Atenes
De Viquipèdia
Atenes (en grec modern Αθήνα (romanitzat com Athina), en català medieval Cetines) és la capital de Grècia i també la capital de la regió grega de l'Àtica. A més d'una ciutat moderna, Atenes també és famosa per haver estat una poderosa polis i un important centre del coneixement en els temps antics.
En grec antic, Atenes s'anomenava Athēnai (Αθήναι) i, al segle XIX, es va reprendre formalment aquest nom per designar la ciutat moderna. Des de l'abandonament oficial del grec katharévousa en la dècada de 1970, però, la forma popular Athina ha esdevingut el nom oficial de la ciutat.
Taula de continguts |
[edita] Localització
Incloent-hi els suburbis, Atenes té una població de prop de 3.300.000 habitants (els atenesos o atenencs), quasi un terç de la població total de Grècia; el municipi estricte té tan sols 730.000 habitants. Atenes ha crescut ràpidament els últims anys i pateix problemes urbans com la superpoblació, els embussos de trànsit i la contaminació de l'aire.
Atenes s'estén per la plana central de l'Àtica, que està limitada pel mont Egaleu (Aigàleo) a l'oest, el mont Parnes (Pàrnitha) al nord, el mont Pentèlic (Pendeli) al nord-est, el mont Himet (Imittòs) a l'est i el golf Sarònic al sud-oest. Atenes s'ha expandit fins que ha cobert tota la plana, per tant és poc probable que la ciutat creixi en extensió de forma significativa en el futur a causa de les fronteres naturals. La geomorfologia d'Atenes causa sovint fenòmens d'inversions tèrmiques, parcialment responsables del problema de la pol·lució. (Los Angeles té una geomorfologia semblant i uns problemes semblants).
La terra és rocosa i poc fèrtil. El cor de la ciutat antiga es trobava al turó rocós de l'Acròpoli. Temps enrere, el port del Pireu (Pireàs) era una ciutat a part, mentre que actualment forma part de la gran Atenes.
El centre de la ciutat és la plaça Síndagma (o plaça de la Constitució), on es troba l'antic Palau Reial, que allotja el Parlament grec, i altres edificis públics del segle XIX. La majoria de les parts antigues de la ciutat es concentren al voltant d'aquest centre. Les parts més recents consisteixen en edificacions de ciment i, generalment, tenen una veritable manca de serveis urbans, com ara places d'aparcament.
Atenes ha estat la seu dels Jocs Olímpics del 2004, així com també dels primers jocs olímpics moderns, els jocs d'Atenes de 1896, i dels Jocs Olímpics Intermedis de 1906.
L'antic campus de la Universitat d'Atenes, a l'avinguda Panepistímiou, és una de les construccions més espectaculars d'Atenes, juntament amb l'edifici de la Biblioteca Nacional i l'edifici de l'Acadèmia d'Arts d'Atenes. Aquests edificis formen, plegats, la Trilogia d'Atenes, construïda a la fi del segle XIX. Això no obstant, la major part de les funcions universitàries s'han traslladat a un campus modern, a l'est del centre de la ciutat, proper al Zogràfou. Una altra universitat present a Atenes és la Escola Politècnica d'Atenes (Ethnikò Metsòvio Politekhnio), on 24 estudiants foren morts el 1973 durant manifestacions contra el règim militar grec.
[edita] Història
Atenes fou la ciutat principal de Grècia durant el gran període de la civilització grega, al primer mil·lenni aC. Durant l'"edat d'or" de Grècia (aproximadament del 500 aC al 300 aC) era el principal centre cultural i intel·lectual d'Occident, i certament és en les idees i en les pràctiques de l'Antiga Atenes on té l'origen el que anomenem la "civilització occidental". Després dels seus dies de grandesa, Atenes va continuar sent una ciutat pròspera i un centre d'estudis fins al període tardà de l'imperi Romà.
Atenes fou embellida pel dèspota Peisistratos i el seu fill (vers 560 aC-514 aC) que van fundar alguns temples entre ells el Olímpic Zeus i el d'Apol·lo Pythios. Fou ocupada per Xerxes el 480 aC després del qual la marina atenenca es va desenvolupar i va establir una hegemonia sobre les illes de la mar Egea. En els següents cinquanta anys es van construir nombrosos monuments especialment sota Temistocles, Cimó i Pericles. El primer va construir unes muralles, i va abandonar el port de Faleros pel del Pireo. Cimó va decorar l'Àgora i l'Acadèmia i va construir les muralles del sud. Pericles va fer moltes obres a l' Acròpoli, al Partenó, al Erecteios i a la Propileia i va acabar les muralles entre Atenes i El Pireo i amb Faleros. Durant la guerra del Peloponès fou ocupada pels espartans el 404 aC i les muralles foren destruïdes però Conon les va reconstruir el 393 aC.
Durant el regnat de Filip de Macedònia l'orador Licurg, encarregat de les finances, va dedicar partides a construir nous edificis. Després de la batalla de Queronea (338 aC) Atenes va passar a dependre de Macedònia i així va seguir fins al establiment del domini de Roma. El 200 aC els romans van atacar la ciutat que va resistir gràcies a les muralles però els temples de la plana foren destruïts. Altre cop fou ocupada per Sul·la el 86 aC com a represàlia per haver abraçat la causa de Mitridates del Pont, després d'un setge d'uns quants mesos; llavors les muralles foren destruïdes i el comerç eliminat i Atenes va esdevenir una ciutat mitjana en els següents anys, tot i mantenir-se com a centre cultural.
Adrià la va tenir en alta consideració i va restaurar algun temple i construir edificis i en temps dels Antonins va arribar a un nou esplendor per tornar a decaure a partir del segle III. El 258 Valerià va reconstruir les seves muralles i fortificacions en front dels atacs dels gots. El 267 els gots la van ocupar però en foren expulsats per l'atenenc Dexipos. Alàric es va presentar davant la ciutat el 396 i se li va permetre entrar-hi com amic.
Les escoles de filosofia van ser tancades l'any 529, després que l'imperi Bizantí es convertís al cristianisme. Els temples es van convertir en esglésies. Justinià va restaurar altre cop les muralles. Atenes va perdre bastant del seu estatus anterior i es va tornar una ciutat provinciana. Entre els segles XIII i XV fou disputada pels bizantins i els cavallers croats de l'imperi Romà d'Orient. El 1204 els Llatins van conquerir Constantinoble i van atribuir Grècia a Bonifaci de Montferrat com a rei de Tesalònica, el qual va convertir Atenes en ducat (1205) que va concedir en feu als de la Roche als quals els hi van prendre els aragoneses el 1311 per mitjà dels almogàvers que la van posseir fins el 1379. Vegeu Ducat d'Atenes. Llavors fou governada pels Acciajouli florentins. El 1397 (els historiadors turcs no estan d'acord i donen també la data 1395, menys probable) fou ocupada pels otomans dirigits per Timusrtash, de manera temporal
El 1456 va va caure en poder de l'imperi Otomà i Mehmet II hi va entrar la darrer setmana d'agost d'aquest any; el partenó es va convertir en mesquita i la població va començar a disminuir; les condicions encara van empitjorar quan va entrar en decadència l'Imperi Otomà. Parts de la ciutat (incloent-hi molts dels seus edificis) foren destruïts als segles XVII, XVIII i XIX per les diferents faccions que van intentar controlar la ciutat. El 1687 els venecians van assetjar la ciutat i una explosió va malmetre l'Acròpoli i el Partenó (26 de setembre). Els venecians van ocupar la ciutat pero la van abandonar el 9 d'abril de 1688 a causa d'una epidemia declarada entre les forces ocupants. El 1777 els turcs hi van construir un mur amb materials de monuments antics.
A la guerra de la independència fou ocupada pels grecs el 1822 però abandonada el 1826 excepte l'acròpoli (que ho fou el 1927). Finalment després de la Conferència de Londres del 1830 fou reconeguda part de Grècia i va esdevenir la capital del recentment establert Regne de Grècia el 1834, quan estava pràcticament deshabitada. Durant les pròximes poques dècades fou reconstruïda i es va transformar en una ciutat moderna. La universitat fou fundada el 1835. L'última gran expansió va tenir lloc a la dècada de 1920, quan es van crear els suburbis per allotjar-hi els refugiats grecs de l'Àsia Menor. Durant la Segona Guerra Mundial fou ocupada pels alemanys i ho va passar malament els darrers anys de la guerra. Després de la guerra va començar a créixer de nou.
Grècia va entrar a la futura Unió Europea el 1981, cosa que va comportar noves inversions per a la ciutat, acompanyades de problemes de congestionament i de contaminació de l'aire. Durant els anys 1990 es van prendre una sèrie de mesures reeixides per combatre la pol·lució. Durant la preparació dels Jocs Olímpics del 2004 la ciutat va netejar la seva imatge amb la introducció de mitjans de transport moderns, un nou aeroport, àrees per a vianants, nous museus i places públiques. La població cada vegada més multiètnica de la ciutat gaudeix d'una vibrant vida nocturna i un comerç a l'altura de qualsevol metròpoli moderna.
[edita] Geografia
Atenes s'exté sobre una plana de la península d'Àtica, limitada al sud pel Golf Sarònic; a l'oest pel mont Egaleu; al nord-oest pel mont Parnitha; al nord-est pel mont Pentèlic; i a l'est pel mont Imitos. El municipi d'Atenes es troba aproximadament al centre d'aqueta plana, però l'expansió urbana del segle XX ha acabat fusionant-lo amb les poblacions circumdants, actualment cosiderades suburbis. A principis del segle XXI aquesta àrea metropolitana compren 54 municipis i ocupa pràcticament tota l'extensió de la plana. El municipi d'Atenes té 38 kilòmetres quadrats, però amb l'àrea metropolitana suma uns 427, convertint-la en una de les més grans d'Europa, tant en extensió així com en termes de població.
El municipi d'Atenes es troba al centre de l'àrea metropolitana, i conté les principals restes arqueològiques i atraccions turístiques. A l'est limita amb diversos suburbis que es troben al peu del mont Imito, com Zografou i Kaisariani. Els suburbis del nord, com Maroussi (on es troba el complex olímpic), Kifisia, Penteli o Neo Psychiko, tendeixen a estar ocupats per les classes altres, metres que els suburbus de l'oest (com Egaleo, Rentis, Haidari o Petroupoli) són més populars i inclouen àrees industrials. En la prolongada línia costera hi ha diversos ports, marines i platges; alguns suburbis costaners són El Pireu, Faliro, Glyfada i Vouliagmeni. A l'oest hi han els ports comercials i industrials del Pireu, metres que a les zones més al sub-est i més lluny del centre estan més orientades a l'oci.
A més de les quatres muntanyes circumdants, a l'interior d'Atenes hi ha abundants turons, cosa que la converteix en una ciutat especialment abrupta. Els més importants són: Licabet, Acròpoli, Filopappos i Tourkovounia; altres turons menors inclouen l'Arditos, Strefi, Ninfeon o el Mouseion.
La geomorfologia d'Atenes en ocasions provaca un fenòmen d'inversió tèrmica, caracteritzat per l'augment de la temperatura de l'aire a l'augmentar l'altitud. El problema de contaminació que habitualment afecta a Atenes es deu en part a aquest fenòmen.
[edita] Població
Al llarg dels segles, la població d'Atenes ha evolucionat d'una forma força irregualr. Després de ser una de les ciutats més importants de l'Antiguitat, durant el període bizantí va entrar en una decadència que es va accentuar durant el domini otomà. Després de ser proclamada capital de l'Estat grec independent l'any 1834, la població ha crescut ràpidament, gràcies en gran mesura a les diferents onades de refugiats i a l'èxode rural; durants els últims anys també han augmentat el immigrants de països pròxims com per exemple, Albània. Actualment Atenes concentra més d'un terç de la població total de Grècia.
Segons el cens del 2001, la població d'Atenes era de 745.514 habitants, i la població de l'àrea metropolitana, de 3,7 milions. No obstant això, es creu que la seva població total és major: es pensa que alguns residents d'Atenes amb origen a altres poblacions gregues, es registren al seu lloc natal per a realitzar el cens; així mateix, existeix una població d'immigrants que no està quantificada.
[edita] Demografia
El municipi d'Atenes té una població oficial de 745.514 habitants, amb una població metropolitana de 3,2 milions (població que inclou els suburbis). L'actual població, tot i això, es creu que es superior, ja que durant la recollida d'informació del cens (que té lloc cada 10 anys), alguns residents a Atenes retornen als seus pobles i ciutats de naixement, i es registren allà com a locals[1]
Per reflectir aquest incertes sobre les xifres de població, diverses fonts mostren unes dades d'una població al voltant dels 5 milions per Atenes.[2][3] A més a més, també hi ha un nombre indefinit d'immigrants que no estàn registrats, originaris principalment l'Albània, d'altres països de l'Europa de l'est i del Pakistan.[4][5]
L'antiga ciutat d'Atenes estava centrada en el turó de l'Acròpolis. Antigament, el port del Pireu formava una ciutat a part, però actualment ha estat assimilada dins de la gran Atenes. La ràpida expansió de la ciutat iniciada als anys 50 i 60 continua avui en dia, degut a la transició d'una nació predominantment agrícola a una nació més industrialitzada.[6] L'expansió ara es duu a terme principalment cap a l'est i el nord-est (una tendència relazionada amb el nou Aeroport Internacional Eleftherios Venizelos i amb l'Attiki Odos, l'autopista que creua l'Àtica). En aquest progrés, Atenens ha engolit diferents suburbis i viles de l'Àtica, i continua fent-ho.
Al llarg de la seva història, Atenes ha experimentat diferents nivells de població. A la taula inferior se'n pot veure l'evolució:
|
||
|
| Any | Població de la ciutat | Població urbana | Població metropolitana |
|---|---|---|---|
| 1833 | 4,000[7] | - | - |
| 1870 | 44,500[7] | - | - |
| 1896 | 123,000[7] | - | - |
| 1921 (Pre-Population exchange) | 473,000[7] | - | - |
| 1921 (Post-Population exchange) | 718,000[7] | - | - |
| 1971 | 867,023[8] | - | - |
| 1981 | 885,737 | - | - |
| 1991 | 772,072 | - | 3,444,358[9] |
| 2001 | 745,514[10] | 3,130,841[10] | 3,761,810[10] |
[edita] Àrea urbana d'Atenes
L'àrea urbana d'Atenes consisteix en 55 municpis, 48 de la Prefactura d'Atenes i 7 de la Prefactura del Pireu. El segon municipi més popblació de l'àrea urba, després de la ciutat d'Atenes pròpiament, és el del Pireu, amb Peristeri i Kallithea seguidament. S'expandeix per 412 km2 i té una població de 3.130.841 (el 2001), que el fa una de les aglomeracions més importants de la Unió Europea.
[edita] Transport
[edita] Aeri
L'Aeroport Interncional Eleftherios Venizelos està situat prop de la localitat àtica de Markopoulo, a uns 20 km. a l'est d'Atenes. Està en funcionament des de 2001, substituïnt a l'antic Aeroport Internacional de Hellinikon, ubicat a suburbi atenenc del mateix nom. Està molt ben comunicat amb la capital grega per mitjà d'autobusos, del metro i del tren sub-urbà, així com per mitjà de l'autopista Attiki Odos.
[edita]
El port del Pireu,[11] està situat a 10 kilòmetres del centre de la ciutat, i és un dels ports més importants del Mediterrani, tant pel que fa referència al nombre de passatgers com a temes de mercaderies. Des del Pireu parteixen múltiples ferris que recorren les rutes entre Atenes i les nombroses illes del mar Egeu, així com diverses rutes internacionals. També existeixen dos ports de menor importància, a Rafina i a Lavrio, situats a l'est i al sud-est d'Atenes, a la costa de l'Àtica.
[edita] Transport públic urbà
El servei de transport públic d'Atenes va ser renovat i millorat en motiu dels Jocs Olímpics de 2004.
- Metro: compta amb una xarxa de metro moderna, formada actualment per tres línies. Un important projecte de prolongació està en marxa, i està prevista l'obertura de noves estacions en els propers anys i fins el 2018. També està projectada la construcció d'una quarta línia. ISAP i Attiko Metro són les dues empreses administradores del servei de metro.
A principis de 2008, les línies cobrïen els següents trajectes:
-
- Línia 1 (ISAP): El Pireu-Kifisia
- Línia 2 (Attiko Metro): Agios Antonios-Agios Dimitrios
- Línia 3 (Attiko Metro): Egaleo-Aeropuert Eleftherios Venizelos.
- Tranvia: el tranvia compta amb dues línies, que van paral·leles des del centre (Plaça de Sintagma) fins a la costa (al suburbi de Paleo Faliro), on es separen seguint la línia costera cap a l'est (Glyfada) i cap a l'oest (El Pireu).
- Tren suburbà: aquest tren, tambén de construcció recent, uneix l'aeroport amb la ciutat de Corint a 88 km., passant per l'Estació Central d'Atenes. La ramificació a Corint i aviat a Chalkida entre altres futures expansions no es consideren urbanes, a diferència del servei Aeropuert-Estació Central de Tren, que se considera suburbana al cobrir l'àrea metropolitana d'Attika.
- Autobusos i trolebusos: la ciutat compta amb una àmplia i moderna flota, que inclou la flota d'busos a gas més gran d'Europoa.
- La ciutat compta amb una important flota de taxis, amb aproximadament unes 17.000 unitats.
[edita] Automòbil
Les infraestructures de transport s'han millorat considerablement durant els últims anys. La principal via de transport és l'autopista de peatge d'Attiki Odos,[12] innaugurada el 2004, que creua l'Àtica connectant l'aeroport (a l'est d'Atenes) amb la ciutat d'Elefsina (a l'oest), i atravessant l'àrea metropolitana diversos quilòmetres al nord del centre de la ciutat, amb rammificacions a l'est (Imitós) i a l'oest (Egaleu).
[edita] Llocs d'interès
[edita] Monuments i llocs històrics
- l'Acròpoli, amb els Propileus, el temple de Nike, el Partenó, l'Erectèon i el Museu de l'Acròpoli;
- l'Àgora (centre neuràlgic de la ciutat antiga) i el seu temple (Stoà d'Àtal);
- l'Àgora romana i la Torre dels Vents (un rellotge hidràulic construït al segle I aC);
- l'Arc d'Adrià
- Ceràmico, antic cementiri situat al costat de les antigues muralles.
- Monument de Filopappos.
- Monument de Lisícrates.
- l'Olimpièon, o temple de Zeus Olímpic;
- Pnyx, un turó rocós pròxim a Filopappos i a l'Acròpoli on es celebraven les assemblees legislatives durant l'Època Clàssica; es a dir, el primer parlament democràtic.
- L'Areòpag, una petita elevació rocosa al davant de l'Acròpoli on es celebraven els judicis durant l'Època Clàssica.
- l'Estadi Panathinaiko, també anomenat Kallimarmaro, refet per Adrià i Herodes Àtic i renovat el 1896;
- el Tesèon (temple consagrat a Hefest);
- el teatre de Dionís i l'odèon d'Herodes Àtic;
- Acadèmia de Plató.
- Monestir de Kesariani, situat sobre la falda del mont Imitos, amb frescos dels segles XVI i XVII, al subirbi de Kesariani.
- El Monestir de Dafni, declarat patrimoni de la humanitat, aixecat sobre un temple d'Apolo.
- Mitròpoli, catedral de 1862, la primera construcció important després de l'independència de Turquia.
- Panagia Gorgo epikoos, aixecada sobre un antic temple d'Eileitia.
[edita] Museus
- Museu Arqueològic Nacional amb les seves magnífiques col·leccions d'escultures, ceràmiques i terrisses de la Grècia antiga;
- Museu de l'Àgora d'Atenes, a l'edifici de la reconstruïda Stoa d'Àtalo.
- Museu del Ceràmic.
- Museu Benaki.
- Museo epigràfic.
- Museu d'Art Ciclàdic.
- Museu Bizantí i cristià.
[edita] Altres llocs d'interès
- el gran mercat d'Atenes;
- els encants de la plaça Monastiraki; on s'hi situa un mercat de carrer i un monestir ortodox que dona nom al lloc
- els carrers de Kolonaki, amb les seves botigues de luxe i els seus museus d'art contemporani;
- el mont Licabet, des d'on es gaudeix d'una vista panoràmica de la ciutat;
- el barri de Plaka, un dels més animats d'Atenes;
- la plaça Síndagma i l'antic Palau Reial, seu del Parlament, amb el seu curiós canvi de guàrdia.
- Plaka
- Anafiotika
- Psiri, cèntric barri, molt popular per la vida nocturna.
- Plaça Sintagma, cor de l'Atenes moderna, on es troba el Parlament i el Monument al Soldat Desconegut.
- Port del Pireu.
- Complex Olímpic dels Jocs de 2004, al suburbi de Maroussi.
- Jardins Nacionals, que daten del segle XIX i estan situats al costat del PArlament i la plaça Sintagma.
- «Trilogia neoclàssica»: tres edificis del segle XIX (la Acadèmia, la Biblioteca i la Universitat), construits segons les propostes de l'arquitecte Theophile Hansen. Estan situats al cèntric carrer Eleftherios Venizelos (també anomenat Panepistimiou).
- Gazi, antiga fàbrica de gas, reconvertida en espai cultura.[13]
- Acadèmia d'Atenes
[edita] Universitats
- Universitat d'Agricultura d'Atenes
- Universitat d'Atenes
- Universitat Panteion
- Universitat del Pireu
- Col·legi Americà de Grècia
- Universitat Tècnica Nacional d'Atenes
[edita] Referències
- ↑ «Ta Nea onLine». [Consulta: 10 febrer 2007].
- ↑ Carassava, Anthee (2007-06-31). "Athens is Burning", Time Magazine, www.time.com. Revisat el 2 agost 2007.
- ↑ Athens: Ecology + Environment + Architecture quote: Modern Athens, a city which was laid out in the 1830’s as a garden city for 50,000 inhabitants, is home today for nearly 5 million people, almost half of the population of Greece.
Airmiles UK quote: Did you know...? Nearly five million people – almost half of Greece's entire population - live in Athens.
Taxis.gr quote: In any other city with a population of five million..
BBC News Europequote: The capital, with its population of five million,
Europa quote: (the metropolitan area of Athens contains over five million inhabitants.
International Railway Journal, August, 2000 quote: The Athens urban area has a population of about five million - ↑ OECD. «Organisation for Economic Co-operation and Development: Economic Survey of Greece 2005» (en anglès). www.oecd.org, 2005. [Consulta: 6 gener 2007].
- ↑ Central European Review. «Central European Review: Living in a Policy Vacuum» (en anglès). www.ce-review.org. [Consulta: 6 gener 2007].
- ↑ «Greek Tourist Organizer» (en anglès). [Consulta: 6 gener 2007].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Tung, Anthony. «The City of the Gods Besieged», Preserving the World's Great Cities:The Destruction and Renewal of the Historic Metropolis. New York: Three Rivers Press, 2001, 260, 263, 265. ISBN 0-609-80815-X.
- ↑ «World Gazetter City Pop:Athens». www.world-gazetter.com.
- ↑ «World Gazetter Metro Pop:Athens». www.world-gazetter.com.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «Population of Greece». General Secretariat Of National Statistical Service Of Greece. www.statistics.gr, 2001. [Consulta: 2007-08-02].
- ↑ «Autoritat portuària del Pireu» (en grec, anglès). [Consulta: 17 agost 2009].
- ↑ «Attiki Odos» (en grec, anglès). [Consulta: 17 agost 2009].
- ↑ «Ciutat d'Atenes» (en grec, anglès).
[edita] Enllaços externs
|
|||||
|
||||||||||||||||||||
.svg){kind=small}
