Plutoni

Plutoni
94Pu
Neptuni ← Plutoni → Americi Sm ↑ Pu ↓ (Uqh) Taula periòdica
Aparença
Blanch platejat, agafa un to gris fosc en contacte amb l'aire
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Plutoni, Pu, 94
Categoria d'elements	Actínids
Grup, període, bloc	n/d, 7, f
Pes atòmic estàndard	(244)
Configuració electrònica	[Rn] 5f6 7s2 2, 8, 18, 32, 24, 8, 2
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat (prop de la t. a.)	19,816 g·cm−3
Densitat del líquid en el p. f.	16,63 g·cm−3
Punt de fusió	912,5 K, 639,4 °C
Punt d'ebullició	3.505 K, 3.228 °C
Entalpia de fusió	2,82 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	333,5 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	35,5 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T (K) 1.756 1.953 2.198 2.511 2.926 3.499
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1 (òxid amfòter)
Electronegativitat	1,28 (escala de Pauling)
Energia d'ionització	1a: 584,7 kJ·mol−1
Radi atòmic	159 pm
Radi covalent	187±1 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Monoclínic
Ordenació magnètica	Paramagnètic
Resistivitat elèctrica	(0 °C) 1,460 µΩ·m
Conductivitat tèrmica	6,74 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica	(25 °C) 46,7 µm·m−1·K−1
Velocitat del so	2.260 m·s−1
Mòdul d'elasticitat	96 GPa
Mòdul de cisallament	43 GPa
Coeficient de Poisson	0,21
Nombre CAS	7440-07-5
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del plutoni
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 238Pu traça 87,74 a FE 204,66 — α 5,5 234U 239Pu 100% 2,41 × 104 a FE 207,06 — α 5,157 235U 240Pu traça 6,5 × 103 a FE 205,66 — α 5,256 236U 241Pu sin 14 a β− 0,02078 241Am FE 210,83 — 242Pu traça 3,73 × 105 a SF 209,47 — α 4,984 238U 244Pu traça 8,08 × 107 a α 4,666 240U FE —

El plutoni és un element químic, que en la taula periòdica té el símbol Pu i el nombre atòmic 94. És un metall de color blanc platejat, tòxic i radioactiu. Al manipular-lo sense la protecció adequada pot produir mutacions cel·lulars que poden desembocar en càncer o altres malalties.

El plutoni existeix de forma natural però només en petítissimes quantitats. Gairebé sempre és creat de forma artificial mitjançant el bombardeig de ²³⁸U amb neutrons.

Etimologia

Rep el seu nom del planeta Plutó ja que en la taula periòdica està classificat just després de l'urani (que rep el nom d'Urà) i del neptuni (de Neptú).

Història

La seva existència va ser predita el 1940 i va ser produït per primera vegada el 1941 per Glenn T. Seaborg, Edwin McMillan, J.W. Kennedy i A.C. Wahl utilitzant el ciclotró de Berkeley (EUA), però el descobriment va ser mantingut en secret fins al final de la Segona Guerra Mundial, el 1945. Va ser l'element utilitzat en la primera explosió nuclear de la història (la prova Trinity) i també el de la bomba atòmica que es va llançar sobre la ciutat japonesa de Nagasaki, el 9 d'agost de 1945.

Propietats físiques i químiques

A temperatura ambient és sòlid. El seu punt de fusió és 640 °C. El seu pes atòmic és 244,06 uma i la seva densitat 19.816 kg/m³. Té vint-i-un radioisòtops coneguts dels quals el més important, que no el més estable, és el ²³⁹Pu, amb una semivida de 24.110 anys.

Toxicologia

És químicament tòxic i també és radiotòxic, especialment per inhalació.

Aplicacions

El plutoni s'utilitza per a fabricar armes nuclears i, en forma de diòxid de plutoni, per a fer combustible nuclear MOX, per a algunes centrals nuclears de producció d'energia elèctrica.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plutoni