16 de juliol
De Viquipèdia
| << | Juliol 2013 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 168 dies per finalitzar l'any.
Taula de continguts |
Esdeveniments [modifica]
- Països Catalans
- 1233, Borriana, Plana Baixa: Jaume I conquereix la vila: és el primer pas per conquerir València.
- 1845, Valls, Província de Tarragona: Hi esdevé un avalot a contra les quintes.[1]
- 2004 - l'Alguer (Sardenya): la consellera d'educació de la Generalitat Marta Cid i el batlle de la ciutat Marco Tedde signen un conveni de col·laboració per promoure l'ús del català en l'àmbit educatiu creant la Costura, la primera escola d'immersió lingüística en català de l'Alguer.[2]
- Resta del món
- 1990, Kíev, Ucraïna: la Rada Suprema proclama la sobirania estatal d'Ucraïna, separació oficial de l'URSS.
- 2004, Kumbakonam, Tàmil Nadu, Índia: Incendi d'una escola amb el sostre de palla hi causa gairebé un centenar de morts.
- 2007, Prefectura de Niigata, Honshu, Japó: Terratrèmol del 2007 a Chuetsu-oki, terratrèmol de 6,8 graus Richter de magnitud.
Naixements [modifica]
- Països Catalans
- Món
- 1872 - Borge, Noruega: Roald Amundsen, primer explorador a arribar al Pol Sud.
- 1907 - Brooklyn, Nova York:Barbara Stanwyck,actriu estatunidenca.
- 1911 - Independence (Missouri), Estats Units: Virginia Katherine McMath, coneguda com Ginger Rogers, actriu i cantant.
- 1948 - Tel Aviv, Israel: Pinchas Zukerman violinista israelià.
- 1952 - Alexandria (Virgínia), Estats Units: Stewart Copeland, bateria del grup nord-americà The Police.
- 1964 - Villava (Navarra), Espanya: Miguel Induráin, ciclista.
- 1965 - Brno (República Txeca): Milan Ohnisko, poeta txec.
Necrològiques [modifica]
- Països Catalans
- 1918 - Alcoi (l'Alcoià): Josep Jordà i Valor, músic i compositor valencià (n. 1839).
- 2004 - Mollet del Vallès (el Vallès Oriental): Josep Sugranyes i Llorach, pintor català (n. 1916).
- Món
- 1936 - Hollywood, Califòrnia, Estats Units : Alan Crosland actor i director de cinema estatunidenc
- 1997 - South Beach, Miami (Florida), Estats Units: Gianni Versace, dissenyador.
- 2003 - L'Havana, Cuba: Celia Cruz, cantant de salsa.
Festes i commemoracions [modifica]
- Mare de Déu del Carme: com que és la patrona dels mariners, es fan celebracions en la majoria dels pobles costaners.
- Santoral: sant Eustaci d'Antioquia, bisbe; santa Reinelda de Saintes (700).
Església Copta [modifica]
- 9 Abib: Claudià d'Alexandria, patriarca (166); Simó de Jerusalem, germà del Senyor, bisbe.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) [modifica]
Corresponen als sants del 3 de juliol del calendari julià.
- Sants: Jacint de Cesarea, màrtir (108); Diomedes, Eulampi, Asclepiodot i Golinduc de Cesarea, màrtirs (108?); Claudià d'Alexandria, patriarca (167); Anatoli de Laodicea, bisbe (280); Eusebi de Laodicea, bisbe; Isaies l'Eremita (370); Muci i Marc, màrtirs (s. IV); Alexandre Akoimetes, monjo (403); Anatoli de Constantinoble, patriarca (458); Simeó el Tercer Estilita de Cilícia (s. VI); Anatoli de Kíev (s. XII); Basili de Iaroslava (1249) i Constantí de Iaroslav (1257), prínceps; Basili de Rjasan, bisbe (1295); Basili de Novgorod, bisbe (1352); Joan i Longí de Iarensk, taumaturgs (1544-1545); Felip de Moscou, metropolità (1569); Joan de Moscou, foll per Crist (1589); Miquel i Tomàs de Solvitxegodsk, i Herodió i Basili, folls per Crist (s. XVII); Nicodem de Kazhe-ezersk, abat (1640); Geràssim el Jove de Karpenision, monjo màrtir (1812); Eufrosina la Desconeguda (1855).
Església Ortodoxa de Geòrgia [modifica]
- Sant Jordi Teòfor o Daqudebuli (el Reclós) (1068).
Església Ortodoxa Grega [modifica]
- Sants Teòdot i Teòdota de Cesarea, màrtirs.
Referències [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 16 de juliol |
- ↑ Risques, Manel. Història de la Catalunya contemporània. Barcelona: Pòrtic, 1999. ISBN 8473065530.
- ↑ (italià) Notizie Alguer, Tra Alghero e la Catalogna nasce un forte progetto educativo