Vilafranca del Penedès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vilafranca del Penedès
Escut de Vilafranca del Penedès
(En detall)
Localització

Vilafranca del Penedès situat respecte Catalunya
Vilafranca del Penedès situat respecte Catalunya

Localització de Vilafranca del Penedès respecte de l'Alt Penedès


Municipi de l'Alt Penedès
L'església de Santa Maria
L'església de Santa Maria
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Penedès
Alt Penedès
Gentilici Vilafranquí, vilafranquina
Pressupost 38.248.523,00 € (2007)
Superfície 19,65 km²
Altitud 223 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
38.929 hab.
1.981,12 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 391354 4578122Coord.: 41° 20′ 50″ N, 1° 42′ 5″ E / 41.34722°N,1.70139°E / 41.34722; 1.70139
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

5
Pere Regull i Riba (CiU)[2]
Codi postal 08720
Codi territorial 083054
Agermanament Vilafranca del Penedès està agermanada amb:[3]
Web

Vilafranca del Penedès és una vila de la regió del Penedès, capital de la comarca de l'Alt Penedès i del partit judicial de Vilafranca del Penedès. El municipi té una extensió de 19,63 km² i està format pel nucli de la capital i els veïnats del Bordellet, el Molí d'en Rovira, el Carrer d'en Perepau, Can Salines i la Serreta, aquest darrer compartit amb el terme municipal d'Olèrdola.


Actualment els barris de Vilafranca són, a més del Centre de la vila, Sant Julià, l'Espirall, el Molí d'en Rovira, el Poble Nou, les Clotes, la Barceloneta i Sant Magí, i La Girada.

Els patrons de la ciutat són sant Ramon de Penyafort, i sant Fèlix màrtir. La Festa Major centra bona part dels seus actes al voltant del patró, Sant Fèlix, que no s'ha de confondre amb el Sant Fèlix, prevere, que també celebra la seva festa el 30 d'agost.[4]

Vilafranca és coneguda a escala internacional pels seus vins escumosos: el cava català i els vins de la Denominació d'Origen Penedès (D.O.), amb marques multinacionals com Bodegas Torres. A part del vins i caves, Vilafranca també és coneguda pels Castellers de Vilafranca (institució cultural catalana que té com a principal objectiu fer castells). Són una organització sense ànim de lucre i tenen la consideració d'entitat d'interès públic. També és una vila coneguda per la seva Festa Major, que compta amb un dels dracs més antics d'Europa (dels vols de l'any 1600), amb 17 balls, tres colles castelleres i una de falcons.

Topònim[modifica | modifica el codi]

El topònim de Vilafranca del Penedès fa referència a que la vila era emplaçada dins l'àmbit de les franqueses establertes a Olèrdola o al Penedès al segle XI, i a la formació de la vila després del fracàs de la restauració d'Olèrdola, antiga capital de la regió, després de la invasió almoràvit del 1108.

Història[modifica | modifica el codi]

Orígens[modifica | modifica el codi]

Hom creu que Vilafranca del Penedès fou fundada cap a mitjan segle XII com a conseqüència de la decadència d'Olèrdola, ja que els seus habitants foren els primers pobladors de la vila.

Es considera que va néixer entre els anys 1108 i 1151, any en què es troba la primera referència de la Vila. Vilafranca es va fundar al voltant de l'antiga Torre Dela, la qual es trobava a prop de la Via Augusta. Des del naixement de la Vila se celebrava un mercat, fet que juntament amb les franqueses concedides, la tranquil·litat envers els sarraïns i l'impuls que li va donar el Comte de Barcelona va propiciar el creixement el primer nucli fins a esdevenir una de les ciutats importants del Principat. La distribució de la Vila era la típica d'una ciutat medieval amb el clos de la muralla, el call jueu, els gremis i la noblesa.

Durant el segle XIII, Vilafranca experimenta un important desenvolupament econòmic i social, i es consolida la repoblació de la seva àrea d'influència i la seva posició puntera com a centre comercial en la confluència d'importants vies de comunicació. A més, com a vila reial rep protecció i la vegada molts privilegis, per la qual cosa es converteix en una de les poblacions de domini reial més notables de la Catalunya de l'època, i en la qual se celebra - el 1218 - una assemblea convocada per Jaume I, que reuneix la noblesa, els prelats i els representants de les ciutats i les viles. La importància territorial de Vilafranca es veu corroborada amb la formació de la vegueria de Vilafranca del Penedès i en l'establiment de diferents cases monàstiques, que converteixen la vila en un centre de gran activitat.

Època medieval[modifica | modifica el codi]

Capella de Sant Pelegrí (Vilafranca del Penedès)
La societat medieval
Vilafranca va tenir un creixement intens durant la segona meitat del segle XII. La situació de Vilafranca com a via que enllaçava les terres cristianes amb les musulmanes va ser decisiva per al seu desenvolupament. Com a conseqüència d'aquesta rellevància, el rei va fer donació dels drets de notaria a l'Església l'any 1188. La coincidència de les celebracions religioses amb les fires i mercats com a activitats inseparables i la concessió reial dels drets de notaria van fer que l'església de Vilafranca exercís un notable poder econòmic i jurídic.
La ciutat medieval
El centre de la població girava a l'entorn de la primitiva parròquia de Santa Maria, una església parroquial que va ser la primera que va integrar el gòtic. Es van construir altres edificis notables, com ara el convent d'un orde mendicant: el convent de Sant Francesc; l'església d'un convent d'un orde militar: la capella de Sant Joan i altres edificis amb un clar protagonisme en uns fets cabdals a la història de Catalunya com ara el Palau Reial, on va morir el rei Pere el Gran, o el Palau Baltà, que la tradició diu que fou l'escenari on es va signar la Concòrdia de Vilafranca el 1461, un dels desencadenants de la guerra civil que va enfrontar la corona i la Generalitat al segle XV.

Època moderna[modifica | modifica el codi]

Fins a la meitat del segle XIV hi ha una època de creixement de la Vila. A partir de la meitat d'aquest segle s'inicia un cicle de calamitats que marcaran tota aquesta època arreu del país. El cicle s'inicia amb les males collites. L'any 1333 és conegut com el mal any primer. Continuarà amb la pesta del 1348 i altres que van seguir. Diverses epidèmies de morbo, còlera, grip... van afectar Vilafranca els anys 1530, 1558, 1564,... Junt amb les epidèmies cal comptabilitzar les següents guerres: la Guerra Civil (1462-1472), que va incidir fortament a la Vila, la Guerra dels Remences (1483-1486), la guerra dels Segadors i la guerra de Successió (1705-1715). Malgrat aquesta situació general, l'activitat econòmica i comercial de Vilafranca no va aturar-se, tot i que no va ser tan alta com en segles anteriors. Durant la "Guerra del Francès", Catalunya és, una vegada més escenari de batalles. Vilafranca, on va arribar a residir la Junta Superior de Catalunya, va ser saquejada diverses vegades des de 1808. Un cop superada aquesta guerra, el conreu vinícola va continuar creixent a la comarca representant per Vilafranca una important expansió demogràfica. A partir de l'any 1879, la fil·loxera va devastar les vinyes i es va iniciar una espectacular davallada econòmica i una considerable disminució de la població. Malgrat tot, abans d'acabar el segle la viticultura va tornar a ser la primera font de riquesa de la Vila consolidant el seu caràcter agrícola i vinícola.

El ressorgiment econòmic de la comarca de l'Alt Penedès, després del desastre de la fil·loxera, va propiciar l'arribada del corrent artístic i social que començava a implantar-se a Europa. Propietaris agrícoles i comerciants esdevenen els receptors de les tendències modernistes i impulsen edificacions d'acord amb la seva posició econòmica. La Ruta Modernista de Vilafranca forma part de les 9 Rutes Modernistes prop de Barcelona que promou la Diputació de Barcelona.

Època contemporània[modifica | modifica el codi]

En el període de 1950 a 1981, Vilafranca efectua un gran creixement. Rep indústries diverses i el sector del vi i del cava es desenvolupa àmpliament. Vilafranca és avui una de les principals ciutats mitjanes de Catalunya, un centre econòmic i comercial dotat de tots els serveis i amb bones comunicacions que l'apropen a les principals ciutats catalanes i de l'estat. En els últims anys s'ha viscut un procés urbanitzador força dinàmic amb noves zones residencials destinades a acollir una gran quantitat de nous habitatges. En l'àmbit industrial, s'han instal·lat noves empreses propiciant l'aparició de nous polígons.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
el Bordellet 17
el Molí d'en Rovira 164
Pere Pau 122
Cal Salines 83
Vilafranca del Penedès 38.399
Dades: 2011. Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
315 330 386 1.894 3.673 6.284 6.971 8.344 7.749 7.824
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
8.586 9.822 11.109 11.177 11.985 17.546 25.020 27.642 27.806 28.116
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
28.553 28.925 30.024 31.939 34.409 36.687 37.364 38.218 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Barris[modifica | modifica el codi]

Vilafranca del Penedès està dividida en 8 barris:.

  • El Centre, és la part més antiga i està envoltat pels altres barris. S'hi pot destacar la Plaça de la Vila, la Rambla Nostra Senyora i la Rambla Sant Francesc, la Plaça Penedès, la Plaça de Jaume I i l'església de Santa Maria.
  • Espirall, s'hi pot destacar l'Avinguda de la Peregrina i el Carrer Espirall que són els carrers que porten cap a l'Hospital Comarcal de Vilafranca.
  • Carrer al Centre
    Barceloneta, destaca la Plaça de l'Estació on es troba l'Estació de Vilafranca del Penedès.
  • Molí d'en Rovira, és el barri que està delimitat pel carrer Comerç i que arriba fins a la Carretera N-340.
  • La Girada, és un dels últims barris creats i també arriba fins a la N-340.
  • Poble Nou, s'hi pot destacar el Parc del Tívoli i un dels carrers més llargs de Vilafranca, l'Amàlia Soler.
  • Sant Julià, es pot destacar el Parc de Sant Julià i la zona del Pla del Diable molt propera a la Zona Esportiva de Vilafranca.
  • Les Clotes, on es pot destacar l'Escorxador i la Plaça del Gas.

Emplaçament[modifica | modifica el codi]

L'emplaçament de Vilafranca (224 m d'altitud) al centre de la depressió del Penedès, entre la Serralada Prelitoral i el massís del Garraf, és un pas obligat, ja d'antic. En l'època romana hi passava la Via Augusta que es dirigia cap a Tarragona. A l'edat mitjana hi passava el camí que hi duia per Begues i Olesa de Bonesvalls. I des de 1865 hi passa la línia fèrria de Martorell a Tarragona.

Es troba situada al centre de la depressió penedesenca, en un terreny pla amb alguns turons que s'eleven un centenar de metres sobre la resta de la plana: el puig de Sant Jaume (296 m), el puig de Sant Pau (302 m), i el que serveix d'assentament a la mateixa capital.

El terme municipal és envoltat pels termes de les Cabanyes i la Granada, a l'est per Sant Cugat Sesgarrigues i Olèrdola, al sud Santa Margarida i els Monjos i a l'oest Sant Martí Sarroca i Pacs del Penedès.

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima és eminentment mediterrani. La temperatura mitjana al gener és de 7°C, i al juliol de 23°C. Pluviometria: 550 litres/m2

A continuació, la taula de les mitjanes climàtiques de temperatures i precipitcions mensuals. Dades de l'estació meteorològica del Museu en el període 1968-2008.

Paràmetres gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des Anual
Temperatures mitjanes, ºС 7,1 8,6 12,1 14,8 18,0 23,8 25,8 25,4 22,5 16,9 11,5 8,8 16,2
Pluja, mm 48,0 29,4 35,3 43,4 51,0 43,4 17,9 50,1 73,5 79,8 55,4 46,2 573,4

Cultura i societat[modifica | modifica el codi]

Festes i tradicions[modifica | modifica el codi]

El Drac ballant durant la Festa Major de Vilafranca.
Ferragut i Elisenda
Ball de les Gitanes de Vilafranca

Del calendari festiu es poden destacar les Fires de Maig, les festes de barri durant els mesos de juliol i agost, la Festa Major a finals d'agost, declarada Festa Patrimonial d'interès Nacional per la Generalitat de Catalunya (29, 30 i 31 d'Agost i 1 i 2 de setembre), la Festa de la Verema del Penedès.

Durant la Festa Major es poden veure figures, elements i balls folklorics de gran valor patrimonial com el Drac, els Diables, el Ball d'en Serrallonga, l'Àliga, els Gegants, els Nans, els Capgrossos, els Panderos, el ball Pla, les Cotonines, el ball de gitanes, ball de bastons, ball de Figuetaires, etc. Però cal destacar l'actuació castellera que s'hi realitza el dia 30, la diada de Sant Fèlix. També cal destacar-ne el ball de la Moixiganga recuperat el 1985.

Així mateix, Vilafranca és posseïdora de la figura de bestiar català més antic de Catalunya, d'Espanya i d'Europa; un drac datat per la documentació des del 1601, tot i que segurament ja existia anteriorment. Actualment compta amb dues rèpliques exactes: una a Vilafranca (2006) i una a Belgica.

El Caixa Penedès Vijazz és una fira de Vins i Caves del Penedès que se celebra durant el primer cap de setmana de juliol. Actuacions musicals amb primeres figures del Jazz nacional i internacional en ple centre històric de Vilafranca del Penedès i tot un seguit d'activitats complementàries culturals, gastronòmiques i turístiques.

Vilafranca organitza la Festa del Xató com a resultat de la presència de la ciutat a la Ruta del Xató i que des de la seva primera edició ha tingut una molt bona acceptació tant per part del públic local com els visitants. La Festa del Xató de Vilafranca del Penedès se celebra la tercera setmana de gener i es tracta d'una festa molt concorreguda pel fet de ser d'una autèntica i única mostra de les cinc varietats oficials de preparar aquest popular plat.

Així, quan les altres xatonades populars com la del Vendrell o la de Vilanova i la Geltrú, es concentren en la degustació del seu respectiu xató, a Vilafranca del Penedès la gent pot triar entre els quatre xatons: el de Sitges, el de Vilanova, el del Vendrell i el de Vilafranca.

Centres culturals i altres esdeveniments Cinema, música, etc[modifica | modifica el codi]

Vilafranca disposa del Casal La Principal (També s'utilitza en l'ambit del teatre) i el Kubrick com a cinemes destacats. A més disposa de L'Auditori Municipal que és un equipament cultural de nova construcció, situat a l'avinguda de Catalunya, tocant a la Zona Esportiva, dissenyat i construït per acollir concerts i activitats musicals. L'edifici té totes les condicions tècniques necessàries per acollir les propostes musicals de caràcter professional que li permetran l'entrada en els circuits de programacions estables del país.

El Teatre el Bolet construït per iniciativa privada l'any 1886 amb el nom de "Teatre Principal". A principis del segle XX passa a denominar-se Cal Bolet pel cognom del seu nou propietari. Adquirit per l'Ajuntament de Vilafranca el 1982.

L'edifici consta de quatre espias diferenciats: vestíbul, sala amb platea i dos pisos de llotges, escenari i camerinos.Sala amb capacitat màxima per a 386 espectadors. Ofereix suport tècnic a entitats i col·lectius per dur a terme activitats relacionades amb les arts escèniques.Programació estable d'espectacles professionals de teatre, música i dansa.

Diables de Vilafranca durant la Festa Major

Museus[modifica | modifica el codi]

Vilafranca, castellera[modifica | modifica el codi]

Per a trobar els orígens d'aquesta tradició, tan lligada a la ciutat de Vilafranca, cal remuntar-se a finals del segle XVIII i emmarcar-la dins altres expressions populars, com danses i entremesos.

Dos 3 de 9 amb folre simultanis dels Xiquets de Valls a Vilafranca del Penedès (any 1862).

Però la gènesi dels castells cal buscar-la en la "torreta" final del Ball de Valencians, un dels que es realitzava en l'entorn de les processons religioses. Aquests balls finalitzaven amb una figura constituïda per l'aixecament d'una construcció humana, que amb el temps va anar agafant importància i alçada, fins a independitzar-se del ball. Al segle XV ja es feien les moixigangues, balls també amb construccions humanes, de les quals és reminiscència la Muixeranga d'Algemesí. Al segle XVIII la seva popularitat s'estengué fins al sud de Catalunya on eren practicades al Camp de Tarragona i comarques dels voltants, on les colles participaven en les festivitats de les viles.

Els inicis: El primer castell documentat ("castell de sis sostres, acompanyat de la dolçaina) és l'any 1770 a l'Arboç, i els anys 1790 ja s'usava la paraula "castell" diferenciant-se del Ball de Valencians. El 2 de febrer de 1801, per la Candelera, apareixen a Valls els primers pilars, però no està suficientment documentat quina colla de les dues colles vallenques els portà a terme. Hi ha referències orals de l'any 1805 i referències escrites de 1815 a l'existència de dues colles a Valls, la Colla dels Pagesos i la Colla dels Menestrals. Ambdues colles van anar canviant de nom al llarg del temps i actualment hom vol creure que l'actual Colla Vella dels Xiquets de Valls és la continuadora de la dels Pagesos, i la Colla Joves dels Xiquets de Valls la dels Menestrals. La primera, que s'ha auto-atribuït estar documentada des de 1801,[8] es va erigir com la colla tradicional mentre que la segona, fundada l'any 1812 pel cap de colla Josep Batet Llobera, era de tendència lliberal. Per tot aquest valor històric, i especialment pel manteniment d'aquest art a través dels segles, la població de Valls és considerada el "Bressol dels castells".

Castellers de Vilafranca[modifica | modifica el codi]

Article principal: Castellers de Vilafranca

La colla Castellers de Vilafranca es va fundar el mes de setembre de 1948, de la mà d’Oriol Rosell, qui en va ser el primer cap de colla. Els inicis van estar marcats per la consecució dels primers castells de set i per les estretes relacions amb les altres colles del moment. Durant aquests anys, els caps de colla van ser l’Oriol Rosell (1948-1952) i el Ramon Sala (1953-1955) i el color de la camisa va ser el rosat, primer, i el vermell, posteriorment.

El 1956 la colla va restar gairebé inactiva a causa de desavinences internes. El 1957 es va reorganitzar i va adoptar el color verd de la camisa. Del 1957 al 1968 són anys de castells de set i la consecució més destacada va ser el cinc de set. A partir del 1969 i fins al 1974, la colla va fer un salt qualitatiu molt important i va aconseguir els primers castells de vuit: la torre de set, el quatre de vuit, el tres de vuit, el pilar de sis i la torre de vuit amb folre.

El 1972 va guanyar el Concurs de Castells de Tarragona. Durant aquests anys els caps de colla van ser el Josep Pedrol (1957-1959), el Carles Domènech (1960-1961), el Joan Bolet (1962-1963), el Gabi Martínez(1964-1969), el Lluís Giménez (1970-1973) i el Gabi Martínez, una altra vegada (1974).

El 1975 la colla va fer un canvi important en la seva estructura interna: va passar d’una direcció quasi exclusiva del cap de colla a regir-se per un equip tècnic col·legiat. El 1981 va tornar a ser un any de canvis interns, ja que es va decidir que els castellers no cobrarien individualment. Això va provocar una escissió de la colla. Entre els anys 1975 i 1982, la colla va mantenir els castells de vuit, tot i que amb feines i treballs. Els anys 1983 i 1984 van ser uns anys de recuperació i consolidació dels castells de vuit bàsics, però el tomb definitiu es va produir el 1985 quan es va descarregar el primer cinc de vuit.

Així es va obrir el camí cap als castells de nou folrats: el 1987 la colla va carregar els primers tres i quatre de nou amb folre, i el 1989 va descarregar el tres per primera vegada i el 1990, el quatre. Del 1975 al 1994 el cap de colla va ser el Carles Domènech.

A partir del 1995, la colla entra en una espiral d’èxits. S’aconsegueixen les màximes fites: descarregar la torre de nou amb folre i manilles, el pilar de set amb folre, el pilar de vuit amb folre i manilles (el primer del segle XX), el quatre de vuit amb l’agulla (el primer del segle XX), el quatre de nou amb folre i l’agulla (el primer de la història dels castells), el cinc de nou amb folre i el tres i quatre de nou amb folre simultanis (per primer cop i únic en tota la història castellera), i carregar la torre de vuit (primera del segle XX), el quatre de nou i el tres de deu amb folre i manilles (el primer de la història dels castells). Francesc Moreno "Melilla", va ser cap de Colla del 1995 a 2003 i durant aquest període la colla va guanyar el Concurs de Castells de Tarragona del 1996, 1998 i 2002.

El Lluís Esclassans va passar a ser el cap de Colla el 2004 i durant el seu mandat de quatre anys la Colla va aconseguir guanyar dos Concursos de Castells de Tarragona més, en els anys 2004 i 2006 i va realitzar la millor diada de la història dels castells el Sant Fèlix de 2005: 4d9 fa, Td9 f (c), 3d10 fm (c), Pd8 fm (c) i la millor diada de la història amb tots els castells descarregats per Tots Sants de 2006: 4d9 fa, 5d9 f, Td9 fm, Pd8 fm. El 2007 els Castellers de Vilafranca van ser ambaixadors de la cultura catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt.

El David Miret és des del 2008 el cap de Colla dels Castellers de Vilafranca. Els seus primers castells com a cap de Colla els va dirigir a Xile, amb motiu de la gira que va realitzar la colla el gener de 2008 i que va servir d'impuls a les colles castelleres xilenes que es van crear amb l'assessorament i suport dels vilafranquins. En aquest 2008, els Castellers de Vilafranca van aconseguir un fet senses precedents fins a la data: guanyar el 4t Concurs de Castells de Tarragona consecutiu. L'actuació que van realitzar els verds per guanyar el Concurs del 2008 és la millor de la història realitzada en un Concurs i la segona comptant totes les actuacions. El 2009 els Castellers de Vilafranca van actuar a Flandes i per primera vegada van visitar Anglaterra. Aquest 2009 també ha portat els èxits castellers de descarregar el primer 3 de 9 amb folre i l'agulla de la història (a Vilafranca el 31 d'agost) i completar el primer 5 de 8 amb l'agulla de la història (a Reus el 3 d'octubre). Els Castellers de Vilafranca van acabar la temporada 2009 descarregant el seu castell de gamma extra número 105, una xifra extraordinària, molt lluny dels registres de les altres colles grans.

Xicots de Vilafranca[modifica | modifica el codi]

Article principal: Xicots de Vilafranca

Els primers assaigs començaren la tardor de 1981, però la presentació de la colla fou l’11 de setembre de 1982 en el marc de la Diada Nacional de Catalunya. Amb camisa vermell-rosat, recordant la indumentària de la primera colla castellera vilafranquina, va néixer la Colla de Castellers Xicots de Vilafranca. Es va escollir el nom de Xicots com a sinònim i semblança del que havien pres altres colles – nens, minyons,...-. A la plaça de la Vila s’enlairaren els primers castells de sis, i a la plaça de l’Oli la primera torre de sis. Aquest mateix any la colla afrontà el repte d’anar al IX Concurs de Castells de Tarragona on es carregà el primer 4de7 i es descarregaren els primers 3de7 i pilar de 5. La temporada es clogué anant a la diada dels Minyons de Terrassa, on es descarregà el primer 4de7.

La temporada 1983 es pot definir com de consolidació del quatre i tres de set, fins a actuar en el 25è aniversari dels Minyons de l’Arboç, on es provà per primera vegada la torre de set i es carregà el primer 4de7 amb l’agulla. Aquest castell es descarregà per primera vegada l’any següent, a la vilafranquina muntanya de Sant Jaume.

Semblava que la colla es trobava en el camí d’una progressió imparable, però les temporades 1985 i 1986 foren d’estancament, tant en el nombre de gent com en els castells. Els primers castells de set no arribaren fins a la diada de Màrtirs Street, el primer dissabte d’agost. Era típica l’actuació de 3de7, 4de7, torre de 6 i pilar de 5. Al XI Concurs de Castells de Tarragona es provà per primera vegada el 5de7.

El 1987 era un any de clara davallada. Calia buscar un revulsiu. Amb pocs castellers, però molta experiència, es va plantejar un repte que semblava, d’entrada, un somni: el pilar de sis. Tot un estiu assajant diàriament portà als intents, no reeixits, dels dies 29 i 31 d’agost, de les Fires de Sant Sadurní i, com a culminació de tot aquell treball, a la inoblidable tarda-nit del 7 de novembre, en què es carregà aquell difícil pilar, que no es veia a Vilafranca des del 1972. Aquest fet suposà un rellançament dels Xicots.

El 1999 es van fer castells, es va fer colla i el món casteller es va sorprendre dels castells que van fer els Xicots de Vilafranca: cinc 4de8 descarregats, set torres de 7 descarregades. A més es van fer els dos primers intents de 3de8, i a final de temporada es va començar a assajar la torre de 8 amb folre.

El 2000 els vermells vilafranquíns vam començar l’any de manera immillorable, completant el 4de7(a) ja per les festes de Sant Raimon, el 16 de gener. Però el més destacat de principis d’any és la decisió assembleària de canviar de local social. Els Xicots vam acordar abandonar el local del carrer Sant Raimon de Penyafort i traslladar-nos a la Plaça Milà i Fontanals, concretament on hi havia l’antic “xatarrero” de cal Requena. El nou local coincidia amb la plaça on la colla havia nascut 18 anys enrere. El 25 d’agost inauguravem el local, que prenia el nom de Cal Noi-Noi, al·ludint al nom amb què es coneixia popularment a principis de segle XX la taverna del Museu de Vilafranca, que fou nucli dinamitzador de la vida castellera a la vila.

En resultats castellers, el 2000 serà la millor temporada de la història dels Xicots. A la festa major de Vilafranca es va completar la torre de 7, el 4de8 i per primera vegada el 3de7 aixecat per sota. Però va ser al Concurs de Castells de Tarragona on la colla es va superar, i ho va fer per dues ocasions: primer carregant el 3de8, i després carregant la torre de 8 amb folre.

El 29 d'octubre celebravem la Diada del Roser, i excel·liem en descarregar la torre de 8 amb folre. També hi vam completar el 4de8 i vam carregar el 3de8. Amb aquesta sensacional temporada, els cronistes castellers van coincidir a qualificar els Xicots com la colla revelació de l’any. Des de llavors sempre hem assolit, cada any, els castells de vuit. El 29 d’agost de 2004, a Vilafranca, els Xicots descarreguem per primera vegada el preuat 3de8.

I a finals de temporada, en la diada del Roser, descarreguem per primer cop la tripleta de castells de vuit: torre de vuit amb folre, quatre de vuit i tres de vuit. Una actuació que es van poder repetir en dues ocasions el 2005, per festa major i també el 12 d’octubre a Barcelona, i que van estar a punt de superar el 30 d’octubre per la diada del Roser, quan van fer el seu primer i de moment únic intent de castell de nou; un tres de nou amb folre que va quedar molt a prop de coronar-se i que va fer llenya quan la cassoleta ja era mig col·locada. Aquell 2005 també van batre el seu propi rècord de castells de vuit: vint de descarregats i tres de carregats. El 2006 va fer, també pel Roser, el primer intent de cinc de vuit, que va caure quan ja entraven les cassoletes, i va assolir la setena posició al concurs de Tarragona amb la seva millor actuació en un concurs: quatre i tres de vuit descarregats, i torre de vuit amb folre carregada. El 2007, els Xicots van celebrar el 25è aniversari completant la tripleta de vuit descarregada per festa major i sumant-hi pel Roser el pilar de sis carregat, culminant així l’any amb la millor actuació de la història de la colla.

Falcons de Vilafranca[modifica | modifica el codi]

Els orígens

Podem trobar l'origen del fet falconer en un moviment gimnasticoesportiu txec anomenat "Sokol", que significa "Falcó". La Federació de Joves Cristians de Catalunya va iniciar unes activitats, entre elles hi havia la de "Falcons" basada en els Sòkols. Així naixeren diversos grups de falcons a Catalunya (actualment desapareguts) fins a l'any 1942 que nasqué la colla dels Falcons de Llorenç del Penedès, que actualment encara existeix i que és la que presenta més similituds amb els Falcons originals.

Naixement (1959)

Neixen el 1959 ja amb intencions de donar un gir als falcons tradicionals, deixant de ser tan gimnàstics per esdevenir més pròxims al fet casteller. Però no serà fins a l'1 de gener de 1960, que realitzen la seva primera actuació a la sala del Casino Unió Comercial. L'any 1962 s'introdueix el primer escut, que deu anys més tard fou substituït per un de més modern. I ja l'any 1975 s'adquireix la utilització del mocador casteller (vermell amb puntets blancs) fins a l'any 1980 que ja és substituït pel mocador verd amb puntets blancs, que perdura fins a l'actualitat i esdevé una peça identificativa.

Monument als Falcons pel 40è (1999)

Pira 5-5 o pira d'onze dels Falcons de Vilafranca a la trobada Nacional de 2007, a Barcelona durant les festes de la Mercè. D'altres colles, com els Falcons de Llorenç del Penedès, anomenen pou (en comptes de pira) a aquesta figura.

L'any 1999, durant el 40è. aniversari de la colla, s'inaugura a la Plaça del Penedès de Vilafranca, un monument als Falcons. L'estructura representa la figura de l'Escala de 10, amb una faixa verda voleiant des de l'enxaneta fins a la base. Aquest monument va ser financiat gràcies a la col·laboració de particulars, empreses i entitats simpatitzants amb la colla.

Celebració del 50è aniversari (2009)

En tractar-se dels 50 anys de la colla es va celebrar amb molt més èmfasi i durant tot el 2009 l'aniversari. Al llarg de l'any es van realitzar diversos actes de celebració, culminant com sempre la temporada amb la festa final d'aniversari pel pont de desembre.

El pilar al Gorro Frigi

Un dels actes que es va dur a terme va ser el de repetir l'actuació que havien fet el 1987. Els Falcons de Vilafranca van anar a Montserrat, van pujar fins al Gorro Frigi i allà hi van alçar un pilar de cinc.

El Falconcert

Pel 50è aniversari es va preparar un concert extraordinari amb versions de les peces del repertori habitual, aranjades per a més instruments i interpretat per un grup de reconeguts músics del Penedès. Es va editar un CD amb aquestes peces anomenat Falconcert, i es va repetir el concert fins a quatre vegades.

Placa a la plaça de la Vila i premi projecció 2009

L'any 2010 van rebre per part del Casino Unió Comercial el premi projecció 2009 en mèrit als 50 anys d’actuacions i contribuir amb la cultura i les festes populars i tradicionals de Vilafranca, Catalunya, Espanya i l’estranger. La colla es reunia a la plaça de la Vila per aquest motiu i allà van ser sorpresos per l'alcalde de Vilafranca, que els va comunicar que descobririen una placa de ceràmica en homenatge a les actuacions realitzades en aquella plaça pels Falcons de Vilafranca.

Colla Jove dels Xiquets de Vilafranca[modifica | modifica el codi]

La Colla Jove Xiquets de Vilafranca neix a partir d'una acta fundacional que signen set persones, sis d'elles amb experiència directa de diversos anys en el món casteller, alguns d'ells en alguna de les colles ja existents a la vila. El primer que es fa és escollir una Junta Fundacional, elaborar uns primers Estatuts i presentar tota la documentació per a poder registrar legalment l'entitat al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Aquesta primera Junta és presidida per Montserrat Vallès, amb una trajectòria de 12 anys fent castells i filla d'un experimentat casteller de pinya i l'Albert Hill ocupa el càrrec de Cap de Colla. Hill porta 27 anys fent castells com a casteller de tronc.

L'entitat es registra legalment en data 11 de maig de 2010 amb el número de registre 42520/1. La Colla Jove de Vilafranca ja té existència jurídica. Els Estatuts determinen aspectes com la denominació de la colla, el color de la camisa –blau cel- i el disseny de l'escut, entre d'altres.

El projecte s'havia començat a gestar a mitjans de febrer de 2010. Els sis castellers del nucli fundacional s'havien donat de baixa d'una altra colla de la ciutat i comencen a parlar, sense cap idea predefinida, del que pensen que hauria de ser una colla castellera del segle XXI, moderna i tradicional alhora, democràtica i oberta, amb una intenció clara de ser alternativa real i d'aconseguir un potencial social que ho permeti. Durant els primers mesos es parla amb molta gent i es detecta que hi ha cert espai per presentar, a la societat vilafranquina, penedesenca i al món casteller en general, una colla castellera amb un ideari propi, innovadora, potent, jove, desacomplexada i que doni aire fresc a l'afecció de casa nostra.

Malauradament, moltes de les converses dels primers mesos que transmeten una visió positiva d'aquesta idea no fructifiquen en incorporacions de persones físiques al nucli fundacional ni al projecte. Malgrat tot, aquest nucli segueix treballant discretament, sense pressions externes ni cap mena d'urgència, mentre recull algunes primeres adhesions a la colla. Es van definint l'estratègia de marca i els passos a seguir per presentar la idea en societat. Comencen a sortir a la llum pública alguns detalls de la colla i, finalment, es fa una presentació oficial a l'afecció el dijous 13 de maig. Va despertar força expectació. La Colla Jove de Vilafranca ja tenia cares i idees exposades públicament.

Pocs dies després, divendres 28 de maig, engegaven els assaigs a la seu que ens acull, l'espai per a l'activitat cultural i associativa conegut amb el nom de l'Escorxador, a Vilafranca mateix. Al primer assaig hi assisteixen unes 25 persones, gairebé la meitat eren novelles en la pràctica dels castells i amb un denominador comú: molt joves. Durant els primers dos mesos ens mantenim amb un nombre d'assistents i socis que ronda els quaranta. Els castells de la Jove, a poc a poc, comencen a pujar.

A principis d'agost hi ha una entrada d'un grup de gent nombrós, amb certa experiència en construccions humanes. Pocs dies més tard, s'incorporen bastants joves i alguns ex-castellers que feia molts anys que no aixecaven castells. A primers de setembre la colla fa un assaig-taller de castells a Vallbona d'Anoia, on ja hi teníem contactes. Aquest assaig és considerat clau i marca un punt d'inflexió: la colla agafa certa embranzida, es produeix una gran sintonia entre tots els castellers i castelleres que fa pensar a fixar amb determinació una data per a la possible presentació a la plaça de Vilafranca, amb voluntat de portar-hi castells de set pisos.

El dia 8 d'octubre fem l'acte de lliurament de camises, a l'Escorxador. És la primera vegada que es fa i és tot un èxit. Repartim un total de noranta-quatre camises als socis de la colla. El projecte, de mica en mica i sense encara haver fet cap castell a plaça, es va consolidant, sobretot socialment.

Però en cap moment es deixen de banda els castells i, l'endemà, es fa un assaig amb camisa en una masia del Penedès, acompanyada d'un dinar i d'una festa. En aquest assaig es basteixen els primers castells amb camisa blau cel, tot i que no es computen al no haver estat assolits a plaça: un pilar de quatre caminant i un tres de sis.

A mitjans d'octubre, un cop es veu que la colla es va consolidant, s'adopta l'acord de Junta de sol·licitar formalment l'ingrés a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Coca garlanda, elaborada amb matafaluga

Entre altres menjars característics de Vilafranca es troben:

  • La Coca garlanda, elaborada amb matafaluga.
  • Les Catànies de Vilafranca, dolços preparats amb ametlles.
  • El xató de Vilafranca, elaborat amb escarola, bacallà, tonyina, anxoves i olives arbequines

Salsa: all, pebre dolç, bitxo(opcional), oli d'oliva, vinagre i sal.

Vins del Penedès:

  • El Penedès destaca pels seus excel·lents vins D.O. (Denominació d'Origen), blancs, frescos, afruitats i de graduació, mentre que els negres són suaus, amb textura de vellut i amb caràcter. Els rosats també es mostren fragants i afruitats.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Hi ha un nombre notable d'edificis d'època medieval, un ampli centre força comercial. També hi ha edificis modernistes de finals del segle XIX i inicis del XX al llarg de les rambles de la vila, com la Casa Miró, la Casa Fortuny i la Casa Guasch.

És destacable el nucli antic de la vila, a l'entorn de la plaça de Jaume I, on es troben els edificis principals com l'església de Santa Maria, el Palau Reial, la Capella de Sant Pelegrí i la Capella dels Dolors, del segle XVII. L'església basílica de Santa Maria es va iniciar a finals del segle XIII i és d'estil gòtic i d'una sola nau. Al Palau Reial actualment s'hi troba el VINSEUM, el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya.

A la plaça de la Vila s'hi pot trobar l'església de Sant Joan que és d'estructura gòtica i té mostres tardanes de tradició romànica. En aquesta mateixa plaça es pot trobar la Casa de la Vila, d'arquitectura modernista.

A les dues rambles, la de Nostra Senyora i la de Sant Francesc, i al carrers General Prim i Hermenegid Clascar, s'hi poden veure algunes de les mostres del millor modernisme a la vila.

A la plaça de la Vall del Castell es troba la Casa de la Festa Major de Vilafranca del Penedès.[5]

  • Cementiri patrimonial: Una mica més allunyat del centre, al barri de l'Espirall, s'hi troba el famós cementiri, inaugurat el 1839, amb interessants panteons d'estil neogòtic i modernista, on hi estan enterrats persontages com Eugeni d'Ors i Manel Milà i Fontanals.

El 1839 es va inaugurar el cementiri, en un solar que ocupava l'antic convent dels caputxins, que va passar al municipi cedit per l'Estat l'any 1837, a conseqüència de la desamortització de Mendizábal. El cementiri és de planta rectangular i està format per un conjunt de construccions funeràries, jardins i una capella pública. Arquitectes de renom com ara Santiago Güell, August Font o Antoni Pons van dissenyar algunes de les edificacions més notables, una bona mostra de la posició social de les diferents persones i famílies que hi són enterrades.

Com a part del patrimoni arquitectònic, el cementiri de Vilafranca recupera ara tot el valor cultural i invita a seguir-ne els carrers tot recordant un dels pocs signes col·lectius de record dels difunts de la societat vilafranquina. El cementiri municipal de Vilafranca del Penedès forma part de l'ASCE, Associació Europea de Cementiris Significatius.

Palau Reial de Vilafranca del Penedès
  • Palau Reial: El palau Reial de Vilafranca del Penedès és una construcció de l'època de Pere II el Gran, d'entre els segles XII i XIII. La façana principal està formada per dos paraments de pedra de diferents alçades, un en forma de torre amb coronament llis i l'altre amb una barbacana de fusta. L'aspecte que presenta avui el Palau Reial de Vilafranca ve condicionat per les reconstruccions, ampliacions i restauracions que es van produir durant el segle XX amb l'objecte d'adaptar la casa senyorial al que és avui el VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya.

En les mateixes dependències del VINSEUM es troba la capella de Sant Pelegrí, documentada des del 1334 i que formava part del primer hospital de l'orde dels trinitaris a Vilafranca. L'interior adopta l'estructura característica de les cases senyorials de l'època, organitzada a través d'un pati central amb escala descoberta i galeria superior d'arcades ogivals, des d'on es distribueixen les principals dependències de la casa.

Basílica de Santa Maria.

La basílica de Santa Maria és el primer edifici parroquial de Catalunya edificat en estil gòtic i segueix les pautes constructives de les esglésies catalanes de nau única: coberta amb voltes de creueria, però amb una àmplia nau de cinc trams i cinc capelles laterals separades per uns contraforts excepcionalment gruixuts. És un edifici gòtic construït sobre una antiga capella romànica. La façana principal es va iniciar al segle XV seguint les pautes del gòtic, però ha sofert al llarg de la història diverses intervencions, la més recent de les quals es va produir a començaments del segle XX.

La portalada de Santa Maria, a la façana lateral, era la porta primitiva de la basílica i conserva encara restes de pintures murals del segle XIV situades a les dovelles de l'arc de mig punt. És de tradició romànica tardana i està datada de finals del segle XIII.

De l'edifici, criden l'atenció algunes singularitats, com ara la gran varietat de gàrgoles, situades enmig dels contraforts i que adopten formes d'animals fantàstics o reals. En destaquen també les nombroses escultures situades a la part alta exterior, tot just sota la línia de la coberta, en forma de caps humans, masculins i femenins, que podria ser que representessin les persones protectores de la nova església.

El campanar és una construcció de gairebé 52 m d'alt de forma octogonal, de dos cossos, que s'aixeca al bell mig de la ciutat, situat independentment a la part exterior de l'església de forma exempta. Sembla que la construcció d'aquesta torre va iniciar-se al mateix temps que l'església, l'any 1285.

Des del moment de la construcció, el campanar va adquirir un significat especial per a la vila pel seu paper com a mitjà de comunicació, no tan sols d'esdeveniments religiosos sinó també civils. L'any 1322 es va fundar un benefici –la mongia- pel qual un monjo es feia càrrec de tocar les campanes i s'establia l'obligació que un segon monjo residís a la torre i s'encarregués de custodiar també l'església i els seus béns. La feina dels monjos devia ser ben activa, ja que es realitzaven vint-i-set tocs diferents que anunciaven successos de tota mena.

La cripta de Santa Maria allotja un conjunt escultòric fet de marbre de Carrara. Es tracta d'una peça essencial dins les obres de Llimona i és la millor que hi ha a la basílica. És una obra d'art essencialment religiosa. S'aixeca al fons de la cripta sobre un basament de pedra calcària. Està formada per un conjunt de set figures, concebudes com un episodi narratiu en què es plasma el moment de l'enterrament de Crist i s'hi representen les persones que hi van prendre part. La impregnació d'idealitat modernista i el pregon sentiment religiós de Llimona van infondre a aquest grup escultòric una vibració de cosa sagrada única i exclusiva.

Actualment el campanar de Santa Maria, la Cripta i l'interior de l'església es poden visitar. Es realitzen activitats per poder gaudir de la posta de sol des del campanar.

Palau Baltà de Vilafranca del Penedès
  • Palau Baltà: Antic casal gòtic bastit per Francesc Babau el 1308, però reformat l'any 1522 i restaurat posteriorment per August Font l'any 1889. És un edifici que segueix l'estructura de les cases senyorials gòtiques, amb el pati central que actua com a nucli distribuïdor de les sales de la casa amb l'escala característica, que actualment resta coberta, i la galeria d'arcs apuntats. L'any 1889, l'arquitecte vilafranquí August Font el va restaurar i va introduir nous elements a l'edifici, dels quals destaca la tribuna de la façana principal.
  • Casa Gomà: Cal Gomà (s. XV-XVI) va ser la casa pairal del bisbe Torras i Bages i s'aixeca dins l'antic recinte emmurallat de la ciutat, sembla que molt a prop d'on s'emplaçava el call jueu. És un edifici coronat per una característica galeria d'arcs rebaixats. A l'interior, conserva unes arcuacions gòtiques a la planta baixa i una finestra coronella de tres arcades. L'edifici acull actualment la biblioteca municipal Torras i Bages.
  • Església i antic convent de Sant Francesc: L'església de l'antic convent dels franciscans, del qual només s'ha conservat el claustre, és un sobri edifici gòtic de finals del segle XIII d'un gran valor arquitectònic, artístic i històric, que esdevingué el panteó de nobles il·lustres de Vilafranca i del Penedès.

L'església del convent de Sant Francesc és un sobri edifici gòtic de finals del segle XIII que reuneix tot un conjunt d'elements que s'han definit com a base de l'arquitectura gòtica catalana. La façana principal és molt austera i es compon bàsicament d'una portalada de mig punt, d'origen romànic. L'espai interior està distribuït en una sola nau amb un absis quadrat que indica una clara influència cistercenca, adoptada posteriorment pels ordes mendicants com ara els franciscans.

Les capelles laterals, construïdes entre els segles XIV i XV, acullen enterraments notables, com per exemple el sepulcre de Bernat de Castellet, mort en la conquesta de Sardenya i representat vestit de cavaller en una vessant del sepulcre i de franciscà en l'altra vessant. En una altra de les capelles, s'hi ubica el conegut Retaule de la Mare de Déu i sant Jordi, una obra que mostra unes característiques de l'estil anomenat gòtic internacional, adoptat per la pintura catalana de finals del segle XIV i atribuït a Lluís Borrassà. La composició del retaule consta de dos elements bàsics: la part central, compartida per la Mare de Déu i per sant Jordi, i un seguit d'escenes a tots dos costats on es representen fragments de la vida dels personatges centrals seguint una unitat narrativa. Al damunt de la taula central hi ha l'escena de la crucifixió, en els muntants s'hi representa la vida de diversos sants i, a la predel·la o base, hi ha imatges de santa Maria Egipcíaca, la verge dels Dolors i sant Francesc.

El claustre de Sant Francesc pertany arquitectònicament a l'antic convent de Sant Francesc situat al carrer Sant Pere. És una construcció edificada a partir del segon terç del segle XVI en un estil renaixentista propi de les construccions eclesiàstiques de l’època a Catalunya. De planta quadrada, es compon de dues plantes de galeries cobertes, amb arqueries de mig punt- nou a la planta baixa i divuit a la superior- i columnes toscanes monolítiques sobre pedestal. Les galeries claustrals són peces representatives de l'arquitectura d'aquesta èpòca a Vilafranca on el gòtic no és rebutjat. El claustre renaixentista manté una certa relació amb l'irregular claustre gòtic anterior. Al convent de Sant Francesc, al voltant del claustre, hi ha dues portalades que formen modillons, així com una tercera al costat del que s'anomenava aula de filosofia, les quals es poden enquadrar dins la morfologia renaixentista. El mateix es podria dir del pou central del pati, encara que vas ser acabat en èpoques posteriors.

A banda i banda del Claustre s'hi troben per un cantó l'església del convent del Sant Francesc, construïda a finals del segle XIII i començaments del segle XVI. A l'altre costat s’hi troba l'antic Hospital de Sant Pere, fundat a començaments del segle XV. D’aquest antic hospital es conserva bàsicament la façana llisa, de carreus de pedra amb obertures allindades coronades amb escuts. Actualment aquest antic hospital fa les funcions de residència de gent gran i porta per nom de Residència de Sant Francesc.

Al costat de l'església de Sant Francesc s'aixequen restes de l'hospital de Sant Pere, fundat a començament del segle XV i del qual es conserva la façana llisa.

Casa Macià de Vilafranca del Penedès
  • Casa Macià: La Casa Macià és un edifici del segle XV que probablement va formar part d'un gran casal gòtic, juntament amb l'actual Casa de la Vila (Ajuntament de Vilafranca). La casa conserva l'estructura gòtica del pati, actualment cobert, amb l'escala i la galeria d'arcades de mig punt.
  • Convent de la Santíssima Trinitat: L'església de la Santíssima Trinitat és única a Vilafranca per ser un edifici de transició del gòtic al Renaixement. Construïda l'any 1578, s'estructura en una sola nau, una volta de canó lleugerament apuntada i cinc capelles laterals per banda. L'església de la Santíssima Trinitat i les dependències que resten de l'antic convent dels trinitaris conformen un conjunt arquitectònic on s'observen les progressives transformacions i ampliacions de les dependències conventuals i de les construccions complementàries.
  • Capella de Sant Joan: L'església de Sant Joan la va construir a començaments del segle XIV l'orde militar dels hospitalers de sant Joan de Jerusalem. La façana principal presenta una porta de mig punt amb reminiscències romàniques, formada per arquivoltes amb columnes i capitells, un rosetó gòtic i un campanar de planta octogonal iniciat a finals del segle XVI. A la paret de migdia, que dóna a la plaça de Sant Joan, es troba una porta tapiada de traça romànica que probablement era la portalada de l'antiga capella dels hospitalers. L'interior de la capella és de planta rectangular amb un absis de forma poligonal. La construcció és robusta i d'estil gòtic sense ornaments escultòrics, seguint una clara influència del Cister.
Casa de la vila de Vilafranca del Penedès
  • Casa de la Vila: Edifici públic d'origen medieval construït a càrrec de Santiago Güell i Grau, que consta de dos pisos i golfes. La façana va ser remodelada l'any 1912 i ordenada asimètricament amb elements florals modernistes. Els balcons presenten i fanals balustrades de peu de llums rodons. A la part superior de la façana destaca un rellotge emmarcat per unes garlandes de fruites i flors classicistes. Actualment és usada per l'ajuntament de Vilafranca del Penedès.
  • Casa Guardiet: Casa d'arrel medievalista construïda per Eugeni Campllonch i Parés el 1909, on s'incorporen elements rellevants: la tribuna del xamfrà, els balcons de la segona planta, la forma lobulada de les petites finestres de les golfes i la línia ondulada del coronament. A l'interior es conserva una barana de ferro forjat molt vistosa.
  • Casa Mascaró: Edifici de les Caves Mascaró, construït per Santiago Güell i Grau, 1912. Situat al primer tram de l'eixample vilafranquí, exemple del modernisme tardà. Consta de quatre trams, un de planta baixa, un altre de planta baixa i dos pisos, un de planta baixa i pis, coronats per una sanefa, i un últim de planta baixa i pèrgola superior. El més interessant és la potent ornamentació floral que s'escampa per les obertures i el traçat de garlanda, de tradició clàssica.
  • Casa Guasch Estadella: Casa amb la façana molt ornamentada amb temes naturalistes sobre les obertures. Construïda per Santiago Güell i Grau, 1905. Al primer pis, les portes del balcó d'arc de mig punt tenen unes persianes amb gelosia radial. Al pis superior es poden veure tres finestres en forma d'ull de bou ovalat. La barana del primer pis és de ferro forjat i té forma bombada i, la barana del terrat, és de perfil arrodonit. A l'interior destaquen la sala principal i la galeria que dóna al pati.
  • Casa Via Raventós / Cal Figarot: Per primera vegada a Vilafranca s'incorporen elements medievalistes en una edificació particular. En aquest edifici destaquen la balconada seguida, amb cinc portals de falsos arcs ogivals a la façana principal, el vestíbul, l'escala principal, algunes de les sales interiors i el gran jardí també interior. Aquesta obra va tenir una repercussió urbana important i més tard va influir en altres construccions vilafranquines. Construïda l'any 1888 per August Font i Carreras. Actualment és la seu dels Castellers de Vilafranca.
  • Casa de la Font Rodona: Edifici construït per Antoni Serrallach l'any 1903. Dins el que es pot denominar ple modernisme com una casa-magatzem. Hi destaca una gran balconada de ferro forjat amb vitralls de colors a les finestres que correspon interiorment a un saló de grans dimensions i que representa un dels espais interns més interessants del modernisme vilafranquí. S'hi poden veure, al sostre, un rosetó i guixeries de relleus florals i de bustos femenins a les cantonades. Actualment és usada per el Consell Comarcal de l'Alt Penedès.
  • Casa de la Festa Major: Edifici públic construït l'any 1913 per Santiago Güell i Grau com a mercat de gallines i menuts i que més tard es va utilitzar com a mercat del peix. Té una planta hexagonal adaptada al desnivell del terreny i una coberta de pavelló. Les finestres estan emmarcades per un perfil de maó vist, propi dels edificis industrials modernistes. Actualment és la Casa de la Festa Major i acull una exposició permanent de les figures i els elements folklòrics de la festa.
  • Asil Inglada via: Santiago Güell i Grau concep una de les obres més interessants del modernisme vilafranquí i que no té precedents ni en l'obra de l'arquitecte ni en l'arquitectura de la ciutat. La façana es presenta totalment plana, amb absència de volums i amb tendències neogòtiques. És remarcable l'ús del maó vist que s'aplica com a ornamentació geomètrica. Té gran interès l'estructuració funcional de l'edifici, que organitza la planta principal a través d'un vestíbul central i passadissos al voltant del pati. Construïda l'any 1914. Actualment és una residència.
  • Casa Miró: Casa construïda per Santiago Güell i Grau l'any 1905 que consta de planta baixa, pis, golfes, terrat i un jardí posterior. La façana té una composició asimètrica amb obertures d'arc rebaixat. Al pis s'hi pot veure un finestral i un balcó partit per una columna amb capitell floral. Les golfes es divideixen en dues zones: una, amb una finestra vertical i l'altra, amb tres petites finestres ovalades sobre les quals se situa el terrat. La Casa Miró és una de les millors obres del modernisme vilafranquí.
  • Casa Berger Balaguer: Edifici construï per Santiago Güell i Grau l'any 1910 de dos pisos i una torre amb teulada de pavelló situada en una de les cantonades. Hi destaquen el balcó corregut de quatre portals al primer pis i els quatre grups de finestres geminades, així com els balcons i les terrasses a la façana lateral. La casa respira un aire medievalista, encara que les puntuals decoracions florals en relleu són una mostra del modernisme. Actualment és propietat de la Fundació Caixa Penedès.

Monuments, fonts i altres[modifica | modifica el codi]

Monument als Castellers.
  • Font del Carme
  • Monument a Milà i Fontanals
  • Premsa de vi
  • Creu de Terme
  • Monument als Castellers

Equipaments i serveis[modifica | modifica el codi]

Mitjans de comunicació locals[modifica | modifica el codi]

Els principals mitjans de comunicació de la ciutat són les emissores Vilafranca TV,Cadena SER Penedès-Garraf, Ràdio Vilafranca i Vilafranca Televisió (SERCOM SL). En premsa escrita destaquen el 7 dies - edició Vilafranca, El 3 de vuit, El cargol, El Punt - edició Penedès, L'Extra i La Fura. El diari web Penedès Digital també compta amb una edició local.

L'esport a la ciutat[modifica | modifica el codi]

Equipaments esportius:

Vilafranca compta amb diversos serveis a l'abast de tothom que practiqui l'esport amb 4 camps poliesportius (2 d'ells gespa artificial i un de gespa natural), un gran Complex Aquàtic amb Gimnàs Municipal, un Pavelló Firal (ús esportiu), un Pavelló Poliesportiu Nou, Pavelló Poliesportiu d'Hoquei i una Pista Poliesportiva coberta annexa al Pavelló d'Hoquei.

El F.C. Vilafranca és un dels clubs més antics no solament de Catalunya sinó també de tot el territori espanyol. El Club va ser fundat el 1904 i ja fa uns anys es va celebrar, amb gran ressò mediàtic, el centenari.

Els orígens del FC Vilafranca es remunten a l'any 1900, quan els joves Lluís Berger, Ramon Cuyàs, Antoni Ferrer, Francesc Huguet, Josep Sugrañes, Joan Trens i Josep Valls, entre altres, feien córrer una pilota a una esplanada del terme municipal de Pacs, vora el bosc de Can Lleó, on anaven a peu o amb bicicleta.

No va ser, però, fins al 9 d'agost de 1904, quan es fundà el club amb el nom de: La Societat Football-Club Vilafranca, encara que no va ingressar a la Federació Catalana de Futbol fins a l'any 1917.

Va ser la temporada 1920-21 quan arribà el primer títol de Campió de la Província de Tarragona, en una lluita amb el Gimnàstic Club de Tarragona, el Reus Deportiu, el Ràcing de Sitges i el Club de Futbol Vilanova.

Va ser fundat l'any 1970 després d'una escissió al Casal, que fins aquell moment havia aplegat l'equip principal d'hoquei a Vilafranca del Penedès.

El Patí Vilafranca va començar a jugar a la pista del Club Patí Sant Ramon, però aviat es va construir una pista a l'actual zona esportiva que es va cobrir arran de l'ascens de l'equip a la Divisió d'Honor a la temporada 1979-1980. Fins a l'actualitat, s'ha anat reformant el pavelló per a millorar defectes ocasionats pel pas del temps.

Pel que fa a l'àmbit esportiu, el primer ascens es va aconseguir l'any 1972, quan es va ascendir de la Segona a la Primera Divisió Espanyola. Però per manca de mitjans econòmics es va renunciar a la categoria.

De nou es va tornar a assolir l'ascens a primera divisió a la temporada 1975-1976. L'equip penedesenc es va estabilitzar a la categoria, fins que a la 1978-1979 assolí l'ascens a la Divisió d'Honor. El pas per la primera categoria va ser fugaç, i es va tornar a baixar a Primera Divisió. Es va tornar a pujar a la màxima categoria a la temporada 1987-1988.

La trajectòria del club sempre ha estat entre la Divisió d'Honor i la Primera Divisió, excepte un breu període en la dècada dels 90 on el Vilafranca era un dels clubs punters de la Divisió d'Honor, gràcies a la participació a l'equip de Ferran Pujalte, primer com a jugador i després com a entrenador.

Al final de la dècada,[text imprecís] es va arribar a disputar alguna Copa del Rei i fins i tot es va arribar a jugar competició europea, concretament la Copa de la CERS.

Equipaments sanitaris[modifica | modifica el codi]

Vilafranca destaca pel seu Hospital Comarcal de l'Alt Penedès al barri de l'Espirall.

Mercats[modifica | modifica el codi]

Vilafranca compta amb 3 mercats destacats: el Mercat Municipal Sant Salvador, el Mercat Municipal de la Pelegrina i el Mercat de la Carn (disposa de restaurant de qualitat per degustar els menjars típics de Vilafranca i el Penedès).

Equipaments culturals municipals[modifica | modifica el codi]

La Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca del Penedès, és una biblioteca pública, que com a tal, facilita l'accés a la informació, a la cultura i al lleure de manera lliure i gratuïta a tots els ciutadans i ciutadanes de la seva comunitat. Té voluntat de ser un espai obert a tothom, a totes les cultures i per a totes les edats.

La Capella de Sant Joan és una sala d'exposicions destinada a acollir exposicions de gran format i de caràcter divulgatiu organitzades per entitats de la ciutat i per diferents institucions públiques i privades.

Té una superfície de 175 metres quadrats (35 metres lineals, aproximadament)

Sala dels Trinitaris

Claustre de Sant Francesc

L'Arxiu històric i administratiu de l’Ajuntament de Vilafranca consta de llibres de notaries, jutjats, institucions i particulars que hi han dipositat els seus fons. Ofereix la possibilitat de consultar fons i reproduccions dels originals que no tinguin cap restricció legal.

Infraestructures i transport[modifica | modifica el codi]

  • Bus: Vilafranca del Penedès té unes dimensions que permet la seva visita a peu, però existeixen 3 línies de bus urbà que fan còmode i pràctic el trasllat per la vila. És una de les millors opcions per moure's per la ciutat.

La Línia 1, identificada en el plànol i als horaris de mà amb color vermell, connecta l'Hospital Comarcal amb l'estació de bus i amb altres punts de Vilafranca, com el centre sociosanitari Ricard Fortuny.

La Línia 2, identificada en el plànol i als horaris de mà amb color verd, connecta l'Hospital Comarcal amb l'estació de tren, amb la Zona esportiva i amb altres punts de Vilafranca.

La Línia 3, identificada en el plànol i als horaris de mà amb color blau, connecta l'Hospital Comarcal amb el centre de la vila, amb les estacions de bus i tren, i amb altres punts de Vilafranca.

Amb la construcció de la línia d'alta velocitat Madrid - Saragossa - Barcelona - Frontera Francesa, que passa pel mig de la població, s'ha soterrat les vies de ferrocarril d'alta velocitat i la línia fèrria de Martorell a Tarragona, permeten la futura construcció d'una rambla, a més de la construcció del nou edifici de l'estació de Vilafranca del Penedès, actualment la instal·lació està composta per l'antic edifici de l'estació (que segueix amb les seves funcions habituals ja que encara no ha estat reemplaçat) i les noves andanes soterrades.

L'estació no ha estat habilitada perquè hi puguin parar trens que passen per la L.A.V. però queda pendent la construcció d'una segona estació als afores de la ciutat (entre Vilafranca i la Granada) anomenada estació de Vilafranca | TAV on hi pararan trens d'alta velocitat regionals.

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Carretera[modifica | modifica el codi]

Vilafranca és un punt estratègic respecte de les comunicacions que, des del pla de Barcelona i el Baix Llobregat, s'adrecen cap al sud. Actualment les comunicacions que passen per la ciutat són la carretera N-340 que comunica Barcelona amb Tarragona, la C-15 que comunica el Garraf amb Igualada, l'autopista AP-7 que va des de la Jonquera a Alacant.

Unitat 447 de Rodalies de Catalunya, habitual en el servei Vilafranca a Barcelona i Manresa.

Ferrocarril[modifica | modifica el codi]

Estació de Ferrocarril de Vilafranca del Penedès

El ferrocarril va arribar a Vilafranca el 1865 gràcies a la línia fèrria de Martorell a Tarragona que actualment hi dóna servei Rodalies Barcelona amb la línia 4 o de l'interior i que uneix Sant Vicenç de Calders (el Vendrell, Baix Penedès) amb Manresa (Bages) via l'estació de Vilafranca del Penedès.

Amb la construcció de la línia d'alta velocitat Madrid - Saragossa - Barcelona - Frontera Francesa, que passa pel mig de la població, s'ha soterrat les vies de ferrocarril d'alta velocitat i la línia fèrria de Martorell a Tarragona, permeten la futura construcció d'una rambla, a més de la construcció del nou edifici de l'estació de Vilafranca del Penedès, actualment la instal·lació està composta per l'antic edifici de l'estació (que segueix amb les seves funcions habituals ja que encara no ha estat reemplaçat) i les noves andanes soterrades. L'estació no ha estat habilitada perquè hi puguin parar trens que passen per la L.A.V. però queda pendent la construcció d'una segona estació als afores de la ciutat (entre Vilafranca i la Granada) anomenada estació de Vilafranca | TAV on hi pararan trens d'alta velocitat regionals.

Autobús[modifica | modifica el codi]

Vilafranca disposa d'una estació de busos amb connexió amb les següents ciutats i pobles.

  • Hispano Igualadia (Servei comarcal): Santa Fe, Sant Martí Sarroca, Pontons, Sant Quintí de Mediona, Pontons, Les Cabanyes, Vilobí, Sabanell, La Granada, Sant Joan de Mediona, Can Cartró, El Pla.
  • Hispano Igualadina (Servei nacional): Barcelona UB, Barcelona Sants, Reus, Valls, Igualada, Falset, Móra la Nova, Móra d'Ebre, Flix, El Vendrell, Monestir de Montserrat, Capallades, Montblanc, Juneda, Torregrossa, Vimbodí, Gandesa.
  • Hispano Igualadina (Servei estatal): Alcañiz.
  • ALSA (Servei nacional): Tarragona, Barcelona, Alacant, Castelló, València.
  • ALSA (Servei estatal): Albacete, Almeria, Córdoba, Málaga, Sevilla, Granada.
  • La Plana: Vilanova i la Geltrú, Sitges.
  • El Vendrell: Sant Sadurní, Lavern, Sant Pau d'Ordal, Ordal.
Autobus ALSA que uneix Vilafranca amb ciutats del sud d'Espanya.
Nitbus
  • N30: Vilafranca - Vilanova - Sitges - Barcelona
  • N31: Vilafranca - Cubelles - Vilanova - Sitges - Barcelona
  • N40: Vilafranca - Sant Sadurní - Barcelona

Fills il·lustres de la ciutat[modifica | modifica el codi]

  • Pere Grases i González, nascut a Vilafranca del Penedès, el 17 de setembre de 1909. Llicenciat i Doctor en Filosofia i Lletres, Doctor en Dret, professor de llengua castellana, assagista, investigador, historiador, bibliògraf, tant a Espanya com als Estats Units (va dictar Llengua Espanyola durant dos anys a la Universitat Harvard) i, sobretot, a Veneçuela, on va viure més de 60 anys i on va realitzar una magnífica obra cultural, tant a l'Institut Pedagògic de Caracas (Universitat Pedagògica Experimental Libertador) com a la Universitat Central de Veneçuela. Va morir a Caracas el 15 d'agost del 2004, als 94 anys d'edat.
  • Josep Soler i Sardà, Compositor i assagista, nascut a Vilafranca del Penedès el 25 de març de 1935. Membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i Premi Nacional de Música concedit per la Generalitat de Catalunya l'any 2001, es tracta d'un dels compositors i assagistes catalans més destacats del panorama musical contemporani, amb una ingent obra musical (16 òperes, 7 simfonies, etc.) i nombroses publicacions d'assajos i obres literàries.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. "El PSC perd l'alcaldia de Vilafranca del Penedès", a racocatala.cat
  3. Ciutats agermanades amb Vilafranca
  4. Pere Anton Bolet Secall, La Festa Major de Vilafranca: Orígens i evolució durant l'últim segle
  5. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 133. ISBN 84-393-5437-1. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]