Níobe (filla de Tàntal)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En la mitologia grega, Níobe (en grec antic Νιόβη Niòbe) era una filla de Tàntal i muller d'Amfíon, rei de Tebes. El nom de la seva mare varia segons els autors, podent ser Tàigete, Dione, Eurianasa, Euritemista, Clítia o Laòdice.

Amb Amfíon va tenir gran nombre de fills, que varien segons els autors, i dels que estaven molt orgullosos. Níobe es va vanagloriar de la seva prole i es va burlar de Leto perquè aquesta només havia tingut dos fills (Apol·lo i Àrtemis). Aquestes burles van arribar fins a tal punt que Niobe es va oposar que se li tributessin honors a Leto, dient que ella era més digna que se li aixequessin altars. En venjança, Apol·lo va matar tots els seus fills barons i Àrtemis va fer el mateix amb les dones, a excepció d'Amfíon o Amiclas (que havia ofert una pregària propiciatòria a Leto) i de Melibea, que en presenciar la mort dels seus germans va adquirir tal pal·lidesa que va ser anomenada Cloris a partir de llavors.

Quan la desafortunada mare va anar al costat dels cadàvers dels seus fills, va sentir tal dolor que, desfeta en un mar de llàgrimes, va quedar immòbil i es va convertir en pedra, com havia suplicat a Zeus. Un remolí la va transportar fins a la muntanya Sípil, a Lídia, on es podia veure com les llàgrimes brollen d'una placa de marbre amb forma de dona. Una altra versió diu que va fugir voluntàriament fins a Lídia, i que les seves llàgrimes van formar el riu Aquelous.

Amfíon va voler venjar la mort dels seus fills i va anar al santuari d'Apol·lo a Delfos per a matar els seus sacerdots, però el déu el va matar, i a més Amfíon va ser castigat al Tàrtar per aquesta acció.

Parteni relata una altra versió segons la qual Níobe era filla d'Asàon i dona de Filoto. En venjança per burlar-se de Leto, Apol·lo i Àrtemis van fer que Filoto fos fet a trossos en una cacera i que Asàon s'enamorés de la seva pròpia filla. Rebutjant aquesta les seves pretensions, Asàon va calar foc als fills de Níobe i a ell mateix, i Níobe es va suïcidar llançant-se per un precipici.

Els cossos dels desafortunats fills de Níobe van romandre a la intempèrie durant nou dies, ja que Zeus s'havia posat de part de Leto i havia convertit els habitants de Tebes en roques. Al desè dia els mateixos déus els van donar sepultura, complint així la norma religiosa

Els autors no es posen d'acord en el nombre de fills que va tenir Níobe. Així, Homer li dóna dotze, Hesíode vint, Heròdot cinc, Apol·lodor setze i Eurípides catorze.

Níobe a l'art[modifica | modifica el codi]

Han estat nombroses les representacions d'aquest mite en l'art al llarg del temps. Va ser especialment conegut el grup escultòric de Níobe i els seus fills que decorava el frontó del temple d'Apol·lo Sosià a Roma. Va ser descobert en 1583, i traslladat posteriorment a Florència, on decorava la sala anomenada de la Tribuna, encara que se li va donar escàs valor fins que Winckelmann la va descriure en la seva famosa Història de l'art.[cal citació] Consta de tretze estàtues independents (Níobe sostenint a una filla i la resta dels nens amb el seu ayo), que pot ser que tinguin diferents autors, discutint si les més antigues són obra de Escopas o de Praxítel.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Níobe (filla de Tàntal)