Guerra civil navarresa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guerra civil euskalduna
Dates 14511455
Escenari Nafarroa
Resultat Victòria agramontesa
Bàndols
Joan el Gran Carles de Viana
Forces
agramontesos beamontesos

La Guerra civil navarresa fou un conflicte successori per al tron del Regne de Navarra, que enfrontà Carles de Viana i el seu pare Joan el Gran.

De la unió de Joan el Gran i la seva primera esposa, Blanca I de Navarra, havia nascut Carles de Viana, primer príncep de Viana, que segons les capitulacions matrimonials de 1419 havia d'heretar el regne de Navarra a la mort de la seva mare. Però el 1441, al morir Blanca de Navarra, el rei Joan li va usurpar el tron navarrès i tan sols concedí al seu fill la lloctinència del regne.

Agramontesos i beaumontesos[modifica | modifica el codi]

Des de mitjan segle XIV, el Regne de Navarra es trobava dividit en dues faccions que representaven, en certa manera, les diferents mentalitats de la gent de la muntanya i la gent de la plana. Les dues faccions eren senyorejades per les cases de llinatge reial dels Agramont i dels Beaumont, d'on deriva el nom d'agramontesos i beaumontesos amb què eren denominades. Amb la mort de la reina Blanca el 1441, la guerra civil navarresa va enfrontar els agramontesos de Pedro de Agramont, partidaris del rei Joan, i els beaumontesos, partidaris de Carles.

Més tard, el 1512, els agramontesos ajudarien Ferran el Catòlic en la incorporació definitiva del regne de Navarra a la Corona d'Aragó i posteriorment al regne de Castella (1515).

El desenllaç de la guerra[modifica | modifica el codi]

Joan II derrota definitivament Carles en la batalla d'Oibar el 1451,[1] on Carles fou fet presoner i desheretat.

Un cop Carles fou alliberat el 1452, la reina Joana Enríquez li va mostrar tota l'animadversió possible, i conspirà contra ell per tal que el fill que en aquells moments acabava de parir, l'infant Ferran fos l'hereu del regne. Carles llavors marxà cap a Nàpols per restar sota la protecció del seu oncle, Alfons el Magnànim.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (castellà) Jesús María Usunáriz Garayoa, Historia breve de Navarra, p.89