Eurípides

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Eurípides (desambiguació)».
Eurípides amb els títols de les seves obres, al Museu del Louvre

Eurípides (en grec antic: Εὐριπίδης, Euripides; Salamina, 485-406 aC) fou un dels tres grans poetes tràgics grecs antics, juntament amb Èsquil i Sòfocles.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El seu naixement també se suposat a Flia a Àtica (a la tribu dels Cecròpides o la tribu dels Oenis), però la versió més probable és que va néixer el 485 aC o 481 aC a Salamina, on la família s'havia traslladat per la invasió persa. La tradició diu que va néixer el mateix dia de la batalla de Salamina, el 23 de setembre, cosa força improbable. El seu nom podria derivar del riu Euripos prop d'on va tenir lloc la batalla d'Artemísion. Per l'edat de la seva mort (75 anys el 406 aC) la data més probable és el 481 aC. Era fill de Mnesarc i Clito.

No es coneix gairebé res de la seva infantesa. L'any 408 aC sortí d'Atenes cap a Macedònia, probablement per aversió a anar al Peloponès a causa de la inacabable guerra amb Esparta. De jove fou entrenat per a l'atletisme, però el va abandonar per dedicar-se a la pintura, sense èxit. Ateneu diu que col·leccionava llibres. Aristòfanes, en les seves duríssimes crítiques, també diu que Eurípides era fill d'un botiguer i d'una verdurera i arriba a insinuar que era el seu esclau Cefisofont qui escrivia realment les seves tragèdies; els especialistes ho consideren un atac personal, i una falsedat.

En les seves obres, els déus i els mites freqüentment hi apareixen parodiats o envoltats d'un clima negatiu. Una de les seves cites més conegudes és "A qui els déus volen destruir, abans l'embogeixen", afirmació que va suscitar polèmica i crítiques. De fet, bon nombre de les dades biogràfiques que en tenim provenen de les dures crítiques emeses pel comediògraf Aristòfanes i per la influència que han tingut en la recopilació de dades biogràfiques posteriors. Aquestes n'assenyalaven la seva impietat respecte als déus, els mites, l'Estat i les lleis.

Obra[modifica | modifica el codi]

Es creu que va escriure 92 drames, però només se'n coneix l'existència de 19, que mostren que va ser un tràgic de mèrit incomparable. Veia el món com un lloc on l'oportunitat, l'ordre, la pau, la raó i la tolerància eren constantment frustrades per la irracionalitat i la violència.

Temes[modifica | modifica el codi]

Com d'altres tràgics, les obres d'Eurípides tracten de llegendes i esdeveniments de la mitologia d'un temps llunyà, molt anterior al segle V aC d'Atenes. Però les obres que va fer eren aplicables al temps en què ho escrigué, sobretot a les crueltats de la guerra. En l'etapa madura de la seva vida els temes de la seva producció s'anaren desvinculant cada cop més de la tradició preestablerta, amb variació i introducció de nous temes. El filòsof alemany Friedrich Nietzsche el considera l'artífex de la decadència de la tragèdia en la seva obra El naixement de la tragèdia. Se l'ha comparat amb Rousseau per la seva modernitat, massa allunyada del pensament dominant pel seu moment, amb un bon desenvolupament psicològic dels seus personatges, especialment dels femenins: la comparació de la Clitemnestra de l'Orestea d'Èsquil amb la seva més realista Medea ho deixa ben clar. Se l'ha criticat, en canvi, per fer servir amb massa freqüència el recurs fàcil del deus ex machina per resoldre les seves obres.

Durant els darrers 20 anys de la seva vida, Eurípides va escriure diverses obres anomenades tragicomèdies romàntiques dramàtiques. Era estrany que tinguessin finals feliços. Entre aquests estava , Ifigènia a Tàuride, Ifigènia a Aulis i Helena. En ells va transportar el seu univers interior al món tràgic real i va escriure completament en forma dramàtica.

La seva obra Les Bacants és d'especial interès per ser l'única tragèdia que parla de Dionís i dels misteris dionisíacs, cosa que la vincula amb els orígens dionisíacs de la tragèdia, amb els ditirambs en honor del déu. En aquesta obra el tema de la impietat dels familiars mortals de Dionís és el detonant de la trama.

Tradicionalment s'havia atribuït a Eurípides l'obra Resos (Rhêsos). Modernament, però, diversos estudiosos han atacat aquesta afirmació i en neguen l'autoria.

Obres[modifica | modifica el codi]

Tragèdies[modifica | modifica el codi]

Se'l recorda per les tragèdies que va escriure (entre parèntesis, títols originals grecs):

Sàtira[modifica | modifica el codi]

  • El cíclop (Κύκλωψ / Kýklôps, de data desconeguda. Es basa en el Polifem, el gegant de L'Odissea d'Homer)

Cartes i fragments d'obres[modifica | modifica el codi]

Es coneixen cinc cartes escrites per Eurípides, tres al rei Arquelau de Macedònia, una a Sòfocles i una a Cefisofó. També es conserven fragments d'altres tragèdies seves, fins a un total de 3.000 versos (1.000 dels quals ja són de l'obra Hypsipyle):

Traduccions[modifica | modifica el codi]

Eurípides ha estat traduït al català diverses vegades:

  • Tragèdies, traducció de Carles Riba. Barcelona: Curial, 1977. Tres volums. Comprèn: El ciclop, Alcestes, Medea, Els fills d'Hèrcules, Hipòlit, Andromaca; Hècuba, La follia d'Hèrcules, Les Suplicants, , Les troianes, Ifígenia a Tàurida; Helena, Les fenícies, Orestes, Ifigenia a Àulida, Les bacants, Resos
  • Tragèdies 1: Alcestis, traducció de Josep Alsina. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1966
  • Les Bacants, traducció de Joan Alberich i Mariné. Barcelona: La Magrana, 2006
  • El cíclop, traducció de Ramon Torné i Teixidó. Barcelona: La Magrana, 1994
  • Hipòlit, traducció de Joan Alberich i Mariné. Barcelona: La Magrana, 2002
  • Medea, traducció de Joan Alberich i Mariné. Barcelona: Irina, 1990
  • Medea, traducció d'Àngela Carramiñana i Pérez. Barcelona: La Magrana, 1994
  • Les Fenícies, traducció de Carme Llitjós i Pascual. Pollença: El Gall Editor, 2008.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a Eurípides
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eurípides
Vegeu texts en català sobre Eurípides a Viquitexts, la biblioteca lliure.