Niobi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Niobi
41Nb
ZirconiNiobiMolibdè
V

Nb

Ta
Aspecte
Gris metàl·lic, blavós quan s'oxida
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Niobi, Nb, 41
Categoria d'elements Metalls de transició
Grup, període, bloc 55, d
Pes atòmic estàndard 92,90638
Configuració electrònica [Kr] 4d4 5s1
2, 8, 18, 12, 1
Configuració electrònica de Niobi
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
8,57 g·cm−3
Punt de fusió 2.750 K, 2.477 °C
Punt d'ebullició 5.017 K, 4.744 °C
Entalpia de fusió 30 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 689,9 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 24,60 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 2.942 3.207 3.524 3.910 4.393 5.013
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 5, 4, 3, 2, -1
(òxid àcid fort)
Electronegativitat 1,6 (escala de Pauling)
Energies d'ionització 1a: 652,1 kJ·mol−1
2a: 1.380 kJ·mol−1
3a: 2.416 kJ·mol−1
Radi atòmic 146 pm
Radi covalent 164±6 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Cúbica centrada en la cara
Niobi té una estructura cristal·lina cúbica centrada en la cara
Ordenació magnètica Paramagnètic
Resistivitat elèctrica (0 °C) 152 nΩ·m
Conductivitat tèrmica 53,7 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica 7,3 µm/(m·K)
Velocitat del so (barra prima) (20 °C) 3.480 m·s−1
Mòdul d'elasticitat 105 GPa
Mòdul de cisallament 38 GPa
Mòdul de compressibilitat 170 GPa
Coeficient de Poisson 0,40
Duresa de Mohs 6,0
Duresa de Vickers 1.320 MPa
Duresa de Brinell 736 MPa
Nombre CAS 7440-03-1
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del niobi
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
91Nb sin 6,8×102 a ε - 91Zr
91mNb sin 60,86 d TI 0,104e 91Nb
92Nb sin 10,15 d ε - 92Zr
γ 0,934 -
92Nb sin 3,47×107 a ε - 92Zr
γ 0,561
0,934
-
93Nb 100% 93Nb és estable amb 52 neutrons
93mNb sin 16,13 a TI 0,031e 93Nb
94Nb sin 2,03×104 a β 0,471 94Mo
γ 0,702
0,871
-
95Nb sin 34,991 d β 0,159 95Mo
γ 0,765 -
95mNb sin 3,61 d TI 0,235 95Nb

El niobi[1] és un element químic de nombre atòmic 41 situat en el grup 5 de la taula periòdica dels elements. Es simbolitza com Nb. És un metall de transició dúctil, gris, tou i poc abundant. Es troba en el mineral niobita i s'utilitza en aliatges.[2] S'empra principalment aliat en acers, als quals confereix una alta resistència. Es va descobrir en la niobita, també anomenat columbita, per això el niobi també s'anomenava columbi.[3]

Niobi metàl·lic

El niobi és un metall dúctil, gris brillant, que passa a presentar una coloració blava quan entra en contacte amb l'aire a temperatura ambient durant un període llarg de temps. Les propietats químiques són molt semblants a les del tàntal, que és del mateix grup. El metall comença a oxidar-se en aire a 200°C i els seus estats d'oxidació més comuns són +2, +3, +5.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Niobi». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Niobi». Quim & Mica. UPC. [Consulta: 4 març 2014].
  3. «columbi». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Niobi