Guerra civil navarresa
| Guerra civil euskalduna | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|||||||
| Bàndols | |||||||
| Joan el Gran | Carles de Viana | ||||||
| Forces | |||||||
| agramontesos | beamontesos | ||||||
La Guerra civil navarresa fou un conflicte successori per al tron del Regne de Navarra, que enfrontà Carles de Viana i el seu pare Joan el Gran.
De la unió de Joan el Gran i la seva primera esposa, Blanca I de Navarra, havia nascut Carles de Viana, primer príncep de Viana, que segons les capitulacions matrimonials de 1419 havia d'heretar el regne de Navarra a la mort de la seva mare. Però el 1441, al morir Blanca de Navarra, el rei Joan li va usurpar el tron navarrès i tan sols concedí al seu fill la lloctinència del regne.
Agramontesos i beaumontesos [modifica]
Des de mitjans segle XIV, el Regne de Navarra es trobava dividit en dues faccions que representaven, en certa manera, les diferents mentalitats de la gent de la muntanya i la gent de la plana. Les dues faccions eren senyorejades per les cases de llinatge reial dels Agramont i dels Beaumont, d'on deriva el nom d'agramontesos i beaumontesos amb què eren denominades. Amb la mort de la reina Blanca el 1441, la guerra civil navarresa va enfrontar els agramontesos de Pedro de Agramont, partidaris del rei Joan, i els beaumontesos, partidaris de Carles.
Més tard, el 1512, els agramontesos ajudarien Ferran el Catòlic en la incorporació definitiva del regne de Navarra a la Corona d'Aragó i posteriorment al regne de Castella (1515).
El desenllaç de la guerra [modifica]
Joan II derrota definitivament Carles en la batalla d'Oibar el 1451,[1] on Carles fou fet presoner i desheretat.
Un cop Carles fou alliberat el 1452, la reina Joana Enríquez li va mostrar tota l'animadversió possible, i conspirà contra ell per tal que el fill que en aquells moments acabava de parir, l'infant Ferran fos l'hereu del regne. Carles llavors marxà cap a Nàpols per restar sota la protecció del seu oncle, Alfons el Magnànim.
Referències [modifica]
- ↑ (castellà) Jesús María Usunáriz Garayoa, Historia breve de Navarra, p.89