Gadolini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gadolini
64Gd
europigadoliniterbi
-

Gd

Cm
Aspecte
Blanc platejat
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Gadolini, Gd, 64
Categoria d'elements Lantànids
Grup, període, bloc n/d6, f
Pes atòmic estàndard 157,25
Configuració electrònica [Xe] 4f7 5d1 6s2
2, 8, 18, 25, 9, 2
Configuració electrònica de Gadolini
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
7,90 g·cm−3
Densitat del
líquid en el p. f.
7,4 g·cm−3
Punt de fusió 1.585 K, 1.312 °C
Punt d'ebullició 3.546 K, 3.273 °C
Entalpia de fusió 10,05 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 301,3 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 37,03 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor (calculada)
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 1.836 2.028 2.267 2.573 2.976 3.535
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 1, 2, 3 (òxid bàsic feble)
Electronegativitat 1,20 (escala de Pauling)
Energies d'ionització 1a: 593,4 kJ·mol−1
2a: 1.170 kJ·mol−1
3a: 1.990 kJ·mol−1
Radi atòmic 180 pm
Radi covalent 196±6 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Hexagonal
Gadolini té una estructura cristal·lina hexagonal
Ordenació magnètica Ferromagnètic/paramagnètic
transició a 293,4 K
Resistivitat elèctrica (t. a.) (α, poli) 1,310 µΩ·m
Conductivitat tèrmica 10,6 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica (100 °C, α, poli) 9,4 µm/(m·K)
Velocitat del so (barra prima) (20 °C) 2.680 m·s−1
Mòdul d'elasticitat (forma α) 54,8 GPa
Mòdul de cisallament (forma α) 21,8 GPa
Mòdul de compressibilitat (forma α) 37,9 GPa
Coeficient de Poisson (forma α) 0,259
Duresa de Vickers 570 MPa
Nombre CAS 7440-54-2
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del gadolini
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
152Gd 0,20% 1,08×1014 a α 2,205 148Sm
154Gd 2,18% 154Gd és estable amb 90 neutrons
155Gd 14,80% 155Gd és estable amb 91 neutrons
156Gd 20,47% 156Gd és estable amb 92 neutrons
157Gd 15,65% 157Gd és estable amb 93 neutrons
158Gd 24,84% 158Gd és estable amb 94 neutrons
160Gd 21,86% >1,3×1021y ββ 1,7 160Dy

El gadolini és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Gd i el seu nombre atòmic és 64.

Usos[modifica | modifica el codi]

El gadolini no té aplicacions a gran escala però té una varietat d'usos especialitzats.

S'ha usat en la teràpia de neutrons per arriar als tumors. És molt efectiu en la radiografia de neutrons i com escut en reactors nuclears. També es fa servir en la propulsió nuclear de vaixells.

Té propietats metal·lúrgiques inusuals i afegit amb una proporció de l'1% millora la manufactura i resistència del ferro, el crom i els aliatges relacionats a les altes temperatures i l'oxidació.

El gadolini és paramagnètic a temperatures ambientals.[1] Els ions paramagnètics com els del gadolini es mouen de manera diferent dins un camp magnètic i això el fa útil per la ressonància magnètica per la imatge (MRI).[2][3]

El gadolini-153 ajuda a calibrar els sistemes de la tomografia d'emissió positrònica (PET) en medicina nuclear. Amb el color blau s'indica el metabolisme de la glucosa en un cervell normal. Amb els colors verds, groc i vermells s'indica zones d'alt metabolisme de glucosa en pacients deprimits.[4]

Els compostos de gadolini es fan servir per fer fòsfor verd en les pantalles de televisió i en discs compactes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Curie Point of Gadolinium
  2. Gary Liney. MRI in clinical practice. Springer, 2006, p. 13;30. ISBN 184628161X. 
  3. Kenneth N. Raymond; Valerie C. Pierre. «Next Generation, High Relaxivity Gadolinium MRI Agents». Bioconjugate Chemistry, 16, 1, 2005, pàg. 3. DOI: 10.1021/bc049817y. PMID: 15656568.
  4. «Gadolinium-153». Pacific Northwest National Laboratory. [Consulta: 2009-06-06].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gadolini