Copernici

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Copernici
112Cn
roentgenicoperniciununtri
Hg

Cn

(Uhq)
Aspecte
Desconegut
Propietats generals
Nom, símbol, nombre copernici, Cn, 112
Categoria d'elements Metall de transició
Grup, període, bloc 127, d
Pes atòmic estàndard [285]
Configuració electrònica [Rn] 5f14 6d10 7s2
(predit)[1]
2, 8, 18, 32, 32, 18, 2
(predit)
[[Fitxer:Electron shell 112 {{{nom anglès}}} - no label.svg|140px|Configuració electrònica de copernici]]
Propietats físiques
Fase Desconeguda
Densitat
(prop de la t. a.)
23,7 (predit)[1] g·cm−3
Punt d'ebullició 357+112
−108
 K, 84+112
−108
[2] °C
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 4, 2, 1, 0 (predit)[1][3][4]
Energies d'ionització
(més)
1a: 1.154,9 (estimat)[1] kJ·mol−1
2a: 2.170,0 (estimat)[1] kJ·mol−1
3a: 3.164,7 (estimat)[1] kJ·mol−1
Radi atòmic 147 (predit)[1][4] pm
Radi covalent 122 (predit)[5] pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Hexagonal compacta (predit)[6]
Nombre CAS 54084-26-3
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del copernici
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
285Cn sin 29 s α 9,15.9,03? 281Ds
285mCn ? sin 8,9 min α 8,63 281mDs ?
283Cn sin 4 s[7] 90% α 9,53.9,32.8,94 279Ds
10% FE
283mCn ?? sin ~7,0 min FE
Només s'inclouen els isòtops amb semivida superior a 1 segon

El copernici és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Cn i el seu nombre atòmic 112. Fins al febrer del 2010, aquest element químic s'anomenava ununbi, fins que l'equip que el va descobrir proposés a la IUPAC el canvi de nom.

El copernici és l'element més pesat de la taula periòdica (nombre atòmic 112) i pesa unes 277 vegades més que l'hidrogen. Aquest element era l'últim que faltava a la setena filera de la taula periòdica.

Obtenció[modifica | modifica el codi]

Ha estat descobert per un equip de científics dels Estats Units i de Rússia quan van obtenir 22 mg de berkeli mitjançant un reactor d'isòtops d'alt flux. Aquest berkeli es va processar i purificar durant 3 mesos. Posteriorment aquest element va ser bombardejat amb ions de calci en un accelerador d'ions durant 150 dies obtenint com a resultat 6 àtoms del nou element.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: Morss,. The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3rd. Dordrecht, The Netherlands: Springer Science+Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1. 
  2. Eichler, R.; Aksenov, N. V.; Belozerov, A. V.; Bozhikov, G. A.. «Thermochemical and physical properties of element 112». Angewandte Chemie, vol. 47, 17, 2008, pàg. 3262–6. DOI: 10.1002/anie.200705019 [Consulta: 5 novembre 2013].
  3. H. W. Gäggeler. «Gas Phase Chemistry of Superheavy Elements» p. 26–28. Paul Scherrer Institute, 2007.
  4. 4,0 4,1 Fricke, Burkhard. «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, vol. 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498 [Consulta: 4 octubre 2013].
  5. Chemical Data. Copernicium - Cn, Royal Chemical Society
  6. Gaston, Nicola; Opahle, Ingo; Gäggeler, Heinz W.; Schwerdtfeger, Peter. «Is eka-mercury (element 112) a group 12 metal?». Angewandte Chemie, vol. 46, 10, 2007, pàg. 1663–6. DOI: 10.1002/anie.200604262 [Consulta: 5 novembre 2013].
  7. Chart of Nuclides. Brookhaven National Laboratory


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]