Seaborgi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Seaborgi
106Sg
dubniseaborgibohri
W

Sg

(Upo)
Aspecte
Desconegut
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Seaborgi, Sg, 106
Categoria d'elements Metalls de transició
Grup, període, bloc 67, d
Pes atòmic estàndard [269]
Configuració electrònica [Rn] 5f14 6d4 7s2
(predit)[1]
2, 8, 18, 32, 32, 12, 2 (predit)
Configuració electrònica de Seaborgi
Propietats físiques
Fase Sòlid (predit[2])
Densitat
(prop de la t. a.)
35,0 (predit)[1][3] g·cm−3
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 6, 5, 4, 3
(només els estats d'oxidació en negreta es coneixen experimentalment)
Energies d'ionització
(més)
1a: 757,4 (estimat)[1] kJ·mol−1
2a: 1.732,9 (estimat)[1] kJ·mol−1
3a: 2.483,5 (estimat)[1] kJ·mol−1
Radi atòmic 132 (predit)[1] pm
Radi covalent 143 (estimat)[4] pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Cúbica centrada en el cos (predit)[2]
Seaborgi té una estructura cristal·lina cúbica centrada en el cos
Nombre CAS 54038-81-2
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del seaborgi
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
271Sg sin 1,9 min 67% α 8,54 267Rf
33% FE
269Sg sin 2,1 min α 8,56 265Rf
267Sg sin 1,4 min 17% α 8,20 263Rf
83% FE
265mSg sin 16,2 s α 8,70 261mRf
265Sg sin 8,9 s α 8,90 8,84 8,76 261Rf
Només s'inclouen els isòtops de semivida superior als 5 segons

El seaborgi és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Sg i el seu nombre atòmic és 106.

També és conegut com a "unnilhexi" (Unh). Fou descobert gairebé alhora per dos laboratoris diferents: el juny de 1974 per un equip rus liderat per G. N. Flerov al Joint Institute for Nuclear Research a la població de Dubna, i el setembre del mateix any per un equip estatunidenc liderat per Albert Ghiorso al Lawrence Radiation Laboratory de la Universitat de Califòrnia.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3a ed.. Dordrecht, The Netherlands: Springer Science+Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1. 
  2. 2,0 2,1 Östlin, A.; Vitos, L. «First-principles calculation of the structural stability of 6d transition metals». Physical Review B, 84, 11, 2011. Bibcode: 2011PhRvB..84k3104O. DOI: 10.1103/PhysRevB.84.113104.
  3. Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498 [Consulta: 4 octubre 2013].
  4. Chemical Data. Seaborgium - Sg, Royal Chemical Society

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]