Manuel Milà i Fontanals
Manuel Milà i Fontanals (1818, Vilafranca del Penedès - 1884) fou un filòleg, erudit i escriptor català. Se'l considera un dels impulsors de la Renaixença, gràcies als seus esforços en la restauració dels Jocs Florals, i en el camp de l'ortografia.
Es va llicenciar en Dret a l'Estudi General de Barcelona. Tingué com a mestre i conseller l'erudit Gaietà Renom (escolapi). Entre 1838 i 1844 va estudiar a París, i va estudiar directament sobre els manuscrits la poesia provençal. A partir de 1845, retornà a Cataluya, es va doctorar en Filosofia i Lletres i un any després guanyava la càtedra de Literatura a la Universitat de Barcelona. Fou membre de l'avui anomenada Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1858), com el seu germà gran Pau Milà i Fontanals, eminent teòric de l'art, que en fou nomenat acadèmic el 1851.
Cal remarcar la seva activitat com a historiador de la literatura medieval catalana i la seva intervenció, a la dècada dels seixanta del segle XIX, en les polèmiques sobre la unificació de l'ortografia, quan va proposar la divisió dialectal del català en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental (1861).
Estudià amb noves prespectives la poesia popular catalana;
- Observacions sobre la poesia popular (1853)
- Romancerillo Catalán (1882), on apareix per primera vegada impresa la Cançó del Comte l'Arnau
La poesia trobadoresca;
- De los trovadores en España (1861)
La literatura castellana antiga;
- De la poesia heroico-popular castellana (1874)
La literatura catalana antiga;
- Resenya històrica i crítica dels antics poetes catalans
I el psicologisme escocès;
- Principios de Estética (1857-1869).
Bona part de les seves obres foren recollides per Marcelino Menéndez Pelayo del 1886 al 1896, amb el títol Obras Completas de D. Manuel Milá y Fontanals (8 vol.), i el 1908 apareix un recull de la seva poesia en català, a més d'articles i discursos, amb el títol Obres catalanes d'en Manuel Milà i Fontanals.
Actualment, l'Institut d'Estudis Catalans n'està preparant l'Edició crítica revisada de les Obres Completes, a cura de Manuel Jorba i Jorba, un dels estudiosos més importants de l'obra de Milà.
