Itri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Itri
39Y
estronciitrizirconi
Sc

Y

Lu
Aspecte
Blanc platejat
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Itri, Y, 39
Categoria d'elements Metalls de transició
Grup, període, bloc 35, d
Pes atòmic estàndard 88,90585
Configuració electrònica [Kr] 4d1 5s2
2, 8, 18, 9, 2
Configuració electrònica de Itri
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
4,472 g·cm−3
Densitat del
líquid en el p. f.
4,24 g·cm−3
Punt de fusió 1.799 K, 1.526 °C
Punt d'ebullició 3.609 K, 3.336 °C
Entalpia de fusió 11,42 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 365 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 26,53 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 1.883 2.075 (2.320) (2.627) (3.036) (3.607)
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 3, 2, 1 (òxid bàsic feble)
Electronegativitat 1,22 (escala de Pauling)
Energies d'ionització 1a: 600 kJ·mol−1
2a: 1.180 kJ·mol−1
3a: 1.980 kJ·mol−1
Radi atòmic 180 pm
Radi covalent 190±7 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Hexagonal
Itri té una estructura cristal·lina hexagonal
Ordenació magnètica Paramagnètic[1]
Resistivitat elèctrica (t, a,) (α. poli) 596 nΩ·m
Conductivitat tèrmica 17,2 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica (t, a,) (α. poli)
10,6 µm/(m·K)
Velocitat del so (barra prima) (20 °C) 3.300 m·s−1
Mòdul d'elasticitat 63,5 GPa
Mòdul de cisallament 25,6 GPa
Mòdul de compressibilitat 41,2 GPa
Coeficient de Poisson 0,243
Duresa de Brinell 589 MPa
Nombre CAS 7440-65-5
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops de l'itri
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
87Y sin 3,35 d ε - 87Sr
γ 0,48
0,38D
-
88Y sin 106,6 d ε - 88Sr
γ 1,83
0,89
-
89Y 100% 89Y és estable amb 50 neutrons
90Y sin 2,67 d β 2,28 90Zr
γ 2,18 -
91Y sin 58,5 d β 1,54 91Zr
γ 1,20 -

L'itri és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Y i el seu nombre atòmic és 39. És un metall de transició metàl·lic platejat, comú a als minerals de les terres rares i un del dos components usats per fer el color vermell a la televisió.

Característiques principals[modifica | modifica el codi]

L'Itri és un metall platejat, relativament estable en l'aire i semblant als lantànids. Pot causar-se la seva ignició amb el torn quan la temperatura excedeix dels 400 °C. Dividit molt finament es torna inestable en l'aire. L'estat comú d'oxidació del Itri és +3.

Història[modifica | modifica el codi]

El 1787, el químic i lloctinent de l'armada Carl Axel Arrhenius trobà una roca negra pesada en una vella pedrera prop de la població sueca de Ytterby (actualment part de l'arxipèlag d'Estocolm).[2] Pensant que era un mineral desconegut que contenia un element acabat de descobrir el tungstè,[3] el va anomenar iterbita[nota 1] i envià mostres a químics per a la seva anàlisi.[2]

 Black and white bust painting of a young man with neckerchief in a coat. The hair is only faintly painted and looks grey.
Johan Gadolin descobrí l'òxid d'itri.

Johan Gadolin de l'Acadèmia d'Åbo identificà un nou òxid o "terra" a la mostra d'Arrhenius el 1789, i publicà l'anàlisi completa el 1794.[4][nota 2] Anders Gustaf Ekeberg confirmà el 1797 i anomenà el nou òxid Itria.[5] Posteriorment Antoine Lavoisier desenvolupà la primera definició moderna d'element químic, es pensava que les terres podien reduir-se als seus elements, el que volia dir que el descobriment d'una nova terra volia dir el descobriment del nou element que hi havia dins, que en aquest cas hagués estat l'Itri.[nota 3]

El 1843, Carl Gustav Mosander trobà que les mostres d'Itria contenien tres òxids: blanc òxid d'itri (Itria). groc òxid de terbi (que va ser anomenat de forma confusa 'erbia' a l'època)i el rosat òxid d'erbi (anomenat 'terbia' a l'època).[6] Un quart òxid, l'òxid d'iterbi, fou aïllat el 1878 per Jean Charles Galissard de Marignac.[7] Nous elements foren aïllats de cada un d'aquests òxids posteriorment, i cada element fou anomenat d'alguna manera a partir d'Iterbi, el poble prop de la pedrera, Iterbi, Terbi i erbi.[8] Posteriorment se'n descobriren set nous metalls en la Itria de Gadolin.[2] com que l'itria era un mineral i no un òxid, Martin Heinrich Klaproth la reanomenà gadolinita en honor a Gadolin.[2]

El metall d'itri fou aïllat per primera vegad el 1828 quan Friedrich Wöhler escalfà clorur d'itri (III) amb potassi:[9][10]

YCl3 + 3 K → 3 KCl + Y

fins als anys 20, s'usà el símbol químic Yt per aquest element, després s'utilitzà Y.[11]

El 1987, es troba l'òxid d'itri bari coure per aconseguir la superconductivitat d'alta temperatura.[12] Fou el segon material conegut que exhibí aquesta propietat,[12] i fou el primer material conegut en aconseguir la superconductivitat per sobre del (econòmicament important) punt d'ebullició del nitrogen.[nota 4]

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

L'òxid d'itri és el compost d'itri més important i s'utilitza àmpliament per a preparar els dos compostos; YVO4 europi i Y2O3 europi que són els que generen el color vermell dins els tubs de raigs catòdics dels televisors en color.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds, a Handbook of Chemistry and Physics, 81a edició, CRC press.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Van der Krogt 2005
  3. Emsley 2001, p. 496
  4. Gadolin 1794
  5. Greenwood 1997, p. 944
  6. Carl Gustav, Mosander. «Ueber die das Cerium begleitenden neuen Metalle Lathanium und Didymium, so wie über die mit der Yttererde vorkommen-den neuen Metalle Erbium und Terbium» (en german). Annalen der Physik und Chemie, 60, 2, 1843, pàg. 297–315. DOI: 10.1002/andp.18431361008.
  7. Britannica contributors. Encyclopædia Britannica, Inc., "ytterbium"
  8. Stwertka 1998, p. 115
  9. Heiserman, David L. «Element 39: Yttrium». A: Exploring Chemical Elements and their Compounds. New York: TAB Books, 1992, p. 150–152. ISBN 0-8306-3018-X. 
  10. Wöhler, Friedrich. «Ueber das Beryllium und Yttrium». Annalen der Physik, 89, 8, 1828, pàg. 577–582. DOI: 10.1002/andp.18280890805.
  11. Coplen, Tyler B.. «History of the Recommended Atomic-Weight Values from 1882 to 1997: A Comparison of Differences from Current Values to the Estimated Uncertainties of Earlier Values (Technical Report)». Pure Appl. Chem.. IUPAC's Inorganic Chemistry Division Commission on Atomic Weights and Isotopic Abundances, 70, 1, 1998, pàg. 237–257. DOI: 10.1351/pac199870010237.
  12. 12,0 12,1 Wu, M. K.. «Superconductivity at 93 K in a New Mixed-Phase Y-Ba-Cu-O Compound System at Ambient Pressure». Physical Review Letters, 58, 1987, pàg. 908–910. DOI: 10.1103/PhysRevLett.58.908.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Pel nom del poble on va ser descobert més la terminació -ita de mineral.
  2. Stwertka 1998, p. 115 diu que la identificació fou 1789 però no diu quan es produí l'anunci. Van der Krogt 2005 cita la publicació original amb l'any 1794, de Gadolin.
  3. A les terres se'ls donà la terminació -a i als nous elements la terminació -i
  4. Tc per l'OYBC és 93 K i el punt d'ebullició del nitrogen és 77 K.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Itri