Tinos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Tinos, antigament Tenos, és una illa grega de la mar Egea, una de les Cíclades, entre Andros i Delos.

Administrativament formava part de l'antiga i ja desapareguda prefectura de les Cíclades, però a partir de l'1 de gener de 2011 és una de les 74 unitats perifèriques de Grècia després de la divisió de l'antiga prefectura.

L'antiga ciutat de Tenos es trobava al sud-oest de l'illa al lloc on avui hi ha Aios Nikólaos, la capital actual. A la seva rodalia es trobava un temple dedicat a Posidó, situat en una cova, en el qual se celebraven festivals a què assistien gairebé tots els habitants de l'illa. Posidó apareix a les monedes de Tenos. Una altra ciutat de l'illa fou Eríston, a l'interior, on ara hi ha el poblet de Komi. Una curiositat de Tenos era una font l'aigua de la qual no es podia barrejar amb vi, que fou i és el producte principal de l'illa, on en destaca la malvasia, originalment sorgida a Monemvasia, al Peloponès.

Història antiga[modifica | modifica el codi]

Els seus noms antics foren Hidrussa i Ofiüssa. Aquest darrer nom fou degut a l'abundància de serps.

Quan Xerxes va envair Grècia els habitants van haver d'acceptar el domini persa i servir al seu exèrcit. Un trirem de l'illa va desertar a la batalla de Salamina (480 aC) i, així, el nom de Tenos fou inscrit a Delfos entre els dels estats grecs que havien derrotat els perses. També van tenir el nom inscrit a l'estàtua de Zeus a Olímpia amb tots els estats que havien combatut a Platees. Posteriorment foren aliats d'Atenes, ciutat a la qual pagaven un tribut de 3.600 dracmes.

Alexandre de Feres va posseir l'illa per un temps, i després Marc Antoni la va cedir als rodis.

Després de la conquesta de Constantinoble pels llatins, Tenos va passar a Venècia fins que la van cedir a l'imperi Otomà arran de la pau de Passarowitz el 1718.


Coord.: 37° 36′ N, 25° 07′ E / 37.600,25.117

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tinos