Meitneri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Meitneri
109Mt
hassiMeitneridarmstadti
Ir

Mt

(Uhu)
Aspecte
Desconegut
Propietats generals
Nom, símbol, nombre meitneri, Mt, 109
Categoria d'elements Desconeguda
(però probablament un metall de transició[1][2])
Grup, període, bloc 97, d
Pes atòmic estàndard [278]
Configuració electrònica [Rn] 5f14 6d7 7s2
(calculat)[1][3]
2, 8, 18, 32, 32, 15, 2
(predit)
[[Fitxer:Electron shell 109 {{{nom anglès}}} - no label.svg|140px|Configuració electrònica de meitneri]]
Propietats físiques
Fase Sòlid (predit[2])
Densitat
(prop de la t. a.)
37,4 (predit)[1] g·cm−3
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 9, 8, 6, 4, 3, 1 (predit)[1][4][5][6]
Energies d'ionització
(més)
1a: 800,8 (estimat)[1] kJ·mol−1
2a: 1.823,6 (estimat)[1] kJ·mol−1
3a: 2.904,2 (estimat)[1] kJ·mol−1
Radi atòmic 128 (predit)[1][6] pm
Radi covalent 129 (estimat)[7] pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Cúbica centrada en les cares (predit)[2]
Ordenació magnètica Paramagnètic (predit)[8]
Nombre CAS 54038-01-6
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del meitneri
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
278Mt sin 7,6 s α 9,6 274Bh
276Mt sin 0,72 s α 9,71 272Bh
274Mt sin 0,44 s α 9,76 270Bh
270mMt ? sin 1,1 s α 266Bh
Només s'inclouen els isòtops amb semivida superior a 0,1 segons

El meitneri és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Mt i el seu nombre atòmic és 109. El meitneri fou sintetitzat per primera vegada el 29 d'agost de 1982 per Peter Armbruster i Gottfried Münzenberg al Gesellschaft für Schwerionenforschung mbH (GSI, Institut per la Investigació dels Ions Pesants) a Darmstadt. Ho feren bombardejant nuclis de bismut-209 amb nuclis accelerats de ferro-58. La creació d'aquest element demostra que les tècniques de fusió nuclear poden ser usades per crear nous nuclis pesants.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: Morss,. The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3rd. Dordrecht, The Netherlands: Springer Science+Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Östlin, A.; Vitos, L.. «First-principles calculation of the structural stability of 6d transition metals». Physical Review B, vol. 84, 11, 2011. Bibcode: 2011PhRvB..84k3104O. DOI: 10.1103/PhysRevB.84.113104.
  3. Thierfelder, C.; Schwerdtfeger, P.; Heßberger, F. P.; Hofmann, S.. «Dirac-Hartree-Fock studies of X-ray transitions in meitnerium». The European Physical Journal A, vol. 36, 2, 2008, pàg. 227. Bibcode: 2008EPJA...36..227T. DOI: 10.1140/epja/i2008-10584-7.
  4. Ionova, G. V.; Ionova, I. S.; Mikhalko, V. K.; Gerasimova, G. A.. «Halides of Tetravalent Transactinides (Rf, Db, Sg, Bh, Hs, Mt, 110th Element): Physicochemical Properties». Russian Journal of Coordination Chemistry, vol. 30, 5, 2004, pàg. 352. DOI: 10.1023/B:RUCO.0000026006.39497.82.
  5. Himmel, Daniel; Knapp, Carsten; Patzschke, Michael; Riedel, Sebastian. «How Far Can We Go? Quantum-Chemical Investigations of Oxidation State +IX». ChemPhysChem, vol. 11, 4, 2010, pàg. 865–9. DOI: 10.1002/cphc.200900910. PMID: 20127784.
  6. 6,0 6,1 Fricke, Burkhard. «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, vol. 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498 [Consulta: 4 octubre 2013].
  7. Chemical Data. Meitnerium - Mt, Royal Chemical Society
  8. Saito, Shiro L.. «Hartree–Fock–Roothaan energies and expectation values for the neutral atoms He to Uuo: The B-spline expansion method». Atomic Data and Nuclear Data Tables, vol. 95, 6, 2009, pàg. 836. Bibcode: 2009ADNDT..95..836S. DOI: 10.1016/j.adt.2009.06.001.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meitneri Modifica l'enllaç a Wikidata