Dinastia Trastàmara

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Es dóna el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

Història[modifica | modifica el codi]

La dinastia pren el seu nom del Comtat de Trastàmara, títol que ostentava abans d'accedir al tron Enric II el de les Mercès, fill d'Alfons XI de Castella i la seva segona dona Elionor de Guzmán. Després de la guerra civil que va acabar amb la mort el 1369 del seu germà patern Pere I el Cruel va accedir al tron de Castella.

La Casa de Trastàmara va passar a regnar a la Corona d'Aragó mitjançant el Compromís de Casp, de 1412, que va posar fi a la crisi successòria originada per la mort sense descendència de Martí l'Humà l'any 1410.

Aquest casal es va caracteritzar per reforçar l'autoritat monàrquica i fomentar el desenvolupament econòmic impulsat per la burgesia. Va aconseguir introduir Castella en la diplomàcia europea, modernitzant-la i convertint-la en una potència, capaç d'imposar la seva hegemonia a la península Ibèrica.

Llista de reis de Dinastia Trastàmara de la Corona de Castella[modifica | modifica el codi]

Succeeix als Trastàmara Carles d'Habsburg (1516-1556), de la dinastia dels Habsburg, fill de Joana la Boja i Felip I.

Llista de reis de la Dinastia Trastàmara a la Corona d'Aragó[modifica | modifica el codi]

El 1516 es produeix la unió de la monarquia de la Corona d'Aragó i del Regne de Castella sota la dinastia dels Habsburg.

Llista de reis de la Dinastia Trastàmara al Regne de Navarra[modifica | modifica el codi]

Llista de reis de la Dinastia Trastàmara al Regne de Sicília i Nàpols[modifica | modifica el codi]

Regne de Sicília peninsular - Regne de Nàpols[modifica | modifica el codi]

el 1442 conquereix el Regne de Nàpols

Regne de les Dues-Sicílies, 1442-1458[modifica | modifica el codi]

A la seva mort, la part peninsular (el Regne de Nàpols) passa al seu fill bastard Ferran, mentre que la part insular (Regne de Sicília) passa al seu germà Joan II d'Aragó.

Separació dels Regnes, 1458-1504[modifica | modifica el codi]

Regne de Sicília, insular[modifica | modifica el codi]

Regne de Sicília, peninsular - Regne de Nàpols[modifica | modifica el codi]

Deposat del tron el 1501 pel rei Lluís XII de França, el seu cosí Ferran el Catòlic recuperarà la corona el 1504 però se la quedarà en propietat.

Regne de les Dues Sicílies, 1501-1713[modifica | modifica el codi]

Ferran II adopta una nova numerologia (III) en conquerir les dues parts del reialme.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia Trastàmara Modifica l'enllaç a Wikidata