità.
• La Ortografia de l'Academia de l'Aragonés. La manca de generalització completa de la grafia d'Osca i la seva contestació per l'SLA van originar la creació de l'Academia de l'Aragonés (Acadèmia de l'Aragonès) el 2006. Aquest organisme nou ha rebut el suport d'institucions nombroses per trobar una ortografia més consensual i també per elaborar una varietat estàndard d'aragonès: el seu treball de codificació ortogràfica, la Propuesta Ortografica de l'Academida de l'Aragonés va ser publicat el 2010. L'ortografia proposta es basa en la ponderació dels principis d'historicitat, identitat, coherència paradigmàtica, diasistematicitat i funcionalitat. La solució adoptada és més d'acord amb l'etimologia i l'aragonès medieval (distinció etimològica de 'v' i 'b', ús de 'ny'). Altres aspectes reflecteixen la cerca de la coherència paradigmàtica i la diasistematicitat (com la grafia 'tz' per plurals i formes verbals pronunciades /θ/ en aragonès general, però /ts/ en benasquès).

Comparació entre les ortografies de l'aragonès
fonemes	grafia d'Osca	grafia SLA	ortografia estandarditzada de l'Academia de l'Aragonés
/a/	a	a	a
/b/	b Ex: bien, serbizio, bal, autibo, cantaba, debán	b, v segons l'etimologia, com en català i occità. Ex: bien, servício, val, activo, cantava, devant	b, v segons l'etimologia latina, no sempre com en català i occità. Ex: bien, servicio, val, activo, cantaba, debant
/k/	c qu davant de e, i	c qu davant de e, i	c qu davant de e, i
/kw/	cu com en espanyol Ex: cuan, cuestión	Etimològica (Com en català i una mica com en occità): qu davant de a, o. qü davant de e, i. Ex: quan, qüestion. cu quan al llatí sigui c. Ex: cuesta (COSTA), cuenta (COMPUTARE), cuallar/callar (COAGULARE)	Etimològica (Com en català i una mica com en occità): qu davant de a, o. qü davant de e, i. Ex: quan, qüestión. cu quan al llatí sigui c. Ex: cuesta (COSTA), cuenta (COMPUTARE), cuallar/callar (COAGULARE)
/tʃ/	ch Ex: chaminera, minchar, chustizia, cheografía	ch. j (g davant de e, i) segons l'etimologia, com en català i occità. Ex: chaminera, minjar, justícia, geografia	ch Ex: chaminera, minchar, chusticia, cheografía
/d/	d	d	d
/e/	e	e	e
/f/	f	f	f
/g/	g gu davant de e, i	g gu davant de e, i	g gu davant de e, i
/gw/	gu davant de a, o gü davant de e, i	gu davant de a, o gü davant de e, i	gu davant de a, o gü davant de e, i
h etimològica, muda des del llatí	No notada. Ex: istoria	Notada com en aragonès medieval i en català. Ex: história	Notada com en aragonès medieval i en català. Ex: historia
/i/	i	i	i
/l/	l	l	l
/ʎ/	ll	ll	ll
/m/	m	m	m
/n/	n	n	n
/ɲ/	ñ com en espanyol Ex: añada	ny com en aragonès medieval i com en català Ex: anyada	ny com en aragonès medieval i com en català Ex: anyada
/o/	o	o	o
/p/	p	p	p
/r/	r	r	r
/rr/	rr r- a l'inici d'un mot	rr r- a l'inici d'un mot	rr r- a l'inici d'un mot
/s/	s (també entre dues vocals, mai ss*)	s (també entre dues vocals, mai ss*)	s (també entre dues vocals, mai ss*)
/t/	t	t	t
-t final etimològica, muda en aragonès contemporani	No notada. Ex: soziedá, debán, chen	Notada com en aragonès medieval, en català i en occità. Ex: sociedat, devant, gent	Notada com en aragonès medieval, en català i en occità. Ex: sociedat, debant, chent
/u, w/	u	u	u
/jʃ/ (dialectes orientals) /ʃ/ (dialectes occidentals)	x Ex: baxo	ix (dialectes orientals). x (dialectes occidentals). Ex: baixo (oriental) = baxo (occidental)	ix Ex: baixo
/j/	y a l'inici d'un mot i entre dues vocals i en els altres casos	y a l'inici d'un mot i entre dues vocals i en els altres casos	y a l'inici d'un mot i entre dues vocals i en els altres casos
/θ/	z Ex: zona, Probenza, fez, corz, zentro, serbizio, reyalizar.	z davant de a, o, u, a l'inici d'un mot. ç davant de a, o, u, a l'interior d'un mot. z a la fi d'un mot. c davant de e, i. z en els mots internacionals (mots cultes grecs, manlleus, amb una z a l'origen). Ex: zona, Provença, fez, corz, centro, servício, realizar.	z davant de a, o, u i a final d'un mot. tz a la fi d'un mot en cas d'un plural que té una -t etimològica al singular, i a certes formes verbals (cinquena persona) c davant de e, i. z en els mots internacionals (mots cultes grecs, manlleus, amb una z a l'origen). Ex: zona, Provenza, fetz, cortz, centro, servicio, realizar.
Formes cultes	Es noten les tendències a l'assimilació. Ex: dialeuto, estensión però lecsico.	No es noten totes les tendències a l'assimilació. Ex: dialecto, extension i lexico.	No es noten totes les tendències a l'assimilació. Ex: dialecto, extension i lexico.
Notació de l'accent tònic (en negreta en els exemples)	Model espanyol. Ex: istoria, grazia, serbizio mitolochía, cheografía, María, río atenzión choben, cantaban	Model català i occità. Ex: história, grácia, servício mitologia, geografia, Maria, rio atencion joven, cantavan ("jove, cantaven")	Model simplista Paraules agudes que acaben en vocal única, en "n" o en "s", especialment verbs: Ex. trobé, dentrarás Paraules amb hiatus i la tònica és una vocal tancada: Ex. fería, vehíclo, Paúl Marca diacrítica

Estandardització

Una varietat estàndard de l'aragonès s'està elaborant però topa amb dues concepcions divergents.

• Els partidaris de la grafia d'Osca (en particular el Consello d'a Fabla Aragonesa) elaboren xic a xic una varietat estàndard dita aragonès comú o aragonès estàndard, que selecciona més els trets occidentals que orientals. Però certs punts encara no s'han completament fixat. S'ha de preferir els participis passats en -ato -ata o be en -au -ada? S'ha d'admetre la forma ro/ra per l'article definit, al costat de les formes més extenses o/a i lo/la?
• Els partidaris de la grafia SLA (en particular la Sociedat de Lingüistica Aragonesa) opinen que el model precedent de l'aragonès comú, que l'anomenen pejorativament "neoaragonès", s'ha fixat amb molta imprudència, amb un desconeixement dels dialectes reals i amb tries molt artificials. Segons l'SLA, això provocaria una desconnexió greu entre els parlants naturals i un estàndard ineficaç. L'SLA preconitza de fer un estudi més aprofundit dels dialectes i de crear estàndards dialectals, que servirien de base, eventualment, a una varietat estàndard més general i ulterior, però connectada amb el coneixement real dels dialectes. També l'SLA insisteix en el fet que el benasquès és intermediari entre l'aragonès i el català i per tant ha de rebre un estàndard adaptat.

Situació actual

Nogará

Asoziazión Cultural Nogará-Religada, o simplement Nogará, és una associació cultural creada el 1990 a Saragossa que treballa en la promoció, defensa i ensenyament de l'aragonès. Realitza cursos d'aquesta llengua en la Ribera de l'Ebre, i gestiona des de 1996 l'Escuela d'Aragonés, on oferix activitats complementàries per a fomentar l'ús de l'aragonès, especialment als territoris on es parlava històricament. Publica la revista O Espiello des de 2001 i organitza anualment les Chornadas de as Luengas d'Aragón. L'any 2007 va distribuir un osset de peluix que ensenya aragonès als més petits. L'any 2009 el coordinador de l'associació, Fernando Sánchez, exigí la cooficialitat de l'aragonés i el català per a que no fossin idiomes "de segona categoria".

L'aragonès a la xarxa

La presència de l'aragonès a la xarxa és encara discreta però augmenta ràpidament. Fins el 2005 era gairebé inexistent, hi havia portals com Charrando.com i Consello.org, però no hi havia un compromís generalitzat per a introduïr-lo a internet. La juventut compromesa amb l'idioma ha fet que la situació canviés, sobretot després de la publicació de la Proposta Ortogràfica a finals del 2010, que va donar suport i coherència en l'escriptura.

Viquipèdia en aragonès

La Viquipèdia en aragonès (en aragonès: Biquipedia en aragonés) és l'edició en aragonès de la Viquipèdia. Va ser creada el 21 de juliol del 2004, encara que el seu primer article (Antares) es va editar el 2 d'agost del mateix any per un usuari anònim. És la 71a Viquipèdia més grossa per nombre d'articles, i la primera Viquipèdia per nombre d'articles en relació al nombre de parlants.

Altres portals en aragonès

• Charrando
• Nogará
• Fablasur
• Academia de l'Aragonés
• Trango
• Felqueral
• Onsera
• Purnas
• Fendo Huellos
• Softaragonés
• Feyendo Orella
• A Enrestida
• Tierra de Barrenaus

Portal: llengües

Vegeu també

• Literatura aragonesa
• Rock en aragonès
• William Dennis Elcock

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aragonès

• (castellà) Creixent en aragonès: reportatge sobre els nens que parlen l'aragonès
• (aragonès) Charrando - Portal de difusió i aprenentatge de la llengua aragonesa
• (aragonès) Asoziazion cultural Finestra Batalera
• (aragonès) Consello d'a fabla aragonesa dins del Consell de la llengua aragonesa
• (aragonès) Sociedat de Lingüistica Aragonesa
• (aragonès)(castellà) Chuntos por l'aragonés - Manifest per la unitat de la llengua
• (aragonès) Fablans - Cercle de parlants de l'aragonès
• (aragonès) Arredol - Diari digital en aragonès
• Curs d'Aragonés
• (anglès) Ethnologue ed. XIV
• (anglès) Ethnologue ed. XV
• (aragonès) Academia de l'Aragonés - Academia de la llengua aragonesa
• (alemany) Johannes Kabatek, Sprachliche Hybridität in der Romania, Universität Tübingen