Carles de Viana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Imatge post-mortem de Carles de Viana que el presenta com un sant
Armes de Carles de Viana segons el seu dibuix post-mortem

Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421 - Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Nasqué a Peñafiel el 29 de maig del 1421, sent el fill primer de Joan d'Aragó, futur rei de la Corona d'Aragó, i de la seva primera esposa, la reina Blanca I de Navarra.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

El 30 de setembre de 1439 es casà amb Agnès de Cleves, que morí el 1448. D'aquest matrimoni no tingué fills.

A la seva mort estava promès amb Caterina, filla del Rei Eduard I de Portugal, la qual, en no poder maridar Carles, entrà com a religiosa al convent de Santa Clara de Lisboa.

Carles de Viana tingué diversos fills il·legítims:

El problema navarrès[modifica | modifica el codi]

Pel casament de Blanca I amb Joan II d'Aragó, s'establí que el fill primogènit del matrimoni heretaria el Regne de Navarra a la mort de la reina. Així, Carles en néixer, fou nomenat príncep de Viana, títol destinat a l'hereu, i fou reconegut com a tal per les Corts de Navarra. Però el 1441, amb pare i fill enemistats, Joan d'Aragó decidí excloure'l de la successió i ell continuà essent rei de Navarra, mentre Carles de Viana tan sols rebia el títol de lloctinent del regne.

Les relacions entre pare i fill encara passaren per moments més difícils, sobretot a partir del nou casament del príncep Joan el 1447 amb Joana Enríquez, que aviat li donà un nou hereu, Ferran, que posteriorment seria rei d'Aragó.

Així doncs, esclatà la Guerra civil navarresa entre els agramontesos, partidaris de Joan d'Aragó, i els beaumontesos, partidaris de Carles, que a partir d'aquell moment l'anomenaren Carles IV de Navarra. El 1451 s'enfrontaren a la batalla d'Oibar[1] on Carles rebé l'ajuda de Joan II de Castella, però fou derrotat i fet presoner, cosa que propicià que fos desheretat.

Un cop alliberat, Joana Enríquez conspirà contra ell i Carles fugí del país per prendre refugi a Nàpols, a la cort del seu oncle Alfons el Magnànim. El 1458, amb la mort d'Alfons, el príncep Joan es convertí en Rei d'Aragó amb el nom de Joan II d'Aragó. Aquest li concedí el títol de Rei de Nàpols i Sicília, però Carles els refusà, retornant a Navarra l'any següent.

Les Corts Catalanes, reunides a Lleida el 1460, van demanar a Joan alliberar el seu fill, forçant la Concòrdia de Vilafranca, i el Príncep de Viana fou rebut a Barcelona el 31 de març de 1460 com a príncep hereu. Al seu retorn a Navarra, Carles fou novament empresonat el 2 de desembre de 1460, però les Corts Catalanes, reunides a Lleida el 1460, van demanar a Joan II alliberar el seu fill, cosa que s'aconseguí el 25 de febrer de 1461. Carles fou nomenat lloctinent de Catalunya.

El 23 de setembre de 1461 el príncep de Viana morí a Barcelona, víctima de problemes de salut, però amb la sospita popular d'un possible enverinament promogut per Joana Enríquez.

Representacions de Carles de Viana en les arts[modifica | modifica el codi]

La història tràgica de Carles de Viana el va convertir en protagonista de diferents obres literàries, sobretot durant el període romàntic:

  • Diversos poemes contemporanis a la seva mort: Complant per la mort del príncep de Viana, poema de Guillem Gibert (ca. 1465); Obra feta a la bona memòria de Carles... de N. Font; altres "complants" de Pedro Martínez i Francesc de Pinós, o dues cançons anònimes, copiades per les mateixes dates, sobre la mort i santificació del príncep.
  • El piadoso aragonés de Lope de Vega (1626), comèdia històrica sobre les relacions entre el príncep i Joan II.
  • El hijo obediente, drama d'Agustín Moreto (1660?), sobre el mateix tema que el de Lope.
  • Lealtad d'una mujer y aventuras d'una noche de José Zorrilla (1840), sobre un episodi fictici protagonitzat pel príncep.
  • El príncipe de Viana "drama trágico" de Gertrudis Gómez de Avellaneda (1844).
  • El príncipe de Viana, novel·la històrica d'Álvar Méndez de Ribera (1858).
  • Ausias March, drama en castellà de Víctor Balaguer (1858), on el príncep surt com a personatge, ja que va ser amic del poeta.
  • Carlos de Viana, drama històric en tres actes (en castellà) de Salvador Llanas Rabassa, estrenat al teatre del Círcol Catòlic d'Obrers de Mataró, el mes de desembre de 1888.
  • Carles de Viana, tragèdia en vers de Miquel Saperas (1938).
  • Don Carlos de Viana, drama en romanès d'Alexandre Cioranescu (1954).


Precedit per:
Rei titular de Navarra
14411461
Succeït per:
Blanca II
Precedit per:
Joan II el Sense Fe
Príncep de Girona
14581461
Succeït per:
Elionor de Navarra
Duc de Gandia
14391461
Succeït per:
Joan II el Sense Fe


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (castellà) Jesús María Usunáriz Garayoa, Historia breve de Navarra, p.89

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles de Viana