L'Àtica (en grec Αττική, Attikí) és una regió i actualment una perifèria de Grècia que té per capçalera la ciutat d'Atenes. A l'època clàssica la regió, en forma de triangle, limitava al nord amb Beòcia, a l'est amb la mar Egea, a l'oest amb Mègara (estrictament part de l'Àtica) i al sud amb el golf Sarònic. Els seus habitants s'anomenaven atenencs, nom que actualment només designa els habitants d'Atenes.
El seu nom podria derivar de la ciutat principal, Atenes, o bé d'Akte ('península') i el seu derivat Àktika, tot i que la llegenda atribueix el seu origen a Acteó, o a Atis, filla de Cranau, segon rei mitològic d'Atenes. El primer rei de l'Àtica fou Acteu.
És entre una zona de clima mediterrani i subtropical, per això a l'estiu hi ha freqüents onades de calor. S'hi ha registrat el rècord de temperatura assolida en Europa, amb 48º el 1977[1]
- ↑ Pàgina amb les dades